LES SANTES RITES JACENTS

Si és molt estrany trobar una Santa Rita agenollada, és excepcional trobar-la jacent. De les 900 Santes Rites fotografiades, només  nou estaven en posició horitzontal (1%) i només  quatre eren imatges;  les altres cinc estaven en tres quadres, un mural i un mosaic. La distribució geogràfica és molt variada. Les imatges estaven a Cascia (Itàlia), Saragossa, Paris i Würzburg (Alemanya). Els quadres a Nàpols (Itàlia), Vendeville (França) i Gemershausen (Alemanya); el mosaic a El Caire (Egipte) i el mural a Gant (Bèlgica).




Saragossa: La Parroquieta.

La Santa Rita jacent de Saragossa la vaig fotografiar el dia 2 de juny de 1997 tornant d’un viatge a Portugal. Vam anar en un dia des de Porto a Saragossa. L’endemà al matí, abans de marxar de Saragossa, la vam fotografiar.

Però aquesta Santa Rita la coneixia feia molt de temps.  El meu poble, Flix, està situat just al mig entre Barcelona i Saragossa. El meu avi patern (el padrí Miquel) i la seva germana (la tia Rita) eren molts devots de la Pilarica. Mireu si n’era de devot el meu padrí que es va morir el dia del Pilar.

Quan jo tenia 4 anys, la tia Rita em va portar en tren a Saragossa per passar-me pel “manto”. Probablement va ser el meu primer viatge important. Quan la meva filla gran tenia 3 mesos la vaig portar a passar-la també pel “manto” amb la meva tia Rita. Em va fer molta il·lusió.  En altres viatges a Saragossa  amb la meva mare i la meva tia havíem entrat a veure  la santa Rita jacent. Era com de la família.

Quan la meva neta Ona acabava de fer 2 anys, un dia vam anar expressament a Saragossa per passar-la pel “manto”. Anar i tornar el mateix dia. Vam fer la cua i quan li va tocar no va voler entrar de cap de les maneres, plorant com una desesperada. El “infantico”, que és l’escolà que acompanya els nens fins davant la Pilarica, es va negar en rodó a agafar-la en braços dient que quan caminen han d’entrar pel seu propi peu. Malgrat insistir-li que havíem fet més de 300 quilòmetres per portar la nena, no va voler saber res. Vam agafar el cotxe i vam tornar a casa. Més de 600 quilòmetres per a res. L’altra neta Rita té ara 2 anys i qualsevol s’atreveix a portar-la a passar pel “manto” de la Pilarica....

La Santa Rita jacent de Saragossa, està a la Parroquieta, que és una església petita situada a la plaça de la Seo número 4, al costat de la plaça del Pilar. Està als peus de l’únic altar que hi ha entrant a mà esquerra. Sempre m’havia impressionat molt pel fet d’estar estirada dins d’un sepulcre i porta moltes joies, sobretot polseres, collars i crucifixos. A la mà esquerra porta un crucifix molt petit, el més petit que he fotografiat en mans d’una Santa Rita. I està envoltada de moltes roses.



Cascia (Umbria): Basílica de Santa Rita.

El dia 18 de maig de 1999 el creuer per la Mediterrània va amarrar a Civitavechia, a 70 quilòmetres al nord de Roma. L’excursió programada era a Roma, però amb Isabel i la meva filla Rita vam llogar un cotxe i vam anar a Cascia a veure a Santa Rita.

Vam conduir durant dues hores i mitja. A l’entrada de la ciutat de Terni em va parar la policia per demanar-me la documentació. Quan li vaig dir que era un pelegrí que anava a visitar a Santa Rita i estava perdut  buscant la carretera de Cascia tot van ser facilitats. Home de pau, devien  pensar. Des de Terni a Cascia les carreteres són molt estretes, de les que si trobes un camió de cara ja has begut oli. Va ser tota una aventura. Vam arribar a un quart d’una del migdia. 

Cascia és un poble molt bonic que està damunt d’un turó. Vam anar directes a la Basílica de Santa Rita. Estaven fent Missa. Hi havia força gent.  Entrant a la dreta hi havia un estendard  amb  Santa Rita.  A l’esquerra, protegit per unes reixes, un sepulcre amb  el cos incorrupte de la Santa. Les reixes només s’obren un dia a l’any, el dia abans de Santa Rita o sigui dintre de 3 dies.  Llàstima.

Després vam visitar l’església de Santa Maria, i la de Sant Francesco on també hi havia imatges de Santa Rita. Abans de tornar al vaixell vam anar a Roccaporena, el poble on va néixer Santa Rita, però això ja ho he explicat al capítol de les Santes Rites agenollades.





Paris: Parròquia galicana de Santa Rita.

De tant en tant s’ha d’anar a Paris. Del dia 12 al 14 d’abril de 2002 vam fer una de les escapades amb el Talgo i van venir les meves germanes Lola i Lourdes. Vam sortir a les nou de la nit de l’estació de França i l’endemà a les vuit ja estàvem al centre de Paris. Ho vam passar molt bé perquè Lourdes és la més divertida de la família i amb ella no pares de riure.

El dia 14, diumenge, vaig visitar la “Parròquia galicana de Sainte Rita” situada a  la rue François Bonvin número 27 (telèfon 01 47 34 21 56), districte 15, barri de Cambronne. S’hi pot anat amb Metro, parada Volontaires de la Línia 12 (la verda) i/o parada Cambronne de la línia 6 (la taronja).

