divendres, 27 de gener del 2012

CAPÍTOL XXXI. LES SANTES RITES DE VIENA.


La primera vegada que vaig anar a Viena va ser el mes d’agost de 1978 per assistir al 6è Congrés Europeu de Medicina Perinatal. Vaig quedar fascinat per la melodia “Wien, Wien, du nur allein” que van interpretar uns violins al voltant de la taula d’un restaurant típic vienès on estava sopant. L’endemà vaig córrer a comprar el disc de vinil. És una de les cançons que cantaven els tres tenors en els seus concerts.
La segona vegada va ser l’any 1986 amb les filles adolescents. La tercera, el mes de maig de 2011, aquesta vegada per visitar l’única Santa Rita que havia trobat per Internet en tot el país.  En un viatge anterior vaig recórrer totes les esglésies de Salzburg sense èxit.

                    ALGUNS APUNTS SOBRE L’ÚLTIM VIATGE A VIENA

L’APARTAMENT: Vam estar allotjats a un apartament al barri dels Museus (Museumsquartier) molt a prop del centre històric. El propietari és un arquitecte croat que havia fugit de Zagreb quan va començar la guerra dels Balcans. El seu apartament estava al mateix replà, ens vam fer amics i a l’estiu va venir a Barcelona i va estar allotjat a casa nostra.

Foto de l’apartament.

ELS CAFÈS VIENESOS: Els cafès clàssics de Viena formen part del patrimoni de la ciutat i fa segles que existeixen. Alguns dies vam anar a esmorzar al cafè Sperl que no estava gaire lluny de l’apartament i és un dels millors de la ciutat. És molt gran, d’estil “jugendstil” (una variant del modernisme), molt acollidor. Dos cafès amb llet, un croissant i un “Apfelstrudel” va costar 14 euros. Aquest any, al concert de Cap d’Any es va interpretar un galop de Johan Strauss pare, dedicat al cafè Sperl.

                                       Un detall del cafè Sperl.

                                                El cafè Central.

                                   El cafè Eiles del barri Josefstadt.

 EL WIENER SCHNITZEL: per menjar la cuina típica de Viena s’ha d’anar a un “beisl” i el més famós és el Figlmüller, on serveixen “l’schnitzel” (carn empanada) més gran i més bo de la ciutat. Vaig llegir a la guia que els vienesos estarien perduts sense el Figlmüller. Els espàrrecs vienesos (era el temps) també són molt bons i el vi blanc és deliciós.

                       L’entrada al passadís on està el restaurant Figlmüller.

                                       L’schnitzel no cap al plat.

MOZARTHAUS: Molt a prop del Figlmüller hi ha la casa on va viure Mozart a Viena. El tiquet dels “senioren” (jubilats) costa 8 euros. Aquí va compondre “Las bodes de Figaro”. Vam descobrir que Mozart tenia el vici de les dones, el joc i era un malgastador. Va morir en la misèria i va anar a parar a una fosa comuna el dia 6 de desembre de 1750.


VIENA ÉS SINÒNIM DE MÚSICA: Un regiment de venedors d’entrades pels concerts que fan cada dia t’empaiten pels carrers. Són una mica pesats. Vam escollir el concert de la Wiener Hofburg Orchester acompanyada per quatre cantants al palau imperial del Hofburg interpretant valsos d‘Strauss i òperes de Mozart. Típic, però molt digne.

                                La sala del Palau Imperial del Hofburg.

ELS NENS CANTORS DE VIENA: Els diumenges a un quart de deu del matí el Cor de Nens de Viena canten la Missa a la Wienerhofmusikkapelle. Només quedaven entrades de 5 euros i ens van col·locar a un lloc que no  veiem l’interior de l’església i vam tenir de seguir la Missa per una pantalla de televisió. L’entrada de “platea” valia 50 euros. Malgrat tot, la Missa de Schubert cantada pel Cor de Nens de Viena va ser preciosa. A l’hora de passar el plat van arribar fins on estàvem amagats. A l’hora de donar la comunió, no.

                     Vam tenir de veure els Nens Cantors per un televisor.

MÚSICA AL CARRER: Els dissabtes al migdia hi ha una cercavila pels carrers protagonitzada   per la banda de Viena que acaba al Hofburg.

                             Amb els protagonistes de la cercavila.

MUSIKVEREIN: A la seva sala Dorada és on fan el famós concert de Cap d’Any. Vam fer la visita guiada. Té una de les millors acústiques del món malgrat ser construït en un temps on no hi havia la tècnica actual. Les entrades pels concerts s’han de comprar amb mesos d’antelació.

                                                    La Sala Dorada del Musikverein.

ZENTRALFRIEDHOF: A la zona 32A del cementiri Central vam visitar les tombes de Beethoven, Brahms, Schubert i Strauss pare i fill. Està a les afores, a disset parades de  tramvia del centre (el 71). El cementiri té més habitants que Viena: 2,5  milions de tombes.

