Isabel, la meva dona, sempre està a
punt per viatjar. El passat mes de maig anà amb uns amics a navegar per les
illes San Blas del Panamà. Jo quan pujo a una barqueta em marejo, i per això em
vaig quedar a caseta.
Isabel es va guanyar el viatge a
pols: em portà cinc Santes Rites panamenyes.
Una de
les 365 illes de San Blas.
La República del Panamà és a
l’extrem sud-est de l’Amèrica Central. Limita al nord amb el mar Carib, al sud
amb l’oceà Pacífic, a l’est amb Colòmbia i a l’oest amb Costa Rica. Actualment
té 3.700.000 habitants. Es va independitzar d’Espanya el dia 28 de novembre de
1821.
Bandera del Panamà.
Les illes de San Blas (Kuna Yala),
són a la costa nord-est de l’istme de Panamà. Consten de 365 illots de corall,
dels quals només 60 són habitats per 50.000 indis kuna, que viuen de la pesca, dels
cocos i de la venda d’unes robes artesanals que en diuen molas.
Amb aquesta avioneta volaren de
Panamà City fins al poble de Corazón de Jesús, que és a l’illa de Tigre.
En aquest
catamarà feren la navegació.
Per
aquestes aigües cristal·lines.
I a l’hora de menjar no es van estar
de res.
L’expedició al complet, amb el
capità del catamarà i el seu ajudant (indi kuna). En primer pla, Isabel.
Per tornar a Barcelona agafaren
l’avió a Panamà City. El 22 de maig, dia
de Santa Rita, Isabel va recórrer el “Casco Viejo” de la ciutat -declarat
Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO- amb la seva amiga Carme Cortés. Allí trobaren
quatre de les cinc Santes Rites.
ESGLÉSIA DE SAN JOSÉ (número 2 del plànol): és a l’encreuament de l’Avinguda A i el
carrer 8. Aquesta Santa Rita també l’havien fotografiat l’any passat els meus
amics Romà i Sunsi Massot quan anaren a visitar el famós “Altar de Oro”, un
dels grans tresors de Panamà.
Santa
Rita és al costat del “Altar de oro”.
A prop de “l’Altar de Oro”, Isabel i
Carme van descobrir aquest magnífic vitrall de Santa Rita.
ESGLÉSIA DE LA MERCED (número 1 del plànol): és a l’avinguda Central entre els
carrers 9 i 10 Este.
A la façana de l’església hi ha una
vidriera amb l’escut mercedari amb les quatre barres.
Com que
era el dia de Santa Rita, hi havia moltes roses.
ESGLÉSIA DE SANTA ANA: és a la plaça Grande.
També hi havia roses.
Des de Panamà City anaren a Colon i
Portobelo. En el quart viatge a Amèrica, Colon visità l’istme i va batejar la
ciutat.
A Colon visitaren la resclosa de
Gatun del canal de Panamà, la del costat del Carib.
Els
vaixells que travessen el canal han de pagar de mitjana 300.000 dòlars. No és
estrany que vagin tan carregats.
Una mica més petit, al meu poble
(Flix), també hi ha un canal de navegació i no he pogut resistir la temptació
de posar dues fotografies fetes l’any 1968.
AL MUSEU DE LA REAL ADUANA, de Portobelo, van trobar aquesta Santa Rita del segle
XVIII.
Isabel també em portà dos pètals
d’una rosa panamenya de Santa Rita. Gairebé tots els honors d’aquest capítol
són per a ella (Isabel).
I la resta dels honors, pels meus
amics Romà i Sunsi Massot, que foren els descobridors de la Santa Rita de
l’església de San José i d’aquesta Urbanització de Panamà City, la qual cosa vol
dir que la marca Santa Rita triomfa a Panamà.