Aquesta església, a més a més de tenir una Santa Rita jacent té la particularitat de pertànyer a l’església catòlica galicana. El nom ve de Galia, nom com es coneixia l’antiga França.  Està inspirada en la tradició galicana, un corrent que va separar l’església catòlica de França de l’església catòlica de Roma i va durar des del 19 de maig de 1692 al 18 de juliol de 1870 (concili Vaticà I). La concepció galicana es basa en quatre articles: 1) Neguen qualsevol forma de poder temporal del Papa. 2) El Concili està per damunt del Papa. 3) El Papa ha de respectar les regles i costums acceptades a l’església galicana.  4) Les definicions referents a la fe no es poden reformar sense el consens de tota l’Església. O sigui que són catòlics però amb condicions.

La parròquia galicana de Paris va ser oberta al culte l’any 1986 i consagrada l’any 1987. No imiten l’església catòlica de Roma i propugnen tornar a l’església primitiva,  la litúrgia la celebren sempre en llatí, creuen que l’Església és nacional (tenen una gran bandera francesa a cada costat de l’Altar Major) i administren tots els sagraments catòlics segons el ritual Tridentí de Pius V.

Quan vaig arribar acabaven de començar la Missa pontifical dels diumenges oficiada per cinc capellans. L’església estava quasi plena. Hi havia bastants feligresos negres. La Missa va ser solemne amb tots els ets i uts i va durar quasi dues hores. Tota en llatí com quan temps era temps. Era cantada per un cor que ho feia molt bé amb concert d’orgue inclòs. Vaig pensar que si Paris bé val una Missa, Santa Rita també.

La imatge de Santa Rita jacent està entrant a mà dreta dintre d’una urna de vidre. Damunt hi ha molts vots agraint els seus favors. Davant, una taula amb moltes espelmes enceses i uns reclinatoris. A la paret de l’altar Major hi ha una altra imatge de Santa Rita amb una tira de roses de diferents colors. A cada costat de l’altar les banderes franceses. L’església estava plena d’altres imatges de sants: Sant Antoni, Sant Sebastià, etc..



Nàpols (Campania): Instituto de Santa Rita alla Salute.



El dia 20 de maig de 2002 el creuer per la Mediterrània va amarrar a Nàpols. Al capítol de les Santes Rites agenollades ja he explicat que vaig visitar  l’Instituto de Santa Rita alla Salute. A més a més de la Santa Rita agenollada, a las part superior de la paret de l’església hi havia uns quadros amb la vida de Santa Rita. En un, Santa Rita estava jacent.



Vendeville (France): Eglise de Saint Eubert.



Del 12 al 22 de juny de 2004 vam fer un viatge a Flandes. El dia 14 vam visitar Vendeville, poble situat a set quilòmetres abans d’arribar a Lille.  Segons havia trobat per  Internet  era el centre de pelegrinatge a Santa Rita de la regió.

Vendeville és un poble molt petit situat a la regió francesa de Nord - Pas de Calais.  L’església està dedicada a Sant Eubert, un dels quatre evangelitzadors de la regió, però és famosa per Santa Rita. Està situada al carrer de Seclin número 38 i va ser construïda l’any 1867. L’any 1927 es va introduir la veneració de Santa Rita.

A la façana hi ha una placa amb el nom de la parròquia fent menció del pelegrinatge a Santa Rita. A l’entrada, una altra gran placa donava les gràcies a Santa Rita per haver protegit l’església dels bombardeigs durant la segona Gerra Mundial. Totes les parets de dins de l’església estan plenes de plaques de pedra amb inscripcions donant gràcies a Santa Rita pels favors rebuts.  L’altar de Santa Rita està situat al fons a mà dreta al costat de l’altar Major. La imatge és molt clàssica. Davant de l’altar, en un reclinatori hi ha un quadre que representa el sepulcre del cos incorrupte de Santa Rita en posició horitzontal. Entre el reclinatori i l’altar hi ha desenes d’espelmes enceses.

Al costat de l’església hi havia una botiga amb tot tipus de records de Santa Rita. Gràcies a la venedora vam saber que a la catedral de Lille també n´hi havia una. Amb la qual cosa vam sortir de Vendeville amb la moral molt alta en direcció a Lille, la capital del Flandes francés. Vam dinar molt bé al restaurant “La Tête de l’Art”.



Gant (Flandes): Església dels Agustins.



Una vegada a Flandes pròpiament dit, el dia 15 vam visitar Gant, capital de la part oriental. Primer vam visitar la St-Baafskathedraal (Catedral de St-Bavon) on hi  ha el famós políptic de l’Adoració del corder místic, atribuït a Jan Van Eyck. 

A continuació vam anar a l’església de St Stephan o dels Agustins, situat a prop del castell (Gravensteen,) avui convertit en Museu. Entrant a l’església a la dreta, hi ha la porta per entrar a la Capella de Santa Rita (St. Ritakapel). És una capella bastant gran. A més a més de la imatge, hi havia una Santa Rita a una vidriera i un mural on estava la Santa jacent que representa quan està malalta i li porten les roses que havia demanat.

Per una porta a la dreta de l’altar, vam entrar directament a la botiga de records de Santa Rita i la monja que hi havia darrera el taulell ens va informar que a Heverlee, al costat de Leuven, hi havia una capella de Santa Rita. Gràcies.





El Caire (Egipte): Església de Santa Rita.

Al capítol de les santes Rites agenollades ja vaig explicar com vaig trobar l’església de Santa Rita de El Caire. A la paret de darrera de la taula de celebració, hi havia un gran mural amb dos Santes Rites agenollades a dreta i esquerra i al mig la basílica  de Cascia. Als peus de la basílica hi ha un mosaic amb el sepulcre del cos incorrupte de la Santa en posició horitzontal.



Würzburg (Alemanya): Augustinerkloster.

