CAPÍTOL 241: LA FESTA DE SANTA RITA EN TEMPS DE PANDÈMIA.

El dia 22 de maig és la festa de Santa Rita i se celebra a tot el món. La cerimònia més important és la benedicció de les roses. 

 

Aquesta cerimònia commemora l’últim miracle de Santa Rita. Els últims quatre anys de la seva vida els va passar malalta al llit. L’últim hivern la va visitar una cosina del seu poble. En acomiadar-se li preguntà si volia alguna cosa; Rita li demanà que li portés  roses de l’hort de casa seva. La parenta va pensar que delirava, perquè era hivern i tot estava nevat. Però quan tornà al poble,  va veure que el roser del jardí de Santa Rita havia florit. Per això és la Santa de les Roses i la Santa dels impossibles.

És costum que les  roses beneïdes es guardin seques durant tot l’any i, segons diuen, si les guardes en el calaix dels diners, mai no te’n faltaran.  L’any passat no es va poder celebrar la festa per mor de la pandèmia, i jo encara  tenia les roses de l’any 2019.

                                     

A Barcelona, la festa grossa de Santa Rita se celebra a l’església de Sant Agustí, del carrer de l’Hospital. Tot seguit veureu com van afectar-la enguany les restriccions degudes a pandèmia.

Cada any la plaça del davant de l’església és plena de parades on venen les roses.

Enguany no hi havia cap parada. L’Ajuntament no ho va permetre. Com que soc molt previsor, les roses les havia comprat en una floristeria que hi ha a prop de casa. 

Cada any moltes persones volen portar les roses o les espelmes fins l’altar de Santa Rita. S’ha de fer una cua que pot durar hores. A les fotos es pot veure la cua a la plaça, continua al carrer de l’Hospital i pel carrer Junta de Comerç. 

Cap any havia anat fins l’altar. Enguany no hi havia cap cua i vam poder anar-hi. 

Cada any l’altar de Santa Rita està ple de roses, fa molt de goig.

Enguany, feia pena.

Cada any l’església està plena durant tot el dia amb les persones que en surten i les que hi entren. 

Enguany hi havia molt poca gent.

Cada any la cerimònia comença amb un curt parlament sobre Santa Rita i amb una oració. Després, el sacerdot que presideix la cerimònia fa la benedicció general des de l’altar major, mentre tothom alça els rams de  roses. Després, sacerdots o diaques  es traslladen a tots els racons  de l’església,  aspergint l’aigua beneita amb un ram d’olivera. 

Enguany, el parlament durà 20 segons i en un tres i no res es van beneir les roses. El que porta l’hàbit blanc és el que fa la benedicció. Fou el primer any que vaig quedar ben ruixat per l’aigua beneita, el capellà va passar a un pam.

D’aquesta manera tan trista es va acabar la benedicció de les roses d’enguany. Espero que l’any vinent es podrà celebrar millor. Les fulles de les meves roses s’assecaran i les guardaré fins llavors. 

CAPÍTOL 240: LES SANTES RITES DE LES COMARQUES DE TARRAGONA (SEGONA PART).

Al capítol 63 vaig publicar 21 Santes Rites de les comarques de Tarragona. Des de llavors, n’he incorporat 10 més. Les que veurem avui.

GINESTAR (Ribera d’Ebre)

 El Dijous Sant de 2019 vam anar a Flix. La primera aturada fou a l’Ametlla de Mar. Davant de la Confraria dels Pescadors hi ha unes plaques amb fotografies històriques i, ves per on, hi surten els meus pares i la meva germana Ramona. És la primera foto de l’esquerra de la segona fila. 

La segona aturada: Rasquera. No hi ha cap Santa Rita, però vam descobrir una planta, que anomenen “cabellera”, amb què adornen els altars. 

La tercera aturada: Ginestar. Aquí vam trobar dues Santes Rites:

Església de Sant Martí: Al primer altar, entrant a mà esquerra, hi ha una petita Santa Rita.

