Digueu-me rar, però quan
viatjo m’agrada visitar cementiris. Potser és una manera de sentir-me viu enmig
de tants morts o, potser, quan sóc davant la tomba d’un personatge cèlebre el sento més proper, com si l’hagués
conegut. El cas és que he visitat molts cementiris i us en mostraré alguns
exemples:
Balquhidder (Escòcia): Tomba
de l’heroi escocès Robert Roy MacGregor (Rob Roy). Vaig anar-hi amb la camisa i
la gorra adient.
Praga (Txèquia): Cementiri
del turó de Vysherad. Tomba del compositor txec Antonin Dvorák, autor de la “Simfonia
del Nou Món”.
Santiago de Cuba: Cementiri
de Santa Ifigenia. Mausoleu de José Martí, polític i escriptor, pare de la
Independència de Cuba.
L’Havana (Cuba): Cementiri
de Colon. Mausoleu de las “Fuerzas
Armadas Revolucionarias”.
Buenos
Aires (Argentina): Cementiri de La Recoleta. Tots els cognoms més il·lustres de
la història de la ciutat reposen aquí.
Viena (Àustria): Cementiri
Zentralfriedhof. Tomba del compositor, director i pianista alemany, Ludwig van
Beethoven.
Viena (Àustria): Cementiri
Zentralfriedhof. Tomba del compositor austríac Franz Schubert.
Colombey-les-Deux-Églises
(Champagne-Ardennes/França): Tomba del General Charles De Gaulle, militar i
polític, líder del moviment “França lliure” durant la Segona Guerra Mundial, i
president de la República Francesa des del 1958 fins al 1969.
Colleville-sur-Mer
(Normandia-França): Cementiri dels americans morts durant la Segona Guerra
Mundial.
París: Cementiri Père
Lachaise: Tomba del compositor i pianista polonès Frédéric Chopin.
París: Cementiri Père Lachaise:
Tomba de la cantant Édit Piaf, enterrada amb el seu últim marit, el cantant
Théo Sarapo.
París:
Cementiri Père Lachaise: Tomba de l’escriptor, poeta i dramaturg irlandès, Oscar Wilde.
Paris:
Cementiri Montparnasse: Tomba de Charles
Pigeon, inventor de la bombeta elèctrica.
Paris: Cementiri
Montparnasse: Tomba dels filòsofs i escriptors Jean Paul Sartre i Simone de
Beauvoir.
Paris:
Cementiri de Montmartre.
Prades de Conflent
(Roselló-França): Tomba de Pompeu Fabra, “seny ordenador de la llengua
catalana”.
Cementiri d’Hèlsinki
(Finlàndia).
.jpg)
Cementiri de Heiligenblut
(Àustria). Al peu del Grossglockner, la muntanya més alta del país.
.jpg)
Cementiri
de Ruhpolding (Baviera-Alemanya).
Cementiri de Folcalquier
(Provença-França).
___________
El mes de juny de 2008,
visitàrem el monumental cementiri
de Staglieno de Gènova i allí vaig descobrir les dues primeres Santes
Rites.
Fins avui n’he fotografiat 29, de les quals posaré algun
exemple, començant per Barcelona:
Cementiri de Les
Corts. És al costat del camp del
Barça. Hi ha enterrats els futbolistes Josep Samitier, Estanislau Basora, Paulí
Alcàntara, Urruti, Ladislau Kubala, Eduard Manchon, a més d’Ernest Lluch, Joan
Capri i Miguel Gila, Prudenci Bertrana, Frederic Marès…
Cementiri de Sant
Andreu. Curiositat: l’any 1940 es
va construir el Panteó del Soldat, dedicat al bàndol guanyador. Com a
conseqüència de la Llei de la Memòria històrica, l’any 2007 en van desaparèixer
els símbols franquistes.
Foto 26: Cementiri
del Poble Nou. Fou el primer cementiri de Barcelona construït fora de
les muralles l’any 1775. Hi ha enterrats molts personatges cèlebres com ara Lola
Anglada, “Serafí Pitarra”, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé, Narcís Oller,
Mary Sampere....
_________
A la província de
Pontevedra: L’any 2010 férem el camí portuguès de Santiago i en el trajecte
vaig trobar 10 Santes Rites que estaven en cementiris. Posaré un exemple de
cada localitat.
Cementiri de
Porriño. Al bar “La Cueva” vam
sopar un lluç a la gallega diví, mentre a la tele Brasil guanyava 3-0 a Xile al
Campionat del món de futbol.
Cementiri de Louredo-Mos. L’església estava tancada (com quasi sempre),
però el cementiri estava obert.
Cementiri de Darbo. Com passa sovint a Galícia, Darbo és un conjunt de
cases escampades i el GPS es va tornar boig. Finalment trobàrem l’església dins
un arbrat, al mig del camp, al costat del cementiri. Era el capvespre i un
altaveu col·locat a la façana de l’església estava donant la Missa i els cants
dels fidels en directe. Va ser impactant.
Cementiri de Caleiro. L’església estava tancada per obres i les imatges
s’havien traslladat al saló parroquial. Mentre esperàvem l’home que ens havia d’obrir,
entràrem al cementiri que estava al costat, i vam trobar-hi Santa Rita. Al saló
parroquial, també.
Cementiri de Reboreda. És un poble que és a prop de Redondela. Com
és habitual l’església estava tancada, però el cementiri obert.
A la comarca gironina de la
Cerdanya :
Cementiri de Puigcerdà. A l’església de Sant Domènec, davant Santa
Rita hi havia una dona resant. Quan ens va veure va exclamar: vostès són els de
la Revista! Carmen Macias era qui repartia pel poble la Revista de “Santa Rita”
i feia poc que ens havien fet una entrevista que va sortir publicada amb
fotografies. Era una persona gran, filla d’un militar extremeny, que fou qui va
comprar la imatge de Santa Rita de Puigcerdà. La dona estava completament
integrada. Al cementiri trobàrem cinc Santes Rites.
Al Québec (Canadà),
trobàrem el cementiri on Santa Rita té més presència:
Cementiri de Saint François d’Assis de Montréal: hi ha un mausoleu dedicat
a Santa Rita.
És un edifici de marbre de tres
plantes. Les tombes estan col·locades a la paret i, quasi tots els cognoms dels difunts són italians.
Només entrar, al centre de l’edifici, hi ha la primera escultura de bronze de
Santa Rita.
Al segon pis hi ha una segona Santa
Rita de bronze.
També al segon pis hi havia
aquest fantàstic vitrall.
Ja ho heu vist, Santa Rita
també és als cementiris. El dia de Tots Sants m’ha semblat un dia adequat per publicar
el capítol.
