XX. LES SANTES RITES SENSE CORONA.

Avui tancarem els capítols de les corones de Santa Rita, precisament amb les que no en porten. N’he trobat 82 (9,1%) distribuïdes en els següents països: Estat Espanyol (27), Itàlia (21), França (11), Portugal (8), Bèlgica (5), Suïssa (3), Cuba (2),  Alemanya (1), India (1), Mònaco (1), Irlanda (1) i Argentina (1). A l’Estat Espanyol totes són de la meitat nord del país excepte una (Lorca).



 Lorca (Múrcia): Iglesia de Santiago.



El mes de juny de 1998 vam assistir al XX Congreso Nacional de Pediatria celebrat a Torremolinos. Vam anar-hi en cotxe i el dia 7 al matí, diumenge, vam parar a Lorca (Múrcia). A la iglesia de Santiago estaven fent la festa de la Primera Comunió però això no va impedir fotografiar a la Santa Rita sense corona. 

Els carrers de Lorca estaven buits. Només vam trobar un grup de catalans escoltant les explicacions d’una guia a la plaça d’Espanya on hi ha el conjunt monumental. Vam entrar amb ells a la Col·legiata de San Patricio on hi havia una “Moreneta”.  Hi ha tres Catedrals al món dedicades a San Patricio: la de Nova York, la de Dublín i la de Lorca.



Lodosa (Navarra): Iglesia de San Miguel.

A partir de l’entrevista que ens van fer a la revista “Santa Rita” (número de desembre de 2001), algunes persones ens van escriure per dir-nos que a la seva localitat hi havia una Santa Rita. Una d’elles va ser Cristina Alonso de Lodosa (Navarra).

Hi vam anar el dia 15 de febrer de 2002 i a l’església barroca de San Miguel hi havia la Santa Rita sense corona que pertanyia al Convent dels Agustins i va passar a l’església quan aquests van marxar del poble.  Cristina estava a Logronyo,  vam saludar a la seva mare i ens va dir que a Pradejon, un poble de la vora hi havia una altra Santa Rita.

A Pradejon l’església estava tancada, però a la botiga del costat tenien la clau. De l’església antiga només quedava el campanar i al costat havien construït una església nova i al soterrani tenien guardades catorze imatges embolicades, però Santa Rita no hi era. Ens van dir que algú la devia tenir a casa seva.

Pradejon viu del cultiu del xampinyó. La majoria de gent que vam veure pels carrers eren immigrants. Ens van dir que hi havia 2.000 naturals del poble i més de 800 immigrants dels quals més de 300 eren romanesos.



Tolosa (Guipúscoa): Iglesia de San Francisco.

També ens va escriure Amaya Zubillaga de Tolosa per dir-nos que a la seva ciutat  hi havien dos imatges de Santa Rita. El diumenge dia 17 de febrer de 2002 hi vam anar. Primer vam visitar l’església de San Francisco on hi havia la Santa Rita sense corona. A continuació  vam anar a saludar a Amaya que ens va acompanyar a l’ermita de San Blas on n’hi ha una altra. Vam conèixer a la persona que cuida l’ermita després de moltes generacions i ens va dir: “cuando hay examenes la ermita se llena de cirios para Santa Rita”. 

Aleson (La Rioja): Iglesia de San Martin.

Lourdes Crespo, una noia de San Vicente de la Sonsierra que vam conèixer a través de la revista “Santa Rita” i és guia turística de professió, ens va aconseguir un llistat d’esglésies de La Rioja on probablement trobaríem una Santa Rita. El dia 3 de maig de 2004 vam començar la feina. Eren pobles petits, l’església estava tancada però sempre algun veí tenia la clau. Gent molt amable. A Aleson, un home estava trencant avellanes a l’entrada de casa seva i ens va dir on vivia l’alcalde. Aquest ens va deixar la clau de l’església de San Martin (self-service).  Era una Santa Rita òrfena de corona.

Badaran (La Rioja): Iglesia de Nuestra Señora de la Expectación.

Des d’Aleson vam anar a San Martin de la Cogolla.  El Monestir estava tancat però per sort el restaurant “La Hosteria” estava obert i vam dinar molt bé a molt bon preu. Després de dinar vam trobar una Santa Rita als pobles de Berceo, Badaran, Cordovin i Villar de la Torre. A tots els pobles va obrir l’església algun veí. A l’església de Badaran, Santa Rita no tenia corona ni creu, però portava un hàbit no habitual (valgui la redundància) que era molt elegant.



Bierces (Astúries): Capilla de Santa Rita de la finca Sofelguera.

El mes de maig de 2005 vam visitar Astúries. Per Internet havia localitzat una capella de Santa Rita que sortia relacionada amb els noms de Piloña, Ques, Bierces i Sofelguera. Tot molt confús.

