CAPÍTOL XXIII. LA ESTIGMATITZACIÓ DE SANTA RITA.

En el capítol anterior hem explicat com i perquè es va produir  l’estigmatització de Santa Rita.

He pogut fotografiar 38 imatges de Santa Rita que mostren el moment del clavament de l’espina de Crist al seu front. Predominen els quadres (24) però també hi ha 6 murals, 4 vidrieres, 2 imatges i 1 baix relleu.  La majoria són d’Itàlia (27) però també n’hi ha 4 de l’Estat Espanyol, 2 d’Alemanya i 1 de França, Bèlgica, Portugal, Àustria, Egipte i Guatemala.

En la majoria de casos Santa Rita està agenollada pregant i es veu com l’espina passa de la corona de Crist al seu front representat per un raig de llum. En molts quadres un grup d’àngels miren des del cel com es produeix la estigmatització.

EN PRIMER LLOC VEUREM ALGUNS EXEMPLES DELS QUADRES MÉS CLÀSSICS:

Capo Orlando (Sicília-Itàlia): Chiesa de Maria Santíssima de Porto Salvo.

Cosenza (Calabria-Itàlia): Chiesa del Carmine.

Artà (Mallorca): Església de Sant Francesc.

La Spezia (Liguria-Itàlia): Chiesa de la Madonna de la Salute.

Guatemala City: Iglesia de Santa Catalina.

Més endavant, dedicarem un capítol a les Santes Rites de Guatemala.



Palma de Mallorca: Església dels Socors.

Santa Rita està acompanyada per un regiment d’angelets. És la que en té més.



Molina de Aragón (Guadalajara): Parador de Santa Rita.

El dia 27 de maig de 2011 vam dormir al Parador de Santa Rita de Molina de Aragón. Porta aquest nom perquè l’avi de l’actual propietari va comprar l’edifici a una senyora que es deia Rita. Al seu despatx tenia  el quadre de Santa Rita.

Vaig anar a sopar al restaurant “Rafa”. A la barra hi havia uns sis o set homes del poble. Va entrar un altre home del poble amb un xandall del Barça i els de la barra se’n van fotre. Ell va contestar “Envidia, envidia”. Quan vaig marxar vaig anar fins la barra, vaig felicitar a l’home del xandall i dirigint-me a la resta  vaig cridar “Visca el Barça” i no vaig anar a parar a la foguera. L’endemà el Barça guanyaria la Champions contra el Manchester.

Barcelona: Església de Sant Ramon Nonat.

Està situada al barri de Les Corts, a l’avinguda Sant Ramon Nonat número 1, al costat de la carretera de Collblanc limitant amb l’Hospitalet i a prop del camp del Barça. La primera església va ser obra de l’arquitecte Enric Sagnier i es va acabar l’any 1935. L’any 1936 va ser malmesa i després de la guerra va ser reconstruïda per Josep Maria Sagnier fill del primer arquitecte. Es d’estil neoromànic. Actualment hi ha una exposició de la obra d’Enric Sagnier al Caixa Forum. També són seus el temple del Tibidabo, el Palau de Justícia i la Nova Duana.

El quadro que ens ocupa està a la capella de Santa Rita al costat d’una de les imatges més grans que he fotografiat. 

AQUEST GRUP ÉS SEMBLANT A L’ANTERIOR PERÒ HI HA ALGUNES DIFERENCIES:

Milano (Lombardia-Itàlia): Chiesa de Santa Eufemia.

Siracusa (Sicília-Itàlia): Chiesa de San Francesco.

     Venezia (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Fosca.

La chiesa de Santa Fosca està a la Nuova Strada, un dels carrers més amples de Venezia, al costat del Canal Grande i a prop de la “Ca d’Oro”, un dels edificis més bonics de la ciutat. La meva germana Lourdes té un gos que es diu Fosca.



Napoli (Campania-Itàlia): Chiesa de Santa Maria Incoronatela nella Pieta del Turchini. 

La primera vegada que vaig anar a Cadaquès no vaig poder baixar del cotxe perquè no vaig trobar cap aparcament. El dia 19 de maig de 2006 em va passar una cosa semblant a Nàpols. Vam arribar a quarts d’onze del matí i vam entrar per la Via Cristoforo Colombo, a la vora del mar.

Vaig preguntar on estava la catedral i em van contestar que havia d’aparcar al carrer on estàvem i anar a peu. No hi havia cap aparcament. Un home ens va dir que el seguíssim que més endavant hi havia un lloc que es podia aparcar. Era un petit solar on hi havia uns quinze cotxes amuntegats. L’home, que tenia una pinta poc fiable,  li va dir al noi que vigilava els cotxes que ens tractés bé, i a nosaltres que anéssim amb ell que ens invitava a un cafè. Havia de deixar el cotxe amb les claus. Potser es creuen que som tontos !! Vaig tirar endavant fins la piazza del Municipio. Inclús els llocs on no es podia aparcar estaven plens. Un napolità em va indicar un pàrquing “custodito”, de pagament.

El carrer era contra direcció i vaig tenir de fer una bona volta. Vaig veure un pàrquing i m’hi vaig posar. Quan estava a mitja baixada un home em va preguntar si estava a l’hotel. Com no hi estava no podia quedar-m’hi i vaig tenir de sortir de cul fent marxa enrere  refent la baixada .

Vaig veure el pàrquing que ens havien indicat. Vaig tenir una gran alegria. Posava “Libero” en verd. Vam baixar dos pisos i a l’arribar al pàrquing tots els cotxes estaven amuntegats (o sigui que havia de deixar les claus) i en un gran cartell posava que no responien dels objectes deixats al cotxe. Quan li vaig dir al noi que no em quedava, va contestar que tenia de fer marxa enrere i sortir per on  havia entrat (altre cop de cul).

