dijous, 26 de desembre del 2019

CAPÍTOL 207: LES SANTES RITES DE NAVARRA.

 Navarra és al nord de la península ibèrica. Hi tinc fotografiades 14 Santes Rites.

PAMPLONA
 Iglesia-Basílica de San Ignaciovaig deixar el cotxe al pàrquing de la plaça Castillo. Vaig sortir davant de l’hotel “La Perla”, on l’any 1942 es van allotjar els meus pares en llur viatge de noces. L’església on vaig trobar la Santa Rita fou construïda el segle XVI, al lloc on hi havia  el castell edificat per Fernando el Católico.

 Parroquia de San Miguel:als plànols de les antigues guies Michelin hi ha totes les esglésies de les ciutats. Vaig caminar més de dues hores per trobar dues Santes Rites més. 


Iglesia de San Agustín:és al carrer San Agustín, paral·lel al carrer de l’Estafeta. Original Santa Rita. A les esglésies de San Saturnino i de Santiago no hi ha cap Santa Rita, però són una meravella.

LODOSA
 Iglesia de San Miguel:Santa Rita era al convent dels Agustins;  quan van marxar del poble la portaren a l’església de San Miguel. L’església és barroca i ens va agradar molt. 

MARCILLA
 Convento de los Agustinos Recoletos: ens obrí un frare i ens acompanyà a on era Santa Rita. Quan va sentir que parlàvem català ens digué que ell també n’era. Nat a Vinebre,  es deia Miguel Miró Miró. Vinebre és molt a prop de Flix, el poble on vaig néixer. Casualitat!

 Al cap de 6 anys vaig llegir que havien canviat el Prior de l’Ordre dels Agustins Recoletos de tot el món. Endevineu qui n’era el nou Prior? Miquel Miró, el frare de Vinebre. 

MONTEAGUDO
 Santuario de Nuestra Señora del Camino (Noviciado de los Agustinos Recoletos):ens obrí la porta un noi sud-americà. El frare que ens acompanyà fins on era Santa Rita, vestia de paisà, era baixet, una mica gras i calb. En caminar vaig adonar-me que era asmàtic. Fou molt amable. Era el sastre del convent i en aquell moment estava confeccionant els hàbits dels nous novicis. Els 18 novicis que hi havia eren tots sud-americans. Això no pot acabar bé...

CASCANTE


  Basílica de Nuestra Señora del Romero:és dalt d’un turó i l’edifici més emblemàtic del poble. Fa patxoca. A més, era obert. Quin gust que dona trobar  una església oberta ! La basílica és una meravella i Santa Rita, la més original de Navarra.

MILAGRO
 Iglesia de Nuestra Señora del Patrocinio:la clau de l’església la tenia Jesús Vericat, que vivia damunt del supermercat DIA. Era sastre i estava jubilat. Va estar quatre anys a Barcelona aprenent l’ofici. Em va explicar la història de la Santa Rita del poble: fa 80 anys la va comprar Irene Segura, molt devota de la santa, casada amb Alejandro Oñós. La tenia a casa seva. Quan la imatge va anar a parar a mans de la neta (Maria Paz Los Arcos Oñós), la va regalar a l’església perquè a casa seva li feia nosa. 

LAKUNTZA
 Iglesia de San Salvador:el capellà em digué que hi anés al matí, perquè l’endemà 17 nens feien la Primera Comunió i estava molt ocupat. Li vaig comentar que els navarresos tenien fama de ser molt religiosos. Contestà que res de res. “Antes sí que iban a misa por no ser mal vistos. Pero iban a oír misa, no a participar. Ahora ya no va nadie”. Més sincer no es pot ser. Santa Rita agafa la creu d’una manera poc usual.

 Capelleta de la casa d’Inés Ormaechea Burillo:el capellà ens acompanyà a la casa d’Inés Ormaechea. L’actual propietària de la capelleta de Santa Rita  és la tercera generació que la custodia.  Volia invitar a dinar al capellà però havia d’anar a dinar a la casa de la seva germana (el capellà era del poble). A la tarda estava molt ocupat per la Primera Comunió. Estava obsedit.