A Piloña vam enfilar per una carretera estreta en direcció a la muntanya. Primer vam passar per les dues cases solitàries de Ques. Després vam trobar un bar perdut enmig de les muntanyes que estava obert però no hi havia ningú. Vam continuar pujant i vam passar per davant d’una finca magnífica amb molts cavalls que tenia la porta oberta. Vam continuar pujant fins arribar a Bierces, un poble de quatre cases amb una dona al carrer. Al·leluia ! Aquesta ens va informar que la capella de Santa Rita estava a la finca dels cavalls, “la que acaban de pasar, donde hay muchos caballos”. Li vaig preguntar si es podia visitar. “Los antiguos propietarios sí que la enseñaban pero los actuales no lo sé, son de Madrid”. Vam tornar enrere i vam entrar a la magnífica finca. Sota un hórreo hi havia un cotxàs aparcat. A la porta de la mansió hi havia una placa sota el picaporta que posava “Sofelguera”. Llavors ho vaig entendre tot: a Internet constava que hi havia una capella de Santa Rita a Sofelguera però no sortia al llistat dels pobles d’Astúries perquè no era un poble sinó una finca.

Vaig trucar a la porta i ningú va donar senyals de vida. Vaig entrar dins de la casa i vaig cridar “Hola” “¿ Que hay alguien ?”. Ningú va contestar. La capella estava adossada a la casa. Vaig veure que a la porta hi havia una clau rovellada. La porta es va obrir i vam entrar a la capella. Hi havia una Santa Rita molt original, ves a saber els anys que tenia. Pel seu tamany  no m’hagués costat res carregar-la al cotxe i cap a casa. Quan vam acabar de fer les fotos vam marxar i ningú va aparèixer.

Bierces, on està la finca de Sofelguera, pertany a la parròquia de Ques i al concejo de Piloña. Acabo de resoldre el trencaclosques.

 



Pedroveya (Astúries): Capilla de Santa Rita. 



Per anar a Pedroveya (concejo de Quirós) vam tenir de fer 45 km des de Sotiello per uns paisatges verges en plena muntanya. Al centre de la placeta que limitaven les tres cases que hi havia al poble estava la capella de Santa Rita. Una veïna ens va deixar la clau. Era una capella molt roin, bruta i mal conservada. A Santa Rita li faltava la mà esquerra. Mentre fèiem les fotos es van sentir trons i van caure llampecs. Al tornar la clau la veïna ens va dir: “Ahora van arreglar la capilla. La Santa Rita que había se la llevaron, la que hay ahora es otra”. Temps de pujar al cotxe per començar a caure un aiguat. Vam esperar que afluixés.



Sitges (Barcelona): Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla.

A l’ermita del Vinyet de  Sitges vaig localitzar una Santa Rita el dia 3 de gener del 2000. A l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla no havia trobat cap Santa Rita. Casualment una tarda de l’any 2009 passejant per Sitges vam veure que la porta principal de l’església estava tancada, però a la dreta hi havia una petita porta oberta. Vam entrar a una petita capella on hi havia  un quadro de Santa Rita sense corona molt antic al costat d’un Nazareno impressionant.

Rueda (Valladolid): Ermita del Cristo.

El dia 24 de juny de 2010, vam anar de Valladolid a Rueda en mitja hora. A Barcelona visitava unes nenes de pare alemany i mare de Rueda. L’àvia, Mercedes Villar, que era filla del qui havia estat el practicant del poble em va informar que a l’ermita rodona del poble (Ermita del Cristo) hi havia una Santa Rita.

Noèlia, que treballa a l’Ajuntament,  ens va obrir l’ermita però dins no hi havia cap Santa Rita. Quan ja ho donava per perdut vam entrar a la sagristia que estava darrera de l’Altar Major i allí estava dins d’una capelleta.

No podíem marxar de Rueda sense provar el famós vi. Al “Palacio de Bornos” de les Bodegas Sanz, vam veure un vi blanc molt bo acompanyat d’un plat de pernil i pa amb oli. Perquè no li posen tomàquet que estaria més bo ?

Porriño (Pontevedra): Iglesia de San Benito.

 Aquesta Santa Rita gallega, a més a més de no portar corona té la característica de tenir a la mà esquerra la palma dels tres impossibles, patrimoni de les Santes Rites de Portugal.

Molina de Aragon (Guadalajara): Iglesia de San Pedro.

 El dia 27 de maig de 2011 vam dormir al Parador de Santa Rita de Molina de Aragon. A la iglesia de San Pedro vam trobar una Santa Rita que no portava corona i a més a més estava en posició jacent. En les primeres 900 Santes Rites només havia trobat tres imatges jacents (capítol IX). Ara en tinc quatre de 936. Com veieu és excepcional la imatge de Santa Rita jacent.

Madrid: Convento de las Agustinas Recoletas.

