El poeta Rainer Maria Rilke va sentenciar: “La verdadera pàtria de l’home és la infantesa”. Ergo, la meva verdadera pàtria és el poble on el riu Ebre passa dues vegades.
El riu Ebre neix a Reïnosa, passa pel Pilar i, quan arriba a Catalunya, després de Riba-roja arriba a Flix. Quan el riu va veure el poble ho va tenir molt clar: “aquest poble m’agrada tant que hi passaré dues vegades”.
I quan hi havia passat la primera vegada, en comptes de continuar recte, va fer un magnífic meandre i tornà a passar-hi.
A la dreta el riu de dalt, a l’esquerra, el riu de baix.
Al riu de dalt hi ha l’embassament i el pont per on passa la carretera que va a Lleida.
Dos canals comuniquen el riu de dalt amb el de baix. Un porta l’aigua de l’embassament a la central elèctrica. L’altre és un canal de navegació, amb una resclosa, per on poden passar embarcacions d’un riu a l’altre. La foto és de l’any 1968. Des que es va fer l’embassament de Riba-roja, pràcticament no s’utilitza.
Al riu de baix hi ha la central elèctrica i el pas de la barca per creuar el riu.
A Catalunya només queden dues barques que creuin el riu Ebre: la de Flix i la de Miravet.
Però la de Flix és l’única on s’hi fan castells.
Al riu de dalt també hi ha la Reserva Natural de Sebes.
Al riu de baix, el Pla D’Ini, una extensa plantació d’arbres fruiters, on es fan visites guiades durant la floració.
Tot el meandre es pot recórrer a peu per un camí encantador.
I també es pot fer amb piragua. Hi ha una empresa que t’ho organitza.
A més, a Flix hi ha un patrimoni històric digne de visitar: les façanes fluvials, el Castell Nou, el refugi antiaeri, el Molí d’Oriol, l’església i el nucli antic, la Colònia Fàbrica i la Reserva Natural de Sebes. L’Associació Cultural La Cana organitza visites guiades -que es reprendran a partir del dia 1 de juliol-. Les reserves es poden fer a través del telèfon 654651966 o a l’adreça electrònica associaciolacana@gmail.com.
I, si us voleu quedar a dormir a la vora del riu, dins el meandre –el punt blau és la piscina-, hi ha un hotel de 4 estrelles, un Alberg Rural i dos Masos rurals.
_______
Però aquest capítol havia de tractar de les Santes Rites de Flix... A l’església no n’hi ha cap. Les cinc són en cases particulars.
Alfonso Guiu i Elena Larrosa (Plaça de la Pau): La mare dels meus amics Alfonso i Carmelo Guiu, de nom Agustina (a.c.s.), tenia aquest quadre de Santa Rita a la seva habitació, damunt del capçal del llit. Quan va morir (el dia 28 de març de 2011, als 99 anys d’edat), Alfonso i Elena em van regalar el quadre. Carmelo és amic meu des que vam tenir ús de raó.
Josep Sabaté Ferrús (Carrer de Sant Jordi): Josep Sabaté Ferrús (a.c.s.) va ser tot un personatge. El seu cap era com un ordinador, on tenia emmagatzemada una quantitat brutal d’informació de diverses èpoques del poble. Només havies de prémer un botó per tal que la deixés anar sense aturador. L’any 2003, el president Jordi Pujol li va atorgar la medalla President Macià al mèrit laboral i, l’any 2011, va ser nomenat Avi Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Ell m’havia dit diverses vegades que tenia una Santa Rita a casa seva. El dissabte Sant de 2011, una estona abans d’anar a les caramelles, vaig anar a veure’l i la vaig fotografiar. La tenia a la tauleta de nit. Vam estar de xerrera i per poc no arribo a temps a les caramelles... Ens va deixar el dia 1 d’agost de 2012.
Família Aragonés Cubells (Carrer de Sant Jordi): Em van fer saber que uns amics els havien regalat una imatge de Santa Rita. La vaig fotografiar el mes de desembre de l’any passat. Recordo Aragonés com un gran jugador de l’equip de futbol de Flix.
Sisqueta Bagès (Carrer Sant Roc): Pel facebook vaig saber que tenia una Santa Rita a casa. El dia que havia d’anar a veure-la ens vam trobar, casualment, al cementiri del poble. Ella anava amb una amiga. No hi havia ningú més i feia molt de temps que no ens vèiem. Resultà que no tenia una imatge, tenia una estampa. Però, com a resultat de la nostra conversa, al cap d’uns dies un nebot li va regalar la imatge que veieu a la foto.
El pare de Sisqueta, Mariano Bagès (Mariano el Sereno) regentava una llibreria del poble i era una institució. Quan jo estudiava el batxillerat a Barcelona, quan anava a Flix de vacances, l’anava a veure. “Guardant el poble per quan vingueu els de fora” em deia. Era de l’Espanyol i sempre em volia convèncer perquè em fes de l’equip perico, probablement per fer la guitza al meu pare...
Dolors Martínez Cervelló (Carrer de Pere Quart): És l’última adquisició. Pel facebook (Dolors és una de les persones més actives del poble) vaig saber que tenia una Santa Rita a casa. Fa molt temps que la té i la va comprar a Flix. Ara la vol canviar per una de més gran, però actualment a Flix no venen Santes Rites.
Aquestes són les Santes Rites del poble on el riu Ebre passa dues vegades.
