Recentment hem fet una escapada amb el cotxe pel sud de França. Vam arribar fins a Pau, a la regió de Nova Aquitània. Vam trobar 6 Santes Rites: a Carcassonne (2), Toulouse (2), Adé (1) i Oloron-Sainte-Marie (1).
CARCASSONNE
Carcassonne (Carcassona) és al sud-est de França, entre Perpinyà i Toulouse (Tolosa del Llenguadoc).
Carcassonne és famosa per la Ciutadella, la ciutat medieval fortificada més gran d’Europa. L’any 1997 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco.
A la catedral de Saint Michel vam trobar la primera Santa Rita.
És una imatge clàssica. Aguanta la corona de color verd amb el braç dret, com passa en moltes Santes Rites franceses.
Una dona ens portà davant d’aquest quadre i insistí que era la Santa Rita d’Espanya. Santa Rita és italiana i la del quadre crec que és Santa Teresa d’Àvila.
L’altra Santa Rita de Carcassonne era a l’església de Saint Vincent.
És de color blanc, com moltes Santes Rites franceses. Aguanta la corona amb la mà esquerra. Fins i tot el crucifix és de color blanc.
En aquesta església hi havia un pessebre molt especial. Hindú?
L’any 2000 vam fotografiar aquesta Santa Rita a l’església des Carmes de Carcassonne. S’assembla molt a l’anterior: de color blanc i aguanta la corona amb la mà esquerra; però el crucifix és de color negre. Aquesta vegada, l’església des Carmes era tancada per obres.
TOULOUSE
Toulouse (Tolosa de Languedoc) és la capital de la regió d’Occitània, al sud de França. La place du Capitole és el centre de la ciutat.
Molt a prop, a l’església de Saint Jerôme, vam trobar dues Santes Rites.
La primera és al passadís que hi ha entrant des del carrer, abans d’arribar a l’església pròpiament dita. Me l’havia fotografiada la meva cunyada Anna l’any 2018. L’any 2001 no hi era.
La que sí que hi era, és aquesta. Vaig aprofitar per digitalitzar-la. A la part superior del quadre hi ha una rosa i un carroll de raïm, fent al·lusió als miracles de la santa.
ADÉ
La Santa Rita d’Adé és a la capella de Notre Dame du Rosaire. És a la carretera que va a Lourdes i travessa el poble. Des de Barcelona havia quedat amb l’Ajuntament que vindrien a obrir la capella. Però quan vaig veure que podíem fer la foto des de fora, vaig avisar que no calia.
És una imatge clàssica, amb un crucifix molt gran. Algú s’hauria de cuidar de canviar els rams quan s’assequen.
OLORON-SAINTE-MARIE
És una ciutat del sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània, als peus dels Pirineus i a uns 100 km de l’Atlàntic.
Hi vam anar per visitar la catedral de Sainte Marie, Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco des de l’any 1998.
Es començà a construir l’any 1102 en estil romànic (només en queda el pòrtic), i fou acabada en estil gòtic.
El pòrtic romànic, fet amb marbre dels Pirineus, està molt ben conservat.
A la part superior de la volta hi ha els 24 vells de l’Apocalipsi. Just dessota, la vida camperola de l’època. Més avall, a la part central, el descens de la creu. A l’esquerra, els lleons simbolitzant l’Església perseguida i, a la dreta, l’Església triomfant.
Un monstre devorant un home.
Un altre detall del pòrtic.
La visita de l’interior de l’església la vaig fer molt de pressa; teníem el cotxe mal aparcat i vaig sortir de seguida. Quan va sortir Isabel em va dir que hi havia una Santa Rita. No l’havia vist. Peccato!
A destacar: aguanta una palma amb la mà esquerra, patrimoni de les Santes Rites portugueses. De les 210 Santes Rites que he fotografiat a França, és l’única que porta la palma. Probablement la portaren de Portugal alguns portuguesos que viuen a Oloron-Sainte-Marie.
En aquesta escapada vam arribar fins a Pau, pronunciat “po” en francès. Visitàrem el castell, bressol del rei Henri IV de França i III de Navarra.