El dia 28 de maig de 2011 ens vam reunir a Madrid  a casa de Manolo i Dolores, una colla de flixancos per veure com el  Barça guanyava la Champions derrotant al Manchester per 3 a 1. Quan el Manchester va marcar el primer gol del partit, defora, a les terrasses del veïnat  es van escoltar crits d’alegria. Quan va acabar el partit, vaig sortir defora i vaig cridar “Tranquilos que ha ganado la roja”. Perquè no deixen ben clar els diaris espanyols que si Espanya és campiona del món es gràcies al Barça ? Perquè serà ?

L’endemà al matí Manolo em va acompanyar a l’església del Convent de les Agustinas Recoletas on tenia fitxada una Santa Rita. Quan van obrir, hi havia dos vigilants a la porta que al veure que entrava amb la màquina fotogràfica a les mans  em van dir que als Convents de les Agustines no es podia fer fotos. No li vaig contestar allò de “No sabe Ud. con quien esta hablando” però vaig estar a punt. Al final vam pactar que podria fer les fotos però sense flash. Era una Santa Rita sense corona amb un hàbit que no era el negre habitual, semblava que portava el vestit dels diumenges. En realitat era diumenge. 



Roma (Lazio-Itàlia): Chiesa de la Trinitá degli Spagnoli.

 La Santa Rita de la chiesa de la Trinitá degli Spagnoli de Roma que no té corona agafa el crucifix d’una manera molt especial. Tindrà por de quedar-se també sense crucifix ?



Santa Teresa de Gallura (Sardenya-Itàlia): Chiesa de Santa Teresa.

Santa Teresa de Gallura és un poble situat a la punta nord de l’illa de Sardenya on s’agafa el ferry per anar a Bonifacio (Illa de Còrsega). A la chiesa de Santa Teresa vam trobar una Santa Rita sense corona.



Portogruaro (Veneto-Itàlia) : Chiesa de Santa Rita.

Vam arribar a Portogruaro el diumenge dia 3 de juliol de 2008 procedents de Mestre quan faltaven deu minuts per les nou del matí. Quan vam sortir del Duomo vam veure que una processó amb banda de música i molts estendards  venia cap a la plaça que hi havia al costat. Una policia  havia tancat l’accés dels cotxes. Una vegada la processó va arribar a la plaça es van col·locar en tres blocs en forma de U davant d’un monument. Al centre les autoritats, a un costat la banda de música i a l’altre tots els que portaven els estendards aixecats que eren un regiment. Van tocar l’himne italià mentre l’alcalde, un home gran i alt com un Sant Pau acompanyat per una senyora molt mudada va dipositar  una corona al monument. La gent tenien pinta de pagesos, torrats pel sol; era una població agrícola. Durant l’acte anaven arribant més persones que s’havien adormit, amb el seu estendard a les mans. Quan va acabar la cerimònia van entrar tots a la catedral.

La noia policia, que era siciliana, ens va explicar que era la festa dels donants de sang de Portogruaro, ciutat de 22.000 habitants. Els estendards eren de cada barri o Associació de donants de sang. N’hi havia molts. “A Sicília la gent no és tan generosa a l’hora de donar sang” va afegir la noia policia.

Abans de marxar de Portogruaro vam fer una visita a la chiesa de Santa Rita i la Santa no portava corona.



Taranto (Puglia-Itàlia): Chiesa de  Santa Rita

Taranto té 208.000 habitants, va ser una de les ciutats més importants de la Magna Grècia i actualment es una base naval situada a l’arc que forma el taló de la bota d’Itàlia. Suposo que guiats per la Santa vam anar a petar de seguida davant de la chiesa de Santa Rita, on n’hi havia una sense corona.

El barri antic (Citta Vecchia) està situat a una illa unida a la resta de la ciutat per un pont giratori (ponte Girevole). Els carrers que anaven cap el pont estaven col·lapsats perquè els cotxes només podien travessar-lo d’un en un. Al costat del pont hi ha un castell aragonès que actualment és la seu de la Comandància de Marina. Els carrers del centre de la Citta Vecchia són estrets, bruts i amb una fauna que feia por. A la vora del mar hi havia el Mercat de peix amb una gran quantitat  de musclos.



Crotone (Calabria-Itàlia): Chiesa de  Santa Rita.

Crotone (59.000 habitants) també va ser una colònia de la Magna Grècia. Va ser cèlebre per la seva riquesa, les dones guapes i els seus atletes. Pitàgores hi va fundar comunitats religioses dedicades a l’estudi de les matemàtiques. 

Grasse (Côte d’Azur-França) : Catedral de Notre Dame du Puy.

El mes de setembre de 1998 vam fer un viatge a la República Txeca. D’anada vam parar a l’Alsàcia, Nürenberg i Dresde. De tornada vam estar a München el dia que començava l’Oktoberfest (festa de la cervesa), al llac de Garda i a Grasse.

