En els dos últims capítols hem vist les Santes Rites de Roccaporena i Cascia. En aquest, veurem les altres Santes Rites de la regió d’Umbria.
TERNI
A Terni(111.000 habitants) ens adonàrem que, en el centre històric de les ciutats d’Itàlia, només poden entrar-hi els cotxes dels veïns. Ens van avisar que hi havia càmeres que feien fotos per posar multes.
Malgrat tot, vam entrar i vam deixar el cotxe mal aparcat per anar a la chiesa de San Pietro Apostol, a fotografiar el mural de Santa Rita. De moment no m’ha arribat cap multa.
Fa uns quants anys, a Barcelona visitava una nena italiana. Un dia li vaig preguntar a la mare d’on eren. La mare no ho volia dir, és una ciutat desconeguda –em deia-. Finalment confessà que eren de Terni. Només feia una setmana que hi havia passat, camí de Cascia! Va al·lucinar...
FOLIGNO
A Foligno (57.000 habitants), vam trobar una Santa Rita a la chiesa de San Nicolò i a la de San Agostino.
La Santa Rita de la chiesa de San Nicolò.
La Santa Rita de la chiesa de San Agostino.
Hi vam dormir un dissabte. A la tarda els carrers del centre estaven molt animats. De cop i volta, a l’hora de sopar, Foligno es va transformar: tots els restaurants van treure taules al carrer; un restaurant darrere l’altre en carrers estrets. Una placeta (foto) estava plena de taules. I tots eren italians, no vam veure cap guiri. Era un espectacle. El restaurant “Osteria Ciclabile-Ladri di biciclette” era molt a prop del nostre hotel. La gresca durà fins les tres de la matinada. Fou “una noche toledana”.
ASSISI
Vam ser a Assisi el mes d’abril de 1994. D’entrada vam visitar la basílica de San Francesco.
Tot seguit vam fer el recorregut marcat en vermell. En arribar a la chiesa de San Rufino em va començar un còlic renal. Em vaig arrossegar pels carrers fins al pàrquing. Isabel portava Gelocatil i em vaig empassar unes quantes pastilles. Quan va afluixar una mica, vam pujar al cotxe i vaig conduir veient les estrelles, fins a Gubbio (42 km).
L’any 1994 encara no tenia rititis. La meves germanes Ramona i Lola, i els amics Pep i Teresa Solé van fotografiar, més endavant, aquesta Santa Rita de la chiesa Santa Maria Sopra Minerva.
L’any 1994 vam ser davant d’aquesta església, sense saber que a dins hi havia una Santa Rita...
GUBBIO
Quan vam arribar a Gubbio(33.000 habitants) procedents d’Assisi,i amb el còlic renal que no afluixava, vam buscar un hotel que tingués una banyera a l’habitació. Mentre jo estava en remull amb aigua molt calenta, Isabel va anar a la farmàcia i va comprar un Voltaren que estava fabricat a Barcelona. Oli en un llum.
L’endemà vam poder fer la visita al poble medieval de Gubbio. A la foto, Isabel, davant del Palazzo dei Consoli.
La pedra la vaig “fer” el tercer dia a la Universitat de Bologna. Hi havia una exposició sobre la “colonització” d’Amèrica.
En dues altres ocasions he patit un còlic renal durant un viatge. En un d’ells, vaig fer la pedra a la Universitat de Salamanca, el maig de 1990.
L’altre, a Salzburg, l’abril de 1994, a la casa on va néixer Mozart. Les meves pedres, a l’hora de sortir, no trien qualsevol lloc...
Un consell: els còlics es van acabar quan vaig començar a beure aigua de Benassal.
La Santa Rita de Gubbio la vaig fotografiar enguany a la chiesa del convent de San Agostino. Eren les vuit del matí i era tancada. Vam trucar a l’interfono del convent i ens van obrir.
SPOLETO
El mes de setembre de 2002 vam dormir a Spoleto (38.000 habitants). L’endemà vam visitar el magnífic Duomo.
I vam fotografiar Santa Rita a la parrocchia que porta el seu nom.
NORCIA
Norcia (5.000 habitants) és la terra del tartufo (tòfona). És a prop de Cascia i fou un dels llocs més perjudicats pel terratrèmol de l’any 2016. Totes les esglésies van quedar derruïdes, i actualment totes estan tancades. També van quedar afectades les muralles.
A la piazza de San Benedetto hi ha l’església del mateix nom, la més important de la ciutat (sant Benet va néixer a Norcia). Es va enfonsar tota la teulada. Està en reconstrucció.
La Chiesa de San Francesco, també.
La capella de Santa Rita continua completament derruïda. Un veí ens explicà la tragèdia, però per sort no va haver-hi cap mort.
En els tres últims capítols, hem vist les Santes Rites de la regió italiana d’Umbria.
