CAPÍTOL 172: LES SANTES RITES D’EMILIA-ROMAGNA.

La regió italiana d’Emilia-Romagna és a l’Itàlia nord-oriental. Limita al nord amb la Lombardia i el Veneto, a l’est amb el mar Adriàtic, al sud amb Le Marche, San Marino i la Toscana, al sud-est amb la Liguria i a l’oest amb el Piamonte. 

BOLOGNA

És la capital de la regió. Hi ha la Universitat més antiga d’Europa (amb la Sorbona de Paris), és un lloc cabdal de la gastronomia italiana, i als carrers hi ha 37 km. de porxos.

En la primera visita (8-IV-94) vam fotografiar Santa Rita a la chiesa di San Giacomo Maggiore.

Una de les coses que em va impressionar fou la fontana de Nettuno, a la plaça del mateix nom: les sirenes es premen els pits per fer sortir l’aigua.

En la segona visita (15-VI-2008), trobàrem tres Santes Rites:

La primera, a la chiesa di Santa Rita. És als afores de la ciutat, a la via Giusseppe Massarenti número 418. 

La segona, a la chiesa di San Antonio di Savena.

La tercera, a la Parrocchia di Santa Maria delle Grazie.

De Bologna tinc tres Santes Rites més, fotografiades pels meus col·laboradors:

Chiesa di San Filippo Neri (Antonio Carril, maig del 2015).

Chiesa di San Salvatore (Anna Sala, març del 2018).

És l’única Santa Rita que tinc i no sé el nom de l’església (Francesc Pla, setembre del 2011). 

MODENA

És la terra de Luciano Pavarotti i del vinagre balsàmic. No portava GPS. Al centre de la ciutat vam preguntar a un matrimoni quina era la direcció per anar amb el cotxe a l’hotel Rafaello, que era a prop de la chiesa di Santa Rita. Ens hi van acompanyar i  ens estalviaren molta feina, perquè era molt lluny. Grazie mille!

Era un bon hotel, però fou impossible regular la temperatura de l’aigua de la banyera, sortia calenta  o freda com li donava la gana. A l’hora de pagar ens vam queixar i ens van fer un descompte d’un 20%. Qui no plora no mama. 

Tot seguit anàrem a la chiesa di Santa Rita. Una estàtua (corona amb llumetes) i un vitrall. Damunt d’una taula hi havia una revista. A la portada, una dona amb cara d’angoixada, cridava: “Ajutti: mio marito entra in pensione”.

No vam poder visitar la catedral perquè estava tancada. Feia uns mesos que hi havien fet el funeral de Pavarotti.

PIACENZA

Piacenza és a la vora del riu Po, al final de la Via Emilia. La piazza Cavalli (es diu així perquè hi ha dues estàtues eqüestres), és el centre de la ciutat.  També hi ha l’edifici del Gotico (antic Ajuntament), del segle XIII.

La chiesa di San Francesco (segle XIII) és a la mateixa plaça: hi ha un quadre de Santa Rita.

Més tard, davant de l’ església, vam assistir a un concert del cor de l’Auditori de Piacenza. 

A la chiesa Corpus Domine vam trobar una Santa Rita de fusta. 

Al Santuario di Santa Rita (dei Capuccini) hi ha un magnífic altar de la santa, amb murals que fan referència a la seva vida.

L’altar és presidit per una urna amb el cos incorrupte, còpia de la que hi ha a Cascia.

Un mural amb l’estigmatització.

Un mural que representa el miracle de les abelles.

Un mural que representa el miracle de les roses.

Un mural que representa el miracle del cep i el raïm.

Un mural escenificant la seva mort.

A la dreta, una altra capella plena d’ex-vots.

RIMINI

Rimini és una ciutat turística a la vora de l’Adriàtic, just a l’encreuament de la Via Emilia i Via Faminia. Aquí va néixer el cineasta Federico Fellini. Hi vam trobar quatre Santes Rites.

Chiesa di Santa Rita, San Marino i San Bartolomeo: està envoltada d’ex-vots.

Chiesa di San Antonio da Padua: és a la piazza Cavour, el centre de la ciutat. A la corona hi porta llumetes. 

Chiesa di Santa Giustina.

Chiesa di San Agostino: No vam veure cap Santa Rita. A la majoria de les esglésies de Sant Agustí hi ha Santa Rita. Li vam preguntar al capellà on era. A la Sagristia, tancada en clau.

FORLI

Chiesa di Santa Rita: és al barri de Ronco. Aquesta ciutat de la Via Emilia fou molt important els segles XIII i XIV.

