El mes de
setembre de 1998 anàrem a Txèquia des de Dresden (Alemanya).
Al seu excepcional
Museu de pintura (Gemäldegalerie), vam descobrir que els angelets de moda en aquell moment són als peus de “La
Madonna Sixtina” (Sixtinische Madonna) de Rafael, un dels quadres estrella del
Museu.
Des de
Dresden a la frontera txeca vam passar per Bastei. És un conjunt de roques
enormes, amb molts camins per fer excursions i un mirador excepcional sobre el
riu Elba.
KARLOVY VARY
La primera
nit van dormir a Karlovy Vary, la ciutat termal més antiga de Bohèmia. Junt amb
Frantiskovy Lazne i Mariánské Lázne, formen el “triangle de les Bermudes” de
les aigües mineromedicinals txeques. Beethoven, Liszt, Chopin, Goethe, Freud i
Karl Marx entre d’altres famosos, hi venien a fer estada. Ens costà trobar-hi
allotjament, perquè arribàrem tard.
L’endemà
vam visitar el centre, que és travessat pel riu Teplá. Al llarg de 3 km hi ha
els hotels-balnearis i les botigues.
Al fons, l’església
de Santa Maria Magdalena. No vam tenir altre remei que veure-la a través d’una
reixa que n’impedia l’accés.
CASTELL DE LOKET
Per anar a
Cheb vam passar pel castell de Loket, que estava tancat.
CHEB
Cheb és a la
frontera alemanya. La plaça Major amb les cases medievals n’és el major
atractiu. L’església també s’havia de mirar a través d’una reixa.
FRANTISKOVY LÁZNE
La ciutat
termal de Frantiskovy Lázne no ens va fer el pes. Ens vam perdre pel bosc; sort d’un alemany jubilat que ens acompanyà
fins on havíem deixat el cotxe. A la foto, el principal carrer comercial
anomenat Národni.
MARIÁNSKÉ LÁZNE (MARIENBAD)
Marianské
Lázne ens va enamorar, malgrat la pluja i el fred. Hi ha les termes més famoses
de Txèquia: 40 brolladors d’aigua freda
que té gust d’ostres (5 pessetes el got).
Al centre vam
visitar la Columnata Lásenská (ex-Máximo Gorki), amb la Zpivajici Fontana (font
cantant) a primer pla.
A les hores
senars, la Zpivajici fontana s’engega acompanyada de música. A la nit, a més, llum i color. Hi ha
monuments dels famosos que havien visitat les termes: Goethe, Chopin, Nicolau
II...
PRAGA
A Praga ens
allotjàrem a l’hotel “U Semika”, assenyalat al plànol amb una fletxa negra. És
als peus de les muralles del castell Vysehrad, a prop del riu Moldava. El vam
reservar a l’autopista, a l’entrada de la ciutat. Tenia aparcament i l’esmorzar
era de primera. La línia vermella és el trajecte del tramvia que ens portava al
centre.
La plaça
de Sant Wenceslau (Václavské Námesti) és al centre de la ciutat nova.
Al fons, el
Museu Nacional (Národni Muzeum) i, a primer pla, el Memorial Jan Palach, l’estudiant
que es va immolar, cremant-se, durant la primavera de Praga.
La plaça de
la Ciutat Vella (Staromestské Námesti) i el castell són els llocs històrics més
importants de Praga. A la foto, l’església Tyn (Panna Marie Pred Tynem),
fotografiada des de la torre de l’Ajuntament.
El famós
rellotge astronòmic de l’Ajuntament Vell.
El monument al
teòleg Jan Hus és al centre de la plaça. Fou precursor de la Reforma protestant,
i morí l’any 1415 a la foguera, acusat d’heretgia.
El pont de
Karlos (Karluv Most) connecta la ciutat vella amb la ciutat petita (Malá
Strana). És el pont més antic d’Europa després del de Ratisbona.
Abans de
creuar el pont, ens vam aturar davant el monument al compositor Bedrich Smetana.
Al pont hi
ha 30 estàtues.
I molta
animació.
A l’altre
costat del pont hi ha la porta d’entrada a la Malá Strana, el barri que és al
peu del castell.
Pel
carrer Nerudova, dedicat a Pablo Neruda, vam pujar al castell. El nom real de
Pablo Neruda era Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto, i va triar el
pseudònim de Neruda en honor de l’escriptor txec Jan Neruda.
A l’església
Ntra. Sra. de les Victòries hi ha el famós
“Nen Jesús de Praga”.
La Sinagoga
Staronová és una de les més antigues d’Europa.
Al cementiri
de Vysehrad, al costat de l’església de Sant Pere i Sant Pau, hi ha les tombes
dels compositors Antonin Dvorak (autor
de la Simfonia del nou món) i Bedrich Smetana, representants de l’estil musical
lligat al nacionalisme txec.
KUTNÁ
HORA
És a
65 km a l’est de Praga, a la Bohèmia Central. Visitàrem la catedral de Santa Bàrbara
-la segona en importància de Txèquia després de la de San Vito de Praga-. Hi
van viure els reis de Bohèmia i fou molt rica gràcies a unes mines de plata que
es poden visitar.
JIHLAVA
TELC
CESKE BUDEJOVICE
La plaça
de l’Ajuntament és una de les més boniques
i més grans de Bohèmia meridional, amb edificis d’estil gòtic, renaixentista i
barroc.
CESKÝ KRUMLOV
El castell és
el més gran de Txèquia després del de Praga. Vista del castell des del pont i
vista del poble des del castell (la fletxa vermella assenyala la Pensió Marie).
Vam pujar 167 escales.
A la nit vam
sopar al restaurant Konvice, el millor àpat de Txèquia. Hi havia molts alemanys.
Quan vam anar a buscar el cotxe, hi havia una multa d’aparcament amb una nota
que deia que l’endemà anéssim a l’Ajuntament a pagar-la. No comment...
L’endemà vam
anar a Àustria per una carretera estreta que corria per la vora del riu Ultava.
Fou una delícia. No vam parar fins a Linz.
