El Piemonte -vol dir “al peu de les muntanyes”-, és una de les vint regions d’Itàlia. És al nord-oest i limita al nord amb Suïssa, a l’est amb Llombardia, al sud-est amb Emilia-Romagna, al sud amb Ligúria, a l’oest amb França i al nord-oest amb la Vall d’Aosta.
TORINO
És la capital del Piemonte. Ens allotjàrem a l’hotel Express by Holiday Inn, que és lluny del centre. La recepcionista era de Tarragona, una noia molt maca de cognom Codina. Quan li vam preguntar què feia una noia de Tarragona a Torino, contestà: “l’amore”. Però ens va confessar que ja tenia ganes de tornar a Tarragona. Això que en diuen estar enamorat, dura el que dura. Ens donà una habitació molt bona, ens aconsellà l’esmorzar-bufet de l’hotel i ens facilità els bitllets del Bus per anar al centre.
El Bus 55 s’aturà davant d’una església d’on entrava i sortia molta gent. Vam baixar, i quan arribàrem a la porta, sorpresa! Era el “Santuario de Santa Rita”.
A la capella que hi ha entrant a mà dreta hi ha aquesta Santa Rita espectacular, feta de metall, que porta una corona amb llumetes incorporades.
A l’altar Major hi ha aquest quadre. A més, hi ha uns vitralls amb la vida de Santa Rita.
Des de la Piazza del Castello (el rovell de l’ou) vam anar al riu Po per la Via del mateix nom. A l’altre costat del riu hi ha la Chiesa de la Grande Madre de Dio, que és rodona i on vam trobar aquesta Santa Rita d’ulls blaus.
La Via Po, des de la Chiesa de la Grande Madre de Dio.
Tot seguit vam pujar al Monte dei Capuccini, des d’on hi ha una vista magnífica de la ciutat.
Esperant que obrissin les esglésies de la piazza San Carlo vam anar a l’exposició titulada “Da Raffaello a Goya” al Palazzo Bricherasio. A l’església de San Carlo vam trobar aquest quadre de Santa Rita envoltat d’ex-vots.
La Santa Rita de la Chiesa de Santa Cristina és molt maca i sosté un crucifix molt modern.
A la Chiesa de San Francesco da Paola,de la Via Po, trobàrem l’última Santa Rita de Torino.
A 40 km a l’oest de Torino hi ha la Sacra San Michele. És l´únic lloc del Piemonte amb tres estrelles a la guia Michelin. És una antiga abadia (anys 983-987), símbol del Piemonte, situada dalt del mont Pirchiriano. Hi ha unes vistes espectaculars (foto) i és l’abadia on s’inspirà Umberto Eco per escriure “El nom de la rosa”.
_______
BORGO SAN DALMAZO
És el primer poble que es troba entrant a Itàlia des de França, pel Col de Tende. Ens aturàrem a esmorzar al bar Centrale i vam tenir premi: a la Chiesa de San Dalmazo, que era al costat, vam trobar la primera Santa Rita del viatge: jove i amb la cara molt dolça, amb els angelets que li aguanten la corona de roses.
CUNEO
A partir d’aquí vam fer la ruta de les Santes Rites, que tenia planificada des de Barcelona. La primera estació fou Cuneo. Santa Rita és a la Chiesa de San Sebastiano. No és estrany que faci aquesta cara, amb el tros d’espina que té clavada al front.
FOSSANO
A la Chiesa del convento dels Fratti Capuccini estaven pintant la capella de Santa Rita.
CHIERI
Chieri és famosa per la gastronomia, però els dos restaurants de la Michelin que tenia fitxats eren tancats. Santa Rita era al Duomo (exemple del gòtic piemontès), i no obrien fins a dos quarts de quatre. Aprofitàrem per conèixer el centre històric.
Una Santa Rita d’ulls verds i llavis pintats.
