dimarts, 15 de setembre del 2015

CAPÍTOL 96: LES SANTES RITES DE LA CATALUNYA NORD.



Catalunya Nord és la part de França, catalana històricament i cultural, separada de Catalunya pel tractat dels Pirineus (7 de novembre de 1659).


Consta de les comarques històriques del Rosselló (capital Perpinyà); el Conflent (capital Prada); el Vallespir (capital Ceret); el Capcir (capital Formiguera); l’Alta Cerdanya (capital Montlluís) i la Fenolleda (capital Sant Pau de Fenollet). Des de la Revolució francesa, Catalunya Nord forma part del departament dels Pirineus Orientals.


Catalunya Nord, i especialment Perpinyà, fou la vàlvula d’escapament de la meva generació durant el franquisme. Allí anàvem a buscar el que teníem prohibit a casa.  Per exemple, “L’últim tango a Paris” (1972, de Bernardo Bertolucci, amb Marlon Brando i Maria Schneider), provocà una peregrinació constant als cinemes de Perpinyà.

De les sis comarques, en cinc hi he trobat a Santa Rita: Rosselló (8), Vallespir (2), Alta Cerdanya (2), Conflent (2) i Capcir (1).

ROSSELLÓ

És la comarca on he trobat la majoria de Santes Rites (8);  5 són de Perpinyà.

PERPINYÀ


A Perpinyà hi hem anat incomptables vegades. Em fa il·lusió recordar el Xè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebrà del 23 al 26 de setembre de 1976, quan encara no feia un any de la mort del dictador. 


     Durant l’acte inaugural: el barbut soc jo i Isabel la del meu costat.


Recepció a la Casa de la Vila de Perpinyà. Per l’esquerra, la quarta és Isabel i el cinquè soc jo.


El diari “L’Indépendent” descobrí que es podia explicar la Medicina en català. Temps era temps.

Les Santes Rites de Perpinyà són a les següents esglésies:

CATEDRAL DE SANT JOAN: Fou la primera Santa Rita que vaig fotografiar a Perpinyà, l’any 1993.



També fou la primera Santa Rita agenollada. Era a l’altar de Sant Josep, el setè entrant a la dreta.



Al cap de 20 anys, Santa Rita no era a l’altar de Sant Josep. Estava al cinquè altar a l’esquerra i em va quedar el dubte que fos la mateixa, després de ser restaurada.


ESGLÉSIA DE SANT MATEU: fins l’any 2002 no vaig fotografiar la segona, amb motiu del VIII Congrés de Pediatres de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà.


ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL: És als afores i la més antiga de Perpinyà. La capella de Santa Rita està adossada a l’església, i en molt mal estat.


ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE LOURDES: És al centre de la ciutat.


ESGLÉSIA DE SANT JOSEP.

_________


ARGELERS (Argelès sur mer): Església de Nostra Senyora del Prat. A les platges d’aquest poble s’instal·là el camp de concentració on van anar a parar molts catalans que travessaren a peu la frontera d’El Pertús, durant la guerra civil. Fou el meu amic  Manolo Alabart qui em va localitzar i fotografiar aquesta Santa Rita.


EL VOLÓ (Le Boulou): Església de Santa Maria. És el primer poble de França, un cop travessada la frontera d’El Pertús. La portada de l’església és obra del mestre de Cabestany i el retaule és de gran valor artístic.


PORT-VENDRES: Església de “Notre Dame de Bonne Nouvelle”. Port Vendres és un poble de pescadors de la Costa Vermella (Côte Vermeille) on es pot menjar bon peix.

VALLESPIR


CÉRET: Església de Sant Pere: Céret és conegut per les cireres (les primerenques que és mengen els francesos) i pel Museu d’Art Modern.


AMÉLIE LES BAINS: Església de Sant Pere: Els tres casinos que hi ha a prop de la frontera són els d’Amélie-les-Bains, El Voló i Canet Plage.

ALTA CERDANYA


Església de Sant Fructuós: Llo és un petit poble de la Cerdanya francesa, que té com a patrona Santa Rita. Ja l’he citat més d’una vegada (capítols 91 i 93).

CONFLENT


PRADA DE CONFLENT (Prades): Església de Sant Pere. Pau Casals va viure a Prada, exiliat, fins l’any 1957. Des de l’any 1950, es celebra a l’estiu el Festival de Música que porta el seu nom i, des de l’any 1969, s’organitza la Universitat Catalana d’Estiu. 


CORNELLÀ DE CONFLENT: Església de Santa Maria. Al quadre de “L’èxtasi de Sant Agustí” Santa Rita és a la part inferior dreta.

CAPCIR


LES ANGLES: Església de Sant Miquel: En aquesta estació d’esquí hi hem estat dues vegades (1990 i 2004) i sempre hem trobat l’església oberta, cosa poc habitual.