Del 21 al 29 de setembre de 2010 vam estar a Suïssa i Alemanya. El dia 25 al migdia vam arribar a Würzburg, ciutat de Baviera, procedents de Zurich (366 km). El GPS ens va portar directament a l’Augustinerkloster, església situada a la  Dominikanerplatz número 2. El frare Peter  m’havia informat per E-mail que a partir del dia 6 de setembre tancaven l’església per reformes, però que Santa Rita es podia visitar al claustre. Una cosa és que es tanqui l’església, l’altra que no es pugui visitar Santa Rita.... Vam entrar per la porta situada a l’esquerra de l’entrada de l’església.  Vam travessar la botiga on venen objectes de Santa Rita que en aquella hora estava tancada. Més endavant, a la dreta, vam veure la indicació de la Ritakapelle, però estava tancada perquè com he dit abans l’església estava en obres.

Vam entrar al claustre i allí estava Santa Rita de dos formes. Al fons un quadre amb moltes espelmes enceses. A la dreta una gran Santa Rita de bronze jacent damunt d’una base de color blanc. Impressionava. A la mà dreta portava una relíquia de forma rodona.



Gemershausen (Alemanya): Augustinerklosterkirche.



Al capítol de les Santes Rites agenollades vaig explicar com vam arribar a Gemershausen, poble alemany de la Baixa Saxònia. A la Klosterstrasse número 24-26 vam trobar l’Augustiner Klosterkirche. A la Ritakapelle hi ha la imatge de Santa Rita  envoltada per uns quadros que expliquen  la seva vida. En un dels quadros,  Santa Rita està jacent al llit malalta, al final de la seva vida.





LES SANTES RITES AGENOLLADES

En quasi totes les imatges, Santa Rita està dempeus. És molt estrany trobar-la agenollada. A Itàlia n’he trobat 10 de 221; a l’Estat Espanyol, 1 de 480, a França 1 de 94 i a la resta de països cap de 105. O sigui que només un 1,3% del total estaven agenollades. És més freqüent trobar-la agenollada als quadres, murals o vidrieres (el 8,4%). La majoria  són d’Itàlia (72,3%) i de l’Estat Espanyol (15,7%).

En aquest capítol primer mostraré imatges de  Santa Rita agenollada; després algunes dels quadres, murals o vidrieres de Santa Rita agenollada.  Ho faré cronològicament.



Perpinyà: Catedral de Sant Joan.

La primera Santa Rita agenollada que vaig fotografiar estava a la catedral de Sant Joan de Perpinyà. Va ser el 30 de març de 1996. Però feia molt de temps que la coneixíem. Sóc de la generació que durant la dictadura anàvem sovint a Perpinyà. Per molts motius, però sobretot per sentir-se lliure. A més a més, llavors, estàvem lluny de la globalització i allí trobaves coses que no hi eren a Barcelona, des de productes alimentaris, llibres o revistes fins a pel·lícules prohibides a l’Estat Espanyol, sense oblidar els casinos. A l’Altar Major de la catedral  hi havia una gran senyera catalana al costat de Sant Joan Baptista (patró de la ciutat), quan a Catalunya encara no sabíem qui era Terradellas.

Santa Rita està a l’altar de Sant Josep que és el setè entrant a mà dreta. Està agenollada damunt d’un pedestal resant amb les dues mans juntes i mirant al cel.  No hi ha cap crucifix ni cap corona. Al seus peus és visible un vot donant les gràcies pel favor rebut. A dreta i esquerra diversos rams de roses.

València: Església de San Martin.

Els meus germans (som sis) i els meus amics que saben la meva dèria “ritiana”, quan descobreixen una Santa Rita m’ho comuniquen. La Santa Rita agenollada de l’església de Sant Martí de València la vaig trobar gràcies a la meva germana Lourdes. El 22 de setembre de 2001 tornant d’un viatge per Andalusia vaig aprofitar per fer la fotografia. L’església de Sant Martí està al carrer Sant Vicenç Ferrer molt a prop de la plaça de la Reina i el Micalet.  La Santa està al primer altar entrant a mà esquerra. És un altar molt elevat. Junt amb la de Perpinyà són les úniques que no estan en un reclinatori o davant d’un petit altar. Té un petit crucifix entre les mans i als seus peus no hi falten les roses.

 

Sassari (Sardenya): Chiesa Madonna dei Rosario.

Del 14 al 26 de juny de 2003 vam fer un viatge a l’Alguer i a Còrsega. Vam anar de Marsella a Porto Torres amb vaixell. Al port de Marsella hi havia problemes perquè uns magribins havien tallat l’accés dels cotxes al port perquè el seu vaixell no havia pogut sortir. Vam estar més de dues hores parats amb l’aire condicionat en marxa perquè feia molta calor. Quan vam arribar a l’illa de Sardenya l’aire condicionat estava espatllat.  A més a més era diumenge i tot estava tancat.

Fins al cap de dos dies no ens van poder canviar el compressor al Servei Audi de Sassari, la segona ciutat de l’illa de Sardenya. Aquí  els catalans també van deixar l’empremta, com a l’Alguer on vam estar els dos dies d’espera.  Mentre canviaven el compressor vam anar a passejar pel centre de Sassari. Vam visitar la Piazza del Castello, la Via Roma, la Piazza Italia, la catedral de San Nicola i una exposició d’objectes religiosos, oberta amb motiu del Congrés Eucarístic que s’estava celebrant en aquells dies a la ciutat. Aquí ens van informar que a la  chiesa Madonna dei Rosario hi havia una Santa Rita. Estava agenollada davant un petit altar on hi havia el crucifix. Portava posada una corona  molt original  i tenia a les mans uns rosaris de coral, molt abundant a la costa de l’Alguer. Després vam caminar fins la chiesa de San Agostino, que estava lluny. Excepcionalment, a una església de San Agustí no hi havia cap Santa Rita. Els de l’Audi ens van fotre una garrotada pel canvi del compressor... sort que amb la VISA no ho notes tant. Amb l’aire condicionat funcionant vam marxar en direcció a la bonica illa de Còrsega.



