CAPÍTOL 225: LES SANTES RITES DE BASILICATA (ITALIA).

Fins ara he publicat Santes Rites de les següents regions italianes: Lazio (capítol 44), Sardegna (69), Sicilia (89), Piemonte (163), Umbria (169), Le Marche (171), Emilia-Romagna (172), Veneto (183), Lombardia (184), Liguria (185), La Puglia (223) i Calabria (224).

La regió de Basilicata és a la part meridional d’Itàlia. És una de les menys poblades i la més muntanyosa del sud de la península.

 

És entre Calabria, la Puglia i Campania. Només té 32 km de litoral marítim. És la regió on he fotografiat menys Santes Rites: només tres. 

                                     MARATEA

És l’única ciutat de Basilicata que hi ha a la costa del mar Tirreno, al golf de Policastro. Ens va agradar molt: la guia Michelin li posa dues estrelles. És un poble de 5000 habitants que ocupa la falda de la muntanya Bagio, mirant el mar.

A la part més alta de la muntanya hi ha la basílica de San Bagio. S’hi arriba per una carretera penjada a l’aire, amb viaducte inclòs, no apta pels que tenen vertigen.

                    Al punt més alt hi ha la imponent estàtua del Redemptor.

              Des d’on hi ha unes vistes espectaculars de la costa. 

Quan baixes de la muntanya trobes diverses entrades a Maratea. Li vam preguntar a un ciclista on era l’església del poble, i va contestar: quina? A Maratea hi ha 42 esglésies! 

    La primera església que vam trobar fou la chiesa dell’Immacolata. Era oberta.

         A dins hi havia una Santa Rita molt original, amb l’hàbit de roba. 

                                       TRECHINA

De Maratea anàrem per la carretera general en direcció a Lagonegro, on havíem d’agafar l’autopista. Vam passar per Trechina (2.400 habitants) on,  a la chiesa de San Michele vam trobar una Santa Rita agenollada, amb un àngel que li aguanta una corona d’espines damunt del cap. És de les poques Santes Rites amb una corona d’espines i de les poques que no té l’estigma al front.

                                   LAGONEGRO

  El poble de Lago Negro des de la carretera. Té 5.400 habitants.

Vaig aparcar davant l’església. Un guàrdia va fer sonar el xiulet  per avisar-me que allí no hi podia deixar el cotxe. Li vaig fer entendre amb senyals que hi estaria poca estona. A la Concattedrale di San Nicola hi havia una Santa Rita. També un angelet li aguantava una corona d’espines, però aquesta tenia l’estigma al front, petit, però el tenia. A l’altar no li falten canelobres…

 

A Lagonegro vam agafar l’autopista que ens portà a Salerno (regió de Campania), el proper capítol.

CAPÍTOL 224: LES SANTES RITES DE CALABRIA (ITALIA).

       Calabria és al sud-oest d’Itàlia, ocupa en forma de bota la punta de la península.  

                                 Hi tinc fotografiades 16 Santes Rites. 

                                                        CROTONE

Parrocchia di Santa Rita: l’església és als afores de la ciutat, al costat de l’estadi. Al davant hi ha una columna molt alta, amb una escultura de Santa Rita.

                             

                                       Al peu, una inscripció dedicada a la santa.

                                                  

L’església era tancada. Vam trucar al timbre i ens obrí un capellà que estava reunit amb una senyoreta. Ens deixà passar i vam fotografiar Santa Rita sota l'atenta mirada del capellà i la senyoreta.

 

                                      A la sagristia hi havia un quadre. 

                                               CATANZARO

 Catanzaro és la capital de Calabria, i Catanzaro Lido la seva platja. Ens van recomanar el restaurant “Piccolo mondo” per anar a sopar. Vam menjar una “grillada de mare”: el peix estava cremat. Jo no entenia per què havia protestat i no n’havia engegat una de grossa. Quan vam pagar ens van assabentar que la propietària es deia Rita. Llavors vaig entendre per què no havia protestat...

Parroquia Sacro Cuore di Gesù: hi havia una escultura...

                                                            ..i un mosaic.

Chiesa di Santa Maria di Porto Salvo: la circulació al centre de Catanzaro Lido era un caos. Per entrar a l’església vaig aparcar com ho fan els italians: al mig del carrer. 

LOCRI

Chiesa di Santa Caterina: Santa Rita està agenollada dins d’una vitrina, mentre un angelet li

aguanta una corona de flors damunt del cap.

GERACE

Des de Locri vam fer 10 km per pujar a Gerace, un poble dalt de la muntanya, a 500 metres del nivell del mar. És inscrit al llistat de “I Borghi più belli d’Italia” com el setè poble més bonic. El centre medieval està molt ben conservat.

Duomo: A l’home que cobrava el tiquet d’entrada li vaig preguntar si hi havia alguna Santa Rita i em va dir que si. A l’església i a la cripta no en vaig trobar cap. Vaig tornar a preguntar a l’entrada. Era a la cripta, en un retaule que -de lluny- no semblava que fos Santa Rita. És de les poques que porta una calavera (capítol 47). 

REGGIO CALABRIA

Reggio Calabria és la ciutat més poblada i seu del consell regional. És a l’estret de Messina. Els ferris tarden 55 minuts per arribar a Sicília. És una ciutat moderna, reconstruïda totalment després del terratrèmol de 1908.

Basilica Cattedrale Metropolitana di Maria Santissima Assunta in Cielo: és al centre històric. Ens va agradar perquè hi havia molt de color i, a més, un quadre de Santa Rita.

Chiesa di Sant’Agostino: l’església és molt bonica. Li vaig preguntar al capellà si em podia indicar una altra església om hi hagués Santa Rita. Em contestà que la devoció a Santa Rita és tan gran, que totes les esglésies en tenen una. Però estan tancades...

Chiesa de Santa Lucia: quan anàvem al port a buscar el ferri que ens portaria a Sicília (capítol 89) vam passar per davant d’aquesta església i era oberta. Hi havia una talla de fusta amb Santa Rita.

TROPEA

Tropea és un dels pobles més turístics de Calabria. És dalt d’un promontori davant de la platja. Hi ha un mirador des d’on vam veure una magnífica posta de sol. 

Cattedrale di Maria Santissima di Romania: la imatge de Santa Rita era al costat de l’altar Major amb moltes roses. Faltava poc per la seva festa. 

                                                      COSENZA

És el principal centre econòmic i cultural de Calabria. El centre històric és dalt del turó de San Pancrazio i la part moderna a la vall del Crati, als peus del centre històric.

D’entrada vam visitar el Duomo. No hi havia cap Santa Rita, però vam fer una fotografia del mausoleu d’Isabel d’Aragó, filla de Jaume I, que va morir a Cosenza l’any 1271 quan tornava de Tunísia amb les restes mortals del seu sogre, el rei Sant Lluís. 

Chiesa di San Gaetano: la porta era tancada. Isabel va preguntar en un bar: s’entrava per la porta lateral. És l’església on se celebra la festa de Santa Rita a Cosenza.

Chiesa di San Domenico: és a la part moderna de la ciutat. És una  Santa Rita original.

Chiesa della Madonna del Carmine: és un quadre clàssic.

Chiesa di San Francesco di Paola: quan anàvem a sortir de Cosenza vam passar per davant d’aquesta església que era oberta. Una altra Santa Rita!

 

Vam preguntar a un noi i una noia que anaven en cotxe la direcció per agafar l’autopista. Van ser tan amables que ens van guiar fins l’entrada de l’autopista. L’objectiu era anar a dormir al golf de Policastro**.