Des de Katmandú l’avió ens porta a Jakarta.
Amb un altre avió arribàrem a Denpasar, capital de l’illa de Bali.
ILLA
DE BALI
Bali és una illa d’Indonèsia, la més
occidental de les illes menors de la Sonda; a l’oest hi ha l’illa de Java i a
l’est l’illa de Lombok. L’any 1977 hi havia 2,5 milions d’habitants. Ara n’hi
ha un milió més.
Ens allotjàrem
a l’hotel Bali Hyatt de Sanur, al sud-est de l’illa, a 6 km de Denpasar.
Des de
l’hotel teníem accés directe a la platja.
A la
platja, a prop de l’hotel, hi havia un “xiringuito” on una llagosta costava 4
dòlars (1750 rupias).
En vermell, el recorregut que vam fer per
l’illa.
A Kuta (10 km al sud-oest de Denpasar) vam anar
al temple de Perhatian.
A prop, hi havia la casa on passava les
vacances l’ex-president Sukarno.
A Bangli (35 km al nord-est de Denpasar) vam anar
al temple Pura Kehen. Perquè ens van posar llaços de color groc?
Un arbre singular
al recinte del temple Pura Kehen.
A la platja de Kuta vaig viure una magnífica
posta de sol mentre Isabel es banyava.
El volcà Batur, el més alt i més actiu de
l’illa, és a Kintamani (65 km al nord-est de Denpasar).
Al restaurant Batur Garden de Kintamani vaig
acompanyar els músics que hi havia a l’entrada; tot seguit vam menjar el Nasi
Goreng, l’arròs fregit típic d’Indonèsia.
Una casa tradicional balinesa a Denpasar.
L’any 1977, a Denpasar hi havia 70.000 habitants, ara n’hi ha 600.000.
Vam presenciar la dansa de Barong: representa
la lluita del bé i el mal. És una bona mostra de la cultura i les tradicions de
l’illa de Bali.
Ubud (25 km al nord de Denpasar) ja era el
nucli artístic de Bali; hi vam comprar
pintures naïf que encara lluïm al saló de casa.
Nens balinesos. Ara ja tenen més de 40 anys.
Camps d’arròs.
Esperant per començar una baralla de galls. És una
activitat exclusivament masculina que encara persisteix.
Venedores de “pareos” (a Bali li diuen
sarong).
ILLA DE JAVA
L’illa de Java és a l’oest de Bali. Vam volar
de Denpasar a Yogyakarta amb Garuda Indonesian Airways.
Ens allotjàrem a l’hotel Ambarrukmo Palace,
que continua sent un dels millors hotels de la ciutat. Yogyakarta tenia 400.000
habitants, ara en té 3,5 milions.
Els carrers de Yogyakarta eren plens de
bicicletes. Vam recórrer la ciutat amb bici-taxi,
també anomenat “rickshaw”.
Les dues
joies arquitectòniques de l’illa de Java són els temples de Borobudur i de Prambanan. El de
Borobudur és a 42 km de Yogyakarta. És del segle IX i consta de vuit terrasses
coronades per una stupa.
El temple de Prambanan és a 15 km de
Yogyakarta. És un conjunt hinduista dels segles IX-X. El santuari central té 40
metres d’alçada.
Està dedicat a Shiva i decorat amb escenes
del Ramayana.
Banyant-se en un riu, a prop de Prambanan.
Un camp
d’arròs.
Un
cementiri xinès.
Ens vam
endur de record aquest batik: és una tela tradicional d’Indonèsia, normalment
de cotó. Els seus estampats es fan amb una antiga tècnica que utilitza la cera.
Un bitllet de 100 rupies indonèsies de l’any
1977. Un dòlar equivalia a 415 rupies.
Al contrari del que passa ara, fa 40 anys hi
havia molt poques guies de viatges a les llibreries. Després de buscar molt
vaig trobar aquesta, en francès, i no era res de l’altre món.
Des de Yogyakarta vam volar a Singapur
(proper capítol).