Milano (Lombardia): Santuario de Santa Rita.

Del 14 al 19 d’octubre de 2004 vam fer una escapada amb el cotxe a Milano i Torino en busca de Santa Rita. Primer vam anar a Milano. De les setze Santes Rites que vaig trobar, vuit estaven agenollades, una era una imatge i set estaven a un quadre.  La tàctica que segueixo a una ciutat és la següent: la guia Michelin porta un plànol de les ciutats on hi consten totes les esglésies malgrat no posi el nom. A partir d’aquest plànol camino per tot el centre. Si trobo alguna beata li pregunto per Santa Rita. A la chiesa de San Alesandro hi havia  una senyora  resant davant de Santa Rita. Vaig tenir sort. Era una brasilera molt devota de Santa Rita i em va explicar que a prop de casa seva hi havia una església de Santa Rita i a un altre barri de les afores un Santuari dedicat a la Santa. “Por lo que me cuenta, deberia Ud visitar las dos iglesias” em va dir.

Aquell vespre, als magatzems “La Rinascente” de la piazza del Duomo vam veure la promoció de la nova  cafetera Nespresso, que acabava de sortir. Qui ens havia de dir que estava destinada a l’èxit total. A dos quarts de vuit vam anar a sopar al restaurant “Al Mercante” recomanat per la guia Michelin, que està molt a prop del Duomo, a la piazza Mercanti 17. Després de sopar vam passejar per les Galeries Vittorio Emmanuelle.

El dia següent, dissabte dia 16, vam anar a les esglésies recomanades per la brasilera. Amb Metro fins l’estació de Corvetto i allí vam visitar la chiesa de San Michelle i Santa Rita on hi havia una gran capella dedicada a la Santa. Vam aprofitar el mateix bitllet del Metro per agafar el bus 95 fins el  Santuari de Santa Rita. El trajecte  va ser molt llarg. L’últim tros  el vam fer per  la Via de Santa Rita, on dues parades del bus portaven el seu nom.

La Parròquia o Santuari de Santa Rita està a la Via Santa Rita de Cascia número 22. És molt gran i la capella de la Santa està al fons a mà esquerra. Està agenollada damunt d’un reclinatori darrera un núvol on uns àngels aguanten una corona de flors. Està envoltada de ciris i rams de flors. La part superior de l’hàbit és de color blanc, cosa molt poc habitual. Un crucifix molt gran està damunt el reclinatori. A la cripta, vam veure una relíquia de Santa Rita: un tros de la falange on portava l’anell.



Locri (Calabria): Chiesa de Santa Caterina Vergine i Martir.

 Del 4 al 20 de maig de 2006 vam anar a Sicília en cotxe.  El dia 9 de maig vam recórrer la costa jònica de Calabria (la oriental) en direcció sud. Entre Catanzaro Lido i Reggio di Calabria vam parar al poble de Locri. A la chiesa de Santa Caterina Vergine i Martir vam trobar una santa Rita agenollada davant d’un petit altar on hi ha el crucifix.  Té les mans creuades damunt del pit i un àngel li aguanta una corona de flors damunt del cap. Té la particularitat que està dins d’una vitrina situada damunt d’un pedestal.  



Trapani (Sicilia): Chiesa de Santa Maria dell'Itria.

Vam continuar el viatge cap a Sicília, i el dissabte dia 13 de maig vam arribar a Trapani, ciutat de 69.000 habitants situada a l’extrem occidental de l’illa. Vam aparcar davant de la Stazione Marítima, on surten els vaixells en direcció a Àfrica. Vam entrar al centre històric pel Corso Vittorio Emmanuelle i vam visitar la Catedral. Allí ens van indicar on estava l’església de Santa Rita. A qualsevol ciutat o poble d’Itàlia pots preguntar on està l’església de Santa Rita sense por d’equivocar-te, perquè a quasi a tot arreu tenen la seva Santa Rita. Una senyora ens va acompanyar fins la via Garibaldi que estava molt animada amb dos concerts de música al carrer. Al número 81 està l’església de Santa Rita, també anomenada Chiesa o Convento de S. Maria dell’Itria. Estava oberta perquè hi havia una boda.  Té una façana barroca molt bonica. Vam gaudir durant una bona estona d’una boda siciliana. L’altar de Santa Rita està a la dreta a la meitat de l’església que no és gaire gran. La cerimònia es feia llarga i no m’atrevia a fer la foto. Aprofitant els flaixos dels fotògrafs del casament vaig disparar. L’altar és molt original. Sota un petit baldaquí,  Santa Rita esta agenollada resant amb les mans juntes davant d’un petit altar on hi ha el crucifix.  Un àngel dempeus li aguanta una corona de flors damunt del cap. A la paret hi ha la inscripció: “Santa Rita pregate per noi”.



A continuació mostraré cronològicament unes quantes Santes Rites agenollades trobades en quadros, murals o vidrieres.



Roccaporena (Umbria): Basílica de Santa Rita.

