El mes
de juny de 1995 anàrem des de Barcelona a Escòcia en cotxe. A Caen vam agafar un ferry fins a Portsmouth. A Anglaterra vam
aturar-nos a Winchester, Salisbury, Stonehenge, Straford-upon-Avon i el Lake
District National Park. A la tornada
vam creuar el canal de la Mànega per l’Eurotúnel, el túnel ferroviari submarí
de 50 km de longitud, que feia un any que s’havia inaugurat.
A Escòcia
vam travessar la regió dels Borders per arribar a Edimburg. Tot seguit vam anar pel centre del país
fins Inverness, des d’on vam visitar la
regió nord de les Highlands i l’illa d’Skye. Vam baixar per les Highlands de
l’oest, la vall de Glencoe i els Trossachs fins a Stirling. No vam trobar cap
Santa Rita.
A Moffat
-regió dels Borders-, fórem rebuts per les ovelles del territori.
Els
Borders és terra de castells: el Traquair House és un dels més antics d’Escòcia dels que sempre han estat
habitats.
Abbostsford
fou el castell de l’escriptor Sir Walter Scott. Va haver d’escriure moltes
noveles, depressa i corrents, per poder pagar-lo.
A
Edimburg ens allotjàrem al barri de Dean. A la Murray-Fields Place número 3 hi
havia una perruqueria amb el nom del meu poble, Flix. Vaig pensar: será d’algún
flixanco que ha vingut a Edimburg a fer les Amèriques? Vaig entrar per preguntar-ho.
A la noia de la recepció li vaig ensenyar el DNI, perquè veiès que jo havia
nascut a Flix. La decepció fou gran. A Edimburg, la paraula “flix” indica el
moviment d’ondulació del cabell… La noia pronuncià el nom de “flix”, mentre es tirava
els cabells cap endarrere.
L’entrada
a la “National Gallery of Scotland” era gratuïta. Em vaig enamorar de Lady Agnew.
Al
turó de “Calton Hill” hi ha el monument a Nelson i el “National Monument”, dedicat als escocesos morts
a la guerra contra Napoleó. Feia un fred que pelava, però la vista de la ciutat
pagava la pena.
El
castell d’Edimburg és un símbol de la nació escocesa. A la foto, a la Portcullis Gate, l’entrada per
on s’inícia la pujada al castell.
Dins
el castell, amb dos visitants especials.
Amb la
reina Maria Estuarda. El seu fill Jaume es
convertí l’any 1603 en rei d’Anglaterra i d’Escòcia; des de llavors han compartit sempre els
mateixos reis. Fins que un referèndum els separi…
Damunt
del canó “Mons Meg”, del segle XV, segons diuen el més antic del món.
La
foto del turista a la Royal Mile.
La
Royal Mile és el carrer principal de l’Old Town; va des del castell al palau de Holyroodhouse
(foto).
La catedral St Gilles a la Royal Mille.
Vam
dinar al pub “Deacon Brodie´s Tavern”, que guarda records de Brodie, personatge
que inspirà Stevenson la novela “Dr. Jekyll i Mr. Hyde”.
El
sorprenent “Royal Museum of Scotland” és molt recomanable.
Vam sortir d’Edimburg en direcció nord I, a prop de Pitlochry, visitàrem
la “Queen’s View”, des d’on es pot veure un dels panorames més emblemàtics
d’Escòcia.
A prop de Pitlochry també hi ha el castell de Blair: val la pena visitar-lo.
Des d’Inverness
visitàrem el nord de les Highlands.
A Bealachna vam trobar aquestes vaques peludes.
Els jardins d’Inverewe són a l’alçada de St Petersburg i la península del
Labrador, però hi ha una flora
subtropical gràcies al càlid Corrent del Golf.
Ullapool fou el poble que visitàrem més al nord.
Recorregut
per l’illa d’Skye. Ens va agradar molt.
Vista
de l’illa Skye.
El monstre Nessie el trobàrem a Drumnadrochit, on hi ha el Centre d’Exhibicions
del lac Ness.
L’Urquhart Castle del llac Ness.
El famós castell “Eilean Donan”.
Dinàrem a Plockton, un poble de la badia de Loch Carron, molt agradable.
A Fort Williams férem un dels millors àpats, al restaurant “Crannog Seafood”: escamarlans
gegants.
A la vall de Glencoe, en un lloc solitari, trobàrem un escocés tocant la gaita.
A
Balquhidder visitàrem la tomba de l’heroi escocès Robert Roy MacGregor –“Rob
Roy”- i dos dels seus fills.
Al castell d’Stirling hi ha l’estàtua de Robert Bruce, un dels herois
nacionals d’Escòcia, el rei que recobrà la independència l’any 1328.
Ens acomiadàrem d’Escòcia pel lloc
on vam entrar, Moffat, als peus del monument a l’ovella.