TOSCANELLA

És a l’àrea metropolitana de Bologna. La chiesa di Santa Maria del Carmine era oberta a les tres de la tarda: hi havia Santa Rita. Bravo! 

CASTEL SAN PIETRO TERME

És a l’àrea metropolitana de Bologna. A la chiesa di Santa Maria Maggiore, a la cappella della Beata Virgine del Rosario (patrona del poble), hi havia Santa Rita.

A la regió d’Emilia-Romagna he trobat 23 santes Rites.

CAPÍTOL 171: OASI DELLA PACE DI SANTA RITA.

La majoria de Santes Rites les he trobades en edificis religiosos (esglésies, catedrals, convents, etc...). Però també n’he trobat en d’altres llocs, que són iniciatives privades. És el cas de l’Oasi della pace di Santa Rita. 

L’any 2000, la senyora Dionigia Salucci estava tan tranquil·la a casa seva quan, de sobte, se li va aparèixer Santa Rita.  Li demanà que construís una capella en honor seu; Dionigia posà fil a l’agulla i, al cap de tres anys, el desig de Santa Rita fou realitat: l’Oasi della Pace.

És a la regió italiana de Le Marche, a San Leo Nuovo, que és la zona industrial de Casinina, que a la vegada és una “frazione” (subdivisió territorial) d’Auditore (provincia de Pesaro e Urbino). Comprendreu que amb aquest embolic ens costà de trobar.

Hi vam anar des d’Urbino (17 km). D’entrada, el GPS ens portà fins a Casinina per una de les pitjors carreteres que recordo. Va anar d'un pèl que no llencés el GPS per la finestra. La primera persona a qui vam preguntar per l’Oasi no en tenia ni idea. Les altres dues van coincidir que era a la zona industrial, a uns 4 km. 

Quan vam arribar a la zona industrial, a la carretera hi havia aquesta indicació. Però ja a dins, no n’hi havia cap més. Fou un home que passejava en bicicleta qui ens hi va portar.

És en un extrem de la zona industrial. Hi ha una placeta i, al voltant, totes les Santes Rites que vulgueu. Era diumenge al migdia i pràcticament no hi havia ningú; la pau estava assegurada.

En una paret hi havia aquest gran cartell (que també vam veure per les carreteres de la comarca), anunciant la festa de Santa Rita.

La capella de la dreta és la més gran. A la porta d’entrada, que és de vidre, hi ha una Santa Rita.

Un cop a dins, davant de l’entrada, hi ha un gran quadre.

A la dreta hi ha l’altar Major, que Santa Rita comparteix amb d’altres imatges.

Al centre de la placeta hi ha una petita capella.

Dins la capella, Santa Rita també està acompanyada.

Al costat de la capella hi ha una olivera.

Sota l’olivera hi ha diverses imatges; entre les quals Santa Rita.

A l’altre costat de la placeta hi ha dues capelles més. En una hi ha dos quadres de la santa.

L’altra és dedicada al Santo Sepolcro, amb la inscripció “Ho dato la vita per te”.

Damunt la paret de les darreres capelles hi ha el “Roseto de Santa Rita” i la “Croce gloriosa di Gesú e Maria” que no vam poder visitar perquè l’accés n’era tancat.

Si busqueu la pau, ara ja sabeu on heu d’anar.

La regió de Le Marche és a la Itàlia central: limita al nord amb Emilia-Romagna i San Marino; a l’est amb el mar Adriàtic; al sud amb els Abruzzi; al sud-oest amb el Lacio; a l’oest amb l’Umbria i al nord-oest amb la Toscana. A més de l’Oasi de Casinina, també hem estat a Ancona ( la capital) i Urbino.

ANCONA

Vam arribar a Ancona en ferri, procedents d’Split (Croàcia). Només vam poder visitar la catedral. No hi havia cap Santa Rita. 

URBINO

Urbino és una ciutat emmurallada. El centre històric fou inscrit al Patrimoni mundial de la UNESCO l’any 1998.

Al Monastero Agostiniani hi havia Santa Rita.

No vam poder visitar el Duomo perquè era tancat per restauració.

La Galleria Nazionale delle Marche era oberta. 

A la primera planta, dedicada a la pintura, hi ha diverses obres cèlebres, entre elles, “La Muda”, obra de Raffaello Sanzio (més conegut com Rafael), fill il·lustre de la ciutat.

Aquestes són les Santes Rites que vaig trobar a la regió italiana de Le Marche.