Del 15 al 22 de maig de 1999 vam fer un creuer per la Mediterrània amb el “Legend of the Seas” per celebrar els 30 anys de casats altrament dit, 30 anys de pau. Tot un rècord. També van venir les dues filles. El dia 18 el vaixell va amarrar a Civitavechia. Belen i la seva parella van fer l’excursió a Roma. Isabel, Rita i jo vam llogar un cotxe i vam anar a Cascia a visitar la basílica de Santa Rita. Van ser dues hores i mitja d’anada i dues hores i mitja de tornada.
Des de Cascia vam fer sis quilòmetres per anar a Roccaporena, el poble on va néixer Santa Rita. Vam visitar la basílica de Santa Rita que no és res de l’altre món. Però al fons del passadís de la dreta vam trobar una vidriera amb Santa Rita agenollada i al seu costat un marc de vidre amb una manta que havia fet servir Santa Rita. Almenys així estava escrit.
Al costat de la basílica hi ha un petit Santuari amb una imatge de Santa Rita amb desenes d’espelmes enceses. També vam visitar la seva casa natal que avui és una petita capella presidida per un gran quadro amb una Santa Rita agenollada. Em va agradar molt el nom i el poble de Roccaporena. El viatge de tornada a Civitavechia el vam fer a tot gas per por de perdre el vaixell. Hi va anar de poc.



Barcelona: Parròquia de Sant Ramon Nonat.

Des de fa temps la majoria de les esglésies estan tancades i només obren quan celebren els oficis religiosos. Durant l’hivern del 1999 alguns diumenges i dies festius al matí vaig repassar les esglésies de Barcelona per districtes en busca de Santa Rita. El dia 26 de desembre de 1999 (dia de Sant Esteve) vaig trobar una Santa Rita agenollada a la parròquia de Sant Ramon Nonat, situada a l’avinguda Sant Ramon Nonat número 1 del barri de Les Corts. És un mural que està a la paret lateral de l’altar de Santa Rita, que és el quart entrant a mà esquerra. La imatge de Santa Rita és una de les més grans que he trobat.

Artà (Mallorca): Església de Sant Francesc.

El dia 30 d’abril de 2000 vam anar a passar una setmana a Mallorca a casa de la meva germana Ramona que viu a Sineu i és l’esposa de l’apotecari. Vam arribar a temps per anar a l’Arrossada popular que van fer aquell dia a la plaça del poble. Vam estar a la taula del club ciclista de Sineu perquè el president és el consogre de la meva germana. Els altres dies vam estar recorrent l’illa. El dia 2 de maig vam anar a Artà i ens va agradar molt. Potser va ser perquè vam trobar dos quadros de Santa Rita: un a l’església de la Transfiguració i l’altre a l’església de Sant Francesc. En aquest últim Santa Rita estava agenollada i situada a l’altar del Naixement que està entrant a mà esquerra. Vam continuar l’excursió per Capdepera (vam pujar al castell), Cala Ratjada (vam dinar en un restaurant damunt del mar), Canyamel, Costa de los Pinos, Cala Millor, Porto Cristo i Manacor. A la nit al bar “Xiroi” de Sineu vam veure per televisió com el València guanyava per 4 a 1 al Barça en partit de la Copa d’Europa. Això amb Pep Guardiola no hagués passat.



Pina (Mallorca): Església parroquial.

El dia 25 d’octubre de 2002 vam tornar a Mallorca per assistir a la boda del nostre nebot Pere que s’havia de celebrar l’endemà. Vam sopar al celler de Can Font de Sineu on ens vam reunir 21 membres de la família (entre germans i nebots). El dia 26 es va celebrar la boda a l’església de Sineu i es va fer en mallorquí i holandès perquè la núvia (Natasha) és holandesa. Al final, un cantant ens va sorprendre amb el “Oh, happy day” i tothom s’hi va afegir.  La festa es va fer a les Cases de Son Sant Andreu, a la vora de Petra i va durar fins quarts d’una de la nit. L’endemà al matí  vaig anar a l’església parroquial de Pina a fotografiar un quadro de Santa Rita agenollada que havia localitzat Ramona. Al peu del quadro es fa constar que era vídua. Estava a l’altar del Sant Crist, el primer a mà dreta.

Savona (Liguria): Chiesa de la Consolazion i Santa Rita.

Del 14 al 19 d’octubre de 2004 vam anar a Milano i Torino per la costa Ligure i vam dormir a Finale Borgo un poble  envoltat d’una muralla, amb l’església il·luminada. A la porta d’entrada a la muralla, un cartell  posava: “El piu bello borgo d’Italia”. L’endemà, de camí a Milano vam parar a Savona. És una ciutat gran. Va costar molt aparcar al centre històric. L’home que vigilava l’aparcament ens va dir que havia viscut a Sabadell una temporada. Quan li vaig preguntar per on s’anava al centre històric va contestar que era una merda i va afegir que Barcelona si que era bonica. A la catedral vaig preguntar a una beata on estava l’església de Santa Rita. Vam anar-hi a peu. Vam fer una bona caminada. Era la chiesa de Ntra Sra de la Conzolacioni i Santa Rita. Tenia la capella al fons a mà esquerra. El quadro de Santa Rita agenollada era obra de Ughotto de Dolceacqua. Al sostre també hi havia pintures de Santa Rita.



  

Milano (Lombardia): Parrochia de Santa Eufemia.

El dia 15 d’octubre de 2004 vam estar a Milano i vaig trobar un quadro amb Santa Rita agenollada que sembla que estigui fent l’onada. És de la parròchia de Santa Eufemia i està situada a la plaça del mateix nom al costat de la Via Corso Itàlia. És una de les esglésies que vaig recórrer a peu.

El Cairo (Egipte): Eglise de Santa Rita.

Del dia  17 al 28 de febrer de 2005   vam estar a Egipte. El primer dia vam visitar El Caire i li vaig preguntar a Amhed, el guia egipci, si a la ciutat hi havia alguna església de Santa Rita. Em va prometre que faria trucades als seus amics cristians per preguntar-ho.