ESTELLA
 Iglesia de San Miguel Arcángel:Santa Rita era amagada dins d’un magatzem, a la dreta de l’altar Major. Estava embolicada i li vaig treure l’embolcall per poder fer la foto de perfil. Em van dir que només sortia de l’amagatall el dia de Santa Rita.

 Però l’any passat, el meu amic Francesc Pla va passar per l’església i la va fotografiar fora de l’amagatall, tot i que no era el dia de Santa Rita. A Estella vaig dinar al restaurant “Horno de San Miguel”. Al meu costat hi havia tres homes que parlaven de metges i de medicaments, però no es van estalviar de criticar els catalans. “Los charnegos son los más independentistas” van dir.

DICASTILLOS
 Iglesia de San Emeterio y San Caledonio:eren tres quarts de tres i vaig esperar que Luci, la sagristana, acabés de dinar. Des del davant de l’església hi havia una vista magnífica de la vall. Luci era subscriptora  de la “Revista Santa Rita”. Li vaig explicar que m’havien fet una entrevista. 

OLITE
 Iglesia de Santa Maria la Real:el dia que vaig visitar Olite feia molt de fred i no hi havia ningú pels carrers. L’única dona que vaig trobar em va dir que a l’església de Santa Maria, damunt dels confessionaris, hi havia una Santa Rita. Però no hi era. Una dona que estava guarnint l’església per una boda em va dir que Santa Rita era a l’Ajuntament i que en aquell moment estava tancat. Estava de broma: era a la sagristia. Durant la novena la posen allí.

BUÑUEL
Iglesia de Santa Ana:vaig travessar Buñuel en direcció a Tauste. L’església era oberta perquè hi havia una boda. Per això em va costar aparcar. Quan vaig arribar a l’església la núvia era a punt d’entrar. A una senyora gran del poble li vaig fer la pregunta de ritual, i la resposta fou: sí que hi havia una Santa Rita. Vaig entrar corrent a l’església, vaig passar per davant de la núvia, i vaig fer les fotos abans que comencés la cerimònia.

dijous, 12 de desembre del 2019

CAPÍTOL 206: LES SANTES RITES DE LA RIOJA.

      La Rioja és al nord de la península ibèrica. Hi tinc fotografiades 22 Santes Rites.


SAN VICENTE DE LA SONSIERRA
 Basílica de Nuestra Señora de los Remedios.

 Ermita de San Roque.

L’any 2001 el director de la “Revista Santa Rita” ens va fer una entrevista. Vaig demanar als lectors que, si hi havia una Santa Rita al seu poble, m’ho fessin saber. Lourdes Crespo era la guia turística local de San Vicente de la Sonsierra. La seva sogra estava subscrita a la revista i, en llegir l’entrevista, li va dir a la nora que ens escrivís per informar-nos que al poble hi havia dues Santes Rites. Amb l’ajuda de la Lourdes les vam fotografiar. Tot seguit vam fer una visita a la sogra;  vam comprar 24 ampolles de vi del celler d’un cosí de Lourdes i, abans de marxar, vam omplir el depòsit del cotxe a la benzinera del seu marit. Tot va quedar a casa. Fou molt amable i ens regalà un llibre turístic de La Rioja amb un llistat de tots els pobles on hi havia Santa Rita. Ho havia aconseguit preguntant al capellà i als amics dels pobles. En el següent viatge a La Rioja, vam fer una gran collita de Santes Rites.
LOGROÑO
 Iglesia de Santiago: l’any 2004 vam instal·lar el quarter general a Logroño per explorar les Santes Rites de La Rioja. El primer dia vam esmorzar molt bé i molt barat en un bar del carrer Los Portales, al centre històric. Un mossèn que era en un confessionari de la Catedral de la Redonda, ens informà que a l’església de Santiago hi havia Santa Rita.


ALESON
 Iglesia de San Martín: l’església era tancada. Al davant hi havia un home, assegut a l’entrada de casa seva, trencant avellanes. Va anar a casa de l’alcalde a buscar la clau per obrir-la. A Santa Rita li faltava la creu. 


ESTOLLO
 Iglesia de Nuestra Señora de la Expectación: l’església també era tancada. Vam localitzar la casa de la persona que tenia la clau. Era un vellet reumàtic a qui no li va fer cap mandra obrir-nos l’església per poder fotografiar Santa Rita. També la Virgen de Valvanera, patrona de La Rioja.


