CAPÍTOL 273: ELS CANALS D’AMSTERDAM I MÉS COSES.

En el capítol anterior explicava la visita a l’església-hotel de Santa Rita d’Amsterdam. També vam anar a altres llocs, que veurem en aquest.

A l’aeroport d’Amsterdam: ja hem arribat! 

A Amsterdam hi ha 165 canals i 1753 ponts, el lloc del món on n’hi ha més. Al Reguliersgracht (Canal dels set ponts) es pot fer una foto on es poden veure els ponts sota les arcades, un darrere l’altre.

Hi ha un cinturó format per quatre canals: el Prinsengracht, el Keizergracht,  el Herengracht i el Singel. El canal Prinsengracht (Canal del Príncep) és al barri de Jordaan i, a més, el més llarg dels quatre principals canals del centre d’Amsterdam. 

Dues fotos del Prinsengracht, abans d’arribar a la catedral Westerkerk.

Dues fotos del Prinsengracht, havent passat la catedral Westerkerk i la casa d’Anna Frank.

El canal Keizergracht (Canal de l’Emperador) és el segon dels tres canals principals.

El canal Herengracht (Canal dels senyors) fou el primer dels tres canals.

Al pont Tante Saarbrug, al canal Herengracht.

Els canals Leliegracht i Egelandtiersgracht van a parar al Prinsengracht.

Al fons del canal Groenburgwal hi ha l’església Zuiderkerk. Claude Monet el va pintar l’any 1874 des del pont blanc llevadís del Staalstrat, des d’on va ser feta aquesta foto.

El canal Oudezijds Voorburgwal, amb l’església de St. Nikolaas al fons. 

Una altra perspectiva del canal Oudezijds Voorburgwal, al famós barri Vermell. 

Al pont Bushuissluis del canal Kloveniersburgwal.

El canal de Prinsengracht.

Al canal Singelgracht vam agafar el vaixell per veure Amsterdam des dels canals. 

El Rijksmuseum és un dels museus més famosos del món. 

El Museu Van Gogh. També és a la magnífica plaça de Museumplein. 

El Begijnhof és un pati del segle XIV, amb petites cases i jardins. Era una mena de convent on hi vivien dones catòliques -solteres o vídues-, que portaven una vida religiosa sense ser monges. Hi ha dues esglésies i la Houten Huis.  És la casa de fusta més antiga que es conserva a Amsterdam (any 1465).

El Koninklijk  (Palau Reial) és a la Dam Platz.

A la Dam Platz també hi ha la Nieuwe Kerk, la basílica on es coronen els reis (o reines). Hi havia una exposició.  

A la façana de la botiga Costes de la Kalverstraat es reflectien les torres de la Nieuwe Kerk.

La impressionant Centraal Station és de l’any 1882.

El pàrquing, de bicis, també és impressionant.

La basílica de St. Nicolas és el principal temple catòlic de la ciutat.

Vam assistir a l’assaig del concert de les cinc de la tarda. 

 

Al barri Vermell hi ha la Oude Kerk, l’edifici més antic de la ciutat (1306). 

L’escultura d’Anna Frank és davant de la casa on visqué.  

El Bloemenmarkt (Mercat de Flors) és al canal Singel. 

El Vondelpark porta el nom del poeta i dramaturg Joost van den Vondel.

És un espai verd de 47 Ha, on hi ha -entre altres moltes coses-, una escultura de Picasso anomenada “Figure découpé l’Oiseau”, però que la gent coneix com “El peix”. 

També hi ha un teatre. Hi vam assistir a un concert un diumenge al migdia. 

La cua per entrar al Museu Heineken Experience, on hi havia la fàbrica original. 

Rembrandt té una escultura a la plaça que duu el seu nom. 

Al moll hi ha el vaixell Amsterdam, una rèplica de grandària natural d’un dels vaixells més grossos de la flota de la Companyia Holandesa de les Illes Orientals. 

Al Barri Vermell, amb Majoor Bosshardt. Amb aquest nom es coneixia Alida Margaretha Bosshardt.

A la MarieHeinekenplatz, del barri Pijp, vam ensopegar amb el bar restaurant “Barça”. 

Hi havia fotos de Cruyff, i el nom del Barça i Barcelona per tot arreu.

Per acabar, una foto del pa amb tomàquet de cal Barça, d’Amsterdam. 

CAPÍTOL 272 : L’ESGLÉSIA DE SANTA RITA D’AMSTERDAM.

Feia temps que havia descobert, per internet, que al barri  Noord d’Amsterdam hi havia una església de Santa Rita. 

Més endavant vaig saber que l’any 1943 va ser bombardejada, durant la Segona Guerra Mundial, per un error dels aliats. Mentre en celebraven el 25è aniversari amb una missa pels nens, va caure-hi una bomba que va causar onze morts. Aquest fet consta al “Diari d’Anna Frank”. 

Quan vaig decidir anar-hi, arribà la pandèmia. Em tocà esperar fins el mes de juny d’enguany. Quan ja tenia els bitllets de l’avió i l’hotel reservat, em vaig assabentar que, l’any 2019, l’església s’havia convertit en l’hotel Bunk.

L’església és al barri Noord, la part més moderna d’Amsterdam. Les velles fàbriques, magatzems i vaixells han sigut transformats en cafeteries, hotels i estudis per a artistes. Per anar-hi vam anar fins l’Estació Central. 

Els pàrquings de bicis al voltant de l’estació eren impressionants. 

De darrere de l’estació surten tres rutes de ferris gratuïts, en intervals de 5 a 15 minuts. Nosaltres vam agafar el que va a Buiksloterweg.

Vam creuar el riu IJ, que separa el centre d’Amsterdam del barri Noord. Vista de l’Estació Central des del ferri.

Vista del barri Noord.

En una passejada d’uns 15 minuts vam arribar a l’església de Santa Rita, ara hotel BUNK, que és a la Hagendoomplein número 2. 

A l’exterior, al costat de l’entrada, hi ha un bar.

A la paret, al costat de la porta, hi havia resumits els serveis que ofereix l’hotel.

A la paret exterior, i també a l’interior, hi ha un cartell amb l’explicació del bombardeig que va patir el juliol de l’any 1943.

També hi ha una làpida recordant algun mossèn.

L’únic vestigi que quedava de l’església és a l’entrada.

A la recepció ens van dir que no n’havia quedat res, de l’església.

 

Bunk és una cadena especialitzada a convertir esglésies en allotjaments amb encant. 

Les habitacions són diferents en grandària i en privacitat, des de suites de luxe fins habitacions on només hi cap un llit, de disseny intel·ligent. Uneix els conceptes d’hotel i d’alberg.  Aquest hotel té 107 habitacions convencionals i 52 amb la grandària d’un llit.

La façana lateral de l’església-hotel.

A la part posterior hi havia la Rectoria. Avui és un habitatge privat.

Al costat de l’església hi ha una placeta amb aquesta escultura voladora.

Abans de marxar del barri Noord, vam pujar a la torre A’DAM (Amsterdam Dance and Music). És la torre de l’esquerra de la foto.

 

És un centre de diversió de 22 pisos. El terrat és a 100 metres d’altura, amb vistes de la ciutat. 

 

Dalt del terrat hi ha un gronxador no apte pels que pateixen de vertigen.

I amb el mateix ferri vam tornar al centre de la ciutat, després de la frustrada visita a la Santa Rita d’Amsterdam.