En el capítol anterior vam veure les
Santes Rites de les ermites dedicades a la santa. En aquest capítol veurem les
Santes Rites que són en una ermita on ella no és la titular.
ERMITA DE SAN PELAYO
DE THEONA (ASTURIAS)
Vam dinar al restaurant “Casa
Consuelo” d’Otur. Al cambrer li vaig preguntar a quina hora obrien l’església
del poble i em contestà que li preguntés al cambrer de la barra del bar, que
era qui anava a missa. Fou una mina: m’informà de les Santes Rites d’Otur i
d’Arancedo; i una noia de la cuina, de la de l’ermita del seu poble, San Pelayo
de Theona (San Playu).
San Pelayo de Theona pertany a la
parròquia de Trevias i al concejo de Valdés. Eren dues cases. L’ermita era al
mig del camp, envoltada de vaques.
En una casa que hi havia a prop ens deixaren
la clau. Era una Santa Rita original. Quan vaig tornar la clau, la senyora m’explicà que la festa de Santa
Rita la celebraven el dia 6 de juny i que ella pagava la missa. “¿ Por qué el 6 de junio, si Santa Rita es el 22 de mayo
?”, li vaig preguntar. “Porque en el
calendario es la fecha que está en medio del día de Santa Rita i del día de
sant Playu, y como hay gente que quieren celebrarlo por Santa Rita y otros por
San Playu, lo celebramos enmedio de las dos fiestas... y todos contentos!”. Així
la senyora s’estalviava de pagar dues misses, vaig pensar.
ERMITA
DE SAN JOSÉ DE TALAVERA LA REAL (BADAJOZ)
A Talavera la Real hi ha l’aeroport
de Badajoz. Vaig dormir i sopar a
l’Hostal Talavera, el primer que vaig trobar. Al televisor del restaurant
estaven fent un partit de la Champions on jugava el Barça (època Guardiola).
Tret del cambrer, que era del Madrid, la resta del menjador anava a favor del
Barça. El cambrer li va dir a un parroquià: “El Madrid es el único equipo que
puede ganar al Barça” i aquest li contestà “Pero no le gana. Bueno, le ganó la
Copa del Rey pero ésta los del Barça no la quieren”. Molt bona!
L’endemà, a primera hora, vaig
fotografiar la Santa Rita de l’ermita de San José.
ERMITA
DE SAN ISIDRO LABRADOR DE CORTEGANA (BADAJOZ)
El meu
contacte era l’alcaldessa, però aquella tarda era al llit perquè no es trobava
bé. Trucà una veïna perquè obrís l’ermita, que és al carrer de Santa Rita.
Santa Rita és la patrona del poble i
és a l’altar Major amb Sant Isidre.
ERMITA DE SAN ANTONIO
DE MONTEHERMOSO (CÁCERES).
El meu contacte era Lines, que es
quedà amb el meu DNI a canvi de la clau de l’ermita. No vaig poder obrir la
porta de cap manera. Hi havia dos panys i en el primer ja em vaig quedar
encallat. Era una clau grossa, de les antigues. A uns 60 metres de l’ermita hi
havia un xalet i vaig trucar a la porta. Sortí un home una mica més gran que jo
i li vaig explicar el meu problema. Va ser molt amable perquè va venir a
l’ermita i va aconseguir obrir les dues portes.
Santa Rita era molt antiga,
original, havia valgut la pena. Vaig estar una bona estona parlant amb Leopoldo,
el veí de l’ermita. Era de Soria i havia tingut una fàbrica de ceps al poble.
De tant en tant venia a passar-hi uns dies. Havia exportat ceps a tot el món i em
va explicar moltes anècdotes. Una vegada, al Perú, va agafar en autostop dos
membres de “Sendero Luminoso” sense saber que ho eren.
ERMITA DEL SANTISIMO
CRISTO DEL CONSUELO DE TORRALBA DE CALATRAVA (CIUDAD REAL).
Carmen,
la santera de l’ermita, me la va obrir. Les ermites de Ciudad Real que vaig
visitar són grans i noves de trinca. Em van dir que durant la guerra civil les
havien arrasat totes.
Santa Rita és en un retaule molt
bonic.
ERMITA DE
SAN CRISTOBAL DE VILLARUBIA DE LOS OJOS (CIUDAD REAL)
El meu
contacte era Jesús Manuel Plana Morales, el jove president de la Confraria de
l’ermita. Ens trobàrem a la plaça de la Constitució sota un sol de justícia. L’ermita
és en un turó als afores i m’hi portà amb el seu cotxe. Allí hi ha el “Balcón
de la Mancha”, amb una vista magnífica de l’esplanada manxega. Jesús Manuel fou
molt amable: obrí els llums de l’ermita, m’explicà com celebren la festa de
Santa Rita, em donà unes estampes de la santa i em demanà el correu per
enviar-me la història de la imatge. Moltes gràcies, Jesús Manuel.
Santa Rita és al costat de Sant
Cristòfol, el titular de l’ermita.
ERMITA
DEL SAN CRISTO DE LA HUMILDAD DE MORAL DE CALATRAVA (CIUDAD REAL)
El contacte del poble es deia José,
el vaig trucar en l’arribar i de seguida va aparèixer amb dos homes més.
D’entrada em va fer un interrogatori, i així que li vaig presentar el meu
currículum, el va beneir. Era el president del Patronato del Santo Cristo de la
Humildad, un altre dels homes era el seu
fill i l’altre el paleta del poble. Tots, en “comandita”, vam entrar a
l’ermita.
