Santa Rita no
té el costum de pintar-se els llavis. Però n’he descobert algunes de
presumides... més del 40% són franceses.
CHIERI (Piemonte/Italia):
Duomo.
Després d’un
passeig pel centre històric, vam fotografiar la Santa Rita dels ulls verds i
els llavis pintats de vermell.
PERPINYÀ (Rosselló/França): Catedral de St Joan.
A la catedral
de Perpinyà van restaurar Santa Rita i li pintaren els llavis (capítol 96).
CORTE FRANCA (Lombardia/Italia): Església privada.
Corte Franca és a prop del llac Iseo. Hi tenia localitzada
una Santa Rita en una església privada; al lloc on ens portà el GPS -als afores del
poble- no n’hi havia cap rastre. Una
dona que passejava un gos ens digué que era al final d’una paret molt alta. Hi
havia dos homes xerrant; un d’ells em digué que l’església era a l’altre costat
de la paret, estava tancada i no es podia visitar. Era el jardiner de la finca.
Quan li vaig dir que veníem expressament des de Barcelona es compadí de
nosaltres: “Vagin a la porta, que els obriré”.
L’església
és al mig d’un jardí fantàstic. L’havia fet construir l’amo de la finca, de nom
“cavaliere Valerio Bono”, molt devot de Santa Rita i molt flamenc, segons va
insinuar el jardiner. Dins l’església hi havia una fotografia del dia de la
inauguració, l’any 1997: el bisbe i el “cavaliere”.
A l’església
hi havia quatre Santes Rites, dues amb els llavis pintats. Al “cavaliere” li
agradaven guapes.
ALBACETE (Castilla
la Mancha/España): Catedral.
Santa Rita és
l’única imatge que es conservà a la catedral després de la guerra. És de les
boniques: porta el vestit dels diumenges i té els llavis, els ulls i les galtes
pintades. Vam dinar a “Nuestro bar”, un restaurant que vam descobrir quan no existia
l’autovia i la carretera general travessava la ciutat. Sort que demanàrem
mitges racions. L’”atascaburras” és un plat típic de l’hivern a base de
patates, all i bacallà.
BELLAC (Limousin/France): Chapelle des Pénitents
blancs.
És al centre
de França. L’Ajuntament va restaurar la capella i volia treure’n totes les
imatges dels sants, però la pressió popular va aconseguir que no toquessin
Santa Rita, la dels ulls blaus i els llavis
pintats.
Vam dormir a
la “Maison Bellachone”, una casa antiga que un matrimoni escocès havia
restaurat amb molt de gust. Ens van sentir parlar en català i ens van
preguntar: “Vostès són espanyols o francesos?”. Som catalans, vam contestar. Llavors
el matrimoni escocès ho va entendre de seguida.
ROOST-WARRENDIN (Nord-Pas-de-Calais/France): Église St Jean
XXIII.
És a 42
km. al sud de Lille, al barri de Belleforière. Hi vam ser un dissabte plujós a
quarts de nou del matí; l’església era oberta, no hi havia ningú i vam poder fer
la feina.
SANTIAGO DE LOS CABALLEROS (República Dominicana): Gruta de
Santa Rita.
La gruta
és al barri Cerros Gurabo, un lloc molt tranquil envoltat de molta vegetació.
La Santa Rita
dels llavis pintats l’havia comprat la família Zovain a Itàlia, agraïts perquè,
gràcies a la Santa, un familiar havia recuperat la visió.
ROMA (Italia):
Chiesa de San Francesco a Ripa.
És al barri
del Trastevere. Les Santes Rites de Roma
són al capítol 44.
SOSPEL
(Provence-Alpes-Côte d’Azur-France): Église de Saint Michel.
Sospel és un
poble molt agradable al peus dels Alps. Des de la terrassa de “l’Auberge
Provençal” -on vam dormir-, hi havia una vista magnífica.
Vam
fotografiar Santa Rita a l’église de
Saint Michel. Sopàrem a la terrassa del restaurant “La Cabraia”; vam estar de
xerrera amb un francès que sopava amb el seu fill a la taula del costat. Es deia Jean-Luc i el fill, Jeremy. Tenia 68
anys, l’havia abandonat la dona i des de llavors tenia una depressió. Viatjava
amb el seu fill, que era militar. Havia viscut molt temps al Marroc i buscava un lloc per anar a viure
definitivament. No estava decidit, però quasi segur que aniria a Barbate, a Cadis.
Es va queixar que al món no hi ha cap líder per seguir-lo i que la cosa està
molt fotuda. Patia per la seva filla que la trobava molt fràgil. No va parar de
xerrar...
St. GEORGES DE MONTCLAR (Périgord/France): Église de Saint
Georges.
