dijous, 25 de juliol del 2019

CAPÍTOL 196: LES ÚLTIMES SANTES RITES DEL PIEMONTE (ITALIA).

El capítol 163 fou dedicat a les  Santes Rites de la regió italiana del Piemonte (20).




En el viatge del mes de maig en trobàrem 9 més: 2 al lago Maggiore (Cannobio i Verbania-Pallanza),  3 al lago Orta (Omegna -2- i Pettenasco) i 4 a Novara.


CANNOBIO


 
Veníem de Suïssa i vam entrar al Piemonte pel lago Maggiore. Al primer poble que vam parar, vam trobar Santa Rita a la chiesa de San Vitore.
                                                 VERBANIA-PALLANZA
     
 

 Fa cinc anys anàrem al Santuario Francescano de Santa Rita. Era tancat. En el viatge d’enguany vam passar casualment per davant i, miracle! era obert. Vaig entrar-hi i l’església era buida. Unes persones que eren dins em van dir que Santa Rita l’havien traslladat a la chiesa de San Bernardino.
 
Va costar molt de trobar i era tancada. Quan anàvem a marxar, la van obrir.
 

 
Vam poder fotografiar la Santa Rita que se’ns havia resistir en el viatge anterior.
 
                  Anunciaven la festa de Santa Rita. Només faltaven tres dies.
OMEGNA
 

 Del lago Maggiore vam anar al lago Orta. Omegna és a la punta nord. El centre històric  és travessat per les aigües del llac que desaigüen cap el nord.
 

Vaig anar a parar a la chiesa del Sacro Cuore; la tenia fitxada.
 
 


Vaig passar pel costat de la Collegiata de San Ambrogio. A la paret del carrer, hi havia aquest mural.


És de les poques Santes Rites que no tenen l’estigma al front.

 
                                                  És de l’any 1939.

                                                    PETTENASCO
 
 
 
Vam continuar per la vora del lago Orta i, just abans d’arribar a Orta San Giulio -la guia Michelin li posa dues estrelles-, a la chiesa de Santa Caterina e Sant’Audenzio de Pettenasco, vam trobar aquesta Santa Rita.
 
                                                        NOVARA
 
 

                     La parròquia de Santa Rita de Novara és al barri del mateix nom.
 
 
El carrer de l’església està dedicat a Don Delfino Bovio, que havia sigut capellà de la parròquia.



L’endemà era el dia de Santa Rita i estaven preparant la festa. 


Ja havien adornat l’altar de la santa.
 
 

                                                            No és una imatge clàssica.

A més, hi ha un quadre. Unes dones que estaven preparant la festa ens van dir a quines esglésies del centre de Novara hi havia Santa Rita.
 
 
De camí cap el centre vam passar per devant del restaurant Santa Rita, que en aquella hora era tancat.
                                                 

                                A la chiesa de San Marco hi ha un quadre molt bonic. 
 

 
A la chiesa de Montserrate hi ha aquesta guapa Santa Rita.
 
 
Abans de marxar vam visitar el Duomo, on no hi havia cap Santa Rita.
 
              
Ens acomiadàrem de Novara a la piazza Martiri della Libertà,   on tenia el cotxe aparcat.
 
En aquest capítol hem actualitzat les Santes Rites de la regió italiana del Piemonte: ara en són 29.



 

 

 


 
 



 

 
 
 

 
 

 
 
 
 
 
         
 

 


 



 

 



 

 


 

 
 

 
 
 
 



 

 
 
 


 
 

 





dimecres, 10 de juliol del 2019

CAPÍTOL 195: HESSLINGSHOF (ALEMANYA), EL POBLET DELS SANTS.


Hesslingshof és un poblet de l’estat alemany de Baden-Wurtemberg, entre Stuttgart i Würzburg.

 
Només té 25 habitants. Hi ha poques cases, però molt grans.
 
 
Vam arribar a dos quarts de deu del matí i no vam tenir cap problema per aparcar.  No hi havia cap cotxe, ni ningú al carrer. Només un gos, que no ens va fer ni cas.
                           

 
El poble és tan petit que, des del lloc on vam aparcar, vam veure la capella de Santa Rita que tenia fitxada des de Barcelona.
 
                                        La porta era oberta.

 
 Al cartell que hi ha al davant s’explica la construcció de la capella (any 1999). També hi ha un resum de la vida de Santa Rita.


Hi ha un lloc reservat per aparcar.

 
 
Santa Rita és a l’altar Major.
 
 
Al peu de l’altar hi ha una maqueta de la basílica de Cascia.
 
  
No és la imatge clàssica.
 
Al seu costat hi ha la imatge d’una verge.


En aquest escrit hi ha un resum de la vida de Santa Rita, on es fa constar que és la patrona dels estudiants i els ajuda a treure bones notes. Primera notícia.
 
 
A la capella també hi ha un llibre amb la vida de la santa.
 
 
Quan vam sortir de la capella ens adonàrem que el poble era ple de signes i d’imatges religioses. A la teulada d’aquesta casa hi havia una creu.
 
 
                                          A la façana, aquest Sagrat Cor.
 
 
                                   A la paret d’una altra casa, aquest Sant Crist.
 

 
                                    Al carrer, més imatges religioses.
 
 
Quan érem a punt de marxar va arribar un cotxe i, en veure’ns, es va aturar. Ens demanà si necessitàvem alguna cosa. Quan li vam dir que havíem vingut a veure la capella de Santa Rita es va posar molt content: ell era qui l’havia construït. Li vaig preguntar: “A casa seva deu tenir alguna Santa Rita?” La resposta fou positiva. A casa de Walter Zürn  hi faltava gent!
 
 
A la façana de  casa seva  hi ha la Nostra Senyora de Lourdes amb Bernardette.
 
 
                 A la façana de la porta d’entrada, més imatges religioses.
 
 
L’interior de la casa és impressionant. És com una església o un museu religiós. Tot seguit en teniu més fotografíes:







 

             Fins i tot, al jardí hi tenia les làpides dels seus avant-passats.
 
 
Walter viu amb la seva dona i la seva mare. És devot de Santa Rita perquè de petit havia estat en un parvulari de les monges  Ritaschwestern (Germanes de Rita). Són les monges que vam conèixer en un viatge anterior i que ens convidaren a dormir al convent de Luzern i a dinar al convent de Würzburg.
 
 
Quan van saber que érem de Catalunya, la seva dona va dir: “Jetz sind Sie unruhig”, es dir, que no estàvem tranquils per culpa del procés. Em va sorprendre que en un poblet perdut de la mà de Déu n’estiguessin al corrent.
 
 
El quadre de Santa Rita era al primer pis i el va anar a buscar. A la foto, amb un llibre de la santa.
 

Walter va voler anar a la capella amb nosaltres. Vam sortir per la part de darrere de la casa (foto).

 
                 Ens ensenyà la relíquia de Santa Rita: un tros de tela del seu hàbit.


I ens explicà que la campana s’instal·là el 15 d’0ctubre de 1999. Està decorada amb una imatge de Santa Rita i amb la inscripció: "HEILIGE RITA HELFERIN IN AUSSICHTSLOSEN FÄLLEN BITTE FÜR UNS!" que, més o menys, vol dir: “SANTA RITA, AJUDA’NS EN LA DESESPERACIÓ, FES-HO PER NOSALTRES!”



                        Abans de marxar em vaig fotografiar amb Walter.

                                 El poblet de Hesslingshof fou una troballa.