La Chapelle de Sainte Rita de París és al barri de Pigalle, al Boulevard de Clichy 65 (districte 9è), davant del famós cabaret Moulin Rouge. El barri és sota el turó de Montmartre.
Durant el segle 19è aquest barri fou seu d’artistes i d’escriptors.
Actualment és seu de la vida nocturna parisenca. El boulevard de Clichy és ple de restaurants, sales d’espectacles, cabarets i botigues d’objectes eròtics (fotos).
La capella de Santa Rita és als baixos del número 65 del Boulevard de Clichy. La primera foto de la façana la vaig fer l’any 1996. L’entrada és a la porta de la dreta de la foto, que també és l’entrada de l’edifici. Les dues finestres de vidre van ser restaurades posteriorment com veurem més endavant.
La capella fou inaugurada l’any 1956 per servir a les prostitutes de Montmartre, un concorregut barri de prostitució en aquella època.
La capella la vaig descobrir casualment quan vam anar a Montmartre, en la primera visita a Paris. No en recordo l’any. No vaig fer cap foto. La primera foto la vaig fer el Cap d’any de 1986. Vam anar a París per veure la sortida del rallye París-Dakar, on participava el meu cunyat Salvador Cañellas. A la foto, la meva filla Rita amb la santa. Encara no havia començat la meva rititis.
L’any 1989 vam assistir al XIX Congrés Internacional de Pediatria, que es va fer a París i vam fer una visita a Santa Rita. Seguia sense haver aparegut la rititis. La paret del darrere de Santa Rita continuava sent de mosaic. Hi havia una pregària a Santa Rita feta a mà; és la pregària que més m’agrada.
El mes de gener de 1996 vam tornar a París. Vam arribar quan acabaven de fer el funeral de François Mitterrand a la catedral de Notre Dame.
Santa Rita continuava al mateix lloc.
Aquell any celebraven els 40 anys de la inauguració de la capella.
Hi havia aquesta pregària a Santa Rita.
El mes d’abril de 2002 vam anar a Paris amb les meves germanes Lola i Lourdes. Aquesta vegada hi havia una novetat: En una de les finestres que donaven al carrer hi havien posat un vitrall amb una imatge d’una jove Santa Rita.
L’any 2008 vam anar a fer París en bicicleta amb uns amics. Aquesta vegada no vam anar a veure Santa Rita. Feia molta pujada...
Però al riu Sena, davant de la torre Eiffel, vaig descobrir aquest vaixell amb el nom de Santa Rita.
Finalment, enguany hem tornat a París i és quan hem trobat la capella més canviada. A la façana han obert les quatre finestres i damunt figura el nom de Chapelle de Sainte Rita.
El rètol que hi havia al costat de la porta d’entrada l’han canviat, és nou. A la dreta es pot veure la nova finestra que han obert. Als vidres, de color vermell, es reflecteix el Moulin Rouge que, com he dit abans, és al davant.
En aquesta finestra hi han posat la nova Santa Rita; es pot veure des del carrer.
És una Santa Rita clàssica, a la francesa. Porta la corona al braç dret, cosa molt poc freqüent.
La porta del carrer és la mateixa que fan servir els veïns. Entrant, a mà dreta, hi ha l’oficina d’Acollida. A la finestra hi ha la Santa Rita que acabem de veure.
A la paret de la dreta, al costat de l’Oficina d’Acollida, hi havia un cartell d’informació amb l’horari i les activitats de la capella.
També amb informació de la festa de Santa Rita d’enguany.
Abans d’entrar a la capella hi ha el lloc per dipositar les espelmes.
Entrant a la capella a mà dreta hi ha la imatge de Santa Rita. Ja no hi ha la paret de mosaic: han fet reformes.
La imatge és de fusta i molt original. A França he trobat més imatges com aquesta.
A la finestra que hi ha entrant a mà esquerra, hi veiem el vitrall de Santa Rita, que també és visible des del carrer.
Al fons, el lloc per celebrar els actes religiosos.
El dia de Santa Rita fan una processó que arriba a l’església de la Trinité, de qui depèn la capella. A totes les misses fan la benedicció de les roses.
Malgrat que la prostitució ha disminuït, la capella manté la connexió amb la prostitució i organitza serveis de divulgació a les prostitutes que queden a la zona.
A partir de 2011 la capella s’ha associat amb l’organització “Aux captifs la libération” per proporcionar un centre d’acollida per a prostitutes i persones sense sostre.
