CAPÍTOL 211: LES SANTES RITES D’EXTREMADURA.

 Extremadura és al sud-oest de la península ibèrica. 

Hi tinc fotografiades 18 Santes Rites: 6 a Cáceres, i 12 a Badajoz.

CÁCERES CAPITAL

 

 La Santa Rita de la Concatedral de Santa María la vaig fotografiar l’any 1990, quan vaig començar a fer-me alguna foto amb Santa Rita. 

 Uns anys després, la vaig obtenir sola.

SANTA CRUZ DE LA SIERRA (Cáceres)

 Santa Rita és la patrona del poble. A la plaza Mayor hi ha el monument principal: la iglesia de la Vera-Cruz. 

 A l’Ajuntament em van dir que demanés la clau de l’església a qualsevol bar de la plaça. La cambrera em va indicar on vivia la Trini, que era qui tenia la clau. Jo mateix vaig obrir i tancar l’església. La Santa Rita és de les boniques. 

PLASENCIA (Cáceres)

 Iglesia de Santiago: era la segona vegada que visitava Plasencia (la primera fou en època pre-ritiana). Una dona em va indicar que Santa Rita era a l’església de Santiago, també anomenada del Cristo de las batallas. 

MONTEHERMOSO (Cáceres)

 Ermita de San Antonio: Montehermoso és al nord de la província de Cáceres, tocant Salamanca. El meu contacte era Lines, que es quedà amb el meu DNI a canvi de la clau de l’ermita. No vaig poder obrir la porta de cap manera. Hi havia dos panys i en el primer ja  vaig quedar encallat. Era una clau grossa, de les antigues. A uns 60 metres de l’ermita hi havia un xalet i vaig trucar a la porta. Sortí un home una mica més gran que jo i li vaig explicar el meu problema. Va ser molt amable perquè va venir a l’ermita i va aconseguir obrir les dues portes.  La imatge de Santa Rita és del segle XVIII, molt original. Vaig estar una bona estona parlant amb Leopoldo, el veí de l’ermita. Era de Soria i havia tingut una fàbrica de ceps al poble. De tant en tant venia a passar-hi uns dies. Havia exportat ceps a tot el món i em va explicar moltes anècdotes. Una vegada, al Perú, va agafar en autoestop dos membres de “Sendero Luminoso” sense saber que ho eren.

SERRADILLA (Cáceres)

 Monasterio del Santísimo Cristo de las Victorias: Sor Adoración em digué que a les cinc obrien l’església del monestir. Dins hi havia molt poca llum i em va costar trobar Santa Rita. Hi havia dues dones catalanes que no es podien avenir que encendre una llumeta de l’altar només costava 0,10 euros. 

TRUJILLO (Cáceres)

 Iglesia de San Martín de Tours: aquesta Santa Rita la va fotografiar la meva germana Lourdes. 

BADAJOZ CAPITAL

 Catedral Metropolitana de San Juan Bautista: Badajoz no ens va agradar gens. Pel carrer ens va semblar veure una de les dones del crim de Puerto Urraco. A la catedral hi havia un casament i la gent anava molt mudada. A la primera capella a la dreta, protegida per unes reixes, hi havia Santa Rita. 

VALENCIA DEL VENTOSO (Badajoz)

 Iglesia de Nuestra Señora de la Esperanza: és un dels primers pobles que trobes venint de Huelva. Santa Rita aguantava un pal en comptes d’una creu. Demanava una urgent restauració.

MEDINA DE LAS TORRES (Badajoz)

 Iglesia de Nuestra Señora del Camino: poble situat a la Ruta de la Plata. Santa Rita vestia un hàbit de roba i portava una corona ben vistosa.

FUENTE DE CANTOS (Badajoz)

 Iglesia de Nuestra Señora de la Granada: des de Medina de las Torres vaig trucar a Carlos Castillo, responsable de l’Oficina de Turisme. D’entrada es va fer l’estret: “Venga usted mañana porque ahora ya es muy tarde”. Però el vaig convèncer. Per telèfon em va semblar curt de gambals, però em vaig equivocar: era una persona molt culta i a més, em va confessar que era del Barça. Em va explicar que el pintor Zurbarán era fill del poble; també em va ensenyar i comentar  les imatges de l’església que tenien un valor artístic. El vaig convidar a dinar però no va poder venir: tenia feina. Santa Rita sosté la creu al revés. 