ASTI
A l’oficina de Turisme em van dir que la Chiesa de San Pietro obria a les cinc, cosa que em confirmà un veí que guaitava per un balcó. Però a les cinc no van obrir, i una dona que va passar en cotxe m’assegurà que obrien a les sis. Una altra dona que era a la porta de casa seva ens digué, molt convençuda, que obrien a dos quarts de sis, perquè a les sis deien missa. També em comentà que en aquells dies feien molts funerals perquè la gent gran es moria com a mosques per culpa de la calor. Davant de tanta incertesa, quan era un quart de sis, li vaig demanar a Santa Rita que m’ajudés. En aquell mateix moment van obrir l’església. Paraula d’honor!
VERCELLI
Santa Rita és a la Chiesa de San Paolo. Moltes Santes Rites del nord d’Itàlia, aguanten la corona d’espines amb la mà, fet molt freqüent en les Santes Rites franceses.
A la mateixa església hi ha un altar dedicat a una verge de Montserrat de l’any 1736, que és molt particular.
No és moreneta, però darrere hi ha les muntanyes de Montserrat. Mireu com els angelets estan serrant la muntanya als peus de la verge.
BIELLA
Biella és una ciutat moderna molt a prop dels Alps. La Chiesa de San Sebastiano tancava a les set i eren les vuit. Vaig veure que un capellà obria una porta lateral perquè entrés una parella de la nostra edat. Ens hi vam apuntar…
Des de Barcelona havia reservat habitació al Santuari d’Oropa, que vaig descobrir per internet. Des de Biella vam pujar 15 quilòmetres, amb vistes espectaculars. És el santuari marià més important dels Alps, a 1200 metres d’alçada. La realitat va superar de molt les fotos que havia vist per internet. És enorme! Hi ha la Basílica antiga (any 1600), la Basílica Superior (any 1960), el Museu dels pessebres, el Sacro Monte (patrimoni de l’UNESCO, consta de 12 capelles), el Cementiri monumental, el Jardí Botànic, un parc d’aventura pels nens i dotze restaurants. Però cap Santa Rita.
Era el mes de juliol i feia fresqueta. Vam dormir en una habitació a la vora del riu amb totes les comoditats i amb una relació preu-qualitat magnífica.
La Moreneta del Santuari d’Oropa.
VERBANIA
És al lago Maggiore. Tenia fitxat el convent franciscà de San Bernardino, també dit de Santa Rita. Era tancat. Al restaurant que hi ha al costat em digueren que només obrien els diumenges a l’hora de la missa. Moltes esglésies només obren a l’hora dels oficis. Per això té molt mèrit (modèstia a part) que hagi pogut fotografiar més de 1500 Santes Rites.
Vam dinar a Pallanza, al lago Maggiore, una de les localitats més boniques del llac.
CRUSINALLO
Crusinallo és a prop del llac Maggiore. En un bar del poble ens informaren on era la chiesettade Santa Rita. Tenia la informació que sempre era oberta. Era veritat.
Hi havia una estàtua i un quadre de Santa Rita.
També un mural al sostre.
STRESSA
Stressa és un dels llocs més elegants del lago Maggiore. A la Chiesa Ambrogio e Theodulo estaven a punt de començar la comitiva d’un enterrament. Vaig aprofitar per entrar i hi vaig trobar aquesta Santa Rita.
En l’època pre-ritiana hi vam ser uns dies i vam pujar a la muntanya del Mottarone (magnífica vista del llac i dels Alps) i vam anar en barca a les illes Borromee.
ALESSANDRIA
És una ciutat sense cap interès turístic. M’havien informat que la Chiesa de Santa Rita o Santuario Beate Virgine di Loreto obrien a les tres de la tarda. Era tancada i els veïns ens van dir que no obrien. Ens conformàrem amb la ceràmica de Santa Rita que hi ha a la façana.
Aquí vam acabar el recorregut pel Piamonte. Vam trobar 20 Santes Rites.
