CAPÍTOL 205: LES SANTES RITES DE MURCIA.

Murcia és al sud-est de la península ibèrica. Hi tinc fotografiades 23 Santes Rites.

MURCIA CAPITAL

                                               Iglesia de San Lorenzo.

Iglesia de San Bartolomé. 

Iglesia de Santa Catalina.

Al carrer trobàrem un capellà dels d'abans, amb sotana. Li vaig preguntar si hi havia cap Santa Rita a Múrcia. Resultà ser un fan de la santa i em va indicar 4 esglésies. Aquella tarda vam anar a tres: San Lorenzo, San Bartolomé i Santa Catalina. Per primera vegada vam veure una Santa Rita completament diferent. Anava vestida com si fos la “Dolorosa”. Sort en vam tenir del capellà, perquè sense ell no hauriem reconegut la Santa Rita murciana. Més endavant, en veureu d’altres semblants. Cadascuna de les tres té un altar per ella sola.

 Convento de las Agustinas: després de fotografiar Santa Rita vam entrar a l’església del Museu de Salzillo, que és al costat. És part del museu i hi deien missa. De sobte va entrar un noi curt de gambals, es va plantar davant d’un dels "pasos" insultant en veu alta els que assotaven Jesús. L’home que ajudava al capellà a dir  missa es va emprenyar molt i el va fer fóra. 

CARTAGENA

 Iglesia del Carmen:era oberta perquè hi havia una boda i per això vam poder fer la foto.

 Iglesia Castrente de Santo Domingo :la Santa Rita dels militars.

LORCA

 Parroquia de Santiago:Hi ha una capella dedicada a Santa Rita; és una talla de fusta molt antiga. Quan vam entrar estaven assajant la Confirmació, amb un ple absolut. El bisbe preguntava: ¿Renunciáis a Satanàs?I tots havien de respondre: ¡Renuncio!

 Iglesia de San Mateo:també hi ha un altar per a ella sola. 

 Iglesia del Carmen :  després de 18 anys vam tornar a Lorca per fotografiar la Santa Rita que ens faltava. Vam trobar la ciutat molt canviada. Era primavera i hi havia moltes placetes plenes de flors. Llàstima que alguns edificis estaven derruïts per culpa d’un recent terratrèmol. La Catedral estava tancada per obres. Vam veure un carrer dedicat a Molins de Rei. En un banc on tocava el sol hi havia uns vellets asseguts, mentre un altre fugia dient “Me da más miedo el sol que el frío”. 

TOTANA

 Iglesia de Santiago :era un dia feiner, estaven a punt de començar una missa i l’església (que és molt bonica) era plena a vessar.

 Capelleta del puente de Santa Rita : és a la Rambla de la Santa, molt a prop de l’església. 

MOLINA DEL SEGURA

 Fornícula del barri de Santa Rita :és un barri molt “cutre” amb quatre cases. La fornícula és a l’encreuament dels carrers del río Segura i Martínez Soriano. A prop hi ha una casa amb el nom de Rita.

OJÓS

 Casa Francisca (Rita) Avilés Moreno :el « Choto » ens ensenyà l’església (cuando me muera ya no habrá nadie en el pueblo que sepa de la iglesia, ens digué). Em vaig queixar que a una església dedicada a Sant Agustí no hi hagués una Santa Rita. La seva germana en tenia una a casa. “El Choto” l’havia comprada a Barcelona per a la seva mare i, quan ella va morir, la regalà a la seva germana. Quan aquesta va néixer, la mare li volia posar de nom Rita, però el pare no ho volgué i li posà Francisca. Sempre li han dit Rita, però. Viu a la sortida del poble, en un grup de casetes d’una planta. Quan hi vam anar era a la casa del costat veient un serial de la tele. Va obrir la porta un home i, quan li vaig dir que buscava  Francisca, va cridar: Rita! La Santa Rita catalana estava damunt la llar de foc del menjador. 

RICOTE

 Iglesia de San Sebastián :des de Barcelona vaig parlar amb Antoñete, que és qui ensenya l’església als visitants. Al final de la visita fa un concert amb l’orgue -el més important de Múrcia, segons Antoñete- i al final para la mà. El dia que hi vam anar, el vaig trucar en arribar, però es va fer el suec quan li vaig dir que només érem dues persones. Em va dir on vivien les monges, que també tenien la clau. Una mongeta molt velleta que era de Còrdova ens mostrà les imatges de l’escola de Salzillo. El seu pare fou militar i es va enfadar molt quan va entrar al convent. Quan el pare va morir, la monja, que era de clausura, no va poder anar a l’enterrament. L’església era un museu.

