A
l’últim capítol vàreu conèixer les Santes Rites que viuen al carrer. En aquest,
us presentaré les Santes Rites que no viuen ni al carrer ni a cap lloc de
culte; emprant el lèxic futbolístic, estan en orsai, és a dir, fora de joc.
BAR TAPAS SANTA RITA: Al número 14 de la plaça del Bastió
de Maó (Menorca), hi ha aquest original
bar dedicat a la Santa. A la porta anuncien tapes divines i canyes celestials.
A
l’entrada, a l’esquerra, hi ha una escultura de paper de Santa Rita, obra de
Glòria Esbert, que és tot un poema. Es pot llegir: “El pecado convertido en
placer”.
Al
mirall on apunten el nom de les tapes hi diu “Santa Rita, Santa Rita, lo que se
da no se quita”. La propietària, una noia jove, em va explicar perquè li havien
posat aquest nom: havia viscut un temps a l’Uruguai, d’on és la seva parella.
Allí va descobrir que a la planta buguenvíl·lea li deien Santa Rita i per això
li va posar aquest nom.
Parlant
de buguenvíl·lees, un dia vaig anar a veure la Santa Rita de l’església del
Pilar de Barcelona. Un noi sud-americà, que vigilava l’entrada, em va deixar
passar. Fins a la porta de l’església hi ha un tros de jardí. La porta
estava tancada; vaig tornar enrere i, quan li vaig dir al noi, em contestà:
“Pensaba que quería ver la buganvilla que hay en el jardín”. La Santa Rita que
ell coneixia era la planta.
PENYA BARCELONISTA DE LA
VILAVELLA: Vaig
anar a La Vilavella (Castelló) a fotografiar Santa Rita, però no era a
l’església. El sagristà em va explicar que la capella de la Santa estava en
obres i, mentrestant, Santa Rita residia temporalment en una casa particular.
M’hi va acompanyar i resultà que estava a la seu de la Penya Barcelonista del
poble.
El
local de la Penya Barcelonista de La Vilavella, presidida per Santa Rita.
Explicació: la Penya Barcelonista de La Vilavella fou fundada
l’any 1998 per Juanfran Vicent i, des de llavors, la seu de la penya ha estat
la gelateria de la seva propietat, on es
troba Santa Rita. L’any 2007 va morir sobtadament, la gelateria va desaparèixer,
però la seu ha continuat al mateix lloc, i el vicepresident és el seu fill
Àlex.
I perquè Santa Rita és a la seu de la Penya Barcelonista ?
Perquè la mare de l’Àlex (Maria Teresa Vera) forma part del grup de dones que
organitzen la festa de Santa Rita al poble i, quan van haver de treure la
imatge de l’església per mor de les obres, li va oferir casa seva perquè hi
anés a viure.
CENTRO CULTURAL
“CASA DE SEVILLA” D’EL PRAT DEL LLOBREGAT: El centre cultural és al carrer
d’Aneto número 1 de El Prat del Llobregat (Barcelona).
L’entrada és bastant “cutre” i el bar Déu n’hi do.
Com era d’esperar, les parets estan plenes de fotografies de
Sevilla i Andalusia.
Santa Rita és a prop de la sala de ball i gimnàs.
La imatge estava a l’ermita de Bellvitge i l’any 1983, quan hi
van fer obres, se’n va fer càrrec Josefa Castillo, que la va tenir a casa seva fins
l’any 2007, en que la passà a Amparo Castillo, que fou qui la donà al Centre
Cultural perquè n’és sòcia. Des de
llavors, el dia 22 de maig Santa Rita és vetllada durant tota la nit.
Si us voleu fer socis del centre, aquest és el telèfon: 934 78
25 06.
RESTAURANT
“HET ELFDEGOBOD” D’AMBERES: És un restaurant que té totes les
parets plenes d’imatges religioses; cinc són de Santa Rita.
Damunt de la porta d’entrada
contrasten els signes religiosos amb un mural d’angelets que s’ho passen d’allò
més bé.
El restaurant per dins. Es pot veure una de les cinc
escultures de Santa Rita.
Vaig preguntar al cambrer quin era
el motiu d’aquella exposició i ens va explicar que “le patron” feia 30 anys que
col·leccionava imatges religioses i les exposava al seu restaurant.
Una de les cinc Santes Rites del restaurant.
El restaurant està molt a prop de la
catedral, al carrer Torfbrug número 10, i el seu nom és “Het Elfdegobod” que
vol dir “L’onzè manament”. En preguntar
al cambrer quin era l’onzè manament va
respondre: passar-s’ho lo millor possible. No està gens malament.
Als tapets de plàstic que hi havia damunt de la taula,
estaven dibuixades diferents escenes de grans bacanals.
Al conèixer la meva “rititis”, el
primer que va fer el cambrer va ser agafar una imatge de Santa Rita i posar-la
damunt de la nostra taula.
