La Dama de Baza és l’emblema de la
ciutat. És una estàtua ibèrica del segle IV a. C. trobada l’any 1971. Al Museu
Arqueològic Municipal de Baza n’hi ha una còpia, l’original és a Madrid... A la
rotonda de l’autovia d’on vaig sortir per anar a les coves, hi ha una escultura
molt grossa de la Dama de Baza; tan moderna, que costa de reconèixer.
L’hotel consta de 5 coves diferents
(a la cinquena hi caben fins a 11 persones). Nosaltres érem a la primera, una
doble.
El
dormitori.
L’entrada
al bany.
Un detall del bany: el lavabo i la
dutxa.
Fins i tot hi havia llar de foc,
cuina, nevera, microones, wi-fi...
A la
terrassa del restaurant hi feia molt de vent.
Vam preferir dinar a dins. A Isabel
li agrada provar plats nous, i menjà “Gurullos”, cuina local a base de pasta,
perdiu i pollastre, segons ens digué la cuinera.
La barra
del bar del restaurant.
A mitja
tarda, un bany en exclusiva a la piscina.
Fou molt amable: m’obrí l’església, encengué
els llums de l’altar de la Santa i hi posà el ram de flors que surt a la foto.
Segons la informació que tenia, la
processó de Santa Rita començava a les vuit. Quan vam arribar a l’ermita faltaven cinc
minuts, i encara estaven resant el
rosari.
Era
plena, però vaig poder avançar fins l’altar per fer unes fotos de la Santa,
mentre els “batestanos” resaven el rosari.
A les vuit començà la missa. Hi
havia tanta gent que era impossible apropar-te a la porta de l’ermita. Santa
Rita és una de les imatges que desperta més devoció a Baza, on hi ha 10
esglésies i 3 ermites.
Arribà l’hora de la processó: quan
Santa Rita sortí de l’ermita, la banda tocà unes notes de l’himne nacional
espanyol, acompanyat de vives a la Santa. Tot seguit continuà amb música
solemne de processó.
Vaig fer algunes fotos de la sortida
de l’ermita i el començament de la processó. A banda de Santa Rita, jo tinc una
altra devoció, que és el Barça, i a les nou començava la final de la Copa del
Rei contra el Sevilla. Vam marxar a tot drap cap a la cova, per veure el
partit.
Un cop a Barcelona, al blog
“semanasantadebaza.com” vaig poder veure un reportatge de la processó. N’he
triat algunes fotos:
Isabel i
jo sortim en primer pla, esperant que comencés la processó.
En
aquesta foto es pot veure la magnitud de la festa.
Durant el recorregut llançaven
pètals de rosa a Santa Rita.
Santa Rita s’aturà uns moments
davant de la “Residencia de las Hermanitas de los Ancianos Desemparados”.
Enguany, el “pope” ortodox (de
negre) també anà a la processó perquè, segons ens van dir, l’ermita és utilitzada
durant la resta de l’any per l’església ortodoxa.
_______
Mentre la
processó progressava, nosaltres començàrem a patir la final de la Copa del Rei,
dins la cova de Baza. Probablement vaig ser l’únic culé que veié el partit dins
una cova. Vam patir, però amb un final feliç.
L’última
anècdota: el marit de la meva amiga Lourdes
Mañá és de Baza, i hi van sovint. Fa temps que em digué que a Baza hi havia
l’ermita de Santa Rita. Enguany anà a Bèlgica, on hi té un fill, i m’envià
fotos de Santa Rita que ja tenia fotografiades. Quan estava veient el partit,
m’envià la foto que veieu, amb aquest text: “Josep Maria, aquesta imatge de Santa Rita és de la ermita de Santa Rita
de Baza (Granada), avui al ser la seva diada l’han tret de processó, una amiga
me l’ha enviat, a veure si no la tens... Bona nit”. Quan li vaig dir que
era a Baza i acabava de fotografiar-la, se’n feia creus...
L’endemà, amb les roses de Santa
Rita beneïdes a Granada, abandonàrem la cova i no vam parar fins a Barcelona.