                                                                Tomba de Schubert.

                                                 Tomba de Beethoven.

Tomba de Brahms.

Tomba de Johann Strauss.


KUNSTHISTORICHES MUSEUM: Vam dedicar un matí a visitar el museu més important de Viena. Es el Louvre o el Prado de Viena. Preu de jubilat (senioren) 9 euros. Vam gaudir de la pintura de les escoles flamenca, holandesa, italiana, alemanya i espanyola dels segles XVI i XVII.

                         Margarita Teresa amb el vestit blau (Velázquez).

                                         La Verge del Prat (Rafael)

                                    Caçadors a la neu (Bruegel)

                                    L’emperador Maximilià (Durer)

KARLSKIRCHE: Vam recórrer totes les esglésies del centre de Viena. La que més em va agradar va ser l’església barroca de San Carles Borromeo (Karlskirche). Amb un ascensor vam pujar fins la base de la cúpula i després 110 escales més fins la punta. Em va venir vertigen.


                          L’església dedicada a Sant Carles Borromeo.

                             La Votivkirche estava en restauració.


L’ESTÀTUA DE JOHAN STRAUSS TOCANT EL VIOLÍ, que està al Stadpark i que visiten tots els turistes, estava en restauració. En el seu lloc hi havia una còpia que ocupava la segona posició d’un pòdium perquè els turistes es fessin la foto.

                             La còpia de l’estàtua de Johan Strauss.

KAISERGRUFT: A la cripta imperial de l’església dels Capucins estan enterrats els Habsburg des de l’any 1633. Impressiona.

                            Detall d’una de les tombes dels Habsburg.

PRATER I GRINZIG: Un dissabte al matí vam anar al Prater en Metro i després amb el tramvia 38 a Grinzig, el poble on els vienesos van a beure el vi novell.

                         La protagonista de la pel·lícula “El tercer home”.

A LA TORNADA, RETARD DE 24 HORES: L’únic que va fallar del viatge va ser la tornada. El vol de Vueling havia de sortir a les 14,10 i van anar anunciant retard darrera retard dient que l’avió estava avariat . A les nou de la nit vam decidir canviar el bitllet pel vol de l’endemà i tornar a dormir a Viena. Vam fer santament perquè Vueling no va anunciar la suspensió del vol fins les quatre de la matinada. Quina cara !

LA SANTA RITA DE L’AUGUSTINERKIRCHE DE VIENA: L’Augustinerkirche està molt a prop del Hofburg, el conjunt d’edificis que van fer construir els Habsburg per “fardar” davant dels invitats reials. Està a l’Augustinerstrasse número 3 i s’entra per la Josefplatz. Va ser construïda durant la primera meitat del segle XIV i actualment l’interior és d’estil gòtic.
Aquesta església va ser l’escenari de diverses bodes reials: Maria Teresa i Francisco de Lorena (1736), arxiduquessa Maria Antonieta amb el futur Lluis XVI (1770), l’arxiduquessa Maria Lluisa i Napoleó (1810) i Francisco José e Isabel de Baviera (1854).
L’altar de Santa Rita està a la nau lateral dreta i està representada en un quadre molt original: és l’únic quadre que tinc on Santa Rita abraça a Jesucrist crucificat.

                                            Altar de Santa Rita.

                                          Altar de Santa Rita


                             Santa Rita s’abraça a Jesucrist crucificat.

A la cripta de l’església (Herzgrüftel) hi ha 54 urnes on es guarden  els cors  dels Habsburg.

LA SANTA RITA DE LA MINORITENKIRCHE DE VIENA: Vam visitar totes les esglésies del centre de Viena i dels barris del voltant i no vam trobar cap més Santa Rita. L’últim dia a la tarda només em quedava visitar la Minoritenkirche. Vaig deixar a la Isabel al Cafè Central i jo vaig anar fins l’església que estava a prop. A l’església no hi havia ningú. Quan ja donava per fet que a Viena només hi havia  una Santa Rita, vaig entrar a la capella de Sant Antoni, situada a l’esquerra de l’Altar Major, i vaig trobar una gran escultura de Santa Rita.

                                   La Minoritenkirche de Viena.

                       La capella de Sant Antoni amb Santa Rita a la dreta.

                                                 Foto sencera


                                                Primer pla

Quan estava fent les fotos va entrar un home d’uns 40 anys i em va dir que era el capellà. Em va explicar que la imatge l’havia regalat una senyora italiana que viu a Viena. Li va semblar bé que la gent tingués devoció per un Sant o una Santa (no tots els mossens pensen igual). Ell no era austríac i em va preguntar si endevinava de quin país era. Vaig dir italià, alemany, francès, suís... Com no ho endevinava em va donar una pista: era d’un país amb el qual també ens associen als catalans. Era “polaco”. Havia estat a Barcelona,  li havia agradat molt, i va tenir temps per saber que els catalans també érem “polacos”.