FUENTE DEL MAESTRE (Badajoz)

 Ermita de Santa Rita: el fuster que viu al costat en tenia la clau. Va estar encantat d’ensenyar-me l’ermita.  Hi havia dues Santes Rites. La clàssica és a l’altar que hi ha entrant a mà dreta. L’altra,  porta  l’hàbit de roba. El fuster em va explicar que abans era a la sagristia i la gent hi entrava a veure-la perquè era la Santa Rita preferida. Per evitar la invasió de la sagristia, el capellà optà per posar-la fora, al costat de l’Altar Major.

CORTEGANA (Badajoz)

 Iglesia de San Isidro Labrador: el meu contacte era l’alcaldessa. Era al llit malalta i m’envià Dolores Navarro perquè m’obrís l’església. Santa Rita és la patrona del poble. 

ENTRIN ALTO (Badajoz)

 Iglesia de Santa Rita: l’home que estava assegut en un banc, al costat de l’església, és qui tenia la clau. Aquesta zona està plena de romanesos. L’home que em va obrir l’església em va dir que abans eren uns 50 habitants  i des que van arribar els romanesos són 150. 

 A la paret exterior de l’església hi havia aquesta altra Santa Rita.

MONTIJO (Badajoz)

 Iglesia de San Pedro: dins de l’església no hi havia cap Santa Rita. Sort que hi havia el capellà. Era a la Sagristia.

TALAVERA LA REAL (Badajoz)

 Ermita de San José: em vaig quedar a dormir a Talavera la Real perquè l’ermita de San José era tancada fins l’endemà a les nou del matí. Vaig sopar al restaurant de l’hotel i per televisió transmetien un partit del Barça jugant la Champions.Excepte el cambrer, que era del Madrid, la resta dels comensals anaven a favor del Barça. Era l’època de Guardiola i el cambrer li va dir a un comensal: “El Madrid es el único club que puede ganar al Barça” i aquest li va contestar “Pero no le gana. Bueno, le ganó la Copa del Rey, pero ésta, los del Barça no la quieren”. Molt bona !

DON BENITO (Badajoz)

 

 Ajuntament: despatx de María Fernanda: a la plaça d’Espanya, la bonica venedora de l’ONCE em digué que Santa Rita era la patrona de l’Ajuntament i que feia poc n’havien celebrat la seva festa. 

Qui tenia Santa Rita al seu despatx era María Fernanda, una noia molt simpàtica, afiliada a CCOO i a IU. Em va presentar l’alcalde. Aquest em va dir: “¿ Usted ha visto a un facha dando un beso a una chica de Comisiones Obreras ?”· I li va fer un petó. Ella em va dir: “El alcalde, a pesar de ser del PP, no es  un facha, es muy progresista” i l’alcalde, que anava molt mudat, va acceptar complagut el “piropo”. 

CAPÍTOL 210: LES SANTES RITES DE CASTILLA LA MANCHA.

 Castilla la Mancha és al centre de la península ibèrica.

Hi tinc fotografiades 35 Santes Rites: Albacete (6), Ciudad Real (10), Toledo (9), Guadalajara (7) i Cuenca (3).

ALBACETE CAPITAL

 Catedral de San Juan Bautista: Santa Rita és de les boniques, porta el vestit dels diumenges, i s’assembla a algunes Santes Rites de Múrcia i d’Andalusia. És l’única imatge de la catedral que es conserva d’abans de la guerra. 

 A més,  hi ha un magnífic quadre de la santa agenollada. 

HELLÍN (Albacete)

 Iglesia de la Asunción: davant de Santa Rita hi ha un Sant Crist que bé val una fotografia. El sagristà ens explicà que el seu autor és Rafael Millán, que és del poble. Ens volia explicar més coses però havia de marxar perquè tenia hora amb el metge. Va endevinar que érem catalans, perquè havia viscut un temps a La Vila-joiosa i parlava una mica de valencià. A Santa Rita li falta la creu.

