Tezze di Caltrano és una “frazione” (subdivisió territorial) de Caltrano, provincia de Vicenza, de la regió italiana del Veneto. Només té 56 habitants. És dalt de la muntanya, a 1,60 km. de Caltrano.
A la parrocchia de Santa Maria Assunta de Caltrano tenia fitxada una Santa Rita en un vitrall.
L’única feligresa que hi havia a l’església s’adonà del nostre interés per la santa, i ens informà que molt a prop, dalt de la muntanya, a Tezze di Caltrano, hi havia una chieseta de Santa Rita i un restaurant molt bo.
Vam enfilar muntanya amunt fins arribar a Tezze di Caltrano. Eren quatre cases. Vam deixar el cotxe a l’únic lloc on es podia aparcar, davant del restaurant. Va aparèixer un home i li vaig preguntar on era la chieseta de Santa Rita. A uns 600 km i vagin en compte perquè hi ha molta circulació…, contestà, amb posat seriós. M’agrada la gent amb sentit de l’humor. A 50 metres, passada la cantonada del carrer de la foto, ja la vam veure.
La porta era oberta.
Damunt de la porta hi ha aquesta inscripció.
A l’altar Major hi ha una estàtua de la santa.
A la paret, un quadre.
A la paret també hi ha ex-vots emmarcats.
Un escrit explica la bondat de Santa Rita.
No falten els ciris.
Des del mirador que hi ha davant de la chieseta, hi ha una vista magnífica de la vall.
Quan vam tornar al cotxe vaig tenir una necessitat fisiológica. Vam entrar al restaurante Belvedere. Aquell dia la cuina feia festa. L’amo, de nom Bruno Pastina, era l’home divertit que vam trobar a l’arribada. Ens deixà passar, molt amablement.
El restaurant és a la via Scaglieri 39. També tenen habitacions. No té pèrdua, és l’únic carrer del poblet.
Els menjadors tenen la seva gràcia.
Aquests són els menús del restaurant. Al Tripadvisor, tots els comentaris diuen meravelles. Bruno Pastina prepara un licor afrodisíac a base de giuggiole (l’arbre dels gínjols). Ara m’explico les expressions “Més eixerit, més trempat o més content, que un gínjol”.
Bruno ens convidà a visitar el seu museu, en una llarga gruta que té l’entrada en el mateix restaurant.
Són diverses sales completament plenes d’objectes. Col·leccionar-los és el seu hobby.
Vam xerrar una bona estona. És un fan de Joan Miró. Quan va saber que érem catalans, ens digué que ells també volen ser independents, i afegí: els admiro molt perquè vostès treballen de valent per la independència, nosaltres no tant. Al seu restaurant s’havia fet alguna reunió del Comitato Liberazione Nazionale Veneto, que és Il percorso di libertà del popolo Veneto da Bergamo all’Istria.
Va sortir el tema de Santa Rita. Em digué tot convençut que la seva dona en tenia dues a casa. La va cridar perquè portés les imatges. No era Santa Rita, era Santa Teresa. A partir d’ara, la dona de Bruno Pastina sabrà amb quina santa s’està jugant les pregàries.
Bruno Pastina i la seva dona foren els únics habitants de Tezze di Caltrano que vam veure. Fou una llàstima que el restaurant fos tancat. Era l’hora de dinar i ens hagués agradat provar la seva cuina. Darrera Santa Rita em conegut personatges curiosos, un d’ells, Bruno Pastina.