Santa Rita era a l’altar Major, a la
posició més alta, damunt del Cristo de la Humildad. Vaig fer fotos des de baix
i José em va preguntar si volia fer les fotos d’aprop. “¿ Vamos a subir volando
?” li vaig dir. No senyor, vam pujar per una escala de fusta per darrere de l’altar.
I vaig poder fer fotos de perfil. En
marxar, em vaig adonar que havia aparcat el cotxe davant de la Penya Blaugrana
del poble.
ERMITA DE LA VIRGEN
DEL ESPINO DE MEMBRILLA (CIUDAD REAL)
Arribàrem a l’hora de dinar, i
d’entrada vam anar al restaurant “Los Desmontes”, que havia fitxat per
internet. És molt gran i era quasi ple (bon senyal). Vam estar molt de gust i
vam menjar molt bé, un menú d’11 euros. És un negoci familiar: l’amo és el que
pren nota, el fill és el cap dels cambrers, i el gendre el cap de cuina. No pot
fallar.
L’ermita és en un lloc molt
agradable i molt net.
L’altar està presidit per la Virgen
del Espino, que anava molt mudada, amb un vestit de color vermell. A més, hi ha
una capella amb Santa Rita, Sant Antoni Abad, Santa Llúcia i Sant Jordi.
ERMITA DE NUESTRA SEÑORA DE DOS AGUAS DE NONASPE (ZARAGOZA)
Nonasp (Nonaspe en castellà) és a la
Franja de Ponent, el territori catalanoparlant d’Aragó. Un dissabte Sant vaig
dinar al restaurant “El Frontón”. Només érem dues taules –a l’altra també eren
catalans-. El so de la televisió era molt alt, ningú la mirava i la vaig tancar.
L’amo la va tornar a engegar, enfadat: “la pongo tan alta para que no se oiga
lo que hablan los clientes, a veces vienen a comer los del Ayuntamiento...”, em
va dir.
Després
de dinar vaig anar a l’ermita de “Nuestra Señora de dos Aguas” que és a la
confluència dels rius Matarranya i Algàs.
Gràcies a la informació que em
donaren al poble, vaig trobar Santa Rita darrere l’altar de la Mare de Déu, a
la finestra de l’esquerra. Quan vaig sortir va passar volant una cigonya.
ERMITA DE SAN ROQUE D’ARGOÑOS
(CANTABRIA)
És als
afores del poble.
Havien obert a les set de la tarda i
tres beates estaven resant el rosari. És una de les cinc Santes Rites que tinc de
Cantàbria.
Era el mes de maig i quan arribàrem
a Briones, a la magnífica església estaven celebrant la festa “Con flores a
María”, que feien cada dia a les vuit de la tarda. En acabar, el mossèn ens
acompanyà a l’Ermita de Cristo i l’obrí
per poder fotografiar una Santa Rita molt original.
ERMITA DE SAN
BARTOLOMÉ DE CIEZA (MURCIA)
Cristóbal era el meu contacte de Cieza i ens organitzà
una trobada amb Antonio Salmerón, vicepresident de la “Hermandad de San
Bartolomé”. A l’ermita es venera la imatge de San Bartolomé, patró de la
ciutat.
Però també
hi ha un quadre de Santa Rita excepcional: és una jove Santa Rita abans
d’entrar al convent, pintada el segle XVIII. Encara no porta l’estigma al
front.
Antonio
ens explicà històries de l’ermita. Al costat hi passa el riu Segura i hi ha un
pont. Una vegada, els moros van aconseguir vèncer els que defensaven el pont,
van entrar a l’ermita i van matar tots els que hi estaven resant. Una noia muda
va arribar a l’ermita cridant que venien els moros, però no va servir de gaire
cosa.
Antonio
havia tocat la guitarra i el cel·lo, i
llavors era el director de la coral de Cieza. Va estar uns anys a Tarragona
treballant al Banc Santander. Li molestava que parlessin en català davant seu
perquè no entenia el que deien. Li vaig donar l’adreça del meu blog i el vaig
advertir que estava escrit en català.
ERMITA DE DOLORES DE
ROCHE (MURCIA)
És a tres quilòmetres de La Unión i
els diumenges celebren missa a les deu. Fins i tot amb el GPS va costar molt de
trobar; vam arribar a l’evangeli. A l’hora del sermó el mossèn, que era barbut i alt com un Sant Pau, cridà
els nens perquè s’acostessin a la primera fila. El sermó va començar fent
preguntes als nens sobre les lectures de l’epístola, amb molta gràcia i bon
humor. Les seves explicacions, adreçades als nens i fàcils d’entendre, també
servien pels adults. Em va agradar.
Santa
Rita era a la sagristia. Vaig aprofitar per felicitar al mossèn.
ERMITA DE
LA VERGE DE LA CONSOLACIÓ DE FORCALL (CASTELLÓ)
A Forcall
hi ha dues Santes Rites. Una és a la sagristia de l’església i l’altra a
l’ermita de la Verge de la Consolació. El polític (ex-PP) i periodista Manuel
Milián Mestre, abonat a les tertúlies dels mitjans i que sempre té cara
d’emprenyat, és fill de Forcall, que només té 461 habitants.
ERMITA
DE SAN BLAS DE TOLOSA (GUIPUZKOA)
El meu contacte -Amaya
Zubillaga- ens acompayà a l’ermita, que és al camí del cementiri. Vam conèixer
la persona que té cura de l’ermita després de moltes generacions: “cuando hay
exámenes se llena de cirios para Santa Rita”, ens digué.
