A l’estand de Polònia del Saló de
Turisme de Barcelona, hi havia una secció especialitzada en peregrinacions. La
noia responsable em va dir que Santa Rita no era una santa de la devoció dels
polonesos, i que l’única que coneixia era a l’església de Santa Caterina de
Cracòvia. Aprofitàrem el pont de l’1 de maig de 2007 per anar a visitar-la.
Cracòvia (en polonès, Kraków), és al
sud del país a la vora del riu Vístula. És la segona ciutat més important de
Polònia, després de Varsòvia, la capital. El centre històric de Cracòvia fou declarat Patrimoni
de la Humanitat per l’UNESCO l’any 1978.
A la vora del riu hi ha el monument
del drac que, segons la llegenda, està relacionat amb la fundació de la ciutat. Fa
molt de temps, al turó de Wawel hi vivia un poble amb el seu rei, de nom
Krakus. Un dia va aparèixer un drac que feia la vida impossible als seus
habitants, causant moltes víctimes. El
rei va prometre la mà de la seva encantadora
filla a qui fés fóra el drac. El sabater del poble va matar un xai, va omplir
el seu ventre de sofre, i el llençà al drac. Aquest se’l va menjar, però a
continuació se’n va anar al riu Vístula a beure i beure aigua fins que rebentà.
El sabater es va casar amb la filla del rei, van tenir molts fills..., i així
va néixer Krakow (Cracòvia). A la foto, el drac traient foc per la boca.
L’església de Santa Caterina
(kosciol sw Katarzyny) és al carrer Augustjanska (carrer dels Agustins). És
d’estil gòtic i fou construïda el segle XIV pel rei Casimir el Gran, per a
l’Orde dels Agustins. He dit més d’una vegada que Santa Rita era una monja
agustina i per això es troba sovint a les esglésies dels agustins.
Ens costà trobar Santa Rita perquè estava
dalt d’una columna embolcada en un plàstic, doncs estaven pintant l’església.
La segona foto no és de gaire
qualitat, però es pot llegir el nom de Rita.
El mes d’agost de 2010, la meva
germana Ramona visità Cracòvia. Volia fotografiar la Santa Rita desembolcada,
però l’església estava tancada. A l’entrada hi havia aquest cartell anunciant la
celebració d’una Missa tots els dies 22 del mes en honor a Santa Rita.
A Cracòvia hi ha moltes esglésies i
no vam trobar cap més Santa Rita. Quan feien Missa estaven plenes a vessar;
tant, que no es podia entrar. A la foto, l’església de Sant Pere i Sant Pau
(kosciol Sw Piotra i Pawla), construïda pels jesuïtes l’any 1596.
El rovell de l’ou de Cracòvia és la
plaça del Mercat (Rynek Glowny), una de les places medievals més grans
d’Europa; és quadrada i fa 200x200 metres. Al centre hi ha la llotja dels Paños
(Sukiennice) que és del segle XIV (veure foto). A l’esquerra la torre de
l’Ajuntament.
A la plaça també hi ha la basílica
de Nostra Senyora (Bazylika Mariacka). És una de les esglésies gòtiques més
bonica del país. A cada hora, des d’un campanar sonen les notes del Hejnal, una
curta melodia de quatre notes que recorda el sentinella que, l’any 1241, va
donar l’alarma quan arribaren els tàrtars. Una fletxa travessà la seva gola i la melodia va aturar-se en sec. Aquest
ritual és una tradició a Cracòvia.
Una altra vista de la basílica de
Nostra Senyora amb els típics cotxes de cavalls en primer pla.
Al número 12 de la plaça hi ha el
restaurant Wierzynek, el més antic d’Europa. Fou inaugurat l’any 1364
per servir l’àpat d’una trobada de monarques
europeus, organitzada pel rei Segimon el Gran. Va ser inaugurat de nou
l’any 1945, esdevingué la taula més famosa durant el règim comunista.
Actualment encara hi vénen caps d’Estat i ministres. Una nit vam anar-hi a sopar: un menú molt generós per
150 zlotys per cap (40 euros).
Una visita obligada és el barri jueu
(Kazimierz). Aquí es van rodar moltes escenes de la pel·lícula d’Spielberg, “La
llista de Schindler”. A la foto, el cementiri Remu’h, un dels cementiris jueus més importants
d’Europa.
Al carrer Szeroka hi ha dos
restaurants, anomenats Ariel, que estan en litigi. El que té el senyal verd, és
on dinaven cada dia Spielberg i el seu equip durant el rodatge de la
pel·lícula.
També és de visita obligada el turó
Wawel, on hi ha el castell i la catedral del mateix nom. Prepareu-vos per fer
cua. Wawel és un símbol pels polonesos; fou durant cinc segles el centre polític i administratiu del país.
Ens va cridar l’atenció que els
músics que tocaven al carrer, amb el vestit tradicional, portaven una
barretina. És per això que els espanyols ens diuen “polacos”?
A la muralla, al costat de la porta
Florian, hi ha una exposició permanent de pintures fetes pels alumnes de
l’Escola d’Art de Cracòvia.
Al peu del Wawel i a la vora del riu
Vístula hi ha una esplanada de gespa molt agradable, on es pot jugar a escacs i/o
jugar a rebolcar-se.
Per acabar vull recomanar la visita
a les mines de sal de Wieliczka, que són a 13 quilòmetres al sud-est. Per
entrar hi havia dues cues: una pels que anaven per lliure i no s’acabava mai
(foto), i l’altra pels recomanats, els que anàvem amb guia.
L’any 1978 van ser declarades
Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. Fa 700 anys que van començar a ser
excavades. Hi ha 300 quilòmetres de galeries, en nou nivells. Actualment se’n
visiten 2 quilòmetres, durant 2 hores, a una temperatura constant de 13-14º.
La noia de l’estand de Polònia del
Saló de Turisme de Barcelona, tenia raó: a l’església de Santa Caterina de
Cracòvia hi ha una Santa Rita, que a hores d’ara espero que ja estigui desembolcada.
