CAPÍTOL 263: QUAN SANTA RITA TÉ ELS BRAÇOS OBERTS.

La Santa Rita clàssica sosté  el crucifix amb les dues mans i té els braços més o menys pegats al cos. Com exemple, les Santes Rites de Novara (Chiesa de Santa Maria al Monserrato), Mataró (Ermita de Santa Rita) i Boulogne-sur-Mer (Église de Saint Nicolas):

En aquest capítol veurem algunes Santes Rites que tenen els braços oberts i aguanten el crucifix amb una sola mà. No és habitual. 

Pamplona. Iglesia de San Agustín: Una Santa Rita molt elegant.

Salamanca. Iglesia de San Julián: Una Santa Rita envellida. 

Serradilla (Cáceres). Monasterio del Cristo de la Victoria: En una mà el crucifix i a l’altra una rosa molt grossa. 

Palermo (Sicilia-Italia). Chiesa di Santa Ninfa dei Crociferi: En aquest cas el crucifix és damunt del reclinatori. 

Ried-Brig (Valais-Switzerland). Ritakapelle: La Santa Rita suïssa no porta cap crucifix. 

Sevilla. Iglesia de San Nicolás de Bari: Veureu que les andaluses, a més del crucifix, aguanten a l’altra mà la palma, que és típica de les Santes Rites portugueses. 

Santa Cruz de la Sierra (Cáceres). Iglesia de la Vera Cruz: Una Santa Rita jove i molt mudada.

Cadaqués (Alt Empordà-Girona). Església de Santa Maria: A l’espectacular retaule barroc de Cadaqués hi ha una Santa Rita amb els braços oberts aguantant un gran crucifix. 

 

Llanes (Asturias). Basílica de Santa María del Conceyu: Va ser la primera Santa Rita amb els braços oberts que vaig fotografiar. Fa molts anys. 

Granada. Iglesia de San Pedro y San Pablo: És de les mudades. 

Santa Cruz (Rio Grande do Norte-Brasil). Santuario de Santa Rita: És la imatge de Santa Rita més gran del món. També és l’estàtua més gran de tot el continent americà, i la imatge catòlica més gran del món (50 metres d’alçada).

Palencia. Iglesia de las Agustinas Recoletas o Nuestra Señora de la Expectación: Amb una sola mà aguanta un crucifix prou gros.

Madrigal de las Altas Torres (Ávila). Convento de las Agustinas: És una Santa Rita molt antiga que no porta el crucifix. 

Jaén. Iglesia de Santa María Magdalena: És l’única andalusa que no porta la palma. 

Jerez de la Frontera. Iglesia de Santa María de Gracia o de Santa Rita: La creu en una mà i la palma a l’altra. 

Medina Sidonia (Cádiz). Convento de San Cristobal y Santa Rita: Quasi totes les Santes Rites amb els braços oberts van molt mudades. 

Segovia. Convento de la Encarnación (Agustinas): Si us hi fixeu bé, veureu que a l’ull dret té cataractes.  

Bierces (Asturias). Capilla de Santa Rita de la finca Sofelguera: És una imatge molt antiga. 

Soria. Iglesia de San Juan de Rabanera: A l’altra mà porta una rosa vermella. 

San Clemente (Pontevedra). Capilla de Santa Rita: Un gros crucifix, aguantat amb una sola mà. 

Copacabana (Bolívia). Basílica de Nuestra Señora de Copacabana: És al llac Titicaca i és la Santa Rita que tinc al lloc més alt (3.841 metres). 

Sanaüja (La Segarra-Lleida). Santuari de les Agustines: És de les poques Santes Rites catalanes que porten l’hàbit de roba. 

Sevilla. Iglesia de San Antonio Abad: El crucifix i una gran rosa. 

Luzerna (Switzerland). Ritaschwestern Kapelle: Aquesta és de fusta. 

Colmenar Oreja (Madrid). Iglesia de las Agustinas Recoletas.

 

Puerto de Santa Maria (Cádiz). Mayor Prioral: No porta crucifix.

