CAPÍTOL 257: LA SANTA RITA, EL PESSEBRE I LA “CUEVA PINTADA” DE GALDAR (GRAN CANARIA).

Galdar és al nord-oest de Gran Canaria, a 27 km de la capital. Aquí hi havia la seu dels reis guanxes, fins la conquesta castellana de finals del segle XV. Conserva vestigis d’aquesta misteriosa civilització. 

Vam arribar al conjunt històric de la plaça de Santiago un dissabte al migdia. La plaça era ocupada per un mercat artesanal. A l’esquerra es pot veure la font, l’element més característic de la plaça.

L’església de Santiago de los Caballeros és un dels edificis històrics de la plaça. Fou construïda on hi havia el palau dels reis guanxes. 

Dins l’església no podia faltar Santiago muntant el cavall.

La visita de l’església estava molt limitada per culpa de la pandèmia. Però vam tenir sort que Santa Rita era al costat de la porta d’entrada de la sagristia.

No és una Santa Rita clàssica: porta l’hàbit de roba, corona singular, cara d’adolescent amb galtes de rosa i l’estigma de color verd. 

La Santa Rita de Galdar preferia euros en comptes de roses. 

El pessebre de Galdar era en un local de l’Ajuntament.

Detall del pessebre.

Abans de marxar de Galdar vam visitar el Museu i Parc Arqueològic Cueva Pintada. És un dels jaciments arqueològics més representatius de les illes Canàries. Fou descoberta l’any 1873 i ocupa un espai de 5000 metres quadrats. A les excavacions van trobar una població formada per més de 60 cases. 

La Cueva pintada és a l’edifici d’una planta que hi ha al centre, està tancada i només l’obre el guia durant la visita. 

Està excavada sobre material volcànic i les parets estan decorades amb motius geomètrics. És un exemple de les representacions artístiques dels antics aborígens. És considerada la “capilla Sixtina” dels antics aborígens de l’illa. Està prohibit fer fotografies. Aquestes són de la guia.

De Galdar vam anar a Puerto de las Nieves, poble de pescadors. És el port d’Agaete. D’aquí surten cada dia cinc ferris cap a Santa Cruz de Tenerife. 

Al Paseo de los Poetas hi ha els restaurants de peix i marisc. Comença al petit port. 

Acaba davant del monument dedicat als poetes canaris. 

L’Ermita de las Nieves és a la plaça principal. 

Al fons de la foto, els penya-segats per on va la carretera fins a La Aldea de San Nicolàs, que vaig comentar en el capítol anterior.  

CAPÍTOL 256: LES SANTES RITES DE VALLESECO I LA ALDEA DE SAN NICOLÁS (GRAN CANARIA).

Van ser les més difícils. Per anar a Valleseco vam travessar les muntanyes del centre de l’illa, de nord a sud. I per anar a La Aldea de San Nicolás vam anar resseguint penya-segats vora el mar. En ambdós casos per una carretera estreta de mil revolts, i molta estona conduint amb el sol de cara.

TEROR

L’excursió va començar a Teror. És al nord de l’illa, a 20 km de la capital. 

La població és coneguda perquè hi ha la basílica de Nuestra Señora del Pino (segle XVIII), on es venera la patrona de Gran Canaria. La imatge fou trobada l’any 1481 entre les rames d’un pi. 

L’altar Major, on és la verge, era tapat per una tela i no vam poder fer ni una bona foto. 

Era diumenge al migdia i hi havia molta animació. La població conserva boniques cases amb balcons de teia.  

MIRADOR DE ZAMORA

 

Des de Teror vam començar a pujar per una carretera amb molts revolts. Vam parar davant del restaurant “Balcón de Zamora”; era l’hora de dinar.

Al costat del restaurant hi ha el Mirador de Zamora, amb una bona vista del poble de Teror. Vam continuar fins a Valleseco.

 VALLESECO

La població s’anomena Valleseco, però és el lloc de l’illa on plou més. El nostre objectiu era l’església de San Vicente Ferrer, on teníem fitxada una Santa Rita.

L’any 1746, San Vicente Ferrer va anar a Valleseco, per això l’església porta el seu nom.

Davant  la façana de l’església hi ha una escultura de Nuestra Señora del Pino.  

Vam trucar a una casa de la plaça per preguntar quan obrien l’església. Ens van dir que a les 4 vindria Gregoria a obrir-la. Al Saló parroquial ens ho van confirmar: “No tardarà en llegar Goyita”. Gregoria, alias “Goyita” va arribar deu minuts tard i es va excusar: “Esta mañana hemos celebrado en la Iglesia una fiesta con los mayores de 90 años y hemos terminado muy tarde”. Goyita tenia 80 anys, vivia al poble de Zamora i anava i venia a peu.

                                       

Goyita és una dona molt amable i vam estar una bona estona xerrant. A la foto, l’altar Major de l’església.

Santa Rita és molt original. 

Porta l’hàbit de roba.

Una corona singular i les galtes de rosa. Va entrar a l’església un matrimoni jove. Ella era una gran devota de Santa Rita. Ens va explicar molt emocionada que havia anat a Cascia a visitar-la i havia plorat. “Solo estuve dos dias en Italia, justo para ver a Santa Rita”.  

 

LA CRUZ DE TEJEDA

Vam continuar l’excursió i el recorregut de Valleseco  a La Cruz de Tejeda fou un drama. Foren 11 km terribles. El cel estava ennuvolat, aviat va arribar la boira i no sabia com s’encenien les llums anti-boira del cotxe llogat. Els revolts i la pujada eren cada vegada més bèsties. Sort que va arribar un moment -com passa quan vas en avió-, que vam travessar els núvols i va aparèixer el sol. Isabel va arribar marejada; hem fet molts quilòmetres en cotxe i mai s’havia marejat. 

El port de muntanya de La Cruz de Tejeda és a 1580 metres sobre el nivell del mar, i marca el centre geogràfic de Gran Canaria. 

Al costat de la creu hi ha el Parador. Vam anar a la terrassa per gaudir d’una vista excepcional del parque rural del Nublo.

Des de la terrassa del Parador vam fer les millors fotografies del viatge. Entre les muntanyes es pot veure l’emblemàtic Roque Bentaya, que és a 1414 metres d’altura. 

 

Però el patiment encara no s’havia acabat. Ens quedaven 52 km de revolts, pujades i baixades per carreteres estretes fins arribar a l’hotel, on vam arribar de nit, després de travessar Gran Canaria pel centre, de nord a sud.

_________

 

LA ALDEA DE SAN NICOLÁS

A La Aldea de San Nicolás hi anàrem el dia que vam fer la volta  en rodó a l’illa, per la costa. Vam sortir del sud i vam pujar per l’autopista que hi ha a l’est. Fins Agaete fou quasi tot autopista (sempre gratuïta). Però a partir d’aquí van començar les de dolor...

Els 30 km d’Agaete a La Aldea de San Nicolás no han d’envejar res a la carretera a La Cruz de Tejeda. Milers de revolts per una carretera penjada en uns penya-segats damunt del mar. No s’acabaven mai... Però el paisatge és espectacular. 

A La Aldea de San Nicolás vam tenir la recompensa que l’església era oberta.

I damunt del pessebre vam trobar una clàssica Santa Rita.

A qui li faltava la creu. La creu que nosaltres arrossegaríem fins l’hotel, perquè dels 45 km que faltaven, 34 eren en plena muntanya.