divendres, 28 de març del 2014

CAPÍTOL 64: LES SANTES RITES D’ALEMANYA.

Alemanya és un dels països europeus que conec millor. El primer viatge el vaig fer l’estiu del 1961 (l’any del mur de Berlin), per anar a un camp de treball per a estudiants. Des d’Alemanya vaig continuar fins a Suècia en auto-stop; el viatge durà dos mesos. El contrast entre l’Espanya franquista i la resta d’Europa va ser brutal. Vaig tornar fet un homenet.


19 de juliol de 1961: El camp de treball era a Nastätten (Renània-Palatinat) i la feina consistia en construir vivendes per a mutilats de la Segona Guerra Mundial, o sigui, treballar de paletes.  Sóc el de l’esquerra.


21 de juliol de 1961: El camp de treball era mixt, i una nit férem una festa amb el jovent del poble. Sóc el de la guitarra.

                         
                      La foto anterior va sortir al diari “Rheinzeitung”.

Al cap de 20 anys vaig tornar a Nastätten. El poble estava desconegut i la zona on vam estar treballant estava urbanitzada i feia molt de goig.

Tant en l’època “pre-ritiana” com en la “ritiana”, mai no havia trobat una Santa Rita en cap de les esglésies que havia visitat, amb la qual cosa havia arribat a la conclusió que a Alemanya no coneixien Santa Rita.
Internet ho revoluciona tot i,  l’any 2010, vaig localitzar els convents que els monjos Agustins tenen a Alemanya, alguns amb la seva “Ritakapelle”. També les “Ritaschwestern” (Germanes de Rita), un orde de monges amb seu a Würzburg.


                Marcats amb una rodona, els llocs on hi ha una Santa Rita.

Vaig enviar e-mails per demanar informació i fou un èxit, la majoria contestaren. D’aquesta manera vaig localitzar Santa Rita a Würzburg, Bad Kissingen, Münnerstadt, Gemershausen i Berlin.
El mes de setembre del 2010 vaig marxar a Alemanya amb tota la informació sota el braç per comprovar si era certa.

AUGUSTINERKLOSTER DE WÜRZBURG: La primera ciutat que vaig visitar va ser Würzburg, que ja coneixia de viatges anteriors. Trobo recomanable la visita a la Residenz, un magnífic palau barroc amb frescos  impressionants del pintor  Giovanni Battista Tiepolo.

El P. Peter Reini m’havia informat per e-mail que l’Augustinerkloster (Dominikerplatz 2) estaria tancat per obres, però Santa Rita es podia visitar al claustre.


                         La Ritakapelle estava tancada per obres.



Per arribar-hi, vaig passar per la botiga de records de Santa Rita, on hi havia aquests dos quadres que em van agradar molt.



Dins el claustre vaig trobar una de les Santes Rites més originals: era de bronze, estava jacent i tenia una relíquia a la mà dreta.


      Al costat de la Santa Rita jacent, hi havia un quadre de Santa Rita.

MATTERHAUS DE LES RITASCHWESTERN DE WÜRZBURG: És la casa mare de les delegacions que tenen les “Germanes de Rita” a Alemanya, Suïssa i Estats Units. És al número 32 de la Friedrich-Spee strasse. Un gran edifici amb un magnífic jardí. Anàvem recomanats per Sor Maria Rita, amb qui havia contactar per Internet.  


La monja que ens va atendre, vestida de paisà, va ser molt amable. Ens va acompanyar a la Ritakapelle i ens deixà allí mentre ella anava a la cuina per avisar que ens quedaríem a dinar.



La Santa Rita és molt original. És l’única que tinc que porta sandàlies i ensenya els peus.


                       Una altra Santa Rita estava pintada en un gran ciri.



         Hi havia diverses relíquies, entre elles un tros d’hàbit de la Santa.


