Munic
(München) és al sud d’Alemanya: és la capital de Baviera.
El juliol de 1986 vam anar a Munic
per primera vegada, acompanyats de les filles. Una tarda anàrem a la famosa
cerveseria “Hofbräuhaus”: vaig beure 4 dels 10000 litres de cervesa que es
beuen cada dia al local. L’endemà al matí ho vaig pagar molt car: un còlic
renal. La pedra la vaig expulsar, al cap de dos dies, a la casa de Mozart de
Salzburg. En un altre viatge vaig fer una pedra a la Universitat de Salamanca.
No em puc queixar...
_________
El 28 de setembre de 1996 hi anàrem
expressament per assistir a l’Oktoberfest. Un cosí d’Isabel, que era el primer
ballarí de l’Òpera de Wiesbaden, ens va aconseguir habitació a l’hotel dels
artistes, “An del Oper” (érem escenògrafs...): entre el teatre Nacional de la
Max-Joseph-Platz (foto) i la “Hofbräuhaus”.
El primer dia, per la tarda, pujàrem
al Metro a l’Odeon Platz, fins a l’estació de Theresienwiese, lloc on se
celebra l’Oktoberfest. Els vagons es van buidar. No es podia donar un pas de la
gentada que hi havia. Cada any hi acudeixen quasi 7 milions de visitants.
Les carpes dels fabricants de les
cerveses estaven distribuïdes segons el plànol. A la carpa més gran hi caben 10000
persones. No vam poder entrar a cap perquè totes estaven plenes. Era el dissabte
a la tarda. Vam marxar, amb la cua entre cames, sense beure ni una gota de
cervesa. Començàvem bé!
Ho vam compensar
sopant a la “Hofbräuhaus”, temple de la cervesa de Munic, on poguérem entrar
pels pèls. Hi havia un ambient fantàstic. Tot ple. Després de donar moltes voltes
per l’enorme recinte, tinguérem sort i vam poder seure perquè va marxar una parella. Érem davant mateix del
conjunt musical. Ho vam passar molt bé, bevent cervesa, cantant i ballant. La
gent anava col·locada, però amb una “col·locació” civilitzada.
L’endemà, diumenge 29, anàrem d’hora
a la Theresienwiese. A les onze començà el concert de les bandes de música, als
peus de l’estàtua de Bavaria, la deessa de Baviera.
Quan acabà el concert, la policia va
obrir un camí perquè poguessin desfilar les bandes.
Érem a
primera fila malgrat la gentada.
Un nen
del públic també tocava la trompeta a coll de l’avi.
Tot seguit, anàrem a la carpa de la
Löwenbräu.
Érem a prop de la banda de música. A
cada carpa hi ha una o dues bandes que no paren de tocar, alternant música
tradicional amb èxits del moment. De tant en tant toquen “Ein Prosit” i la gent aprofita per brindar.
Passaven diversos
venedors amb tot tipus de “souvenirs”.
Avui també hi havia molta gent, però
vam poder entrar a totes les carpes, excepte la d’Augustiner. A la foto, a la carpa de la Spatenbräu.
La carpa
de la Pschör.
La carpa de la Hofbräuhaus. En
primer pla, els barrets típics de l’Oktoberfest.
La carpa
del Hippodrom.
A la tarda canviàrem la cervesa per
la cultura: visita a l’Alte Pinakothek: Murillo, Tintoretto, Manet, Degas,
Cézanne, etc..
L’endemà al matí vam passejar pel
centre de Munic: a la Marienplatz, davant la Rathaus (Ajuntament).
Les dues torres de la Frauenkirche
són els símbols de Munic. Foto feta des de la torre de la Rathaus.
A la font de la Karlsplatz, amb el
barret típic de l’Oktoberfest.
A la tarda, una altra vegada a la
Theresienwiese. A la foto, el carro de cavalls amb les bótes de cervesa de la
Hofbräuhaus.
La carpa de l’Augustinerbräu.
Molts anaven amb el vestit típic
bavarès. Aquesta zona era reservada.
La carpa de Löwenbräu estava molt
animada. Les gerres són totes de vidre amb una ansa que facilita xocar-les al
brindar. No paren de cantar i, de tant en tant, entonen el cant de guerra: “Ein
Prosit, ein Prosit, der gemütlich-Keit...”. I acaben amb el: “Eins, zwei, drei,
chufa!”. Tot seguit el soroll de les gerres que xoquen... Tenia un vellet a la
taula que estava “col·locat”, i sempre deixava dos dits de cervesa a la gerra:
em va dir que era pel amics que estaven al cel.
La gent va començar a pujar dempeus
damunt les taules.
Les bandes s’anaven tornant sense
parar tocant tot tipus de música, però quan van tocar la “Macarena” es van
tornar bojos.
Ens acomiadàrem de l’Oktoberfest la
mar de contents.
_________
El setembre de 1998, tornant d’un
viatge a Txèquia, vam ser a Munic el dia que començava l’Oktoberfest. A les
onze en punt va començar la desfilada de carrosses i bandes pels carrers.
Ens
instal·làrem a la carpa de l’Augustiner.
Després vam passar per altres carpes
per veure l’ambient.
Al
recinte hi havia els carros amb les bótes de les diferents marques dels
fabricants de cervesa.
Aquesta vegada no teníem hotel a
Munic -és molt difícil trobar hotel a Munic per l’Oktoberfest, si no fas la
reserva amb molt de temps-, i marxàrem a mitja tarda; no vam parar fins al Tirol. Vam dormir a
l’hotel “Hubertus hof”. Recomanable.
A Santa Rita no li agrada la
cervesa: no la vam trobar a l’Oktoberfest.
NOTA FINAL: Jo havia estast un gran
bevedor de cervesa, fins que... Era el pediatre d’un nen que sempre venia
acompanyat pels seus pares, encantadors. El pare va deixar de venir, i un dia
li vaig preguntar a la mare pel seu marit: s’havia tornat alcohòlic per culpa
de la cervesa, l’havien acomiadat de la feina i s’havien separat. A partir
d’aquell dia vaig afluixar...
