Canviàrem de Mil·lenni a l’illa de
Madeira. L’anomenada “perla de l’Atlàntic” és
al nord de les illes Canàries, a 560 km de la costa del Marroc i, a 900 km de Lisboa.
La capital, Funchal, celebra cada Cap d’Any amb llum i focs artificials. A la
ciutat s’havien encès 470.000 bombetes
i, a les dotze de la nit del 31, el cel s’omplí de focs artificials. Ho vam
gaudir des d’un punt alt de la ciutat.
Madeira té un clima privilegiat i
una vegetació semitropical. Jardí de l’hotel Madeira Regency Palace.
Alhora és una illa muntanyosa, amb
miradors per gaudir d’unes vistes extraordinàries. Des del mirador d’Eira do
Serrado (1.060 m.) es pot veure el poblet de Curral das Freiras (Corral de les
Monges), que és al fons d’un grandiós circ volcànic.
Aquest
fou el recorregut per l’illa.
La primera Santa Rita la trobàrem a
la Igreja de Nossa Senhora do Monte que, com diu el nom, és al Monte, un lloc
de descans amb molta vegetació i magnífics xalets, a 600 metres d’alçada, amb
un magnífic mirador sobre Funchal, des d’on s’hi pot anar amb telefèric.
És a l’altar de la “Milagrosa”, a la
seva dreta. A l’altar del costat hi ha la tomba de l’últim emperador d’Àustria,
Carles I d’Àustria i d’Habsburg, que es va exiliar l’any 1921 i va venir a
viure (i morir al cap d’un any) a la Quinta do Monte, a prop de l’església.
Al peu de la Igreja do Monte hi ha
la sortida dels “carros de cesto”, uns trineus de canya on baixen els turistes
pel carrer, que fa molt de pendent, guiats
per uns homes vestits de blanc amb barrets de palla, tipus gondoler de Venècia.
A més del Mirador do Monte, a Madeira
n’hi ha molts més. A la foto, el mirador del Pico dos Barcelos (365 m.), amb
vista sobre Funchal.
Des del Mirador do Pico do Arieiro
(1.800 m.) es poden veure les muntanyes del centre de l’illa. Feia molt fred i
ens vam comprar els barrets que podeu veure a la foto.
Des del mirador del Cabo Girao (580
metres damunt del mar) hi ha una vista dels penya-segats que posa els pèls de
punta.
Des del mirador que hi ha entre Sao
Jorge i Arco de Sao Jorge hi ha una vista magnífica de la costa nord.
Vista de Porto Moniz des del mirador
que hi ha a la carretera que puja fins a Santa.
Al nord hi ha un dels pobles més
agradables de l’illa, Santana. Els seus habitants vivien en unes cabanes com
les de la foto i encara se’n conserven algunes.
A Madeira vam fotografiar tres
Santes Rites més a l’església de Santa Rita del poble de Lombada, que és a prop
de Camara de Lobos. Hi arribàrem a les
sis, hora que començava la Missa. Érem 15 persones i jo era l’únic home.
L’església és nova, d’una sola nau,
i només hi ha una imatge: la de Santa Rita. No és a l’Altar Major sinó a un
racó, entrant a mà esquerra.
Està trista.
El capellà va anar per feina i en un
quart d’hora va enllestir la Missa. Anàrem a la Sagristia a explicar-li la nostra
dèria i no ens va fer gaire cas, però allí dins vam descobrir dues Santes Rites
més.
Com podeu veure, les quatre Santes
Rites de Madeira porten la palma, una de les característiques de les Santes
Rites portugueses.
Per acabar, recordaré que el
personatge més famós de Madeira és el futbolista Cristiano Ronaldo. “El fungol
es así”.