Casa pairal “Ca Pepe”: A la sortida de l’església vam estar parlant de Santa Rita amb un grup de dones del poble. N’hi va haver una que va dir: “Jo tinc una Santa Rita a casa”. Era a la casa pairal “Ca Pepe”, que és al carrer de Sant Antoni 29.  

A l’últim pis, el dels trastos, hi havia Santa Rita dins una vitrina. Era molt antiga. Era de l’avi de la casa, Manuel Suñer, fill de Calaceit. Quan tenia un problema anava a veure-la i l’abraçava. És diu “Ca Pepe” perquè el besavi es deia Pepe Navarro, que era de Cal Ferrer. 

La senyora que ens ensenyà la casa era Bernardet Mas, una sobrevinguda a la família. Actualment viu a Vinyols. Una filla seva, que és farmacèutica i enòloga, és la que gestiona el negoci dels vins de la casa, que porten el nom de Suñer. 

Estàvem en campanya electoral i a Ginestar hi havia aquest cartell d’una flixanca que sortí elegida diputada al Congrés. 

 

La FATARELLA (Terra Alta)

El Dissabte Sant de l’any 2017 vaig fer una excursió a la Terra Alta, pels escenaris de la Guerra Civil, amb el meu amic Jaume Mur. Al matí vam visitar el Memorial de les Camposines i la cota  705 de la Serra de Pàndols.

Al migdia vam dinar al restaurant Can Rius de La Fatarella. 

Eureka! A la barra del bar hi havia una petita Santa Rita.

I a la paret, un calendari amb una imatge original de Santa Rita. Després de dinar, al poble  vam visitar el “Centre d’Interpretació sobre els Internacionals de l’Ebre” i les trinxeres de Les Devees.

Vaig acabar el dia gaudint de les caramelles flixanques.

 

                        SANTA BÀRBARA (Montsià)

El mes de maig de 2018 vam fer una visita al Montsià amb uns amics amb qui havíem fet un viatge al Vietnam. Vam visitar les oliveres mil·lenàries de l’Arion, al terme d’Ulldecona.

 Vam dinar al “Petit Cafè” d’Amposta,  al costat del pont sobre el riu Ebre. Després de dinar vingué una rondalla típica de les Terres de l’Ebre i Joseret ens cantà jotes personalitzades. 

Vam dormir a l’hotel Diego de Santa Bàrbara. Per arrodonir aquesta agradable escapada, a l’església de Santa Bàrbara vam trobar una Santa Rita. 

SANTA COLOMA DE QUERALT (Conca de Barberà)

 

Cal Jaume Punto: El mes de maig de 2018 vam quedar amb uns amics a Santa Coloma de Queralt per anar a dinar al “Colomí”. Feia temps que ho teníem pendent. Abans vam fer una visita guiada pel poble. L’últim lloc que visitàrem fou  Cal Jaume Punto, una antiga xocolateria, confiteria i cereria, documentada des de l’any 1848 i tancada a finals dels anys 60 del segle XX. Aquí és on vam trobar un plec d’estampes de Santa Rita molt antigues. Era l’única comarca tarragonina on no havia fotografiat cap Santa Rita. 

Després de dinar vam anar a la font on neix el riu Gaià.

ELS PALLARESOS (Tarragonès)

És una antiga masia reformada per l’arquitecte Josep M. Jujol a partir de l’any 1914. Fan visites guiades. Els nostres amics Joan Ramón i Josefina Compte ens la van fotografiar

 

FLIX (Ribera d’Ebre)

 

No fa gaire vaig publicar les Santes Rites de Flix al capítol 219 (Les Santes Rites del poble per on el riu Ebre passa dues vegades). Les tres noves Santes Rites de Flix són a tres domicilis particulars: família Aragonès-Cubells, Sisqueta Bagès i Dolors Martínez Cervelló.