Fins ara havia fotografiat 18 Santes Rites de les esglésies de París (Capítol 95). En l’últim viatge n’he pogut fotografiar 11 més, que són les que veurem avui. Les Santes Rites de París són molt originals.
La basílica de Notre-Dame-des-Victoires és al centre de Paris, a la place des Petits Pères, al segon districte. Hi vam anar a les quatre de la tarda, acabaven de celebrar una missa i la basílica era plena de gom a gom. Em va cridar l’atenció que, al final, el capellà anava posant les mans al cap dels fidels mentre resava.
Santa Rita és a la tercera capella de l’esquerra; és de color blanc. A la paret hi ha molts ex-vots.
No porta crucifix (una de les característiques de la santa) i la corona l’aguanta damunt el pit.
L’església de Saint-Louis d’Antin també és al centre de París, al carrer Caumartin número 63, al 9è districte, molt a prop dels Grans Magatzems Printemps i Galeries Lafayette. Aquí fou batejat Marcel Proust, l’any 1871.
Santa Rita també és molt original. És a la capella que hi ha entrant a
a mà esquerra amb Santa Teresa i la Mare de Déu de Lourdes.
No porta ni crucifix ni corona.
L’església de Saint-Pierre-du-Gros-Caillou és al carrer Saint Dominique número 92. És al 7è districte, entre els Invalides i la tour Eiffel. La església és tan gran que vam veure un capellà que es desplaçava dins l’església en patinet. No ho havíem vist mai.
Santa Rita és a la capella de Sant Josep, a l’esquerra de l’altar Major.
Té la particularitat que és blanca.
L’església de Saint-Joseph-des-Épinettes és al carrer Pouchet número 40. És al districte 17, lluny del centre, a prop del barri de Montmartre. Vam haver d’agafar la línia 13 del Metro fins la
parada de Brochant.
Tenia fitxada una Santa Rita. No hi havia cap estàtua i vaig pensar que m’havia equivocat en la recerca. Resultà que Santa Rita era en un dels 37 magnífics vitralls, a la dreta de l’Altar Major.
Com moltes Santes Rites franceses aguanta la corona damunt del pit.
L’església de Notre-Dame-de-Clignancourt també és lluny del centre, a la plaça Jules Joffrin, al 18è districte, a prop de Montmartre. Vam agafar la línia 12 del Metro i vam baixar a la parada de Jules Joffrin.
Santa Rita és al costat de la tercera columna de la dreta.
Té la particularitat que és de fusta.
La capella de Sainte-Rita és al Boulevard de Clichy número 65, al barri de Pigalle i serà motiu d’un capítol.
En altres viatges havíem fotografiat una escultura i un vitrall. Aquesta vegada hi havia una Santa Rita nova que es podia veure des de l’exterior.
L’església de Saint-Joseph-Artisan és al carrer Lafayette número 214, al 10è districte. L’església és dins d’un bloc de pisos i no es veu des del carrer. S’entra per un pòrtic de l’edifici i vas a parar a una placeta on hi ha l’església. Vaig sortir de la parada Louis Blanc de la línia 1. Hi havia dos policies de raça negra que feien quasi dos metres cadascun. Els vaig preguntar on era l’església. Em van demanar el mòbil, van mirar i em van indicar una direcció. Quan havia caminat uns 50 metres, va venir un dels policies corrents per dir-me que s’havien equivocat i era la direcció contraria. Hi havia un gran cartell que ho indicava.
Santa Rita és a la paret de l’esquerra i és de fusta.
La corona que aguanta damunt del pit també és original.
La magnífica església de Saint-Augustin és a l’avinguda César Caire número 8, al districte 8è, darrere la Madeleine.
D’aquesta església ja n’havia fotografiat l’estàtua de Santa Rita.
Però aquesta vegada hi havia un quadre que era nou.
La Basílica de Notre-Dame-du-Perpétuel-Secours és al Boulevard de Ménilmontant número 55, al 11è districte, davant del cementiri del Père Lachaise. Des del carrer no es veu. L’entrada es fa per una porta d’un edifici i l’església és al fons del passadís. Vam haver de preguntar on era l’església.
Santa Rita és a la tercera capella de la dreta.
Aquesta s’assembla més a la Santa Rita clàssica. A la sortida vam fer una visita al cementiri del Père Lachaise.
L’església de Saint-Antoine-de-Padoue és al Boulevard Lefebvre número 52, al 11è districte, a prop de la Porte de Versailles. És la Santa Rita més apartada del centre. A la sortida del Metro vam haver d’agafar un tramvia que anava ple com un ou perquè passava per la Fira de Paris. La parada del tramvia porta el nom de Georges Brassens.
Santa Rita és a la capella entrant a mà dreta.
Aquesta es pot considerar clàssica.
L’església de Saint-Eugène és al carrer del Conservatoire número 4, al 9è districte. Era molt a prop de l’hotel.
Santa Rita és a la paret de l’esquerra, entre els vitralls 4art i 5è.
També és original.
Aquestes són les noves Santes Rites de París.