És un poblet
de 281 habitants i l’església és al barri de St Georges; només té quatre cases.
La Santa Rita té els llavis pintats i els ulls verds. És el punt de
peregrinació de la zona.
ÉZE (Provence/Alpes/Côte
d’Azur-France): Notre Dame de l’Assomption.
Éze és a la
Moyenne Corniche (la cornisa del mig, de les tres que uneixen Niça i Mònaco). Ocupa
un lloc privilegiat damunt del pic d’una
roca a 427 metres sobre el nivell del mar.
Vam
descobrir la Santa Rita el 7 de desembre de 1990. Mai havia vist una Santa Rita
igual. Semblava una artista de cine. No vesteix l’hàbit de monja agustina i no
porta el cabell tapat. Els llavis estan pintats d’un vermell intens. Em vaig
enamorar.
MENTON (Provence/Alpes/Côte d’Azur-France): Église
Saint Michel.
És
l’església barroca més gran i més bonica de la “Côte d’Azur”. I la Santa Rita
dels ulls blaus i llavis pintats també és de les més boniques.
HAVERSKERQUE (Nord-Pas-de-Calais/França): Chapelle de
Sainte Rita.
Al poble hi
ha deu petites capelles, una d’elles la de Santa Rita, que fou construïda per
la família Copin en compliment d’una promesa.
PÉZENAS (Languedoc/France): Collégiale St Jean.
És un poble
medieval on va viure Molière... i se n’aprofiten. La Santa Rita dels llavis
pintats fa “morritos”.
TARANTO (Puglia/Italia): Chiesa de Santa Rita.
Fou una de
les ciutats més importants de la Magna Grècia. Actualment és una base naval a
l’arc que forma el taló de la bota d’Itàlia. L’església és al mig d’un petit
bosc. Una de les noies que hi era netejant havia anat a Barcelona en el seu
viatge de noces.
MARTINA FRANCA (Puglia/Italia): Chiesa Santa Famiglia.
És a la
terra dels “trulli” (capítol 114). També té els ulls una mica pintats.
MOLINA DE ARAGÓN (Castilla la Mancha/España): Iglesia de San Pedro.
A Molina
de Aragón (que no és de l’Aragó), hi ha el Parador de Santa Rita; hi vam dormir
fent camí cap a Madrid.
L’amo
ens portà a l’església de San Pedro, on hi ha una Santa Rita jacent (raríssim!)
amb els llavis pintats. A la nit vaig anar a fer un mos al restaurant Rafa. A
la barra hi havia sis homes del poble. Va entrar una persona amb un xandall del
Barça i els de la barra se’n van burlar. Ell va contestar “Envidia, envidia” (podia
presumir, perquè l’endemà el Barça va guanyar la Champions derrotant el
Manchester United). En sortir vaig anar fins la barra i al que portava el
xandal del Barça li vaig dir “Visca el Barça”, fent el senyal de victòria. Els altres
no van dir res.
PAVIA (Lombardia/Italia): Chiesa de San Pietro in
Ciel d’Oro.
A Pavia fou
impossible aparcar. Ens la vam jugar deixant el cotxe de qualsevol manera per
poder fotografiar Santa Rita, que és al costat de la tomba de Sant Agustí, a la
magnífica església de San Pietro in Ciel d’Oro.
Com que al
centre de la ciutat no podíem aparcar de cap manera, vam anar a visitar la
Certosa de Pavia (tres estrelles Michelin), que és als afores.
GANDIA (València): Església del Beato.
La Santa Rita
de Gandia (llavis pintats de color rosa i cara d’amoïnada), és a la Capella del
Beato, de l’església del mateix nom. I qui és el Beato? Ens ho explicà un
personatge que vam trobar a l’església. Va començar a parlar en castellà i quan
s’adonà que parlàvem en català, exclamà: “Collons! Per què no parlem en català?”.
Era historiador i ens féu una lliçó
magistral. El Beato, de nom Andrés Hibernon, va néixer a Alcantarilla (Múrcia)
l’any 1534, i va morir a Gandia. Fou molt famós perquè va fer molts miracles.
El dia de la seva festa hi ha tanta gent que no es pot fer un pas. En canvi, el
dia de la festa del patró de la ciutat –Sant Francesc de Borja-, hi ha molt
poca gent (ho va dir en pla foteta).
L’historiador, de nom Pepe, es manifestà profundament catalanista. Va explicar
que quan pronuncia la paraula “atzucac”, a València se li tiren a la jugular.
Va dir pestes del PP, votava Compromís, i va assegurar que el PP havia arruïnat
València. També ens va dir que a València totes les misses i els oficis es fan
sempre en castellà. Ho vam poder comprovar. Relíquies del PP?
