En el viatge a París de l’any 2002 vaig anar a veure “l’église gallicane de Sainte Rita”; l’havia descoberta per internet.
Era al carrer François Bonvin número 27, districte 15è, en el barri de Cambronne. Fou construïda l’any 1900.
Té la particularitat que pertanyia a l’església catòlica gal·licana. El nom ve de la Gàl·lia, nom amb què es coneixia l’antiga França. Està inspirada en la tradició gal·licana, un corrent que va separar l’església catòlica de França de l’església catòlica de Roma i que durà des del 19 de maig de 1692 al 18 de juliol de 1870 (Concili Vaticà I).
La concepció gal·licana es basa en quatre articles: 1) Neguen qualsevol forma de poder temporal del Papa. 2) El Concili està per damunt del Papa. 3) El Papa ha de respectar les regles i costums acceptats a l’església gal·licana. 4) Les definicions referents a la fe no es poden reformar sense el consens de tota l’Església. O sigui, que són catòlics però amb condicions.
L'església fou oberta a la concepció gal·licana l’any 1986. Propugnen tornar a l’església primitiva, la litúrgia la celebren sempre en llatí, creuen que l’Església és nacional (tenien una gran bandera francesa a cada costat de l’Altar Major) i administren tots els sagraments catòlics segons el ritual Tridentí de Pius V.
Tenia la particularitat que, un cop a l’any, admetia animals dins de l’edifici i se’n feia la benedicció. No era el dia de Sant Antoni Abat, com és tradicional en el ritu catòlic.
Quan vaig arribar a l’església acabaven de començar la missa dels diumenges, oficiada per tres capellans. L’església era quasi plena. La missa va ser solemne -amb tots els ets i uts- i durà quasi dues hores. Tota dita en llatí. Era cantada per un cor que -al meu entendre- ho feia molt bé, amb concert d’orgue inclòs.
Entrant a mà dreta hi havia una Santa Rita jacent, dintre d’una urna de vidre.
Al davant, una taula amb moltes espelmes enceses i uns reclinatoris. També hi havia molts ex-vots agraint els seus favors.
A la paret de darrera de l’altar Major hi ha una altra imatge de Santa Rita. A cada costat de l’altar, la bandera francesa. L’església era plena d’imatges de molts sants.
La imatge de Santa Rita és la clàssica. Porta una tira de roses de diferents colors.
Hi vaig trobar informació de la festa de la benedicció dels animals (5 de maig de 2002).
També informació dels actes programats per la festa de santa Rita (20 i 22 de maig).
Aquest és el programa de la missa del 14 d’abril de 2002, el dia que hi vaig ser.
___________
Per la premsa em vaig assabentar que, l’any 2012, els propietaris de l’església, “l’Associació cultural de capelles catòliques i apostòliques”, van vendre l’església a un promotor immobiliari per 3,3 milions d’euros, per construir-hi pisos i dos pàrquings. Els gal·licans van deixar de celebrar els actes religiosos quan es va donar l’ordre de demolició.
L’octubre de 2015 l’edifici fou ocupat pel capellà ultraconservador Guillaume de Tanoüarn. Des de llavors van resistir al desnonament.
Finalment, el 4 d’agost de 2016 l’església fou desallotjada violentament per la policia. El mateix dia a primera hora es va celebrar una missa i un grup de fidels van muntar una barricada amb bancs i mobiliari. La policia va entrar, va utilitzar gasos lacrimògens per desallotjar-la i va detenir algunes persones.
__________
Vaig llegir per internet que l’església havia sigut derruïda. Però no quedava clar. Per això, en l’últim viatge a Paris ho vaig anar a comprovar.
L’església encara està dempeus.
L’entrada està tapiada.
A la tàpia hi havia tres permisos de construcció, donats per la Direcció d’Urbanisme de l’Ajuntament de Paris. L’última, amb data de 21 de setembre de 2021.
En un dels permisos hi ha un insult dedicat a Anne Hidalgo, l’alcaldessa de Paris: “HIDALGO, islamogancho! Salope!”.
Al terreny del costat de l’església ja hi han construït el pàrquing.
Conclusió: L’església gal·licana de Santa Rita de Paris és buida i tapiada, hi ha una ordre per construir en el seu terreny, però encara està dempeus.
_02.jpg)
