CAPÍTOL 231 : LES SANTES RITES DE NORMANDIE (FRANCE).

Normandia és una regió del nord-oest de França. 

 

Hi tinc fotografiades 10 Santes Rites

ROUEN

És la capital de Normandia. Hi vaig fotografiar dues Santes Rites. Vam dormir a l’hotel Ibis de la rive gauchede la ciutat. Havíem reservat per telèfon. La noia de la recepció era molt amable, però una mica curta. Ens va donar una habitació molt petita que semblava individual. A més, a més hi havia una porta que comunicava amb l’habitació del costat. Ens va estranyar, però de moment no vam dir res: ens esperaven les Santes Rites de Rouen...

A les deu vam anar a dormir. Quan van arribar els veïns va començar el soroll. Semblava que els tinguéssim dins de la nostra habitació. Vaig pegar uns cops a la porta però res de res. Vam aguantar fins la una. Primer vaig trucar per telèfon a la recepció. Va passar una bona estona i no vaig sentir que el recepcionista digués res als veïns. Llavors, molt cabrejat, vaig baixar a recepció. El noi em va dir que havia anat al passadís i no havia sentit cap soroll. Li vaig dir que era dins de l’habitació on se sentia el soroll per culpa de la porta que les separava. Vaig exigir una altra habitació, i a més que fos doble, perquè la que teníem no ho era. Me la va donar sense cap problema. Era una magnífica habitació. A quarts de dues ens adormíem.

Quan vam anar a la recepció a pagar em vaig queixar. El director de l’hotel ens digué que al final havíem dormit en una altra habitació. Si, però a quarts de dues! Vaig demanar explicacions de per què no ens havien donat una habitació doble, que és el que havíem pagat. Al final ens tornà els diners i la nit no ens costà ni cinc. El que jo dic sempre: qui no plora no mama.

Église de Saint-Clément: Vam arribar moments abans que tanquessin l’església. La Santa Rita d’ulls verds és la que porta la rosa més grossa de totes les que he fotografiat. També porta una corona de color verd a la mà esquerra, característica de moltes Santes Rites franceses, com vaig comentar en el capítol anterior. 

Catedral de Notre Dame: Per anar a la catedral vam deixar el cotxe al pàrquing de la place du Vieux Marché, el lloc on van cremar viva a Joana d’Arc el 30 de maig de 1431. 

A Santa Rita li falta el crucifix.

MONT-SAINT-AIGNAN

Église de Sainte Maria: Mont-Saint-Aignan és un barri de Rouen, situat dalt d’un turó. A la rue Vatine número 35 vam trobar l’església. 

Dins l’església hi ha l’oratori dedicat a Santa Rita.

A l’altar hi ha una imatge de Santa Rita. Aguanta la corona de color verd amb les dues mans. 

A la paret de l’esquerra hi havia molts ex-vots.

I, a la de la dreta, dos quadres de la Santa.

CAEN

Abbaye aux Dames: En aquesta abadia hi ha aquest estendard, fotografiat per uns amics de Paulino i Teresa Maria García.

CRASVILLE

Église de Notre Dame de Grenneville: Crasville és un poble de tres cases mal comptades. Nosaltres buscàvem l’église de Notre Dame de Grenneville, que és en el seu terme. Va costar de trobar. En un descampat davant del mar, a la badia de Saint Vaast-la-Hougue, davant de la Utah beach. Solitària, envoltada pel cementiri. 

Estava oberta, tal com deia a internet. La imatge de Santa Rita era molt petita però hi havia gran quantitat d’espelmes. Era un lloc molt interessant, aïllat, davant del mar, silenciós. Per quedar-se a meditar. 

També hi havia aquest quadre.

SAINT-VAAST-LE-HOUGUE

Chapelle des marins: Saint-Vaast-le-Hougue és un poble mariner, molt pintoresc. Ens va agradar molt. Vam aparcar al costat de la Capella dels mariners, a la vora del mar. 

Hi havia una estàtua d’un bisbe molt simpàtic i, als peus, una estampa gran de Santa Rita. 

Église de Saint-Vaast: També porta la corona de color verd a la mà esquerra. 

En aquesta zona vam tenir un problema: els hotels estaven plens.  Després de donar unes quantes voltes, des d’un hotel van trucar a l’hotel “Le demeure du Perron” del poble de Quettehou i ens reservaren habitació. Com que era molt a prop de Saint Vaast-la-Hougue hi vam anar a sopar, al restaurant “La Chasse marée”, recomanat per la Michelin. Quan vam sortir, a la taula del costat de la porta hi havia una parella, i ell ens va saludar amb un “Buenas noches”. Li vam aclarir que nosaltres dèiem “Bona nit”. Ho va entendre de seguida. Ara, a Europa ja saben que existim.

CAPÍTOL 230: LES SANTES RITES DEL LANGUEDOC (FRANCE).

La regió històrica del Languedoc-Rosselló és al sud-est de França, entre la Provença i Catalunya. Actualment pertany a la regió d’Occitània.

 

Les Santes Rites del Rosselló es van publicar al capítol 96. En aquest, publicarem les del Languedoc. 

MONTPELLIER

 Église Saint-Roch : En aquesta església ens vam assabentar que Sant Roc era fill de Montpelllier. A Santa Rita li havien portat molts ex-vots. 

Chapelle des Pénitents Bleus: Santa Rita és de color blanc, una de les característiques de les Santes Rites franceses. Té més ex-vots que la Santa Rita de Saint-Roch. 

BÉZIERS

Chapelle de Sainte Rita: La Santa Rita dels ulls blaus porta al braç una corona de color verd, una de les característiques de les Santes Rites franceses. A més hi ha una altra Santa Rita, més grossa, al darrera. 

