El llac Titicaca és al sud-est del Perú i a l’oest de Bolívia. Està compartit pel Perú (4996 m2) i Bolívia (3564 m2). La part occidental del llac pertany a la regió peruana de Puno,i l'oriental, al departament bolivià de La Paz. És el llac navegable més alt del món (3820 m.). A la foto, assenyalades, les dues ciutats més importants del llac: Puno (on vam dormir) i Copacabana (Bolívia), on hi ha Santa Rita.
Puno és la capital folklòrica del Perú. És una mescla de les antigues civilitzacions andines (aimara i quechua) i la cultura colonial espanyola. Vam tenir l’oportunitat d’assistir a uns balls folklòrics.
A l’habitació de l’hotel de Puno hi havia aquest escrit que proclamava la Llei seca. L’endemà hi havia eleccions municipals.
La Catedral de Puno és a la plaza de Armas i és d’estil barroc.
A la façana, feta de granit, predominen els motius andins.
No hi havia cap Santa Rita, però sí la Virgen de la Merced.
L’església de San Juan Bautista és al Parque Pino. També es coneguda com Santuario Virgen de la Candelaria, que és la patrona de Puno, una de les imatges més venerades del sud andí.
No hi havia cap Santa Rita, però sí “El Señor de la caída”.
La tercera església de Puno que vaig visitar fou la de San Antonio.
No hi havia cap Santa Rita, però sí Santiago dalt del cavall.
A 34 km al nord de Puno vam visitar les Torres Funerarias de Sillustani. Algunes fan més de 12 metres d’alçada. Els collas (era pre-incaica) enterraven aquí els seus governants.
De bon matí, des de l’embarcador de l’hotel anàrem a visitar les illes flotants dels Uros, que són a 5 km a l’est de Puno. Les van construir fugint dels pobles que els atacaven a terra ferma. La majoria d’illes tenen més de 160 anys. Al fons, la ciutat de Puno.
Per entrar a la zona s’ha de pagar. A la foto, l’original punt de peatge.
Hi ha més de 40 illes flotants. Estan construïdes amb totora (una mena de planta que creix al llac, semblant al jonc). Són illes artificials flotants. La totora també la utilitzen com aliment, llenya, per construir barques, cases i per fer artesania.
Vam desembarcar a l’illa anomenada Suga Saga.
La seva presidenta, de nom Marta, ens explicà com construeixen una illa: amunteguen totora damunt les arrels de la mateixa planta. Cada setmana s’ha de col·locar totora nova.
La cuina no pot estar damunt de la totora perquè la cremaria.
Vam entrar a l’interior de les cases, i compràrem artesania. Viuen de la pesca i del turisme. A la foto, fundes de coixí.
Dos còndors fets amb totora.
Tot seguit ens van passejar pel llac en una barca feta de totora, coneguda com caballito.
Durant el passeig aquesta nena ens va cantar una cançó i tot seguit va passar el platet.
Amb la nostra embarcació vam anar a Luquina Chico. Vam fer un recorregut bastant llarg.
Durant el trajecte vam veure una au de color negre, de nom choca, altrament dita pollo del lago. Mesura entre 45 i 50 cm.
El poblet de Luquina Chico.
Vam desembarcar per fer un tomb pel poble.
A la part peruana del llac no vaig trobar cap Santa Rita. Però a la part boliviana, a Copacabana, hi ha l’església de la Virgen de Copacabana. És un dels temples més importants i visitats de Bolívia.
En aquesta església, els amics Manel i Rosa Aguilà hi van trobar aquesta Santa Rita.
Està a 3841 metres d’altura. De les que tinc, és la que viu al lloc més alt.
Al proper capítol anirem a Cuzco i al Valle Sagrado, amb la visita al Machu Pichu.
