L’Alguer (en italià Alghero) és al
nord-oest de l’illa de Sardenya, a la
província de Sàsser (Sassari). En diuen “la Barceloneta de Sardenya”.
El terme de l’Alguer consta de la
ciutat de l’Alguer, el poble de Fertilia, Porto Conte i el Cap de Caccia (uns
80 km de costa). Té 43.000 habitants
(0,03% dels habitants dels Països Catalans).
La ciutat fou conquerida per Pere
III el Cerimoniós el 1354, es van expulsar els genovesos, i fou repoblada per catalans del Penedès i del
Camp de Tarragona. El català passà a ser l’idioma de la ciutat fins a principis
del segle XVIII.
A la seva
bandera hi figuren les quatre barres.
Actualment, encara es parla el
català en la seva varietat algueresa. En
la generació dels avis i pares un 42% i en la dels fills un 13%, segons un estudi
recent. Des de 1982 l’escola Pasqual Scanu fa classes de català i, des de 1985,
l’Obra Cultural de l’Alguer organitza moltes activitats en la nostra llengua.
Visitàrem l’Alguer el juny de 2003. Hi
vam anar amb ferry des de Marsella, via Ajaccio. De Porto Torres (on arriba el
ferry) fins a l’Alguer hi ha 38 km. Actualment s’hi pot anar directament des de
Barcelona amb la companyia Grimaldi.
Vista de l’Alguer des del mar.
Destaquen les muralles i el campanar de la catedral.
Vam comprovar que es parla català: alguns
cambrers de bars i restaurants i alguns
dependents de botigues; l’amo de l’hotel on vam dormir –que era gran- el
parlava correctament; al trenet turístic del centre històric (anomenat “trenino
catalano”) donaven les explicacions en italià i en català; pel carrer
escoltàrem alguna conversa i vam assistir a una missa celebrada totalment en
català. En els carrers del centre històric es pot observar la presència
catalana en moltes façanes dels palaus més importants, i els noms estan escrits
en català.
A l’església i Convent de la Misericòrdia, que és al
carrer del mateix nom, vam trobar la primera Santa Rita.
Va ser la
primera Santa Rita que vam fotografiar amb vestit de roba i amb una corona de
roses.
Al carrer
de les Quatre Cantonades hi ha l’església de Sant Francesc (San Francesco),
dels segles XIV i XV. L’empremta catalana es pot veure a l’altar Major, a les capelles del
presbiteri i a la capella del Santíssim. Des de l’any 1981, celebren la missa
en català cada diumenge a la tarda.
El claustre de l’església de Sant
Francesc.
Aquí vam trobar
la segona Santa Rita; porta un rosari de corall (som a la costa del corall).
Els
noms dels sants de l’església estan escrits en català. Vam veure anunciada una
missa en català a les 7 de la tarda.
No ens
vam voler perdre la missa de Sant Francesc. Vam apostar quanta gent hi hauria.
Jo vaig dir que no arribaríem a les 20 persones. Em vaig equivocar. L’església
estava plena de gom a gom. Durant la celebració, una Coral ens va obsequiar amb
un magnífic concert en català. La gent seguia la missa en català mitjançant un
escrit que estava distribuït per tots els bancs. Un cop acabada, anàrem a
felicitar els cantaires. El director de la Coral era l’autor de la música d’una
cançó, que figurava a l’últim CD de Marina Rosell. N’estava molt cofoi.
La tercera Santa Rita la trobàrem a
l’església de Fertilia, el poble situat
entre l’Alguer i Porto Conte.
És molt
original. A més d’estar enganxada a la paret, aguanta el crucifix d’una forma
única.
Situació de Fertilia, Porto Conte,
la Nuragha Palmavera i la gruta de Neptú.
A prop de
Fertilia visitàrem el poble nuràgic de Palmavera (Nuragha Palmavera), edifici megalític que té
forma de torre, construït més de 1.000 anys abans de Crist. Els “nuraghi” són
un símbol de Sardenya.
Una nit vam dormir a l’hotel Porto
Conte, que és a la badia del mateix nom. És davant mateix de la platja, en un
edifici de dues plantes d’estil català. Recomanat.
Al parc natural de Porto Conte vam
visitar el promontori del Cap de Caça (Caccia) i, les grutes de Neptú (grotta
di Nettuno) que són a la punta del cap. Vam baixar 654 esglaons, que després
vam haver de pujar. Acabàrem fets pols. Avís per a viatgers: s’hi pot arribar amb
vaixell des del cap de Caça i des del Port de l’Alguer.
Sassari (en català Sàsser), és una
ciutat a l’interior, a 35 km de l’Alguer. També fou dominada pels catalans i
allí vaig trobar dues Santes Rites més, que tancaran aquest capítol.
Sassari:
Església “della Madonna del Rosario”. Una de les poques Santes Rites
agenollades.
Sassari: Església de “Santa Maria di
Betlem”. Una de les poques que està enreixada.