LIBRILLA

 Iglesia de San Bartolomé :unes dones del poble estaven resant un rosari gravat.

TORRE PACHECO

 Saló parroquial de la Iglesia de Ntra. Sra. del Rosario:el mossèn va criticar que haguessin derruït l’església antiga per fer-ne una de nova al seu lloc. A més, les imatges van anar a parar al Saló Parroquial. Allí, a més de Santa Rita, hi havia el Sagrat Cor, un Nazareno, una Verònica, la Immaculada, etc…

CIEZA

 Ermita de San Bartolomé :Antonio Salmerón, vicepresident de la « Hermandad de San Bartolomé » ens obrí l’ermita on es venera la imatge de San Bartolomé, patró de la ciutat. Però també hi ha un quadre excepcional de Santa Rita: és una jove Santa Rita abans d’entrar al convent, pintada el segle XVIII. Encara no porta l’estigma al front. Antonio era, a més, el director de la coral de Cieza. Va viure uns anys a Tarragona treballant al Banc Santander. Li molestava que parlessin en català davant seu perquè no entenia el que deien. Li vaig donar l’adreça del meu blog i el vaig advertir que era escrit en català.

 Iglesia de la Asunción :vam poder fer la foto perquè una parella del poble, que volia encarregar un bateig, va entrar al despatx del capellà i vam aprofitar per colar-nos.

BENIAJAN

 Iglesia de San Juan Bautista :la Santa Rita era molt bonica i anava vestida amb roba. 

MORATALLA

Iglesia de la Asunción :Moratalla és l’únic poble de la regió de Murcia que surt en un llibre -que tinc-, titulat “Los pueblos más bonitos de España”. L’església era oberta perquè estaven a punt de començar un funeral. Des de l’esplanada que hi ha davant l’església, vam gaudir d’una magnífica vista del poble.

CARAVACA DE LA CRUZ

 Iglesia de El Salvador :l’església és magnífica i Santa Rita va vestida amb roba. És obra del murcià González Moreno (any 1941). L’anterior fou destruïda durant la guerra civil. Tot seguit vam pujar al Santuario de la Santísima y Vera Cruzde Caravaca, que és al costat del castell. És una joia de l’art barroc murcià. S’hi venera la Vera Cruz i és un centre de peregrinació  molt important. 

MULA

 Iglesia de San Miguel :vam entrar a l’església a través del museu. El porter (uns 55 anys)  va endevinar que érem catalans. Havia viscut a Barcelona i se’l veia penedit d’haver tornat al poble. “Si hubiese tenido una novia, quizás me habría quedado” va dir. 

ROCHE (LA UNION)

Parroquia de Ntra Sra de los Dolores :quasi vam arribar a misses dites... El mossèn estava fent un sermó, molt original, interactuant amb els nens. En acabar la missa el vaig felicitar. Santa Rita era a la Sagristia.

CAPÍTOL 204: LES SANTES RITES DE L’ARAGÓ.

                          L’Aragó és al nord-est de la península ibèrica.

Hi tinc fotografiades 34 Santes Rites: 14 a Zaragoza, 12 a Huesca i 8 a Teruel.

ZARAGOZA

 Iglesia de El Salvador de La Seo (La Parroquieta): Santa Rita està jacent i plena de joies. Un cartell avisava que no es podien fer fotografies. Si el que volien era que compréssim les estampetes de la santa, també ho vaig fer. És de les poques Santes Rites jacents.

 

Parróquia de Santa Rita de Casia, de los Padres Agustinos: Santa Rita és a la paret, a la dreta de l’altar Major. Porta una creu de mida XL.

 

  Iglesia Santa Engracia: En canvi, aquesta porta una creu de mida S.

 

 Parroquia de Santiago: és al carrer César Augusto, al costat de l’hotel on vam dormir. Hi ha un altar dedicat a la Santa.  

NONASP

 

Ermita de Nuestra Señora de las Dos Aguas: Nonasp és a la Franja de Ponent, el territori catalanoparlant de l’Aragó. Un dissabte Sant vaig dinar al restaurant “El Frontón”. A l’altra taula també eren catalans. El so de la televisió era molt alt, ningú la mirava i la vaig tancar. L’amo la va tornar a engegar, i enfadat, em va dir: “la pongo tan alta para que no se oiga lo que hablan los clientes, a veces vienen a comer los del Ayuntamiento...”.  Després de dinar vaig anar a l’ermita de “Nuestra Señora de las dos Aguas” que és a la confluència dels rius Matarranya i Algàs. 