LAS ANORIAS (Albacete)

 Iglesia de Santa Rita: Santa Rita és la patrona del poble. Al bar em vaig assabentar que hi havia cinc dones del poble que netejaven l’església i s’anaven passant la clau. Vaig anar a una casa darrera l’altra: fins la cinquena no vaig trobar qui tenia la clau. L’església és al mig del poblet i poc a poc van anar arribant veïns per parlar amb el foraster. Santa Rita, anava vestida amb roba. 

 També hi ha una capelleta de fusta amb Santa Rita. 

TARAZONA DE LA MANCHA (Albacete)

 Iglesia de San Sebastián: aquesta Santa Rita la va fotografiar Dolores, la noia que ens ajuda en les feines de casa, que és d’Albacete.

CIUDAD REAL CAPITAL

 Iglesia de San Pedro: a més de Santa Rita hi ha el sepulcre d’alabastre dels Coca, que el comparen amb “los amantes de Teruel”. Si aneu al restaurant “El Portalón de la Casona” (sempre ple), heu de saber que per cada beguda que demanes et porten una senyora tapa gratis, i pel preu d’una botella de vi et porten sis tapes gratis, a triar.

HERENCIA (Ciudad Real)

 Iglesia de la Inmaculada: després de fotografiar Santa Rita, una feligresa ens digué que al convent de la Merced n’hi havia una altra.

 Iglesia del convento de la Merced: un frare molt amable, de nom Francisco, ens obrí l’església. Quan va saber que érem de Barcelona es va alegrar perquè ells són mercedaris, i dins l’església hi havia arreu el seu escut amb les quatre barres, que ell puntualitzà que eren del “reino de Aragón”. Santa Rita té la part antero-inferior de l’hàbit desgastat perquè la gent li frega les mans quan li demana ajuda. 

MEMBRILLA (Ciudad Real)

 Ermita de la Virgen del Espino: Santa Rita és a l’única capella que hi ha, a més de la part central.  Vam dinar molt bé i a bon preu al restaurant “Los Desmontes”. És un negoci familiar: l’amo és el que pren nota, el fill és el cap dels cambrers, i el gendre el cap de cuina. No pot fallar.

TORRALBA DE CALATRAVA (Ciudad Real)

 Ermita del Santísimo Cristo del Consuelo: Carmen, que té cura de l’ermita, me la va obrir. Santa Rita té altar propi. 

VILLARUBIA DE LOS OJOS (Ciudad Real)

 Ermita de San Cristóbal:  Jesús Manuel Plana Morales, el jove president de la Confraria de l’ermita, ens hi portà amb el seu cotxe. És dalt d’un turó, on hi ha el “Balcón de la Mancha”, amb una vista magnífica.

MORAL DE CALATRAVA (Ciudad Real)

 Ermita del Santo Cristo de la Humildad: José, el president del Patronato del Santo Cristo de la Humildad ens obrí l’ermita. Santa Rita és a la part més alta de l’altar Major, damunt del Cristo de la Humildad. José em va preguntar si la volia fotografiar de prop. “¿ Vamos a subir volando?” li vaig dir. No senyor, vam pujar per una escala de fusta per darrere de l’altar. En marxar, em vaig adonar que havia aparcat el cotxe davant de la Penya Blaugrana del poble.

FUENLLANA (Ciudad Real)

 Iglesia de San Tomás de Villanueva: l’església està dedicada a San Tomás de Villanueva, que segons els de Fuenllana és fill del poble. Però a Villanueva de los Infantes hi ha una estàtua del sant on diu que és fill del seu poble. Chi lo sa ! A l’església hi havia unes dones que celebraven una missa sense capellà. Mentre vaig fer les fotos estaven a l’Epístola. 

VILLANUEVA DE LOS INFANTES (Ciudad Real)

 Iglesia de Santo Domingo: des de l’11 de desembre de 2004, la ciutat és “El lugar de la Mancha” del Quijote, segons un estudi científic de la Complutense. Santa Rita té cara de nena. 

PUERTOLLANO (Ciudad Real)

 Capilla de la Cofradía del Santo Descendimiento: Jesús Cortés ens havia d’obrir la capella on és Santa Rita. Quan vam arribar a Puertollano el vaig telefonar i no era a casa. Com que la ciutat no té cap encant, vam continuar cap a Córdoba. Quan Jesús arribà a casa em va trucar, però ja havíem fet més de 50 km. Fou molt amable, em va fotografiar “El Santo Descendimiento” amb Santa Rita i me la va enviar. Un nou col·laborador... 