Vam tornar a la piazza Municipio i com hi havia dos esglésies a prop, Isabel va vigilar el cotxe mentre jo anava a fotografiar una Santa Rita a la chiesa de Santa Maria Incoronatella nella Pieta dei Turchini. A la façana hi havia una bandera turca, era l’església dels turcs (turchini).

Davant de l’església hi havia l’hotel Jolly. Al carrer molta gent. Vaig preguntar que passava: al final de mes hi havia eleccions municipals i Berlusconi estava a l’hotel fent un míting. 

Em vaig atabalar tant amb la circulació de Nàpols, que vam fugir pitant, això si, amb la Santa Rita dels turcs al sac.



Genova (Liguria-Itàlia): Chiesa de la Consolazioni.

El mes de maig de l’any 2002 vam fer un creuer que va amarrar a Gènova. A la chiesa de la Consolazioni hi havia un altar amb un magnífic quadre de Santa Rita molt adornat amb domassos i flors perquè al cap de tres dies era el dia de la seva festa. Estàvem fent la Missa dels diumenges i l’església estava plena. En va cridar l’atenció que hi havia un gos molt gran assegut al costat d’una parella. A Gènova fins i tot els gossos van a Missa. 



Milano (Lombardia-Itàlia): Santuario de Santa Rita.



EN AQUEST GRUP HI HA LES REPRESENTACIONS QUE CONSIDERO MÉS ORIGINALS: en primer lloc els quadres.



Viena (Àustria): Augustinerkirche.

Aquest quadre és molt original. És l’única imatge de les 953 que tinc fins ara on Santa Rita està abraçada a Jesucrist. Fixeu-vos amb la mà esquerra de Santa Rita. La inscripció diu: “Helige Rita bitte für uns” (Santa Rita prega per nosaltres).



Menfi (Sicília-Itàlia): Chiesa de la Conzolacioni.

Jesucrist ja ha baixat de la creu però ha quedat una corona d’espines surrealista, d’on surt l’espina que farà cap al front de Santa Rita.



Gemershausen (Alemanya): Rita Kapelle de l’Augustiner Klosterkirche.



Napoli (Campania-Itàlia): Santa Rita alla Salute.

El dia 20 de maig del 2002 el vaixell del creuer va amarrar a Nàpols al costat del Castel Nuovo. Isabel va anar a Pompeia i jo vaig recórrer el centre històric de Nàpols a peu (Spaccanapoli i el Decumano Maggiore). A l’Oficina de Turisme van informar-me d’una església de Santa Rita situada lluny del centre. Vaig agafar el Bus C57 a la piazza Dante i vaig anar fins la Via Imbriani on està l’Instituto de Santa Rita regentat per les “Sores dei Angelis”. Una mongeta molt vella em va obrir l’església de Santa Rita alla Salute que és de l’Institut. En el quadre Santa Rita està acompanyada per tres àngels de molta envergadura.

 Les següents  Santes Rites estan en murals: 

Catanzaro Lido (Calabria-Itàlia): Chiesa del Sacro Cuore.

El dia 8 de maig de 2006 vam dormir a Catanzaro Lido que és la platja de Catanzaro, ciutat situada a uns 15 km a l’interior i una de les ciutats importants de Calabria. Vam sopar al restaurant “Piccolo mondo” del passeig marítim situat damunt de l’aigua. La primera impressió va ser molt bona. Quan vam acabar de sopar no tant.

De primer vam menjar mitja ració “d’antipasto de mare” i mig “rissoto de mare” que es podien menjar. De segon una “grillada de mare” que va sortir socarrimada. Només es podia menjar un tros petit de llobarro. Lo demés cremat. No m’explico com no vaig protestar i no vaig armar una de grossa. Potser perquè tot plegat només va costar 30 euros. Quan vam pagar ens vam assabentar que la propietària es deia Rita. Ara m’explico perquè no vaig protestar...

L’endemà, abans de marxar, a la chiesa del Sacro Cuore vam trobar un mural amb la representació de la estigmatització.



        Mestre (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.

Padua (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.



Milano (Lombardia-Itàlia): Santuario de Santa Rita.

Les següents Santes Rites estan en vidrieres:

Kontich (Bèlgica): Parochie de Sainte Rita.

La visita a la parochie de Santa Rita de Kontich va ser comentada al capítol X, dedicat a les imatges de color blanc.


Torino (Piamonte-Itàlia): Santuario de Santa Rita.

La visita al Santuari de Santa Rita de Torino va ser comentada al capítol XI, el de les Santes Rites de bronze i metàl·liques.



        Trieste (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.

La visita a Trieste va ser comentada al capítol VIII dedicat a les Santes Rites agenollades.



Modena (Emilia-Romagna-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.

L’estada a Mòdena va ser comentada al capítol XVII, dedicat a les corones lluminoses. 

A continuació l’únic baix relleu:

Regio Calabria (Calabria-Itàlia): Chiesa de Santa Lucia.

La visita a Reggio Calabria va ser comentada al capítol VIII dedicat a les Santes Rites agenollades. 

A L’ÚLTIM GRUP HI HA LES DUES ÚNIQUES IMATGES:



Caminha (Miño-Portugal): Igreja de la Misericordia

L’estada a Caminha va ser comentada al capítol XV (el de les lletges). Santa Rita té el crucifix a les mans i el raig que uneix la corona de Crist amb el seu front està representat per un cordill de color vermell que està lligat a l’espina del front i a la corona del Crucifix. Sensacional ! Made in Portugal.

Napoli (Campania-Itàlia): Chiesa de Santa Rita alla Salute.

És l’única representació on els raigs que surten de la corona de Crist són metàl·lics. Santa Rita té un munt de rosaris a les mans i un àngel molt gran que la mira.