Grasse és la capital mundial del perfum. Està situada a un altiplà amb vista panoràmica de la costa de Cannes i està plena de jardins i flors, matèria prima dels perfums. Hi ha moltes fàbriques  però nosaltres vam anar de cap a Fragonard el perfum de Grasse preferit de l‘Isabel. A la catedral de Notre Dame du Puy vam trobar una Santa Rita sense corona. Vam continuar el viatge per la “route de Napoleon” que va de Grasse a Sisteron.



Viana do Castelo (Miño-Portugal): Igrexa de Nossa Senhora de Resgate.

El divendres dia 30 de maig de 1997 vam visitar Viana do Castelo, ciutat situada al nord de Portugal. Al Miradouro de Santa Luzia vam gaudir d’una vista magnífica de la ciutat. Vam pujar a peu al cimbori perquè l’ascensor estava espatllat. Hi ha un tros de l’escala que és tan estret que hi havia un semàfor perquè només es podia passar en una direcció. O puges o baixes.

A la Rua Bandeira, un carrer molt cèntric, hi ha una capella molt petita (Igreja Nossa Senhora Resgate de 1696) amb una Santa Rita sense corona i que porta la palma dels tres impossibles que ja hem comentat.



Faro (Algarve-Portugal): Catedral de Santa Maria

El 6 d’octubre de 1997 vam visitar Faro, capital de l’Algarve, i a la sagristia de la catedral de Santa Maria vam trobar una Santa Rita sense corona del segle XVI que és una joia.



Lombada (Madeira-Portugal): Igrexa de Santa Rita.



Lombada (Madeira-Portugal): Igrexa de Santa Rita (Sagristia).

Vam entrar al nou mil·lenni a l’illa de Madeira. Va ser el tercer cap d’any fora de casa: el primer a Paris, el segon a Las Vegas i el tercer a Funchal (Madeira). Les dos Santes Rites que vam trobar a l’església de Santa Rita  de Lombada no tenien corona però portaven la palma dels tres impossibles una característica de les Santes Rites de Portugal i excepcionalment de Galícia i Andalusia.  Tant les Santes Rites que porten la palma com les de l’illa de Madeira les tractarem a uns altres capítols perquè hi ha molt per explicar.



Montecarlo (Mònaco): Eglise de Ste Devote. 

Tornant d’un viatge a Baviera i el Tirol el dia 9 de juliol de 2002 vam parar a Montecarlo i a l’église de St Devote, situada davant del port vam trobar una Santa Rita sense corona i de les poques que porten un llibre a la mà i que tractarem a un altre capítol.  

Després de la cerimònia religiosa del casament del príncep Alberto II de Mònaco celebrada a Palau recentment, els nuvis van anar a l’església de Ste Devote i la núvia (Charlene Wittstock) hi va deixar el ram de núvia.

Relació dels altres llocs on hi ha una Santa Rita sense corona i que no posarem la fotografia per no fer-nos pesats.

Estat Espanyol:

Argoños (Cantabria): Ermita de San Roque.

Bermeo (Vizcaya): Iglesia de San Francico de Asís.

Jadraque (Guadalajara): Iglesia de San Juan Bautista.

Madrid: Iglesia del Carmen.

Madrid: Iglesia del San Idelfonso.

Madrid: Iglesia de Santa Monica.

Ourense (Galícia): Iglesia de la Santíssima Trinidad.

Ourense (Galícia): Catedral de San Martin.

Palencia (Castilla i Leon): Convento de las Agustinas Recoletas.

Palma de Mallorca (Balears): Iglesia de Santa Magdalena.

Pamplona (Navarra): Iglesia de San Agustin.

Rabanal de los Caballeros (Palencia) Iglesia de Santa Rita.

Santiago de Compostela (A Coruña): Igreja Das Almas.

Taragoña (A Coruña): Igreja Del Salvador.

Vilafranca del Cid (Castelló):Iglesia de Santa Magdalena.

La Seu d’Urgell (Alt Urgell-Catalunya): Capella de l’Hospital (Capítol XII).

Itàlia:

Alberobello (Puglia): Chiesa de San Antonio.

Brolo (Sicília): Chiesa Madre.

Marsala (Sicília): Chiesa de SM Dell’Itria (Capítol XIII).

Mestre (Veneto): Chiesa de Santa Rita.

Milano (Lombardia): Chiesa de Santa Eufemia.

Milano (Lombardia): Chiesa de San Carlo.

Padua (Veneto): Chiesa de Santa Rita (Capítol X).

Rimini (Emilia-Romagna): Chiesa de San Agostino.

Rimini (Emilia-Romagna): Chiesa de Santa Rita.

Roma: (Lazio): Chiesa de  Madonna dei Monti.

Roma (Lazio) : Chiesa de San Agostino.

Roma (Lazio): Chiesa de Santa Maria dei Miracoli.

Siracusa (Sicilia): Chiesa de San Francesco.

Toscanella (Emilia-Romagna):  Chiesa de Santa Maria dei Carmine.

Trani (Puglia): Chiesa de san Toma.

Venezia (Veneto): Chiesa de San Zaccaria.

