dissabte, 23 de setembre del 2017

CAPÍTOL 144: LES SANTES RITES DE L’INTERIOR DE LA COSTA BLAVA.

En el capítol 143 vam veure les Santes Rites de la Costa Blava pròpiament dita. Avui veurem les de l’interior. Viatjàrem  de l’est a l’oest.

Els 7 primers pobles: Tende, Sospel, Moulinet, Rimplas, St Paul-de-Vence, Grasse i Cabris, són al departament dels Alps Marítims. Els 5 restants:  Bormes-les-Mimosas, Grimaud, Draguignan, Trans-en-Provence i Vinon-sur-Verdon, són al departament de Var.



TENDE: És a la frontera amb Itàlia, separat del Piamonte pel col del mateix nom (1.870 metres d’altitud). Pertangué  a Itàlia fins l’any 1947, quan fou tornat a França. És un punt de partida d’excursions a la vall de les “Merveilles”. És a 51 km de Nice.


Ens allotjàrem en un hotel senzill (Miramonti), i vam sopar molt malament a la terrassa, que era plena. Al costat nostre hi havia dos homes, d’uns 60-65 anys, que eren idèntics (devien ser bessons). Parlaven anglès i van entomar tal trompa que van marxar agafats,  fent esses. Fou el millor del sopar.


A l’église de Saint-Michel vam trobar Santa Rita.    


SOSPEL: És un poble encantador. S’hi arriba des de Menton (16 km), per una carretera amb molts revolts. Ens allotjàrem a “L’Auberge Provençal”, des d’on hi ha una magnífica vista del poble.


A l’église de Saint-Michel vam trobar Santa Rita.    


MOULINET: És un petit poble a 7,6 km de Sospel, camí del Col de Turini. A l’église de St-Bernard trobàrem una petita Santa Rita.


No havia engegat el GPS, i al col de Turini (1.607 metres) em vaig equivocar. En comptes d’agafar la carretera que anava a St-Martin-de-Vésubie vaig anar per una altra que era més ampla i que em semblà que era la bona. Vam pujar fins l’Authion (1.927 metres) i aquí vam continuar per una carretera que, de cop i volta, es tornà estreta, amb un terra fatal. Per si no n’hi havia prou, a la dreta hi havia un precipici d’aquells que te’ls posa per corbata. Ens adonàrem que ens havíem equivocat i havíem de tornar enrere. En aquell moment vam veure que per darrera venia una moto. Aquell home ens digué que no podíem donar la volta perquè era una carretera d’una sola direcció i havíem de continuar fent tota la muntanya (18 km més). Teníem el dipòsit de benzina quasi buit i ens va dir que la benzinera més propera era  a 50 km. Vam continuar “acollonidos”: per l’estat de la carretera, pel precipici i per la poca benzina. Quan vam tornar al col de Turini, l’home de la moto ens esperava per indicar-nos la carretera per on havíem d’anar. Fou molt amable, però ja havia engegat el GPS.
Des del col de Turini la carretera feia baixada i no vaig prémer l’accelerador en tota l’estona per estalviar benzina: ja anàvem amb la reserva. A Roquebillière vam omplir el depòsit. Ho vam passar malament.
El nostre objectiu era Rimplas, però abans ens aturàrem a Saint-Martin-de-Vésubie (1.000 metres) conegut com la “Suisse niçoise”, i vam travessar el Col de Saint-Martin (1.500 metres).


RIMPLAS: És un poblet penjat,  de la vall de Tinée. Té 143 habitants, és a 1.000 metres d’altitud, a 60 km de Nice. Tenia fitxada una Santa Rita que era en plena muntanya. La primera dona del poble a qui vam preguntar ens digué que era al camí que pujava al fort, una de les construccions més imponents de la línia Maginot.



A mig camí vam trobar la capelleta de Santa Rita, envoltada de muntanyes.


Vam pujar fins el fort. Hi havia dos soldats fent guàrdia, malgrat que actualment no s’utilitza. Des d’aquí fotografiàrem el poblet.

