dissabte, 24 de novembre del 2018

CAPÍTOL 179: LA SANTA RITA DEL LLAC TITICACA.


El llac Titicaca és al sud-est del Perú i a l’oest de Bolívia. Està compartit pel Perú (4996 m2) i Bolívia (3564 m2). La part occidental del llac pertany a la regió peruana de Puno,i l'oriental, al departament bolivià de La Paz.  És el llac navegable més alt del món (3820 m.). A la foto, assenyalades, les dues ciutats més importants del llac: Puno (on vam dormir) i Copacabana (Bolívia), on hi ha Santa Rita. 
Puno és la capital folklòrica del Perú. És una mescla de les antigues civilitzacions andines (aimara i quechua) i la cultura colonial espanyola. Vam tenir l’oportunitat d’assistir a uns balls folklòrics.
A l’habitació de l’hotel de Puno hi havia aquest escrit que proclamava la Llei seca. L’endemà hi havia eleccions municipals. 

La Catedral de Puno és a la plaza de Armas i és d’estil barroc. 

A la façana, feta de granit, predominen els motius andins.
No hi havia cap Santa Rita, però sí la Virgen de la Merced.

L’església de San Juan Bautista és al Parque Pino. També es coneguda com Santuario Virgen de la Candelaria, que és la patrona de Puno, una de les imatges més venerades del sud andí. 

No hi havia cap Santa Rita, però sí “El Señor de la caída”.

La tercera església de Puno que vaig visitar fou la de San Antonio

No hi havia cap Santa Rita, però sí Santiago dalt del cavall.

A 34 km al nord de Puno vam visitar les Torres Funerarias de Sillustani. Algunes fan més de 12 metres d’alçada. Els collas (era pre-incaica) enterraven aquí els seus governants. 
De bon matí, des de l’embarcador de l’hotel  anàrem  a visitar les illes flotants dels Uros, que són a 5 km a l’est de Puno. Les van construir fugint dels pobles que els atacaven a terra ferma. La majoria d’illes tenen més de 160 anys. Al fons, la ciutat de Puno.
Per entrar a la zona s’ha de pagar. A la foto, l’original punt de peatge.
Hi ha més de 40 illes  flotants. Estan construïdes amb totora (una mena de planta que creix al llac, semblant al jonc). Són illes artificials flotants. La totora també la utilitzen com aliment, llenya, per construir barques, cases i per fer artesania. 

Vam desembarcar a  l’illa anomenada Suga Saga.




La seva presidenta, de nom Marta, ens explicà com construeixen una illa: amunteguen totora damunt les arrels de la mateixa planta. Cada setmana s’ha de col·locar totora nova
La cuina no pot estar damunt de la totora perquè la cremaria. 
Vam entrar a l’interior de les cases, i compràrem artesania. Viuen de la pesca i del turisme. A la foto, fundes de coixí.
Dos còndors fets amb totora.


Tot seguit  ens van passejar pel llac en una barca feta de totora, coneguda com caballito

Durant el passeig aquesta nena ens va cantar una cançó i tot seguit va passar el platet.


Amb la nostra embarcació vam anar a Luquina Chico. Vam fer un recorregut bastant llarg. 


Durant el trajecte vam veure una au de color negre, de nom choca, altrament dita pollo del lago. Mesura entre 45 i 50 cm.
El poblet de Luquina Chico.
Vam desembarcar per fer un tomb pel poble.

A la part peruana del llac no vaig trobar cap Santa Rita. Però a la part boliviana, a Copacabana, hi ha l’església de la Virgen de Copacabana. És un dels temples més importants i visitats de Bolívia.
En aquesta església, els amics Manel i Rosa Aguilà  hi van trobar aquesta Santa Rita.

Està a 3841 metres d’altura. De les que tinc, és la que viu al lloc més alt.
Al proper capítol anirem a Cuzco i al Valle Sagrado, amb la visita  al Machu Pichu.

divendres, 9 de novembre del 2018

CAPÍTOL 178: LA SANTA RITA D’AREQUIPA I EL “CAÑÓN” DEL COLCA (PERÚ).

El mes d’octubre vam anar al Perú. Tenia fitxades uns quantes Santes Rites i les vaig trobar totes.

El Perú és al nord-oest d’Amèrica del Sud. Limita al nord amb l’Equador, a l’est amb Brasil i Bolívia, al sud amb Xile i a l’oest amb l’oceà Pacífic. Assenyalats amb un cercle vermell, els quatre llocs en què dividiré els capítols del Perú: 1) Arequipa i el cañón del Colca. 2) El llac Titicaca. 3) Cuzco i Machu Pichu. 4) Lima. 
AREQUIPA

És la segona ciutat més gran del Perú (un milió d’habitants) i el principal centre comercial del sud del país. És una ciutat colonial, Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. Es coneix com la Ciutat Blanca, perquè està construïda quasi tota amb pedra volcànica de color blanc. És a una altitud de 2335 metres. L’aeroport té una pista molt curta i l’aterratge no fou gens plàcid.