Vam fer el típic creuer pel Nil i vam arribar fins a Abu Simbel.  El dia 25 vam tornar a El Caire i quan anàvem des de l’aeroport a l’hotel, Amhed em va avisar que baixaríem abans per anar a l’església de Santa Rita. Una amiga seva tenia una filla anomenada Rita i li havia donat l’adreça.

Amhmed i jo vam baixar de l’autocar al barri d’Heliopolis. Va arribar un amic seu amb un cotxe i ens va acompanyar fins l’església. El trajecte va ser llarg. Vaig poder conèixer el barri d’Heliopolis, un dels barris mes moderns de El Caire, on viu la gent de casa bona.

L’església de Santa Rita estava al costat d’una altra més gran. La porta estava oberta i estaven a punt de començar la Missa de les sis de la tarda. A la paret del fons darrera de la taula de celebració hi havia pintat un gran mural amb dos Santes Rites agenollades, una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Al mig hi havia pintada la basílica de Santa Rita que hi ha a  Cascia i a la base el taüt transparent amb el cos incorrupte de Santa Rita que està a la basílica. Les imatges de la Santa estan acompanyades d’àngels i roses. A més a més del mural, a l’església hi havia una imatge dempeus i un quadre amb una altra Santa Rita agenollada.

Una vegada feta la visita, Amhed va trucar amb el mòbil a la seva amiga, mare de la Rita, i vaig poder parlar amb ella per agrair-li la informació.



Catanzaro-Lido (Calabria): Parrochia del Sacro Cuore.

Durant el viatge que vam fer a Sicília el mes de maig de 2006, el dia 8 vam dormir a Catanzaro Lido (Calabria) i el dia següent vam trobar un mosaic d’una Santa Rita agenollada a la parrochia del Sacro Cuore. Estava situada a la paret entrant a mà dreta.

Gerace (Calabria): Duomo.

Reggio Calabria (Calabria): Duomo.

En el mateix viatge a Sicília, el dia 9 de maig  vam estar una tarda a Reggio di Calabria que té 180.000 habitants i és la ciutat més gran de Calabria. Està situada a l’estret de Messina. És una ciutat moderna reconstruïda totalment després del terratrèmol de 1908. Els seus carrers són estrets i amb molta circulació. Però de seguida vam trobar el Duomo i vam poder aparcar al costat. Al Duomo hi havia un quadro de Santa Rita agenollada, situada al tercer altar a l’esquerra.  A la chiesa de San Agostino també vam trobar una Santa Rita molt maca. Ens va sorprendre un frare agostí quan estàvem fent la foto. Li vaig preguntar per una altra església que tinguessin Santa Rita i em va contestar que la devoció és tan gran que totes les esglésies tenen una Santa Rita. La llàstima és que la majoria estan tancades.

Abans d’anar a pujar al vaixell que ens portaria a Sicília vam passejar pel Lungomare, un passeig marítim molt agradable situat davant mateix de l’illa de Sicília. Va costar molt trobar el lloc del port on sortia el ferry perquè no hi havia cap indicació. Al final una noia ens va dir que no ho trobaríem perquè estaven fent obres i va ser tan amable que va pujar al seu cotxe i ens va acompanyar fins la sortida del ferry.  El bitllet va costar 10 euros i la travessia fins a Mesina va durar 55 minuts.

Menfi (Sicília): Chiesa Madona della Conzolacioni.

 Una vegada a Sicília, el dia 12 de maig vam anar des d’Enna a Marsala i vam parar a Menfi  perquè tenia fitxada una Santa Rita. Un terratrèmol va destruir el poble l’any 1968  i  ara és  completament nou. A la chiesa del Collegio, estaven les monges i les beates  resant i cantant, però em van deixar  fotografiar una imatge petita de Santa Rita que estava a la paret a la dreta de l’Altar Major.

A la chiesa del “Purgatorio” o Madonna della Conzolacioni estaven celebrant una Missa funeral. Vam tenir d’esperar que acabés perquè hi havia un altar de Santa Rita digne de fotografiar i un mural damunt de la porta lateral amb una Santa Rita agenollada molt original. No mira al crucifix que està damunt de l’altar, sino al darrera on hi ha una espècie de corona d’espines amb la inscripció INRI. En comptes de roses hi ha unes rames de fulles verdes.

Giardini Naxos (Sicília): Chiesa de San Pancrazio.

 El dia 15 de maig vam anar des de Capo d’Orlando a Giardini Naxos, ciutat de 9.000 habitants situada als peus de Taormina.  En aquesta platja van desembarcar els primers colons grecs fa 2.700 anys. Ens vam instal·lar a l’hotel “Sabbia d’oro” situat al Lungomare davant de la platja i vam anar a fer el primer bany de la temporada. Hi havia poca gent i el sol pegava molt fort. Isabel es va obsequiar amb un massatge fet per una noia xinesa.  Després d’una bona dutxa vam sortir a descobrir Giardini Naxos i a la primer església que vam trobar  (chiesa de San Pancrazio) hi havia un quadro de Santa Rita agenollada. Estava a la paret de l’esquerra. A les sis de la tarda vam agafar el bus i vam anar a sopar a Taormina. Van ser 5 km de forta pujada per una carretera no gaire ampla on el conductor del bus es va lluir. Era la segona vegada que visitàvem Taormina. No ens faria res tornar-hi una altra vegada.







Cosenza (Calabria): Chiesa dei Carmine.