SAINT-PAUL-DE-VENCE:  És un típic poble medieval de muntanya, un dels més visitats de França. Es posà de moda els anys 20 i a l’hotel “La Colombe d’or” s’allotjaren Simone de Beauvoir, Jean-Paul Sartre, Catherine Deneuve, Sophia Loren, Greta Garbo, Simone Signoret i Yves Montand. El carrer principal és ple de botigues d’art.


L’any 1990 fotografiàrem per primera vegada la cèlebre font:  Isabel surt al fons, dins de la botiga.


L’any 2013, la férem des d’una altra perspectiva. 


A la paroisse de St-Mathieu vam trobar Santa Rita.


Als afores hi ha la Fondation Maeght, que visitàrem l’any 1990.    


BORMES-LES-MIMOSAS : A l’église de Sainte-Trophine, als peus de Santa Teresa. És un poble encantador, perfumat pels eucaliptus, les baladres i, sobretot, les mimoses.


GRIMAUD : A la Chapelle des Pénitents. A prop hi ha Port-Grimaud: és com una petita Venècia artificial.


GRASSE: Grasse és a 14 km de Cannes i 30 de Nice. És la capital mundial del perfum des del segle XVIII. Dels 200 perfumistes que hi ha al món, 40 són de Grasse. Les tres marques més importants (Fragonard, Galimard i Molinard) ofereixen  una visita gratuïta per conèixer la fabricació del perfum. A més, és una ciutat medieval, on va néixer el pintor Jean Honoré Fragonard i on morí Édith Piaf. També fou escenari de la novel·la (i pel·lícula) “El perfum”, de Patrick Süskind.


El nostre amic perfumista Rosendo Mateu fou qui ens parlà de la ciutat. La primera vegada que hi vam anar -23 de setembre de 1998-  vam fotografiar aquesta Santa Rita a l’église de Notre-Dame-del-Puy.


Enguany hi tornàrem i no era la mateixa: havien canviat l’escultura i el lloc.    


CABRIS: És un petit poble, molt a prop de Grasse, des d’on hi ha una vista magnífica.  


Al centre, hi ha la capella de St Sébastien, que era oberta.



Hi havia una escultura de Santa Rita i dos quadres.

De Grasse vam sortir en direcció oest fins a DRAGUIGNAN: És a 48 km de Saint Tropez. És el lloc més gran de la zona (30.000 habitants). Ve del llatí draco (drac). Al segle V un drac feia la punyeta al poble i Sant Hermentaire se’l va carregar.


La Santa Rita, que aguanta la creu amb una sola mà, és a l’église de St-Michel. Un noi de raça negra tocava l’orgue que se sentia des del carrer.


La font de la place du Marché de Draguignan.



TRANS-EN-PROVENCE: És a 5 km de Draguignan. A l’església de St-Victor hi havia Santa Rita. Davant, la font del poble.


A Les Arcs, l’església era oberta però no hi havia cap Santa Rita. Vam visitar la ciutat medieval, que es dalt d’un turó.


Vam dinar a Lorgues, a “La table de Pol”, al carrer principal del poble. La Collégiale St-Martin era tancada perquè hi feien obres. A la foto, la place Clémenceau amb la font.


Salernes fou el poble més lleig dels que vam visitar. Cotignac és un típic poble provençal, als peus d’un penya-segat impressionant de colors canviants. És a la llista dels pobles més bonics de França. A la plaça de l’Ajuntament (foto) hi ha un plataner amb un tronc de 7 metres de diàmetre. L’església era oberta, però no hi havia cap Santa Rita. Barjols té 30 fonts i tres rius (l’aigua és la música del poble), però no hi ha cap Santa Rita.


A VINON-SUR-VERDON trobàrem l’última Santa Rita del viatge: és el poble més allunyat de la costa (68 km de Toulon i 87 de St-Tropez). L’església de Notre Dame de l’Assomption és dalt d’un turó. Era oberta perquè anaven a començar un ofici religiós; entrant a mà esquerra vam trobar Santa Rita.