El Japó és un arxipèlag de l’oceà
Pacífic, format per més de sis mil illes, a l’est de Rússia, de la Xina, de Corea
del Nord i de Corea del Sud. Hi ha molta gent: més de 126 milions (337
habitants per km2).
Japó vol dir “l’origen del sol”, per
això es conegut com el país del sol naixent.
El punt vermell de la seva bandera representa el sol i és un dels
símbols del país.
El mes de setembre de l’any 2006
visitàrem el Japó i, malgrat que la vaig buscar, no vaig trobar cap Santa Rita. Però el Japó “val
una missa”. Vaig quedar enamorat dels
japonesos: són educats, nets, respectuosos, puntuals i disciplinats.
Foren 12 hores de vol des de
Frankfurt a Osaka. Vam visitar: Kyoto, Nara, Tokyo, la muntanya Fuji i Hakone.
KYOTO
Kyoto és la ciutat on hi ha més
temples i jardins, perquè no fou bombardejada durant la Segona Guerra Mundial. Quasi
totes les visites es poden fer a peu, si tens ganes de caminar una mica.
El temple
Sanjusangendo està dedicat a la deessa Kanon. Hi ha 1.000 estàtues de la
deessa, del segle XIII, l’una al costat de l’altra. Espectacular.
El castell
Nijo (Nijojo) fou la residència de diversos “shoguns” (els qui governaven el
país en nom de l’emperador). Quan camines per les sales, les trepitjades es
converteixen en cants d’ocells.
Als
jardins del castell Nijo un grup de
noies coreanes van voler fotografiar-se amb nosaltres; érem els exòtics.
El
pavelló d’or (Kinkaku ji) és el monument més cèlebre del Japó. Edificat l’any
1394, fou incendiat l’any 1950 per un monjo. L’edifici actual és de l’any 1955.
La principal religió del Japó és el sintoïsme,
que és una mena de moral filosòfica i una forma de culte als avantpassats.
Veneren al kami, que tant és un Déu com aspectes de la natura (rius, vents..) o
esperits de persones mortes que han contribuït al bé del país. Vaig veure que els
japonesos resen amb molta devoció i donen moltes almoines al Santuari.
Abans d’entrar al temple beuen aigua per
purificar-se. També es tiren fum a les parts del cos que volen guarir-se. A la
foto, l’entrada al temple Tojji de
Kyoto. Isabel es va tirar un munt de fum pel damunt .
Visitàrem
la catedral catòlica de Kyoto. Al costat de la porta d’entrada hi ha aquesta
mare de Déu tan original. El nen Jesús té el puny esquerre alçat i amb la mà
dreta fa un senyal nostrat.
Dins la catedral hi ha aquest Sant
Miquel oriental. No hi havia cap Santa Rita.
Gion és el barri de les geishes de
Kyoto. La majoria d’edificis són de fusta i d’una planta. Vaig fotografiar dues
geishes sortint de casa.
I un primer pla d’una geisha,
perseguida per un regiment de turistes.
Una parada del mercat de peix (Nishikimarket).
Al Japó tot és molt car i no ens gastàrem ni
cinc en souvenirs. En aquesta botiga del Handy Craft Center de Kyoto, les armadures i catanes dels samurais, exposades per
als turistes, valien un ull de la cara.
Els restaurants també són cars. Però a l’última planta dels grans magatzems hi ha
molts restaurants amb un preu raonable, i amb l’avantatge que a l’aparador
estan exposats tots els plats, fets de cera (semblen de veritat), amb el preu
corresponent. Jo no sóc fan del menjar japonès i vaig sobreviure a base de
tempura; al final la vaig avorrir.
Al
soterrani del magatzem Hankyu del carrer Shijo Dori (el principal de
Kyoto), hi ha una secció de menjar per emportar, molt interessant.
A molts lavabos del Japó, el vàter porta un bidet
incorporat. En
prémer un botó surt un raig d’aigua dirigit a l’objectiu. Es pot regular la
temperatura i la intensitat del raig. Les dones tenen un botó extra. La pera !!
NARA
Des de Kyoto vam decidir anar en
tren a passar el dia a Nara. L’any
710 fou escollida la primera capital del Japó. El període Nara és un dels mes
rics del Japó, des del punt de vista artístic. Al parc es concentren la majoria dels
temples més bonics del Japó. El de la foto és un dels temples Kofukuji.
El
Santuari Kasuga Taisha és un dels temples sintoïstes més famosos del Japó.
Porta d’entrada del temple Todaiji.
Al parc hi viuen milers de daines (semblants als cérvols) en llibertat.
El temple de Todaiji és el temple
budista més important del Japó. Van caldre 20 anys per construir-lo; hi van intervenir 2 milions d’obrers.
El budisme va entrar al Japó l’any 552,
procedent de Corea. Molts japonesos practiquen les dues religions. Es casen amb
el ritus sintoïsta i són enterrats amb el ritus budista. A la foto, el Buda de
fusta que hi ha a l’entrada del temple Todaiji. La posició asseguda indica
concentració i la mà dreta alçada és símbol d’assossec.
La famosa estàtua del Gran Buda de
bronze (Daibutsu), del temple Todaiji, la més gran del món.
La deessa Kannon (Cintamani-cakra)
del temple Todaiji.
TOKYO
Anàrem de
Kyoto a Tokyo amb el tren bala (“shinkansen”). Teníem bitllets pel vagó número
6. Com es pot veure a la foto, al terra de l’andana està marcat el lloc exacte
on para la porta d’entrada de cada vagó, i l’espai marcat perquè els passatgers
facin la cua.
A Tokyo
vam estar allotjats al Keio Plaza Hotel, que té 1.485 habitacions i 25
restaurants. És un dels més grans de l’Àsia; és al barri de Shinjuku -el dels
negocis, compres i diversió-, davant de l’Ajuntament.
Tokyo té més de 13 milions d’habitants i vam
anar arreu en Metro. La majoria d’indicacions són en japonès, però la gent i
els empleats del Metro ens ajudaven quan ens veien apurats, sense necessitat de
demanar-los-hi.
La primera visita que férem a Tokyo
fou al barri d’Asakusa, on hi ha el temple Senjo ji, dedicat a la deessa
Kannon, l’encarnació femenina de Buda.
Temple Senso ji: abans d’entrar a un santuari
sintoïsta s’ha de beure aigua per purificar-se.
Al costat del temple Senjo ji hi ha la pagoda de cinc pisos, Dembo in.
Tokyo, des de la torre de l’Ajuntament. També
pujàrem a la “Tokyo Tower”.
Al barri de Roppongi assistírem a una cerimònia
religiosa.
Aquest
nen anava a la processó.
Des de Tokyo anàrem a la muntanya
Fuji, la més alta del país (3.776 metres). Arribàrem a la cota 2.305, d’on surten
les excursions a peu fins al cim.
També visitàrem Hakone, un centre
termal i turístic, a una hora i vint-i-cinc minuts en tren des de Tokyo. A la
foto, vista del llac Ashinoko.
A
l’aeroport Narita de Tokyo vam pujar a l’avió, que ens portà en tres hores a
Beijing. El proper capítol el farem des de Xina.