Tornant de Sicília, el dia 17 de maig vam parar a Cosenza, ciutat de 83.000 habitants, principal centre econòmic i cultural de Calabria. El centre històric està situat dalt del pujol de San Pancrazio i la part moderna a la vall del Crati, als peus del centre històric. El Duomo  dels segles XII i XIII alberga el mausoleu  d’Isabel d’Aragó, filla de Jaume I, que va morir a Cosenza l’any 1271 quan tornava de Tunísia amb les restes mortals del seu sogre, el rei Sant Lluis. Pel corso Telesio vam arribar a una gran esplanada on hi havia  la piazza Valdesi. Vam travessar el riu Busento pel pont M. Martire i vam anar a parar a la gran piazza Campanella. Havíem sortit del centre històric. A la piazza Mateotti hi havia la chiesa dei Carmine, on vam trobar un quadro amb Santa Rita agenollada, molt clàssica. A Cosenza vam trobar tres Santes Rites més.

Mestre (Veneto): Chiesa de Santa Rita.

  Del dia 4 al 18 de juliol de 2008 vam anar a Croàcia amb el cotxe. Fins a Gènova vam anar amb el ferry. Vam estar tres dies a Mestre (Veneto) per visitar Venècia. El dia 7 al matí no vaig parar fins que vaig trobar l’església de Santa Rita de Mestre. Estava a la via Bellini i només estava oberta de 8 a 11 del matí. Valia la pena. L’església estava celebrant els 50 anys de la seva existència. A l’altar de Santa Rita (segon a la dreta)  hi havia un gran quadro amb la Santa agenollada davant d’un gran crucifix. És de les Santes Rites més guapes que  he trobat i serà una de les protagonistes al capítol dedicat a les Santes Rites  guapes. 

Trieste (Veneto): Chiesa de SAnta Rita i Santa Andrea.

 El dia 8 de juny del 2008, camí de Croàcia, vam parar a Trieste (Veneto).  Un  “sopraelevato”, es a dir un escalèctrix,   ens va portar directament al passeig on a prop hi havia l’església de Santa Rita i Santa Andrea. Era una església molt gran. A dos quarts de dotze feien Missa. La gent anava entrant. El capellà ens va saludar. Quan va saber que érem de Barcelona ens va dir que tenia moltes ganes de venir a visitar la nostra ciutat. En aquesta església vam poder fotografiar tres Santes Rites. L’agenollada estava a un tríptic situat a la capella de Gesú Divina Misericordia.

Rapallo (Ligure): Chiesa San Francisco d'Asissi.

 El dia 17 de juny, tornant de Croàcia i en direcció a Gènova per agafar el ferry, vam dinar a Rapallo, una elegant ciutat turística de la costa de Liguria.  La guia Michelin recomanava el restaurant “Sota la scala” però al migdia estava tancat.  Al final vam dinar al restaurant “Sapore di mare” situat al Lungomare. Vam menjar foccacia de pesto, típic de la regió. Després de dinar vam anar a la chiesa de San Francesco d’Asissi, on tenia localitzada una Santa Rita. Una senyora d’una botiga del costat ens va informar que avui obririen aviat perquè hi havia una reunió de no se quina confraria. Quan ja estava cansat d’esperar i  a punt de marxar van obrir. Eren dos quarts de quatre. Efectivament, al tercer altar de l’esquerra hi havia un quadro amb una Santa Rita agenollada.

Vitoria (Euskadi): Convento de las Salesas.

 Del 13 al 15 de maig de 2010 vaig fer una escapada sol a La Rioja, Vitòria i Navarra. El dia 14 al matí vaig visitar Vitòria. Vaig passar a peu per sota de la via del tren per anar al paseo de la Universidad on estava el convent de clausura de les Salesas. El convent i l’església tenen una façana molt gran. L’església estava tancada. A la dreta hi havia una porta amb un timbre i un home esperant. Em va dir que en aquell moment los monges estaven a Missa que durava fins les deu. Faltava molt poc. A les deu en punt, l’home, que va resultar ser un treballador del centre, va trucar al timbre.  Va obrir una jove mongeta filipina amb ulleres. Li vaig preguntar si tenien alguna imatge de Santa Rita. “Es la que lleva una espina en la frente ?” em va contestar. Quan li vaig demanar per visitar-la em va contestar que estava al “Coro” i en aquell moment les monges estaven de “rogativas”. Li vaig explicar la meva història i em va fer passar a una petita habitació que estava separada per una reixa de l’habitació que hi havia al costat. Vaig estar esperant uns deu minuts fins que va aparèixer la mongeta filipina amb una monja velleta que devia ser la superiora. Va estar molt amable quan li vaig explicar les meves intencions. Va repetir que les monges estaven de “rogativas”. No parava de dir “como lo podemos arreglar”. Em va preguntar si portava màquina digital. “Entonces la podrá hacer por la ventana”. Vaig travessar tres portes acompanyat per una monja jove de raça negra i vaig anar a parar a l’església. Al fons a la dreta, al costat de l’altar Major, hi havia una gran reixa. Darrera, el “coro” amb totes les monges de “rogativas”. La gran reixa, tenia a la part baixa com una petita finestra. A través de la finestra vaig poder fer la foto de la Santa Rita agenollada. Era un quadro de Madrazo (va subratllar la superiora). “Tengo una monja que es fotógrafa y si quiere le pasamos la maquina y hará la foto desde dentro” em va dir la superiora. No vaig voler abusar. Mentre estava fent la foto es va acostar per darrera el capellà que acabava de celebrar la Missa i em va dir: “Santa Rita, Santa Rita, lo que se da, no se quita”. Vale. Després de donar mil gràcies vaig sortir del Convent.

Villadiego (Burgos): Convento de las Agustinas de San Miguel de los Angeles.