França:

Le Bandol (Côte d’Azur): Eglise de St François de Sales.

Paris: Église de St Agustin.

Paris:Église de Ste Odile.

Perpinyà (Roselló): Catedral de St Jean (Capítol VIII).

Solenzara (Còrsega): Paroise.

Toulon (Provence-Côte d’Azur) : Catedral Ste Marie.

Toulon (Provence-Côted’Azur): Église de St François de Sales.

Zilia (Còrsega): Paroise.

Cagnac-les-Mines (Tarn-França): Santuari de Notre Dame de la Dreche.

Bèlgica:

Bouge-Namur: Eglise de Santa Rita.

Haverlee: Kerk des Patern Agustijnen.

Kontich: Parochie  Sainte Rita.

Kontich: Parochie Sainte Rita (blanca).

Antwerpen: O. Ivrouw Van Toeuchtskapelle.

Portugal:

Azevedo: Igrexa de Sao Miguel de Azevedo.

Funchal: Igrexa de Nossa Senhora do Monte.

Viana do Castelo: Catedral.

Viana do Castelo: Igrexa de Santa Rita.

Suïssa:

Ried-Brig: Ritakapelle (capítol XI).

Schötz: Rita Gedenk (Capítol XI).

Luzerna: Casa Sor Paulinia (Capítol XI).

Cuba:

La Habana: Iglesia de Santa Rita (Capítol XIII).

La Habana: Iglesia de San Agustin.

Alemanya:

Badkissingen: Jacobuskirche (Capítol XII).

Argentina:

Buenos Aires: Iglesia Nuestra Señora de Belen.

Irlanda:

Drogheda (Irlanda): Augustinian Church.

India:

Kochi (Kerala-India): Antiquari de Matancherry.

Per entrar a la ciutat sortint de l’autopista els vehicles tenen l’amplada limitada i només poden passar els cotxes i camions petits. A la sortida l’amplada dels vehicles també estava limitada, cosa que no havia vist mai. A la chiesa de Santa Rita, n’hi havia una sense corona.



Bastia (Còrsega-França): Église de St Jean Baptiste.

La Santa Rita de l’église de St Jean Baptiste de Bastia no porta corona però porta un hàbit en exclusiva.

XIX: LES CORONES DE SANTA RITA SOSTINGUDES PER UN ÁNGEL (O MÉS).

He trobat 28 Santes Rites  que tenen la corona sostinguda per àngels. Quasi totes són italianes (22); de la resta 4 són de l’Estat Espanyol, 1 de Xile i 1 del Canadà. Curiosament a França no n’hi ha cap. Només sis són imatges (totes italianes) i la resta són quadres. 

Com tenen majoria més que absoluta, començarem per les d’Itàlia:



Piano de Sorrento (Campania-Itàlia): Chiesa de la Nativita de Maria Vergine. (Imatge)

Sorrento és una ciutat encantadora situada al sud de Nàpols i que va inspirar la famosa cançó “Torna a Sorrento”. El dia 19 de setembre de 2002,  la primera vegada que hi  vam ser, vam viure una experiència inoblidable.

Vam arribar al migdia procedents de Roma i vam aparcar al Corso Italia, el  carrer principal que surt de la cèntrica Piazza Torcuato Tasso, poeta nascut a la ciutat. En comptes de tornar al centre pel carrer que havíem arribat, ens vam ficar per uns carrers estrets en direcció al mar fins arribar als jardins de la Villa Comunale on hi ha un magnífic mirador per contemplar la bonica i romàntica badia de Nàpols.

Vam passejar pel centre, vam comprar unes botelles de Limoncello, i com no trobaven habitació a cap hotel vam decidir anar a la península de Sorrento. Des de la plaça Torcuato Tasso, vam anar pel Corso Italia a buscar el cotxe i quan vam arribar al lloc on havia d’estar, no hi era. Isabel va assegurar que el cotxe estava allí perquè recordava la botiga de roba infantil que hi havia davant. Les meves cames van començar a tremolar.  Ens havien robat el cotxe i tot just començàvem les vacances...  I el més greu, dins hi teníem els negatius de les 23 fotos de Santa Rita fetes a Roma !.

Se’m va encendre una llumeta i vaig pensar que potser havíem aparcat més endavant i vam caminar uns metres més, vam passar per davant d’una església que abans no hi havíem passat i amb aquesta nova prova vam estar segurs que l’havien robat. Al cap i a la fi no estàvem gaire lluny de Nàpols...  “El cotxe estava davant d’aquesta botiga de roba”, va tornar a dir Isabel.

Desesperats vam retrocedir fins la plaça Torcuato Tasso.  Vam explicar les nostres penes a una jove parella, ens van dir que probablement se l’havia emportat la grua, cosa improbable perquè sempre aparco correctament. Van trucar a la policia i no tenien al dipòsit cap cotxe de Barcelona.

