CAPÍTOL 247: LA SANTA RITA DE LA CASA-MUSEU DE JOANCHIQUET DE VILAMÒS (LA VAL D’ARAN).

Aquest mes d’agost anàrem amb la família a passar uns dies a la Val d’Aran.

Un dels llocs on vam anar fou a l’Ecomusèu Çò de Joanchiquet.

És al poble de Vilamòs. S’hi arriba des de Pont d’Arròs, per una carretera en bon estat però amb molts revolts i força pendent. 

Vilamòs té 159 habitants i fou el primer nucli urbà fundat a l’Aran. L’any 2017 fou declarat el poble més bonic de Lleida.

                             

El primer que vaig fer fou entrar a l’església cercant Santa Rita. No hi era.

Vam continuar fins l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet, el nostre objectiu. És un model de casa aranesa, d’allò que era la vida quotidiana a l’Aran fins mitjans del segle XX. 

La casa es construí l’any 1786. Fou una de les cases més riques de tot el Baix Aran. En reformaren parcialment l’interior durant el segle XIX i era habitada fins la dècada de 1970. Va ser comprada per l’Ajuntament l’any 1990 i des de 1996 és l’ecomuseu. En la restauració se n’han conservat el mobiliari i l’atmosfera que aquesta casa tenia durant les primeres dècades del segle XX.

Travessant la porta del carrer, entres a un pati on hi ha la porta d’entrada a la casa.  

A la planta baixa hi ha l’entrada o rebedor, la cuina (foto), el rebost petit, el pastador, el petit  saló i del rebost gran.

                                

A la primera planta hi ha una sala que era el distribuïdor de les diverses habitacions (foto). Hi ha l’habitació de l’hereu, dels fadristerns (els fills exclosos de l’herència), del mosso (criats i/o criades) i del capellà (la carrera eclesiàstica era un dels camins més habituals que seguien els fadristerns de les famílies més benestants. Un cop ordenats, els capellans aranesos solien tornar al seu poble d’origen, i tot sovint residien a les seves cases pairals).

Entrada a l’habitació del capellà.

Detalls de l’habitació del capellà.

El llit del capellà.

A l’esquerra d’aquesta paret vaig veure que hi havia dos quadres petits.

Eren dos quadres molt antics: un era de Santa Rita i l’altre de Santa Caterina de Siena. Eureka!!!! 

El nom de la santa era escrit en francès i hi havia el nom de Paris; o sigui que possiblement provenia d'aquella ciutat. Està agenollada i, a la mà dreta, sosté un rosa i una petita corona de color verd, típica de les Santes Rites franceses. 

El quadre de Santa Caterina de Siena també era escrit en francès, i també s’hi pot llegir el nom de Paris. 

A la resta de la casa hi ha les golfes, dos patis, un hort, dues bordes (estables), i un colomar. Vista des de la finestra del colomar. 

En una paret del carrer hi havia aquesta informació sobre els museus de la vall d’Aran.

I aquest curiós anunci: “Era sua merdeta tara tua Bosseta!” 

CAPÍTOL 246: LA GARLANDA DE LA SANTA RITA DE GEMERSHAUSEN (ALEMANYA).

Gemershausen és una petita població del sud de Baixa Saxònia (Alemanya), a 16 km a l’est de Göttingen i 7 km al nord-oest de Dudersdtadt. Hi tenia fitxada una Santa Rita. El mes de setembre de 2010 hi vam anar.

 

El poble no sortia al GPS i vam anar a l’Oficina de Turisme de Göttingen a informar-nos. A la foto, la font de les oques (Gänselleselbrunnen), que és davant de l’Oficina de Turisme. Hi ha una noia amb dues oques i aquell dia,  precisament, celebraven la festa de les oques. 

Gemershausen és al costat d’un poblet anomenat Seeburg, i aquest sí que sortia al GPS. A Seeburg vam veure la indicació de Gemershausen. En un hotel ens van informar que l’Augustiner Klosterkirche (Monestir dels Agustins) era als afores del poblet. 

El Monestir dels Agustins és en un lloc molt agradable, amb molta vegetació. S’havia fundat l’any 1864; des de llavors eren els encarregats de la gran peregrinació que es fa -des del segle XVII- a la imatge de la verge Maria in der Wiese (Maria en el prat), una imatge del segle XV. He llegit que l’any 2019 van marxar els tres últims frares que quedaven al monestir i ara està tancat. 

A la porta d’entrada ens indicaven on és la capella de Santa Rita.

A la dreta de l’altar hi havia la imatge de la verge Maria in der Wiese, la protagonista de la peregrinació.

A la part posterior de l’església, darrere l’orgue, hi havia la capella de Santa Rita.

             És una Santa Rita que ens agradà molt.

A les mans porta una corona de color verd, semblant a les que porten les Santes Rites franceses. 

 Està envoltada per dues garlandes: una de fulles i flors, i una altra de medallons d’esmalt, que representen episodis de la vida de santa Rita: són els protagonistes d’aquest capítol. 

Santa Rita es va casar molt jove i va tenir dos fills: Gian Giacomo i Paolo Maria.

Quan portaven catorze anys de casats van assassinar el seu marit. En aquell temps, a Itàlia hi havia la lluita dels güelfs i els gibel·lins.

Els fills volien venjar la mort del seu pare. Santa Rita ho va impedir i elevà a Déu aquesta pregària: “Senyor, millor que ells morin abans que es taquin amb una culpa irreparable”. 

Déu li va fer cas i al cap de poc temps van morir els dos fills, víctimes de la pesta.

Vídua i sense fills, demanà d’entrar al Monestir de Santa Maria Magdalena de Cascia, però va ser rebutjada diverses vegades perquè havia estat casada. Finalment es produí una espècie de miracle i Rita va entrar al convent recomanada per Sant Agustí, Sant Joan i Sant Nicolás de Tolentino que la van fer aparèixer al bell mig del convent sense que les monges poguessin explicar-se com.

A partir d’aquí va viure durant quaranta anys al convent en l’amor i el servei a Déu i als pobres, el dejuni i la pregària amb la contemplació contínua de Jesús crucificat.

Un Divendres Sant, Rita va escoltar un commovedor sermó sobre la passió de Crist. Quan va tornar al Monestir es va agenollar davant del Crucifix i li pregà ardorosament i amb llàgrimes als ulls que li concedís la gràcia de sentir i experimentar en el seu cos un dolor semblant al que ell va sentir amb la corona d’espines. Llavors, una espina de la corona de Crist es va clavar al mig del seu front i li va provocar una ferida que es va convertir en una llaga que va durar tota la vida. Aquest estigma és la característica més important de Santa Rita.

Santa Rita va morir el 22 de maig de  1447. L’any 1626 fou beatificada i l’any 1900 canonitzada. El dia 22 de maig se celebra la festa de Santa Rita a tot el món amb la benedicció de les roses.

Des de Gemershausen vam anar a la ciutat de Duderstadt, que és a 7 km. Dins de les muralles alberga més de 550 cases de bigues entramades de diferents èpoques, amb boniques talles. A la foto, l’Ajuntament amb l’Oficina de Turisme.

Schützenbrunnen: Aquesta escultura, formada per l’arquer i la font, mostra la fundació de la ciutat.

En un extrem de la Markstrasse hi ha la basílica de St. Cyriakus i, al davant, la Schützenbrunnen.