Néris-les-Bains és una estació termal de la regió de l’Auvergne, al centre de França. Ens vam instal·lar a l’hotel Monalisa -de tres estrelles-, al passeig més elegant del poble, davant del Casino i molt a prop de les Termes. Passejàrem pels carrers i vam veure diversos restaurants que ens feien peça però, per atenció a l’hotel, decidírem sopar al seu restaurant. Ens equivocàrem. Quan feia mitja hora que havíem triat els plats, no ens havien portat ni les begudes, mentre una parella que havia arribat més tard ja anava pel segon plat. Li vaig fer aquesta observació al cambrer i, amb mala cara, em va dir que nosaltres havíem arribat tard (es podia sopar fins a dos quarts de deu i havíem arribat a les nou en punt). Cansats d’esperar ens vam aixecar per marxar. Quan érem a la porta em vaig adonar que de la cuina sortien els nostres plats. “À tout à l’heure!”.
Sort que al peu de la imatge hi havia aquest cartell.
Perquè no l’hauríem reconeguda. És una de les Santes Rites més antigues que tinc. Va valer la pena queda’ns a dormir a Néris-les-Bains.
A l’hora de pagar, a l’hotel ens volien cobrar el sopar. Quan vam dir que “rien de rien”, la recepcionista va cridar el director de l’hotel, un jove malcarat. Havíem de pagar el sopar perquè l’havien tret a la taula, va argumentar. Li vam deixar ben clar que després de mitja hora d’haver fet la comanda, quan ens vam aixecar, no havien portat ni les begudes. Es va posar flamenc, però li vam dir que només pagaríem el dormir i, si no hi estava d’acord, que truqués la policia. El que acabà de desarmar el director fou quan vaig veure a la factura que també ens volia cobrar l’esmorzar, que no havíem fet. Al final, la recepcionista va fer la factura de l’habitació; li vaig pagar en efectiu per no donar-li les dades bancàries, i “au revoir”. Aquesta és l’anècdota de Néris-les-Bains.
VICHY
La ciutat de Vichy és coneguda per dues coses:1) Fou el primer centre termal d’Europa (any 1861). La seva aigua facilita la digestió i és curativa per a la pell i el cutis. 2) Durant la Segona Guerra Mundial, quan França fou ocupada pels nazis, s’hi va instal·lar el Govern titella format pel mariscal Pétain, i per això és conegut com el Règim de Vichy.
Hem estat a Vichy dues vegades. La primera encara no se m’havia encomanat la rititis.
Église de Saint-Louis: Fou finançada per Napoleó III, client de les termes. Fou inaugurada el mateix dia que el Casino de la ciutat (juliol de 1865). Santa Rita està acompanyada per Sant Roc i Sant Cristòfol.
La imatge és de fusta. Porta la corona a les mans, com moltes Santes Rites franceses.
Église de Saint-Blaise: També és coneguda com église de Notre Dame des Malades. L’església primitiva és del segle XVè. En el període d’entreguerres fou ampliada l’església per la quantitat de visitants originats per les termes. Santa Rita està entrant a l’església, a mà esquerra.
És més original que l’altra: és de pedra blanca, no porta crucifix i té els braços en extensió al costat del cos, en posició de “ferms!”.
A Limousin vam trobar una Santa Rita al poble de Bellac.
BELLAC
Tenia fitxada Santa Rita a la Chapelle des Pénitents Blancs, també anomenada de Saint-Jean-Baptiste. Quan vaig trucar a l’Oficina de Turisme em van dir que l’Ajuntament va restaurar la capella i volia treure totes les estàtues dels sants, però la pressió popular va impedir que toquessin Santa Rita. “Veurà la devoció que hi ha a Bellac per Santa Rita” em van dir. La capella és a la rue Raspail.
Santa Rita és a la paret, entrant a mà esquerra.
És una imatge clàssica i porta la corona de color verd al braç esquerre, sota el crucifix.
A Bellac ens vam quedar a dormir i vam tenir temps de visitar el poble: 1) Als carrers hi havia un silenci sepulcral. 2) Vam dormir a la “Maison Bellachone”, una casa antiga restaurada per un matrimoni escocès. 3) A l’église de Notre-Dame vam veure una arqueta de coure daurat, la més antiga del Limousin (segle XIIè). 4) Vam visitar la casa natal de l’escriptor Jean Giraudoux, fill il·lustre del poble. 5) Vam sopar al restaurant “Cheval blanc” i vam provar el xai de Bellac, de prestigi internacional.
A la Bourgogne vam trobar Santa Rita a Decize.
DECIZE
Église de Sain-Aré: Tenia localitzada una Santa Rita. Vam arribar a un quart de dues; l’església era oberta i vam trobar Santa Rita a l’altar de Sant Josep.
Està clar que necessita una restauració.
Davant de l’església hi havia una casa, amb un jardí molt gran, on estaven celebrant un dinar amb molta gent. Una noia va entrar a l’església i es va emportar una cadira que els feia falta. Curiós.