Està envoltada de muntanyes espectaculars, entre les que destaca el volcà Misti, de 5825 metres d’alçària. A la foto, el volcà i la vall de Chilina, per on passa el riu Chili. La terra és volcànica i molt fèrtil per l’agricultura.
El centre històric d’Arequipa. Subratllats els llocs que vam visitar.
La plaza de Armas és una de les més boniques del Perú. En primer pla, un culé.
La catedral, construïda amb pedra volcànica de color blanc, és l’edifici neoclàssic més important del Perú. Té dues torres.
La catedral de nit.

L’església de la Compañía és una de les més antigues de la ciutat. La façana és de pedra volcànica.

Dins de l’església hi ha un quadre de l’Últim Sopar. Al mig de la taula, el cuy (el conillet d’Índies), un menjar habitual al Perú.

Aquest claustre forma part del complex de la Compañía. Actualment és ple de botigues.

Al claustre hi ha el restaurant La Benita de los Claustros, la primera “picanteria” del centre històric. No em va agradar.

El monestir de Santa Catalina és l’edifici colonial més important del Perú. Fou fundat per monges dominiques l’any 1597.  Consta de 100 estances distribuïdes en sis carrers, tres claustres, una església i una galeria plena de quadres colonials.  Va obrir al públic l’any 1970. En el seu millor moment hi vivien 450 persones; ara, només 20 monges.

Al claustro de los Naranjos hi ha les tres creus que les monges utilitzen per recrear la passió de Crist el Divendres Sant.

A l’església de San Agustín van trobar l’única Santa Rita d’Arequipa. Molt bonica, amb els ulls verds.

A la plaça hi havia un concert contra la violència.
Per la plaça va passar una cercavila fent propaganda electoral. El diumenge hi havia eleccions municipals al Perú. És obligatori anar a votar. Multen als que no hi van.

També vam visitar la Iglesia de la Merced i la de San Francisco. A la foto, l’Ecce Homo de la segona església.



A l’interior del Perú ens atipàrem de sopa de quinua (un cereal local) i truita de riu.
EL CAÑON DEL COLCA

El cañón del Colca és a 151 km d’Arequipa (quatre hores d’autocar amb dues aturades). Amb 3400 metres de profunditat i 50 km de longitud, és el cañónmés profund del món, junt amb el cañón de Cotahuasi, que és a la vora.
Des d’Arequipa vam travessar la Reserva Nacional Salinas y Aguada Blanca, on es crien llamas, guanacos, alpacas i vicuñas.

El punt més alt per on vam passar fou Patapampa (4910 metres). Ja havíem begut uns quants mates de coca per prevenir el mal d’altura.
El cañón del Colca comença al poble de Chivay. També vam visitar els pobles de Yanque Maca. La destinació era el Mirador de la Cruz del Cóndor.
A la plaza de Armas de Chivay hi ha l’església, apuntalada per mor d’un terratrèmol. En primer pla, una moto-taxi.
A l’església, una Immaculada Concepció molt particular. Al cañón del Colca no vaig trobar cap Santa Rita.

Chivay hi ha el mercat més important de la zona. 
A la plaza de Armas de Yanque un grup de nens ballaven la dansa de l’amor.

Dins l’església hi havia una Sagrada Família original.

El poble de Maca també té la seva església colonial. 
I aquest monument: el rei inca derrotant a Pizarro.
Propaganda electoral al poble de Maca.

Vistes del cañón del Colca des del Mirador de Antawilke. Es poden veure les terrasses de cultiu de construcció pre-incaica.
De Chivay al Mirador de la Cruz del Cóndor hi ha 42 km. Només arribar vaig tenir el privilegi de fotografiar un còndor de molt a prop. El còndor pot arribar a tenir 3,30 metres. De mitjana fa 1,30 metres i pesa 12 kg. És l’au voladora més gran del món. 

El Mirador de la Cruz del Cóndor està a 3287 metres d’alçada. És el lloc on entre 9 i 12 del matí es pot veure volar els còndors.
Hi havia una gentada.



El cóndor passa… entre les parets del cañón, que en aquest punt tenen una alçària de 1250 metres fins al riu Colca. Aprofiten els corrents d’aire calent per planejar, no mouen les ales. 
En el proper capítol, anirem al llac Titicaca.