BERCEO
 Iglesia de Santa Eulalia de Mérida: en aquest poblet hi va néixer San Millán -que dona nom al poble del costat-, i el poeta Gonzalo de Berceo. Es dona la circumstància que la Santa Eulàlia que hi ha a l’església no és la de Mérida, sinó la de Barcelona. 


BADARAN
 Iglesia de Nuestra Señora de la Expectación: en aquest poble vam comprar vi bo en un dels seus cellers. A Santa Rita li falta la creu.


CORDOVÍN
                                    Iglesia de Santa María: un veí ens obrí l’església.


VILLAR DE TORRE
 Iglesia de la Asunción: Santa Rita era en una sala on s’havien reunit totes les imatges.


BRIONES
 Ermita del Cristo: quan arribàrem a Briones, vam haver d’esperar que el mossèn acabés l’ofici dedicat a  “Con flores a María”, que durant el mes de maig celebrava cada dia a les vuit del vespre. L’església del poble era magnífica. En acabar, ens acompanyà a l’Ermita de Cristo, i la va obrir per poder fotografiar la Santa Rita més original de La Rioja. 


SAN MILLÁN DE LA COGOLLA
 Monasterio de San Millán de Yuso: vam arribar al monestir –cuna de la lengua-  a l’hora de dinar. Era tancat i no obrien fins l’endemà a dos quarts de deu. Vam aprofitar per dinar al restaurant de l’“Hosteria San Millán”. Érem sols i vam dinar molt bé. El saltejat de “setas con gambas y almejas”, un deu. L’endemà vam fer la visita guiada al Monestir, on sabia que hi havia una Santa Rita. La guia va dir que no visitaríem l’església perquè estava en obres. Vaig preguntar per Santa Rita: estava amagada i no la veuríem. Vaig fer una reclamació perquè el dia abans havia parlat amb un frare i no em va dir que Santa Rita no es pogués veure. No va tenir altre remei que anar a buscar al frare que em portà fins a Santa Rita. A l’arqueta on hi ha les restes de San Millán, hi havia escrit el nom de Francisco Franco... 


CALAHORRA
 Portería del Colegio de San Agustín


 Iglesia de San Agustín: quan vam arribar a Calahorra acabaven de tancar l’església de San Agustín. Al costat hi ha el col·legi del mateix nom. Vaig estar donant la tabarra fins que un monjo molt simpàtic ens obrí l’església. El premi foren dues Santes Rites: una a la portería del Col·legi i l’altra a l’església.


NÁJERA
 Iglesia de la Santa Cruz:  la part antiga em va agradar molt. El capellà m’havia dit que a les sis obria l’església, però passaven deu minuts i continuava tancada. En una botiga em vaig informar d’on vivia el capellà. De seguida em va reconèixer. Per dins de casa seva vam entrar a l’església. L’obria molt poca estona perquè hi havia molt de moviment amb els pelegrins i un dia va desaparèixer una motxilla a l’interior. L’església era molt bonica i hi havia una Santa Rita de les clàssiques, com la gran majoria de les de La Rioja. 


HORMILLA
 Iglesia de San Martín de Tours: plovia i, per no variar, l’església era tancada. Una veïna em digué on vivia Lourdes, la monja que  tenia la clau. Vestida de seglar, va treure el cap per la finestra per dir-me que sense permís del capellà no podia obrir-la. Li vaig explicar el meu currículum ritià però ni cas. Era la primera vegada que em passava un cas semblant. Li digué que li deixaria el DNI i no va colar. Li vaig demanar que em donés el telèfon del capellà -era fóra del poble-. Tampoc. Al cap d’una estona es va penedir i va baixar a l’entrada de la casa amb el número del mòbil del capellà. Cap problema. Fotografiada Santa Rita, Lourdes em va demanar que fotografiés la imatge de “El Salvador”. La volia per sa mare i el fotògraf de Nájera li deia que tenia molta feina i no podia venir a Hormilla. Li vaig enviar per correu al carrer de “Justo el Cartero” número 1.


