Menorca és al nord-est de l’arxipèlag balear. És la menys turística de les illes, i es pot visitar sense haver-la de compartir amb els ramats de turistes.
La
primera vegada que anàrem a Menorca fou l’any 1986; recordo que durant aquells
dies es produí l’accident nuclear de Txernòbil. Estiguérem allotjats a l’hotel
de Cala Galdana.
Al cap de 26 anys (2012), hi
tornàrem per fer el Camí de Cavalls amb un grup de mallorquins, amics de la
meva germana Ramona. El Camí de Cavalls és un sender històric de 185 km, que fa
la volta a Menorca resseguint el litoral. En aquest viatge férem la part del
nord de l’illa. El quarter general s’instal·là a Es Mercadal; cada dia ens traslladàrem
fins a l’inici de les etapes en cotxe.
Férem les
primeres 8 etapes del Camí de Cavalls.
Començàrem
la caminada a Cala Mesquida, que és a deu minuts al nord de Maó.
L’acabàrem
a Cala Morell, a prop de Ciutadella.
El camí
segueix el GR 223.
A Cala
Mesquida, a punt de començar la caminada.
Entre
Cala Mesquida i Es Grau.
Una mostra de la flora menorquina
que trobàrem pel camí.
Una
mostra de la fauna (cala Morell).
Travessàrem
S’Albufera d’Es Grau, el parc natural més important de Menorca.
Des de S’Arenal d’En Castell, el
camí fou pla i travessàrem uns quants boscos.
Fins i tot trobàrem rovellons. El
caminant de la foto és l’apotecari de Llucmajor. S’ha especialitzat en el
cultiu de figueres a la seva finca de Son Mut, on hi té la principal col·lecció
privada existent. És un dels que sap més de figues, de tot el món.
Moltes
pujades i baixades.
Vam passar per ponts i vam pujar i
baixar escales.
Vam
trepitjar la sorra.
I vam gaudir de vistes magnífiques
mentre recuperàvem forces (Cala Cavalleria).
Cala Morell, el final del trajecte,
és un port natural. S’hi pot visitar una de les necròpolis més importants de
l’illa: coves excavades a la roca, que antigament es feien servir com a
cementiris.
_________
En el temps lliure vam trobar 12
Santes Rites, la majoria clàssiques.
FERRERIES: És el
poble més elevat de Menorca. Hi anàrem el dia de l’arribada, un diumenge, abans
d’anar a Mercadal. Després d’una missa llarguíssima, a l’església de Sant
Bartomeu vam fotografiar la primera Santa Rita.
MERCADAL:
És el poble on establírem el quarter general; és al centre geogràfic de l’illa,
a la mateixa distància de Maó i de Ciutadella. La tarda del primer dia,
l’església de Sant Martí era oberta perquè anaven a fer-hi un concert els
alumnes de l’escola de Música del poble. Vaig aprofitar per fotografiar la
segona Santa Rita.
FORNELLS:
Potser és el poble més atractiu de Menorca, des del punt de vista gastronòmic.
En el primer viatge a Menorca, vam menjar una caldereta de llagosta celestial
al restaurant “Es Pla”. En aquest segon viatge, repetírem en “Es Pla”: “boccato
di cardinali”. Ens van dir que a Fornells, hi ha un altre restaurant on encara ho
fan millor.
A més de la caldereta, l’església de
Sant Antoni Abat que estava oberta, tenia la seva Santa Rita.
SANT CLIMENT:
És molt a prop de Maó, al seu terme hi
ha l’aeroport de Menorca i, a l’església, Santa Rita.
ALAIOR: És a 9 km d’Es Mercadal i a 12 km de Maó. És un poble
medieval, edificat esglaonament al voltant d’un turó, dominat per l’església de
Santa Eulàlia. Haguérem de pujar els carrers costeruts a peu per poder
fotografiar Santa Rita.
L’encantador port de Ciutadella i la
Santa Rita del Santuari de Maria Auxiliadora.
Al barri de Santa Rita de Ciutadella
hi ha el geriàtric del mateix nom. Allí ens van informar que al predi (finca)
de Santa Rita, que era molt a prop, hi havia
una ceràmica de la santa. La porta de ferro d’entrada estava tancada. Vaig
trucar al timbre i es va obrir. Vaig entrar a la finca a peu, la
porta es tancà i vaig quedar atrapat. De seguida vaig trobar la ceràmica de
Santa Rita, que era a la façana de la casa. Sort que Isabel s’havia quedat fora
i va prémer una altra vegada el timbre.
MAÓ:
L’any anterior al del nostre viatge, uns amics (Lluïsa i Ramon) anaren a
Menorca i els vaig demanar que fotografiessin la Santa Rita que tenia
localitzada a l’església de Santa Maria. Al cap d’un mes hi van anar uns altres
amics (Úrsula i Jaume) i, al lloc on es compra el tiquet per entrar, van
preguntar per Santa Rita. Els van dir que a Barcelona hi havia una persona, que
es dedicava a fotografiar-la. A Menorca ja em tenien fitxat.
El dia que anàrem a Maó era el dia
de Santa Rita (22 de maig), i a una beata que hi havia a l’església de Santa
Maria li vaig preguntar on se celebrava la festa. Em va acompanyar a les monges
de clausura, que eren molt a prop. Havien col·locat la santa en un lloc
preferent.
A l’església del Carme trobàrem
també Santa Rita. El claustre de l’antic convent s’ha convertit en un mercat de
fruites, verdures i productes típics de l’illa.
Al número 14 de la plaça del Bastió
de Maó, hi ha el “Tapas Bar Santa Rita”. A la porta s’anuncien unes tapes
divines i unes canyes celestials. A l’entrada hi ha una escultura de Santa Rita
feta amb paper maixé, que és tot un poema. Al mirall on anoten les tapes hi ha
escrit: “Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita”. Li vaig preguntar a
la propietària, una noia jove, per què el bar es deia Santa Rita. La seva parella
era d’Uruguai i, quan van viure allí, va descobrir que a la buguenvíl·lia li’n
deien Santa Rita; per això li van posar aquest nom. Al taulell n’hi tenien una
altra, petita i amb els ulls blaus.
Cala Galdana: vaig repetir la
mateixa foto de l’any 1986. Si compareu les dues fotos, veureu que l’hotel és
al mateix lloc, i no havien edificat res més. Chapeau!
