Vam volar de Danang a Ho Chi Minh,
l’antiga Saigon. Al sud de Vietnam vam visitar Ho Chi Minh i el delta del
Megkong.
HO CHI MINH
(ABANS, SAIGON)
És la ciutat més gran del Vietnam
(quasi vuit milions d’habitants). És la capital comercial, industrial, de l’oci
i de la gastronomia.
Als
voltants del carrer Dong Khoi (color fúcsia) hi ha el centre neuràlgic de la
ciutat, la zona més animada.
Catedral
de Notre Dame (número 8 del plànol): construïda l’any 1880, és l’església més
gran construïda pels francesos. Davant de la catedral hi ha una estàtua de la
Verge Maria. I davant de la verge, un culé asiàtic.
Tenia l’esperança que a la catedral hi
trobaria la Santa Rita del viatge. Estava tancada per obres!
Oficina central de correus (número 9):
fou dissenyada per Gustave Eiffel, el mateix de la torre de París. És un dels
edificis més atractius de la ciutat.
Hotel Rex (número 7): construït en la
dècada dels 50 ha tingut un paper important en la història de la ciutat. Durant
la guerra del Vietnam els americans donaven els “partes” informatius des
d’aquí, coneguts com a “Mentides a les cinc”, perquè no deien la veritat.
Ballant a
la terrassa del bar, a l’últim pis de l’hotel Rex.
Palau de
la independència (número 10): és un símbol destacat de la història política del
país. Fou residència del govern francès i dels presidents sud-vietnamites. L’any 1975 el sud es va
rendir al nord i les portes del palau foren derruïdes per un tanc de l’exèrcit
nord-vietnamita. La foto es convertí en el símbol de la reunificació.
Museu de records de la guerra
(número 16): és a l’edifici on hi havia el Servei d’Informació dels Estats
Units. S’exposen les atrocitats comeses pels soldats americans, xinesos i
francesos, a més de l’armament.
Torre
financera Bitexco (número 6): fou construïda l’any 2010 i s’ha convertit en la
nova icona de la ciutat. A la planta 49 (178 metres d’alçada), hi ha el mirador.
En un panell hi ha la relació de les
torres més altes del món. No hi faltava la torre Agbar.
A la zona
també hi ha el Mandarine, un restaurant molt elegant i amb molt bona cuina.
Com a molts restaurants vietnamites,
hi havia un piano.
Molts
vietnamites mengen al carrer asseguts en aquestes banquetes.
A Ho Chi Minh també hi ha moltes
motos. Però la circulació era més civilitzada: s’aturen quan el semàfor és
vermell.
Pels carrers circulava aquest cotxe: Messi i Piqué fent publicitat.
Una
pagoda del centre de la ciutat.
Foto familiar.
DELTA DEL
MEKONG
Vam passar un dia al delta del
Mekong, a la província de Ben Tre, coneguda com “Coconut Island”. És fora dels
itineraris turístics, o sigui que vam estar sols.
D’entrada vam pujar a un mitjà de
transport anomenat “Xe loi”, més conegut com “Tuc tuc”.
Per camins estrets, enmig de molta
vegetació, ens portaren al poblet de Huu Dinh.
El barret
era per protegir el cap de la vegetació.
Al pont de Huu Phuoc vam pujar al
vaixell de “Mango Cruises” per navegar pel delta del Mekong.
Érem a la
“Coconut Island”.
Durant el viatge passàrem per molts
llocs on treballen el coco.
En un d’ells vam parar.
Del
nostre vaixell vam passar a un “sampan” de rems, per fer una excursió per uns
canals estrets.
Vam
baixar dels vaixells per dinar en un lloc molt exòtic.
Els
vaixells amarrats davant el restaurant.
Estàvem a
33º de temperatura i calia un ventall.
En el viatge de tornada va aparèixer,
al mig del delta, un vaixell amb una estelada.
A la nit, un avió ens portà des d’Ho
Chi Minh a Siem Reap (Cambodja).
Per acabar, uns bitllets del
Vietnam: un dòlar equivalia a 22.500 dongs. Us imagineu l’embolic?