 Del 23 de juny al 6 de juliol de 2010 vam anar a Galícia al casament de la nostra neboda Laura i a fer el camí portuguès de Santiago. El primer dia vam fer cap a Villadiego (Burgos) on tenia fitxada una Santa Rita al Convent de les Agustinas de San Miguel de los Angeles. Vam arribar quan eren quasi les quatre. Vam trucar al convent i ens van dir que no obrien l’església fins a dos quarts de cinc.

Per fer temps vam donar un tomb per Villadiego sota un sol de justícia. La plaça, típica castellana, amb porxos, valia la pena. Vam seure al bar dels porxos. Només hi havia homes que jugaven al dominó. Vam seure fora. 

Vaig entrar al bar per veure un tros del partit del Mundial de futbol que donaven per la tele (Anglaterra contra Eslovènia). A un home que hi havia a la barra del bar li vaig preguntar d’on venia lo de “tomar las de Villadiego”. Era un home culte que li va agradar que un foraster s’interessés pel poble i em va fer una lliçó magistral. Quan l’expulsió dels jueus, els que anaven a Villadiego els hi donaven un dret de viure al poble sense problemes (jueus conversos). Era “tomar las de Villadiego”, les prerrogatives. El carrer de davant del bar era on feien el mercat els jueus. L’home em va dir que havia viscut set anys a Barcelona. Estava indignat pel túnel de l’AVE que ha de passar per sota la Sagrada Família. “¿ Como van a consentir que se carguen la obra mas universal de Gaudí ?” va dir. Quan li vaig dir que estava a Villadiego per Santa Rita, va dir que “los catalanes sois la pera, cuando os poneis en una cosa no parais hasta el final”. L’home vivia a Villadiego però cada dia anava a Burgos a treballar. Per ell  era un privilegi viure al poble. Era feliç.

A dos quarts de cinc ja estava oberta l’església. Hi havia dos Santes Rites: una imatge i una altra a una vidriera. És la que estava agenollada. 

Gemershausen (Alemanyia): Augustiner Klosterkirche.

 De Suïssa i Alemanya no tenia cap Santa Rita. Gràcies a Internet vaig localitzar  els convents dels Agustins d’Alemanya i  alguns d’ells tenien una Ritakapelle. Després vaig localitzar les Ritaschwestern, una ordre de monges que tenen la seu a Würzburg i pel seu nom era de preveure que tindrien més d’una Santa Rita. Com ara les ordres religioses estan al dia, tenien posada l’adreça del correu electrònic a la seva web, la qual cosa em va animar a enviar E-mails en alemany per tenir més informació. Va ser un èxit. Em van contestar de tots els convents de seguida.

Del dia 21 al 29 de setembre de 2010 vam fer el viatge a Suissa i Alemanya. El dia 25 vam dormir a Kassel. L’endemà al matí vam visitar el parc de Wihelmshöhe, però l’objectiu del dia era anar a Gemershausen, un poblet on tenia localitzat un convent dels Agustins amb Santa Rita inclosa.

Primer vam passar per Göttingen que estava a uns 42 km. Té 130.000 habitants i és coneguda per la seva Universitat. Aquí van treballar Carl Friedrich Gauss (la corba de Gauss) i Max Plank, que està enterrat a la ciutat. A la plaça del Mercat  hi ha la Rathaus (Ajuntament) i una font anomenada Gänselleselbrunnen on hi ha una noia amb dos oques. Avui precisament celebraran la festa de les oques. Ens ho van dir a l’Oficina de Turisme on també ens van informar on era exactament Gemershausen. Està entre Göttingen i Duderstadt, al costat d’un poblet que es diu Seeburg. Seeburg (poble del llac) sortia al GPS però Gemershausen no.

A la Klosterstrasse número 24-26 de Gemershausen està l’Augustiner Klosterkirche. A la porta de l’esquerra estava indicada la Ritakapelle, que estava darrera de l’orgue. Valia la pena. La imatge de Santa Rita estava envoltada per uns quadros amb la seva vida. En un dels quadros, Santa Rita estava agenollada.

Després vam visitar Duderstadt, ciutat que alberga dins de les muralles més de 550 cases de bigues entramades de diferents èpoques amb boniques talles. Després cap a Göttingen per assistir a la festa de les oques.















El mateix dia 9 vam visitar Gerace a la regió de Calabria. És un poble situat a prop de la costa a 480 metres d’alçada amb una vista excepcional. Va ser un centre episcopal important i va arribar a tenir tantes esglésies que se la coneixia com “la ciutat de les cent campanes”. El Duomo és molt gran i a la cripta vaig trobar un quadro amb Santa Rita agenollada. Té la particularitat que hi ha una calavera damunt del reclinatori. És l’única que té una calavera.

 



 

Trecchina: Chiesa de San Michele.

Al tornar de Sicília vam pujar per la costa tirrena de Calàbria (la occidental) i el dia 17 de maig de 2006 vam dormir a un poble de la costa anomenat Praia a Mare. A l’hotel ens vam assegurar que a tres quarts de nou podríem veure la final de la Champions que havien de jugar a Paris el Barça i el Chelsea. L’amo de l’hotel ens va acompanyar durant la primera part quan el Chelsea guanyava 1-0. A la segona, Eto i Belletti ens van alegrar la nit (2-1). L’endemà, de camí cap a Sorrento, vam passar per un poblet de nom Trecchina a la regió de Basilicata. L’església de San Michele estava oberta i vaig trobar una Santa Rita agenollada damunt d’un reclinatori amb el crucifix entre les mans mentre un àngel li aguanta una corona d’espines damunt del cap. Estava a la sisena capella a l’esquerra.