Cervera del Rio Alhama. Iglesia de San Gil: Aquesta la va fotografiar la meva cunyada Anna. 

Palma de Mallorca. Església de la Transfiguració del Senyor de Gènova: Tal com posa els dits de la mà esquerra, podria ser que li faltés el crucifix que aguantaria amb aquesta mà. Aquesta Santa Rita me l’ha enviat la meva germana Ramona aquest mes d’abril. 

CAPÍTOL 262: LA SANTA RITA DEL SANTUARI DE LES ESPOSES.

Ramon Soler, un amic de Gironella que és coneixedor de la meva “rititis”, em va fer saber que al santuari de Santa Maria de les Esposes, de Sant Julià de Cerdanyola, hi havia una Santa Rita.

Sant Julià de Cerdanyola és a la comarca del Berguedà. Des de Guardiola del Berguedà surt una carretera que en 5 km t’hi porta.

A l’Ajuntament del poble em van informar que la clau del santuari la tenia el mossèn de La Pobla de Lillet, Joan Lladó. 

Sant Julià de Cerdanyola té 229 habitants. Té la particularitat que  els seus carrers no tenen nom,  les cases estan numerades. A l’entrada del poble hi ha un plànol amb el nom i el número de cada casa. El santuari de les Esposes té el número 147. 

El dia 4 de gener d’enguany, a les dotze del migdia, ens  trobàrem amb Joan Lladó a la placeta de l’església de Sant Julià. El van acompanyar des de la Pobla de Lillet, perquè ell no té cotxe. 

Santa Maria de les Esposes és al peu de la carretera que va des de Guardiola de Bergadà a Sant Julià de Cerdanyola, a dos km del poble. Fou construïda l’any 1858. 

A la façana hi ha un poema de Joan Casals, fill de Cerdanyola:

Si cap al cel vols fer dracera/ vianant per eix camí/ atura’t un xic ací/ i mirant per l’espitllera/ li diràs mentres reposes/ a nostre mare estimada/ oh! Verge de les esposes/ siau la nostra advocada/ si es d’ací o d’andoina / si devot li dons almoina/ al cel te serà tornada. 

El santuari té una sola nau i Santa Rita és a la paret de la dreta. 

És entremig de Sant Roc i Sant Sebastià. 

És una imatge clàssica.

El santuari està presidit per la imatge de Santa Maria de les Esposes, que té els seus Goigs:  “En hores calamitoses/ Que els marits marxen on cal/  Us confien llurs esposes/  Vos les guardeu de tot mal/  Puig que Déu ens ha donat/ A Vos per consoladora/ De les Esposes, Senyora/ Mireu-nos amb pietat”. 

A prop del santuari hi ha el Mirador del Serradet.

Amb un poema sobre l’antic carrilet de Guardiola del Berguedà. 

I amb una vista del poble.

Tot seguit vam acompanyar mossèn Lladó a La Pobla de Lillet. El primer que volgué ensenya’ns fou aquesta vista del poble amb el Pedraforca al fons.

Arribats a La Pobla vam tenir el privilegi de fer una visita pel poble guiats per Mossèn Lladó, amb dinar a Cal Pericas inclòs, a la vora del Pont Vell. 

A l’església vam visitar Sa Majestat, que és del segle XII.

I una verge, obra de Frederic Marès. 

El Pont Vell, construït el segle XIV sobre el riu Llobregat.

A la vora del riu hi ha aquest  monument dedicat a Eusebi Güell Bacigalupi (comte de Güell), que va promoure la Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en el Museu del Ciment Asland.

Des de La Pobla de Lillet surt el Tren del Ciment, que va fins al Museu.

I té una parada als Jardins Artigas, dissenyats per Gaudí.

Els jardins eren tancats i només els vam poder veure des de fora. 

Ves per on, hi ha un Pujals a La Pobla. 

De tornada a Barcelona, a Berga, vam pujar al Santuari de Nostra Senyora de Queralt.

I vam gaudir d’unes vistes excepcionals.

Dins del santuari es conserva aquest sepulcre de principis de l’any 1400, la peça més antiga de Queralt, després de la talla de la imatge de la Mare de Déu.