AZOFRA
 Iglesia de Nuestra Señora de los Angeles: les monges Agustines d’Oron  (pedania de Miranda de Ebro), em van dir en una ocasió que a Azofra hi havia una Santa Rita.  Era el vespre, plovia i no hi havia ningú pel carrer. En una botiga plena de pelegrins em van dir que la clau de l’església la tenia l’alcalde i un home, de nom Justi. Justi no era a casa, però la seva dona no es va fer pregar gens per acompanyar-me a l’església sota la pluja. Santa Rita aguanta la creu amb una mà. 

Les últimes sis Santes Rites de La Rioja les van fotografiar les meves  cunyades Anna i Asun. Les cinc primeras, l'Anna:

 ARNEDILLO:Iglesia de San Servando i San Germán.


 CERVERA DEL RÍO ALHAMA : Iglesia de San Gil.


 GRÁVALOS:  Iglesia de la Antigua.

 AGUILAR DE RÍO ALHAMA: Iglesia de la Asunción.  


 TUDELILLA:Iglesia San Matías.


 La darrera, la va fotografiar l’Asun: GRAÑÓNIglesia de San Juan.

dimecres, 27 de novembre del 2019

CAPÍTOL 205: LES SANTES RITES DE MURCIA.


Murcia és al sud-est de la península ibèrica. Hi tinc fotografiades 23 Santes Rites.

MURCIA CAPITAL
                                               Iglesia de San Lorenzo.
Iglesia de San Bartolomé. 
Iglesia de Santa Catalina.

Al carrer trobàrem un capellà dels d'abans, amb sotana. Li vaig preguntar si hi havia cap Santa Rita a Múrcia. Resultà ser un fan de la santa i em va indicar 4 esglésies. Aquella tarda vam anar a tres: San Lorenzo, San Bartolomé i Santa Catalina. Per primera vegada vam veure una Santa Rita completament diferent. Anava vestida com si fos la “Dolorosa”. Sort en vam tenir del capellà, perquè sense ell no hauriem reconegut la Santa Rita murciana. Més endavant, en veureu d’altres semblants. Cadascuna de les tres té un altar per ella sola.


 Convento de las Agustinas: després de fotografiar Santa Rita vam entrar a l’església del Museu de Salzillo, que és al costat. És part del museu i hi deien missa. De sobte va entrar un noi curt de gambals, es va plantar davant d’un dels "pasos" insultant en veu alta els que assotaven Jesús. L’home que ajudava al capellà a dir  missa es va emprenyar molt i el va fer fóra. 

CARTAGENA
 Iglesia del Carmen:era oberta perquè hi havia una boda i per això vam poder fer la foto.

 Iglesia Castrente de Santo Domingo :la Santa Rita dels militars.

LORCA
 Parroquia de Santiago:Hi ha una capella dedicada a Santa Rita; és una talla de fusta molt antiga. Quan vam entrar estaven assajant la Confirmació, amb un ple absolut. El bisbe preguntava: ¿Renunciáis a Satanàs?I tots havien de respondre: ¡Renuncio!

 Iglesia de San Mateo:també hi ha un altar per a ella sola. 

 Iglesia del Carmen :  després de 18 anys vam tornar a Lorca per fotografiar la Santa Rita que ens faltava. Vam trobar la ciutat molt canviada. Era primavera i hi havia moltes placetes plenes de flors. Llàstima que alguns edificis estaven derruïts per culpa d’un recent terratrèmol. La Catedral estava tancada per obres. Vam veure un carrer dedicat a Molins de Rei. En un banc on tocava el sol hi havia uns vellets asseguts, mentre un altre fugia dient “Me da más miedo el sol que el frío”. 

TOTANA
 Iglesia de Santiago :era un dia feiner, estaven a punt de començar una missa i l’església (que és molt bonica) era plena a vessar.

 Capelleta del puente de Santa Rita : és a la Rambla de la Santa, molt a prop de l’església. 

MOLINA DEL SEGURA
 Fornícula del barri de Santa Rita :és un barri molt “cutre” amb quatre cases. La fornícula és a l’encreuament dels carrers del río Segura i Martínez Soriano. A prop hi ha una casa amb el nom de Rita.