Sota un sol de justícia i arrossegant el Limoncello vam anar al local de la Policia Municipal. El policia va trucar per telèfon i ens va dir que no tenien localitzat el cotxe. Vaig trucar al RACC amb el mòbil per dir que ens havien robat el cotxe. Amb els nervis van caure a terra les botelles de Limoncello i es van trencar. El terra es va omplir de limoncello que per sota el taulell va arribar als peus del policia que quan ho va veure va cridar: “¡ Pecato !” mentre posava el puny en punta com fan els italians. Refet del desastre, el policia ens va dir que havíem d’anar a la Policia Nacional a fer la denúncia.

Vam continuar el Via Crucis fins la Comissaria. Era l’hora de dinar i el carabineri, de pell fosca, bigotis superlatius i amb la gorra posada, estava menjant espaguetis.  Ens va fer seure i amb posat molt seriós va començar l’interrogatori. Ens va assegurar que no era gens freqüent que robessin cotxes a Sorrento. Va fer unes trucades i va repetir que el cotxe no estava al dipòsit. Va preguntar que hi portàvem a l’equipatge. Isabel plorava. Va començar a redactar la denúncia en una màquina d’escriure. Ens vam sentir els més desgraciats del món. Llavors vaig reaccionar i vaig parlar amb Santa Rita. Quan estava a punt de signar la denúncia va sonar el telèfon. El policia el va despenjar, va escoltar, ens va mirar i ens va dir que el cotxe estava dos-cents metres més endavant del lloc on nosaltres dèiem que l’havíem deixat. Felicitat extrema !. Va valer la pena la mala estona que vam passar per l’alegria i plaer que vam tenir després. 

Més contents que un gínjol vam anar al cotxe on ens esperaven dos policies, el vam obrir i tot estava en ordre. Els polis en conya em van dir si pensava que estava a Barcelona. Davant del cotxe també hi havia una botiga de roba infantil.

Una vegada instal·lats a un hotel de la península de Sorrento, per la tarda vam anar a Positano (costa amalfitana) i vam passar pel barri Cori de Fontanelle de Piano de Sorrento.  A la chiesa de la Nativita di Maria Vergine  vam trobar una imatge de Santa Rita agenollada amb un àngel que li sostenia la corona damunt del cap.



Anacapri (Campania-Itàlia):  Chiesa de Santa Sofia (Quadre)

L’endemà de l’aventura de Sorrento, vam anar a passar el dia a l’illa de Capri. Al port de Sorrrento hi havia un monument amb la lletra de la cançó “Torna a Sorrento” (Viede ‘o mare quant’e bello/ spira tantu sentimentu...). Al port de Capri no hi havia cap monument amb la lletra de la cançó “Capri c’est fini”.

Des de la Marina Grande (el port) vam pujar en un funicular fins la piazza Unberto I, el rovell de l’ou de Capri. Després de recórrer els seus encantadors carrers i gaudir de magnífiques vistes des dels seus miradors, vam agafar un petit Bus que ens va portar a Anacapri l’altre poble de l’illa que està a un nivell més alt. Vam pujar per una carretera panoràmica que era molt estreta,  estava penjada damunt de la mar i posava els pèls de punta. Vam visitar la Villa San Michele, on va viure el metge i escriptor suec Axel Munthe autor de l’obra “Historia de San Michele” que tracta de metges i  recordo que el meu pare que era metge  me l’havia comentat quan era petit. Des de la pèrgola del jardí, penjada sobre la mar vam gaudir d’unes vistes espectaculars.  A la chiesa de Santa Sofia vam trobar un quadre de la Santa Rita del capítol que ens ocupa.



Portofino (Liguria-Itàlia): Chiesa de San Martino (Quadre)

Tornant de la costa amalfitana, el dia 24 de setembre de 2002 vam parar a Portofino, un poble de pescadors situat a una cala natural amb les típiques façanes de les cases de color torrat i ocre. Està a 40 km al sud de Gènova. Vam arribar des de Santa Margherita de Ligure per una carretera panoràmica. El poblet està igual que fa 30 anys,  amb la diferència que ara s’ha de pagar per aparcar (4,5 euros de fa nou anys, l’hora !). Vam anar caminant fins el far i des del castell vam fer unes fotografies molt boniques  del poble. A la chiesa de San Martino vam trobar un quadre de la Santa Rita que ens ocupa.

Els de la meva generació recordaran una cançó que cantava els anys 60 Fred Buscaglione titulada “Love in Portofino” i que començava dient: “I found my love in Portofino/perchè nei sogni credo ancor/ lo strano gioco del destino/ a Portofino m’ha preso il cour”. Que romàntic !

El mes de maig de 2006 vam visitar la Puglia, regió del sud d’Itàlia que està situada al taló de la bota que dibuixa el mapa del país,  on vam trobar tres Santes Rites d’aquest capítol: a Cerignola, Conversano i Alberobello.