Vam menjar una cassola de musclos amb dues salses i unes “frites”. A
Bèlgica menjàrem molts musclos, però aquests van ser els millors. Mentre
sopàvem va trucar un amic des de Barcelona i no es va creure que estava sopant
amb Santa Rita.
COOPERATIVA
AGRÍCOLA DE VITIVINICULTORES SANTA RITA DE FUENTERROBLES: Fuenterrobles és un poble petit que està a
30 km de Requena, a la província de València. El meu contacte, de nom Aurèlia, m’avisà
que la Santa Rita era a les oficines de la Cooperativa. Estava justificat, la
Cooperativa es deia Santa Rita.
Només entrar, vaig veure a Santa Rita dins una capelleta
(aquelles que abans anaven de casa en casa), posada damunt un armari ple
d’arxius de la Cooperativa.
A la paret
també hi havia un quadre amb una foto de la festa de Santa Rita celebrada a la
Cooperativa l’any 1983.
AJUNTAMENT
DE DON BENITO (BADAJOZ): No tenia previst visitar Don Benito,
però era l’hora de dinar i hi vaig entrar. A la plaça d’Espanya, una noia molt
maca, venedora de l’ONCE, em va informar que a l’Ajuntament havien celebrat la
festa de Santa Rita feia pocs dies. “Es la Patrona del Ayuntamiento”, em digué.
L’Ajuntament
de Don Benito.
Qui
tenia la Santa Rita al seu despatx era Maria Fernanda, una noia molt simpàtica,
afiliada a CCOO i a IU. Pujàrem al pis de dalt i em va fer esperar en un
seient. Va aparèixer amb l’alcalde (un bon tros d’alcalde) i me’l va presentar. L’alcalde em va dir: “¿ Usted
ha visto a un facha que dé un beso a una de Comisiones Obreras ?”· I li va fer
un petó a Maria Fernanda. Ella va comentar: “El alcalde, a pesar de ser del PP,
no es facha, es una persona muy progresista” i l’alcalde va acceptar complagut
el “piropo”.
Vam
anar al despatx de Maria Fernanda i va treure la Santa Rita d’una capsa per
poder-la fotografiar. Quan li vaig dir que era de Barcelona, em comentà que
havia sospitat que era català per l’accent. En dir-li que jo no tenia un accent
molt català, digué que li havia recordat uns parents que viuen a Barcelona.
Tiquet
per assistir a la festa de Santa Rita de l’Ajuntament de Don Benito.
Maria
Fernanda em recomanà la “Brasseria Imperial” per anar a dinar. Vaig provar el
“Bacalao Dorado”, un plat portuguès molt conegut, segons el cambrer. Era bo.
AJUNTAMENT
DE CIUDAD RODRIGO (SALAMANCA): Que a l’Ajuntament de Ciudad Rodrigo
hi havia una Santa Rita ho vaig saber per Internet. La primera funcionària a
qui em vaig adreçar no s’immutà quan vaig demanar per la Santa. “Suba al piso
de arriba” em va dir, impassible.
l’Ajuntament
de Ciudad Rodrigo.
Em van
adreçar a Javier, el responsable de la festa de Santa Rita. Pensava que jo era
el fan més gran de Santa Rita, fins que vaig conèixer Javier.
Tenia dues
Santes Rites, una molt petita. Amb molt d’entusiasme m’explicà que celebraven
la festa a l’església de San Agustín, però com que no hi ha cap Santa Rita, l’han
de portar ells. Va estar tan amable que fins i tot em va aconseguir una cita
amb el capellà de l’església de Santa Marina, on hi havia una altra Santa Rita.
BOTIGA D’ANTIGUITATS MADONNA
EXPORTS (THE CLASSIC), DE KOCHI (ÍNDIA): Kochi (Cochin) és la ciutat més important de l’Estat de
Kerala, situat al sud de l’Índia. Al barri jueu de Mattancherry, hi ha
excel·lents botigues d’antiquaris. Al carrer que va a la Sinagoga Padersi, a la
botiga anomenada Madonna Exports (The Classic), hi havia una Santa Rita. Era
molt antiga i era en una prestatgeria entrant a mà esquerra, al costat
d’objectes orientals.
Costava 40.000 rúpies (uns 700 euros). No tenia cap intenció de carregar
una Santa Rita durant la resta del viatge, però vaig oferir 20.000 rúpies per
veure què passava. No van voler ni entrar al regateig.
PIZZERIA
“LA GAVINA” DE BARCELONA: Al número 17 del carrer Ros de Olano, del barri de
Gràcia de Barcelona, hi ha una pizzeria que té l’honor d’albergar un quadre de
Santa Rita. M’ho va fer saber la Montse, una de les meves seguidores del blog.
Damunt de la porta d’entrada hi ha uns angelets que toquen el violí i el
clarinet.
El quadre de Santa Rita, que és molt antic, és a la
paret de la dreta.
És una pizzeria no gaire gran que sempre està plena, sobretot de jovent.
Les pizzes són napolitanes.