OJÓS
 Casa Francisca (Rita) Avilés Moreno :el « Choto » ens ensenyà l’església (cuando me muera ya no habrá nadie en el pueblo que sepa de la iglesia, ens digué). Em vaig queixar que a una església dedicada a Sant Agustí no hi hagués una Santa Rita. La seva germana en tenia una a casa. “El Choto” l’havia comprada a Barcelona per a la seva mare i, quan ella va morir, la regalà a la seva germana. Quan aquesta va néixer, la mare li volia posar de nom Rita, però el pare no ho volgué i li posà Francisca. Sempre li han dit Rita, però. Viu a la sortida del poble, en un grup de casetes d’una planta. Quan hi vam anar era a la casa del costat veient un serial de la tele. Va obrir la porta un home i, quan li vaig dir que buscava  Francisca, va cridar: Rita! La Santa Rita catalana estava damunt la llar de foc del menjador. 

RICOTE
 Iglesia de San Sebastián :des de Barcelona vaig parlar amb Antoñete, que és qui ensenya l’església als visitants. Al final de la visita fa un concert amb l’orgue -el més important de Múrcia, segons Antoñete- i al final para la mà. El dia que hi vam anar, el vaig trucar en arribar, però es va fer el suec quan li vaig dir que només érem dues persones. Em va dir on vivien les monges, que també tenien la clau. Una mongeta molt velleta que era de Còrdova ens mostrà les imatges de l’escola de Salzillo. El seu pare fou militar i es va enfadar molt quan va entrar al convent. Quan el pare va morir, la monja, que era de clausura, no va poder anar a l’enterrament. L’església era un museu.

LIBRILLA
 Iglesia de San Bartolomé :unes dones del poble estaven resant un rosari gravat.

TORRE PACHECO
 Saló parroquial de la Iglesia de Ntra. Sra. del Rosario:el mossèn va criticar que haguessin derruït l’església antiga per fer-ne una de nova al seu lloc. A més, les imatges van anar a parar al Saló Parroquial. Allí, a més de Santa Rita, hi havia el Sagrat Cor, un Nazareno, una Verònica, la Immaculada, etc…

CIEZA
 Ermita de San Bartolomé :Antonio Salmerón, vicepresident de la « Hermandad de San Bartolomé » ens obrí l’ermita on es venera la imatge de San Bartolomé, patró de la ciutat. Però també hi ha un quadre excepcional de Santa Rita: és una jove Santa Rita abans d’entrar al convent, pintada el segle XVIII. Encara no porta l’estigma al front. Antonio era, a més, el director de la coral de Cieza. Va viure uns anys a Tarragona treballant al Banc Santander. Li molestava que parlessin en català davant seu perquè no entenia el que deien. Li vaig donar l’adreça del meu blog i el vaig advertir que era escrit en català.

 Iglesia de la Asunción :vam poder fer la foto perquè una parella del poble, que volia encarregar un bateig, va entrar al despatx del capellà i vam aprofitar per colar-nos.

BENIAJAN
 Iglesia de San Juan Bautista :la Santa Rita era molt bonica i anava vestida amb roba. 

MORATALLA
Iglesia de la Asunción :Moratalla és l’únic poble de la regió de Murcia que surt en un llibre -que tinc-, titulat “Los pueblos más bonitos de España”. L’església era oberta perquè estaven a punt de començar un funeral. Des de l’esplanada que hi ha davant l’església, vam gaudir d’una magnífica vista del poble.

CARAVACA DE LA CRUZ
 Iglesia de El Salvador :l’església és magnífica i Santa Rita va vestida amb roba. És obra del murcià González Moreno (any 1941). L’anterior fou destruïda durant la guerra civil. Tot seguit vam pujar al Santuario de la Santísima y Vera Cruzde Caravaca, que és al costat del castell. És una joia de l’art barroc murcià. S’hi venera la Vera Cruz i és un centre de peregrinació  molt important. 

MULA
 Iglesia de San Miguel :vam entrar a l’església a través del museu. El porter (uns 55 anys)  va endevinar que érem catalans. Havia viscut a Barcelona i se’l veia penedit d’haver tornat al poble. “Si hubiese tenido una novia, quizás me habría quedado” va dir. 

ROCHE (LA UNION)
Parroquia de Ntra Sra de los Dolores :quasi vam arribar a misses dites... El mossèn estava fent un sermó, molt original, interactuant amb els nens. En acabar la missa el vaig felicitar. Santa Rita era a la Sagristia.