Église des Pénitents: Una de les primeres Santes Rites que vaig fotografiar a França. També porta la corona de color verd al braç.

Église de Saint-Jacques: És de les poques Santes Rites que no tenen l’estigma al front. 

NÎMES

Église de Saint-Charles: Era al migdia i l’església era tancada. Mentre miràvem l’horari d’obertura va passar una senyora pel costat i li vaig preguntar si sabia a quina hora obrien l’església. Ens contestà: si s’esperen una mica els l’obriré. No m’ho podia creure. Santa Rita sempre ens dona un cop de mà. És molta casualitat que en aquell moment passés aquella senyora per allí i jo li preguntés si sabia quan obrien l’església. Santa Rita és una imatge de color blanc -molt freqüent a França- i era al segon altar a l’esquerra. També aguanta la corona amb les mans. 

Vam dinar a la terrassa d’un restaurant, lluny de l’església. Va passar un autobús per davant, i a dins hi havia la senyora que ens havia obert l’església i ens saludava amb la mà. No em direu que és casualitat!!!! 

SÈTE

Chapelle de Notre-Dame-de-la-Salette: La capella és al punt més alt del mont Claire. És molt original. A la dreta de l’altar Major hi ha una petita capella amb unes quantes imatges de color blanc: la de l’esquerra és Santa Rita. És una de les poques Santes Rites que porten un llibre a la mà.  Tot seguit vam pujar a la terrassa de l’edifici que hi ha al davant per poder gaudir d’una vista magnífica. Abans de marxar de Sète anàrem al cementiri del Py a visitar la tomba de Georges Brassens. No era la primera vegada que ho fèiem. 

NARBONNE

Basilique Saint-Paul-Serge: És una de les esglésies més antigues del sud de França. Santa Rita també és de color blanc. També porta la corona amb les mans. 

Cathedral Saint-Just-et-Saint-Pasteur: Aquesta Santa Rita la van fotografiar els meus amics Josefina i Joan Ramon Compte i, uns anys més tard, el nostre amic Francesc Pla (àlies El Toco). 

CARCASSONNE

Église des Carmes: Santa Rita també és de color blanc. L’església és fora de la ciutadella. 

SAINT-GILLES

Église abbatiale de Saint-Gilles du Gard: És de les primeres Santes Rites que vam fotografiar a França. Saint Gilles és a la carretera general que agafàvem per anar de Montpellier a Arles, abans de la inauguració de l’autopista Nîmes-Arles. L’hàbit de la santa no és completament negre, porta la corona penjant del braç dret i tres grans rosaris penjats del coll. 

PÉZENAS

Collégiale St Jean:  És un poble medieval, a prop de Montpellier. Hi va viure Molière i se n’aprofiten. Vam fer tot l’itinerari recomanat per la Michelin, amb edificis ben restaurats i molts records de Molière. El que més ens agradà fou la Santa Rita que vam trobar a l’església. 

VIAS

Église Saint-Jean-Baptiste: El poble és a prop de la sortida 34 de l’autopista A9. al costat d’Agde. Era dissabte i estava molt animat perquè hi havia mercat. L’església fou construïda amb pedra volcànica. Santa Rita també aguanta la corona amb els braços. 

MARSEILLAN

Église de Saint-Jean-Baptiste: Poble de l’étang de Thau, productor d’ostres. A l’església hi ha una Santa Rita molt petita, d’ulls blaus i amb la corona al braç dret. 

FLORENSAC

Église de Saint-Jean-Baptiste: Una altra Santa Rita de color blanc amb la corona al braç dret. La porta principal de l’església era tancada. Quan ja marxàvem amb el cotxe vam passar per davant d’una porta lateral, amagada en una façana de cases particulars,  i estava oberta. 

BESSAN

Église de Saint-Pierre: L’església era tancada però  una veïna ens va indicar on era la  casa del mossèn. Era un capellà jubilat, nascut a Graus (Osca), que vivia amb la seva germana gran, de 99 anys. Li vam fer cantar una jota amb nosaltres. Van estar molt amables i ens van obrir l’església, on hi havia una ceràmica molt bonica de Santa Rita, amb al·lusió al miracle de les abelles (capítol 26) i al de la vinya (capítol 28), excepcional a França. Volien que ens quedéssim a la missa de les 6, però a Béziers ens esperava Santa Rita. 

BOUZIGUES

Église de Saint-Jacques: Bouzigues és el poble més petit de l’étang de Thau, gran productor d’ostres. Hi ha un restaurant que ens té el cor robat: La Côte Bleue. Hi vam menjar moltes vegades abans de poder fotografiar Santa Rita, perquè l’església sempre era tancada. També porta la corona verda al braç dret. 

MONTAGNAC

              Église de Saint-André: També porta la corona, de color verd, al braç dret. 

CLERMONT-L'HERAULT

Église de Saint Paul: Vam passar per Clermont fent cap al bonic poble medieval St-Guilhem-le-Désert. En aquest cas, Santa Rita porta la corona al braç dret. 

LIMOUX

Église Saint-Martin: Vam fer un viatge per visitar el país dels càtars i vam dormir al poblet de La Digne d’Amont. Uns amics s’hi havien comprat una casa i ens van convidar. El poblet és a 4 km de Limoux, ciutat on es produeix la Blanquette de Limoux des de 1531, el primer vi escumós del món. A més, a l’església, a la segona capella a la dreta, vam trobar dues Santes Rites; la segona, molt petita.

TRÈBES

Église Saint-Étienne: una altra Santa Rita de color blanc, patrimoni de França i Bèlgica.