BELCHITE

Iglesia nueva de San Martín de Tours: Santa Rita és en un mosaic. El poble és nou, el vell fou destruït durant la guerra civil. Del vell se’n conserva una part de l’església i del convent. Fa por!

                                                             CASPE

Convento de San Agustín (Los Franciscanos): Les dones que netejaven la magnífica Col·legiata ens van informar que a “Los Franciscanos” hi havia una Santa Rita. Era tancat i, quan anava a prémer el timbre del convent, va arribar un frare i ens obrí.

CHIPRANA

Casa de la familia Piazuelo-Acero: Era l’hora de la migdiada, l’església era tancada i no hi havia ningú pels carrers. De cop i volta van passar dues dones. Les hi vaig preguntar si a l’església hi havia cap Santa Rita. Em van dir que no, però una d’elles en tenia una a casa seva.

TARAZONA

 

Iglesia de la Magdalena: L’església és a la part vella del poble, dalt d’un turó. Malgrat que ens van dir que era molt complicat arribar-hi en cotxe, ens vam enfilar carrers amunt. La cosa es va complicar perquè ens vam trobar amb un “mercadillo” que ens barrà el pas. Quan vam arribar, l’església era tancada. “Acaban de terminar la missa, pero puede probar a entrar por la puerta que hay detrás” ens digué un home. Vam poder entrar.

SOS DEL REY CATÓLICO

  Convento de Nuestra Señora de Valentuñana: El convent és a dos quilòmetres del poble. Hi havia molt poc moviment. En una sala feien un curs intensiu d’anglès. Al claustre hi havia diverses exposicions. Vaig trucar a una porta i una jove sud-americana em digué que els frares estaven descansant, però em va ensenyar la porta per entrar a l’església. Hi havia un altar de Santa Rita.

SABADA 

 

 

Iglesia de Santa María: Tornant de Sos del Rey Católico vaig parar a Sabada. L’església era oberta, era una meravella i, a més, hi havia una Santa Rita

 

 

 

 

LONGARES

Iglesia de la Asunción: Era el migdia quan vaig trucar a la casa del capellà. Era un noi jove, s’havia fet una cua amb el poc cabell que li quedava, els ulls blaus darrera unes ulleres de vidres gruixuts, pantalons i camiseta hippy, sandàlies i a l’altar Major de l’església, una guitarra. Va quedar sorprès perquè esperava una visita. Quan li vam demanar que volíem veure Santa Rita va dir: ¿Tiene que ser ahora mismo? Quan li vam dir que veníem de Barcelona ens deixà passar a l’església per una porta que donava al seu pis. Es va excusar que no ens podia acompanyar perquè esperava una visita.  L’església, barroca, és una joia. A Santa Rita li faltava el crucifix. Quan sortíem va arribar una noia grandeta amb ulleres que era la visita que esperava. La va rebre amb els braços oberts.

CARIÑENA

Capilla de la Inmaculada: La capella és adossada a l’església. Vaig trucar al capellà des de Barcelona. Era colombià, d’uns 45 d’anys, de nom Bernardo. Em digué que abans de trucar-lo havia pensat treure Santa Rita i posar-hi un Sagrat Cor. Però quan li vaig dir per telèfon que la volíem visitar va canviar d’opinió, pensant que alguna cosa devia tenir Santa Rita. Li vaig recomanar que no la toqués mai del seu lloc. És l’única que aguanta la creu d’aquesta manera.

HUESCA

 
Iglesia de San Lorenzo: Santa Rita és a l’església del patró de la ciutat. En una de les visites vam anar a la catedral i al Museu Diocesà. No hi havia ningú. Vaig pujar  dalt del campanar (180 esglaons) i els cruiximents em van durar tres dies. I no pagava la pena, perquè unes teles metàl·liques impedien guaitar per la finestra.

 

BARBASTRO

Catedral de Santa María de la Asunción: Barbastro és la capital de la comarca de Somontano (vi bo). Santa Rita era a la primera capella de la dreta, on tenien emmagatzemat un munt d’imatges de sants i santes.

ALCOLEA DE CINCA

 

Iglesia de San Juan Bautista: El meu amic Josep Maria Mur és el farmacèutic del poble. Fou molt fàcil que ens obrissin l’església. A més, Josep Maria ens acompanyà als quatre pobles que venen a continuación.

SENA

Casa de Carmen Naval: Sena és un poble de Los Monegros. Josep Maria tenia localitzada una senyora de 86 anys molt devota de Santa Rita que tenia una imatge a casa. Era una Santa Rita petita. Ens va explicar que, feia més de trenta anys, mossèn Amadeo li va portar una Santa Rita molt grossa que sobrava d’una església. Al cap d’un temps van venir uns catalans a buscar-la perquè eren ells qui l’havien pagat. A canvi li van portar la que té avui.

