Ocupa el taló de la “bota” que dibuixa el mapa d’Itàlia. Hi tinc fotografiades 26 Santes Rites.
CERIGNOLA
Al despatx de l’església vam fotografiar un quadre, amb pregària inclosa.
BARLETTA
Chiesa de San Benedetto: Santa Rita no hi era, però al seu altar hi havia un avís: “In restauro”. Malgrat que no hi era, no li faltaven les roses. La gent que passava per davant de l’església se senyava, fins i tot els que anaven en cotxe.
TRANI
Chiesa San Toma: un italià que havia viscut set anys a Caracas ens hi va portar. Pel camí saludava tothom i fins i tot ens presentà el seu fill, que era policia local. Feia 35 anys que tenia una botiga de roba, però se n’havia cansat i aquell mateix dia n’inaugurava una de nova, que regentaria la seva filla. L’església era tancada; l’home va anar al lateral i va trucar a una porta d’on va sortir una persona que ens obrí l’església. Santa Rita estava amoïnada.
A la sagristia vaig fotografiar una altra imatge i un quadre.
CONVERSANO
És la capital de la Terra dels trulli (Capítol 114). Els trulli són unes construccions molt singulars, quadrades, amb una teulada de forma cònica feta amb “chiancarelle”, que són rajoles calcàries de color gris, típiques de la regió. Les parets i l’extrem superior de la teulada estan emblanquinats , i a la punta del con destaquen uns pinacles de formes diverses. A l’interior hi ha una sola habitació i una (o més) petites finestres.
Basílica de San Cosma i San Damiano: hi vam trobar dues Santes Rites.
MARTINA FRANCA
Chiesa de Sant’Agostino: El noi de la funerària ens va informar que a l’església de Sant’Agostino, que és en un convent de clausura, hi havia una Santa Rita. Vam tenir sort, perquè a la porta hi havia una monja que esperava que algú li portés un encàrrec; ens deixà entrar per fotografiar una original Santa Rita, que és dins d’una vitrina. La monja m’informà on eren les altres Santes Rites de la ciutat.
OSTUNI
Parrocchia de San Francesco d’Assisi: és una de les Santes Rites més lletges. Tot seguit visitàrem el Museu Arqueològic, on hi ha el motlle de Dèlia, una jove que va morir fa 25.000 anys, poc abans de parir. A l’esquelet hi ha els petits ossos del fetus.
LECCE
La Michelin l’anomena “La Florencia barroca” i li dona dues estrelles. Durant els segles XVI a XVIII van estar dominats pels espanyols; fou quan es van construir gran quantitat de monuments renaixentistes, barrocs i rococós.
Basílica di San Giovanni Battista al Rosario: també es a la via Giuseppe Libertini. Santa Rita estava tapada per un quadre que era damunt d’un cavallet. El vaig moure i llavors no s’aguantava dret. Estava agenollat aguantant-lo i va venir un encarregat de l’església a renyar-me. Va venir més gent per dir-me que el bisbe havia de dir una missa en aquell altar. Al final va arribar Isabel, vam apuntalar el cavallet com vam poder i vam marxar pitant, abans de que tornés a caure.
Chiesa di Santa Maria della Provvidenza: Santa Rita porta la corona amb llumetes incorporades.
Chiesa di Sant’Irene o dei Teatini: fotografiada posteriorment per Romà i Sunsi Massot. Quan jo hi vaig ser era tancada per restauració. A Lecce hi ha moltes esglésies.
TARANTO
Fou una de les ciutats mes importants de la Magna Grècia. Actualment és una base naval situada a l’arc que forma el taló de la bota d’Itàlia.
Parrocchia di Santa Rita: Al carrer, a l’entrada del jardí on hi ha l’església, hi ha aquesta escultura.
L’església era oberta perquè uns dones feien neteja. Una d’elles havia estat de viatge de nuvis a Barcelona.
Al primer pis hi ha un vitrall. Tot seguit vam visitar la Città Vecchia. Des del ponte Girevole vam veure les maniobres de la Marina.
GALLIPOLI
Chiesa di Santa Maria del Canneto: fotografiada per Romà i Sunsi Massot.
SAN PIETRO VERTÓNICO
Chiesa San Pietro Apostolo: fotografiada per Eduard Calafell.
Des de la Puglia vam entrar a Calabria (proper capítol).