Cerignola (Puglia-Itàlia): Chiesa de Cristo Rei (Imatge)

El primer dia (5-V-2006), vam dormir a Cerignola. L’endemà al matí una noia que vam conèixer passejant ens va fer obrir la chiesa de Cristo Rei on vam trobar  la primera Santa Rita del viatge al sud d’Itàlia. Al final van ser  setanta set.



Conversano (Puglia-Itàlia): Chiesa de Santa Rita (Quadre)

El mateix dia a les dues vam arribar a Conversano, i tot estava tancat. Una velleta que estava asseguda a la porta de casa seva resant el rosari acompanyada d’una romanesa molt jove que lluïa un bon bigoti ens va dir que truquéssim al timbre de la porta del convent de Santa Rita que ens obririen. Les monges van contestar que fins les cinc res de res.

Per aprofitar el temps vam fer vuit quilòmetres per visitar la Grotte di Castellana . La visita guiada de la gruta va durar una hora i quaranta cinc minuts, vam caminar tres quilòmetres i ens va agradar molt. Al grup hi havia  una periodista argentina que va entrar gratis. Ens va explicar que en aquells moments  Buenos Aires era molt perillós. Ella vivia a un barri luxós i nou (Puerto Madero) i a partir de les vuit del vespre no podien sortir de casa. “Te atracan y te violan” va dir. També ens va dir que la gent confiava  en els polítics

joves, però que han resultat pitjors que els veterans. Que estrany ....

A quarts de cinc vam tornar a Conversano. La porta lateral de l’església del convent de Santa Rita estava oberta.   Les monges no van parar de resar mentre jo feia les fotos. No estàvem a Burgos...



Alberobello (Puglia-Itàlia): Chiesa de San Cosma i San Damiano.(Quadre)

Quan visites per primera vegada un lloc que has vist fotografiat mil vegades no t’impressiona tant per molt bonic que sigui com quan visites un lloc que no sabies que existia i quan el veus et fascina. Això ens va passar a Alberobello (6-V-2006), el poble més representatiu de la “Terra dei Trulli” que deu el seu nom a les curioses vivendes tradicionals de la zona. Els trulli són unes construccions quadrades coronades amb una teulada cònica coberta de teules  de color gris pròpies de la regió. Les parets i l’extrem de la teulada son de color blanc i dalt de tot destaquen uns pinacles de forma diversa i significat màgic. Cada finestra correspon a una habitació i cada vivenda en té tres o quatre. D’un dels costats surt una xemeneia estreta i alta. 

Al poble d’Alberobello (tres estrelles a la Michelin) hi ha tot un barri de trulli (uns 1.400) adossats uns amb els altres i ocupen la falda d’una colina. Quan ho veus et sembla estar a un altre planeta. A la chiesa Madre de San Cosma i San Damiano (patrons dels metges) situada a la part moderna del poble, vam trobar a Santa Rita.



Locri (Calabria-Itàlia): Chiesa de Santa Caterina (Imatge)

La Santa Rita de la chiesa de Santa Caterina de Locri va ser comentada al capítol de les Santes Rites agenollades (Capítol VIII).


Siracusa (Sicíla-Itàlia): Chiesa de Santa Rita (Quadre)

Al capítol de les Santes Rites metàl·liques (Capítol XI) em vaig referir a la chiesa de Santa Rita de Siracusa (10-V-2006). També hi havia  un quadre de Santa Rita amb dos àngels que li sostenien la corona d’espines.


Trapani (Sicília-Itàlia): Santa Maria dell’Itria 13-V-06 (Imatge)

Al capítol de les Santes Rites agenollades (Capítol VIII) vam conèixer  la Santa Rita de la chiesa Santa Maria dell’Itria de Trapani (13-V-2006). La mateixa Santa Rita té un àngel preciós que li aguanta la corona de flors damunt del cap.


Lagonegro (Basilicata): Chiesa de San Nicola di Bari (Imatge)

Tornant de Sicília, el dia 17 de maig de 2006, a Lido de Tortora (golf de Policastro) vam veure per televisió la final de la Champions entre el Barça i el Chelsea.  El comentarista italià deia sempre els “catalani” quan es referia als jugadors del Barça. De Puyol va dir que era el millor defensa del món. Vam patir però al final vam guanyar 2-1.

L’endemà, camí de l’autopista, vam trobar dos Santes Rites amb àngel sostenidor de corones. La primera a la chiesa de Sam Michele Arcangelo de Trechina, una de les esglésies més grans de Basilicata. La segona a la Concatedrale de San Nicola de Bari de Lago Negro, just el lloc on vam agafar l’autopista. 