SARIÑENA

Iglesia de El Salvador: Era l’hora de dinar i el capellà em digué que no podia obrir fins les quatre. Vam anar a dinar al restaurant “Los Monegros”. Em va cridar l’atenció que molta gent estava menjant calçots amb el pitet posat. El menú normal valia 10 euros. El que oferia costelletes de xai, 15. La botella del vi del Vero, 9.  A les quatre, vam poder fotografiar Santa Rita; té cara d’adolescent.

 

CASTILLONROI

 
Església de Nostra Senyora de l’Assumpció: Castillonroi és a la comarca de La Llitera, al costat d’Alfarràs. Per Internet vaig saber que celebraven la festa de Santa Rita. A l’Ajuntament em van confirmar que hi havia una Santa Rita a l’església, i van afegir que algun veí me l’obriria. La primera dona que vaig trobar al carrer tenia la clau.

MONZÓN

Catedral Santa María del Romeral: És de les guapes.
BUERA

La posada de Lalola: Camí d’Alquézar vam dormir a “La posada de Lalola”. És un hotel encantador. Només té sis habitacions i estàvem sols. El restaurant i el pis dels propietaris és a la casa de davant. Vam preguntar si a l’església hi havia Santa Rita. No n’hi havia, però els propietaris de l’hotelet tenien un quadre que vam fotografiar. A les nou ens van servir una “cenita” al petit saló de l’hotel, amb espelma i música de fons. Molt romàntic. La botella de vi, de nom “Arnazas”, era un “crianza de Somontano”, del celler  Raso Huete d’Estadilla que és el poble del nostre amic pediatre Lluis Amat.

BIELSA

Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción: L’any 2012 vam fotografiar Santa Rita. Enguany hi va ser la meva filla Belén i em va dir que no hi era

     PLAN

Iglesia de San Esteban: Aquest poble es va fer molt famós per la caravana de dones que hi anaren perquè els solters poguessin triar-ne una per casar-se. L’església és al costat de la magnífica casa del capellà. Paga la pena i per un euro es pot veure il·luminada.

BIESCAS

Iglesia de San Pedro: És l’única Santa Rita de les que tinc que sosté dos creus amb les mans.

BINEFAR

 Iglesia de San Pedro Apóstol: Sabia que hi havia una Santa Rita. L’església era tancada. Al costat hi ha la casa parroquial, però aquell dia també era tancada. Molt a prop hi ha el local de Càritas i em van dir que feia molt poc que el capellà havia marxat. El vaig trucar al mòbil i vaig aconseguir que vinguessin a obrir l’església. Fou una dona molt amable. Poder fotografiar les Santes Rites, com veieu, em costa Déu i ajuda. En aquest cas, seria Santa Rita i ajuda...

TERUEL

Iglesia de El Salvador: Vam arribar a Teruel al capvespre. L’hotel era ple de catalans. Anàrem a sopar al restaurant de l’hotel Oriente. De seguida es va omplir. Era senzill però vam estar molt de gust. En un reservat hi havia l’equip de voleibol de l’Unicaja d’Almeria. L’endemà vam visitar el centre de la ciutat. Al peu de la torre de El Salvador hi havia l’església del mateix nom i, a dins, Santa Rita. És de les poques que està acompanyada de raïm, recordant l’episodi de la vinya.

MONREAL DEL CAMPO

Iglesia de la Natividad de Nuestra Señora: Santa Rita aguanta la creu d’una manera molt original.

  ALCAÑIZ

Iglesia de Santa María la Mayor: El divendres Sant de l’any 1993 vaig fer la “ruta del tambor” a les comarques del Bajo Aragón i del Bajo Martín. Fou una de les primeres Santes Rites.

 

SAMPER DE CALANDA

Iglesia de El Salvador: L’església és més gran que el poble. Hi havia Santa Rita.

RUBIELOS DE MORA

 

Colegiata de Santa María la Mayor: Fotografiada pel meu amic i col·laborador Manolo Alabart.

Iglesia Convento de las Agustinas: Fotografiada per la meva germana Ramona.

BORDÓN

Iglesia Virgen de la Carrasca: Fotografiada  pel meu amic i col·laborador Eduard Calafell.

MIRAMBEL

Iglesia Santa Catalina del convent de les monges Agustines: Fotografiada pels meus amics i col·laboradors Joan Ramon i Josefina Compte.