TOLEDO CAPITAL

 Iglesia del convento de Santa Úrsula (Agustinas): per entrar s’havia de pagar i a més estava prohibit fer fotos. Qui controlava l’entrada em digué que per fer fotos necessitava el permís de les monges. Vaig anar al convent, que és al costat, però hi havia una cua molt llarga de persones que volien comprar les pastes que fan les monges. Vaig tornar a l’església i li vaig dir que ja tenia permís i la vaig fotografiar. És un pecat molt gros? 

 Convento de Santa Úrsula (Agustinas): a la paret de l’entrada del convent hi ha aquesta ceràmica. 

LA CALZADA DE OROPESA (Toledo)

 Monasterio del Santísimo Cristo de las Misericordias (Agustinas Recoletas): és un senyor monestir i una senyora Santa Rita.

OROPESA (Toledo)

 Parroquia de la Asunción: és molt a prop del Parador. A Santa Rita li falta la creu i té la mà esquerra trencada. 

TALAVERA DE LA REINA (Toledo)

 Iglesia de San Francisco: aquí vaig trobar la Santa Rita de Talavera. Tot seguit vaig anar al convent de les Agustines. La monja que em va rebre em va dir que Santa Rita era dins el convent i que per poder-la fotografiar necessitava el permís del bisbe. Em vaig quedar sense Santa Rita.

LOS NAVALMORALES (Toledo)

 Iglesia de Nuestra Señora de la Antigua: hi havia una joveneta Santa Rita.

MENASALBAS (Toledo)

 Parroquia de Santa María Magdalena: Santa Rita sosté una creu molt grossa. 

ORGAZ (Toledo)

 Ermita de la Concepción: Santa Rita té altar propi. 

LAS VENTAS CON PEÑA AGUILERA (Toledo)

 Iglesia de San Pedro: els anys 1966-68, mentre feia l’especialitat de Pediatria, vaig estar intern a la Maternitat Provincial de Barcelona amb David Ruiz i Ramon Tormo. David Ruiz va marxar a EUA i allí es va quedar. Després de molts anys, els tres pediatres férem una trobada al seu poble, als Montes de Toledo. A l’església, Santa Rita.

GUADALAJARA CAPITAL

 Iglesia de Santiago: el mossèn ens digué que al magatzem hi havia una Santa Rita i que només sortia el dia del seu sant. Em costà Déu i ajuda que obrís el magatzem i la desemboliqués per poder fer la foto. La creu li rellisca de les mans. 

SIGÜENZA (Guadalajara)

 Convento de las Ursulinas: vam anar a la catedral a veure el Doncel. Allí ens van dir que al convent de les Ursulines hi havia una Santa Rita. La monja no volia obrir l’església. Costà, però ho vam aconseguir. 

MOLINA DE ARAGON (Guadalajara)

 Façana del Parador de Santa Rita: el propietari li havia posat el nom de Santa Rita perquè el seu avi va comprar l’edifici a una senyora que es deia Rita.La ceràmica de la façana és obra d’un germà del propietari, que és monjo i prior de El Escorial.

 Aquest quadre és al despatx del propietari del Parador.

 Iglesia de San Pedro: és una de les poques santes Rites jacents que he trobat. 

JADRAQUE (Guadalajara)

 Iglesia de San Juan Bautista: El capellà fou molt amable; a la Sagristia ens ensenyà un quadre de Zurbarán i un altre d’un deixeble d’El Greco.

ATIENZA (Guadalajara)

 Iglesia-Museu de San Gil: fotografiada per la meva cunyada Anna. 

MOTA DEL CUERVO (Cuenca)

 Ermita de Santa Rita: Margarita, que era al mig del carrer en una paradeta del Domund, ens obrí l’ermita. Santa Rita presideix  l’altar Major. 

 A l’altar de la paret de l’esquerra hi ha una altra Santa Rita.

SAN CLEMENTE (Cuenca)

Iglesia de Santiago: fotografiada per la meva amiga Carme Cortés.