Venezia (Veneto-Itàlia): Chiesa dei Tolentino (Quadre



Venezia (Veneto-Italia): Chiesa de San Angelo degli Zoppi (Quadre)



Venezia (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Maria in Nazaret (Quadre)

De totes les vegades que hem estat a Venezia, la del mes de maig de 2008 va ser la que vam fer la visita més a consciència. Ens vam instal·lar en un hotel a Mestre a deu minuts de tren de Venezia. Durant els tres dies que vam recórrer la ciutat a peu vam trobar tres Santes Rites amb àngel: a la chiesa de San Angelo degli Zoppi, a la chiesa dei Tolentino i a la chiesa de Santa Maria in Nazaret. 

 La resta de Santes Rites d’Itàlia són les següents:



Milano (Lombardia): Chiesa della Passione.(Quadre)



Milano (Lombardia): Chiesa de San Eustorgio. (Quadre)



Roma (Lazio): Chiesa de San Silvestro i San Martino.(Quadre)



Roma (Lazio): Santo Spirito in Sassia (Quadre)



Roma (Lazio): Santa Dorotea (Quadre)



Castel San Pietro Terme (Emilia-Romagna ): Santa Maria Maggiore (Quadre)



Padua (Veneto): Chiesa de Santa Rita.(Quadre)



Napoli (Campania): San Nicolla alla Carità (Quadre)



Les Santes Rites de l’Estat Espanyol són les quatre següents:



Felanixt (Mallorca): Convent de Sant Agustí.(Quadre)

El dia 20 de juliol de 1998 vaig fotografiar  la imatge de Santa Rita del Convent de Sant Agustí de Felanitx, en un altar molt fosc que no es veia res. 

El mes de novembre de 2009 vam anar a Mallorca per fer la pujada a peu al Monestir de Lluc i el dia 5 a la tarda vaig tornar a visitar el Convent de Sant Agustí i aquesta vegada l’altar estava il·luminat i vaig descobrir dos quadros de Santa Rita (un sota l’altar i l’altre al lateral) que la primera vegada no havia vist. Un d’ells era de Santa Rita amb àngel.



Palma de Mallorca: Casa General de las Agustines. (Quadre)

En el mateix viatge a Mallorca, el dia 6 de novembre de 2009, vam trobar una Santa Rita amb àngel a la Casa General de les Agustines de Palma.


Alfàs del Pi (Alacant): Iglesia de Sant Josep (Quadre)

Al capítol de les Santes Rites guapes (XIII) vam comentar la visita  a Alfàs del Pi  (23-X-2009).


Flix (Ribera d’Ebre-Catalunya): Domicili Alfonso Guiu. Plaça de la Pau. (Quadre)

A l’església del meu poble, Flix,  no hi ha cap imatge de Santa Rita. Un dia em van presentar a l’actual mossèn, vaig tantejar la possibilitat de posar-hi  una Santa Rita a l’església però  de seguida va quedar clar que no era partidari de les imatges dels Sants. A l’església no, però a la casa d’Alfonso Guiu, a l’habitació de la seva mare, la senyora Agustina Ibañez (ACS) des de feia molts anys hi havia un quadre de Santa Rita amb un àngel que li sosté la corona. La senyora Agustina ens va deixar el darrer mes de març als 99 anys d’edat  i els seus fills Alfonso i Carmelo, amics meus, van tenir la gentilesa de regalar-me el quadre.  

A un altre domicili de Flix, a casa de Josep Sabaté Ferrús hi ha una imatge de Santa Rita, però aquesta avui no toca. Enguany, Josep, que té  86 anys ha estat nomenat Avi de la Ribera d’Ebre 2011.

Les últimes Santes Rites són de Xile i Canadà:



Santiago de Xile: Iglesia de San Agustín. (Quadre)

El dia 23 de setembre de 1993 vam visitar la península Valdés (balenes, pingüins, lleons i elefants marins) que està situada al nord de la Patagònia argentina. Del 8 al 24 de novembre de 2003   vam visitar la part més meridional de la Patagònia en un viatge del RACC. Després de visitar Santiago de Xile, Valparaiso i Viña del Mar, vam anar baixant: Puerto Montt, Puerto Varas, Puerto Natales i Torres del Paine (espectacular). Des d’aquí per terra van anar a Calafate (Argentina) per visitar la glacera de Perito Moreno, el més impressionant del viatge. Després, a Usuhaia (Argentina) vam agafar el creuer “Mare Australis” fins Punta Arenas (Xile) passant pel cabo de Hornos. Des d’aquí vam tornar a Santiago de Xile.

En tot el viatge només vaig trobar una Santa Rita a l’església de Sant Agustin de Santiago de Xile. Són els inconvenients dels viatges organitzats que et toca anar a cop de “pito”. 



Sainte Rita (Quebec-Canadà): Eglise de Sainte Rita.(Quadre)

Del 24 de juny al 2 de juliol de 2011 vam estar al Canadà a les províncies de Quebec i Ontario. El dia 27, al poble de Sainte Rita vam trobar un quadro de la Santa amb àngel. Ho explicaré en un altre capítol que dedicaré a les set Santes Rites del Canadà perquè ara hem d’acabar perquè és tard i vol ploure.