La monja ens acompanyà a un gran saló menjador, on hi havia una taula parada. Al cap d’una estona va aparèixer amb una gran cassola. Era olla barrejada (en alemany eintof), amb tota classe de verdures i trossos de salsitxa de Frankfurt. De postres, macedònia i, per beure, aigua. No ens volgué cobrar res i li vam deixar una bona almoina.
Quan visitàrem les “Ritaschwestern” de Luzerna (Suïssa), ens quedàrem a dormir al convent. Hospitalàries que són.

JACOBUSKIRCHE DE BAD KISSINGEN: Per internet vaig veure que a la Jacobuskirche de la ciutat termal de Bad Kissingen hi havia una Santa Rita. La ciutat té 21.000 habitants i és a la Baixa Francònia. Al segle XIX fou un balneari molt elegant que tenia de clients l’emperadriu Sissi i l’emperador rus Alexandre II.


    La Santa Rita és de fusta i no té res a veure amb la Santa Rita clàssica.

KLOSTERKIRCHE ST. MICHAEL DE MÜNNERSTADT: Münnerstad és un poble situat a 13 km de Bad Kissingen. Per Internet vaig descobrir que hi havia una Santa Rita. M’ho confirmà Carin Ritcher de l’Oficina de Turisme (Info Kultourismus im Schloss). Vaig anar a veure-la a l’Oficina. És una alemanya de més de cent quilos. El seu fill, més alt que ella, és monjo i ens acompanyà a l’església.


             A l’església hi havia un quadre d’una Santa Rita molt guapa.


A la sagristia, el monjo Christian ens mostrà aquesta Santa Rita que aguanta un crucifix més gros que ella.

Vaig tornar a l’Oficina de Turisme per acomiadar-me. Hi havia la Carin amb un grup de persones assegudes al voltant d’una taula, berenant pastissos. Vam estar de xerrera una estona i al·lucinaven mentre explicava el meu “affaire” amb Santa Rita. No es podien creure que havia anat al poble només per veure  Santa Rita.

AUGUSTINER KLOSTERKIRCHE DE GEMERSHAUSEN: Gemershausen és un poblet de quatre cases,  entre Göttingen i Duderstadt. A l’Oficina de Turisme de Göttingen ens informaren d’on era. A Göttingen, coneguda per la seva Universitat, estaven celebrant la festa de les oques. Davant de l’Oficina de Turisme hi ha la cèlebre font anomenada “Gänselleselbrunnen”, on hi ha una noia amb dues oques.



A la porta del Klosterkirche de Gemershausen estava indicat on era la Ritakapelle, dins de l’església, darrera de l’orgue.



La Santa Rita, molt alemanya, està envoltada per uns retaules amb els moments més importants de la seva vida. Per exemple:


         Demanant als seus fills que no vengessin l’assassinat del seu pare.


                        Resant davant els taüts dels seus fills.


                                    L’estigmatització. 

AUGUSTINERKLOSTER DE BERLIN: En aquest viatge no vaig poder arribar fins a Berlin i em quedà pendent la seva Santa Rita. Però resultà que Lola, una col·lega de la classe d’alemany, passa temporades a Berlin perquè hi viu una filla seva. La vaig nomenar delegada “ritiana” a la capital germànica i ella em va fer la feina aquest mes de març, amb la qual cosa he pogut arrodonir el capítol.


La Santa Rita Kapelle és a la planta baixa de la Augustinerkloster, al General Woyna strasse 56, del barri Reinickendorf de Berlin.


                   La imatge de Santa Rita és a l’esquerra de l’altar.


Com quasi totes les d’Alemanya és de fusta i ensenya els dits dels peus, com la de les Ritaschwestern de Würzburg.


Amb el braç esquerra aguanta el crucifix i a la mà dreta hi porta una rosa.


                            La cara de la Santa Rita de Berlin.

Ara només em queda la Santa Rita de München. Hauré de tornar a la Oktoberfest -per tercera vegada-.