En el capítol
anterior veiérem que la Santa Rita de Niça és la que té més devots de tot
França. És el centre de peregrinació oficial.
Però a França
hi ha d’altres llocs on Santa Rita també és objecte de peregrinació dels
habitants de la zona: Marseille, Vendeville, Paris, Mont Saint-Aignan, Saint
Georges de Montclar i Curgies.
També tenen
la seva importància: Béziers, Bourneville, Maubeuge, Juziers, Vaux-sur-Seine,
Chateaubriand, i Toulouse.
MARSEILLE
(Provence): Paroisse
de Sainte Rita (Les trois-Lucs).
És al número 366
de l’avenue des Poilus, al barri de “Les trois-Lucs”. Malgrat que a Marsella hi ha imatges de Santa
Rita en d’altres esglésies, aquesta és el referent dels devots de la zona.
La visitàrem
el dia 18 de maig de 2002. A la Canebière, l’avinguda més famosa de la ciutat,
vam agafar el Bus número 7, que ens hi dugué en tres quarts d’hora. És als afores, davant
d’una autopista.
A sobre de la
porta d’entrada hi ha un baix relleu de Santa Rita.
Dins
l’església hi ha sis imatges:
L’estàtua a
l’altar de la seva capella.
A la capella
també hi ha una Santa Rita de fusta molt original, regalada pel Dr. Joubert.
A la paret
esquerra de la capella hi ha aquesta icona.
Als tres
vitralls de l’església també hi figura Santa Rita.
També hi ha
un estendard.
En acabar la
feina, vam tornar al Vieux Port per fer-nos petar una bullabessa. Al carrer hi
havia més magribins que nadius; érem a Marsella.
VENDEVILLE
(Nord-Pas de Calais): Paroisse St Eubert.
Vendeville és
un poble de 1.600 habitants, situat a la regió de
Nord-Pas-de-Calais, a 7 km al sud de Lille. La Paroisse de St. Eubert, a la rue
de Seclin 38, és famosa per ser el centre
de peregrinació de la zona dels devots a Santa Rita.
A la façana
hi ha una placa que certifica el que acabem de dir.
A l’entrada
hi ha una altra placa que dona les gràcies a Santa Rita perquè impedí que els bombardeigs de la Segona
Guerra Mundial afectessin l’església i afavorí el retorn dels seus fills.
Les parets interiors
de l’església estan totes cobertes d’ex-vots per agrair a Santa Rita els favors
rebuts.
L’altar de la
Santa és a la dreta de l’Altar Major.
A la paret de
la capella hi ha aquest quadre.
A l’altar hi
ha aquest altre quadre.
Estaven
anunciats els prolegòmens de la festa de Santa Rita que estava a tocar.
De la primera
visita que hi vam fer (14-VI-2004) a la segona (8-V-2012) vam notar que havien
millorat el “merchandising”. La botiga de records de “quita y pon” que hi havia
a la placeta de l’església havia estat substituïda per una botiga com Déu mana
dins un edifici al costat del temple.
PARIS: Chapelle de Sainte Rita.
Al número 65
del Boulevard Clichy del barri de Montmartre, a prop de la place Pigalle i
davant del Moulin Rouge, hi ha la Chapelle de Sainte Rita, el centre de peregrinació
dels devots de la Santa a Paris. Va ser inaugurada l’any 1956.
Durant el
segle 19è aquest barri fou refugi d’artistes i escriptors i actualment és la
seu de la vida nocturna parisenca. El Boulevard Clichy és ple de restaurants,
sales d’espectacles, cabarets i botigues d’objectes eròtics.
Al número 65,
als baixos de l’edifici, hi ha un oasi de pau on una Santa Rita de fusta
(bastant lletja) acull tot tipus de visitants, prostitutes del barri incloses.
En un vitrall hi ha
aquesta Santa Rita, més jove i més guapa que l’anterior.
Fa molt de
temps que la vam descobrir, i quan anem a Paris i visitem el barri de
Montmartre, li fem una visita.
MONT-SAINT-AIGNAN
(Haute Normandie): Église de Sainte Maria et Sainte Rita.
Mont-Saint-Agnan
és una ciutat de 20.000 habitants de l’Alta Normandia, tocant a Rouen.
L’església de
Santa Maria i Santa Rita és al carrer de la Vatine número 35, en un barri residencial
situat dalt d’un turó.
Dins
l’església hi ha l’Oratori de Santa Rita, lloc de peregrinació de la zona.
Una estàtua
de Santa Rita presideix la capella.
A la
paret de la dreta també hi ha un quadre.
A la paret de
l’esquerra s’exposen els ex-vots.
Aquell dia
vam dormir a l’hotel Ibys de Rouen (44 rue Amiral Cecille). La noia de la recepció
era una “monada” però més curta que la cua d’un conill, perquè ens va donar una
habitació inapropiada, amb un llit que de doble no en tenia res i amb una porta
que comunicava amb l’habitació del costat.
Tot anava la
mar de bé fins que van arribar els veïns. Va començar el soroll de la tele,
seguit de crits i de gemecs; gràcies a la porta que separava les habitacions semblava
que els tinguéssim al nostre llit. Vaig pegar uns cops a la porta però res de
res.
Vam tenir
paciència fins la una de la nit. Primer vaig trucar per telèfon a la recepció i
vaig fer la queixa. Va passar una bona estona i la situació no va canviar. Llavors
-molt emprenyat- vaig baixar a recepció. El noi em va dir que havia anat al
passadís i no havia sentit cap soroll. Li vaig dir que era dins l’habitació on
se sentia el soroll. Vaig exigir una altra habitació, sense soroll i que fos
doble de veritat. A quarts de dues ens adormíem en una habitació com Déu mana.
L’endemà,
quan vaig anar a pagar, vaig fer la queixa formal i vaig preguntar perquè ens
havien donat una habitació petita si n’havíem pagat una de doble. El director
em va contestar que al final havíem dormit en una de doble. Vaig dir que si,
però a quarts de dues de la nit. Vaig al·lucinar quan vaig veure que em tornava
els diners que havia pagat el dia anterior amb la VISA. El que jo sempre dic:
qui no plora no mama.
SAINT GEORGES DE
MONTCLAR (Aquitaine): Église
de Saint Georges.
Saint Georges
de Montclar és un petit poble del Périgord (281 habitants). És a 17 km al
nord-est de Bergerac i a 35 km al sud-oest de Périgueux.
L’església
anomenada de St Georges, és en un barri del poble que porta el mateix nom.
Són
quatre cases i una església amb la capella de Santa Rita.
A la
carretera hi havia un cartell anunciant la capella de Santa Rita.
La Santa Rita,
d’ulls blaus, és a la dreta de l’Altar Major, al costat d’un Sant Crist del
segle XVIII. La visitàrem el dia 2 de maig de 2012; encara faltaven dies per a la
seva festa i ja tenia roses per donar i per vendre.
CURGIES (Nord-Pas de Calais):
Chapelle Sainte
Rita.
Curgies és un
poble de 1.000 habitants, a prop de la frontera amb Bèlgica. Al número 4 de la
rue 8 de Mai 1945, trobàrem l’església de la Immaculée i pegada a ella, la
capella de Santa Rita. Hi havia sis imatges de la Santa.
A la
façana de la capella hi havia la primera.
A
l’altar, la segona, amb els ulls blaus.
Les altres són quadres que estan a les parets.
Les parets
estan plenes d’ex-vots.
A
l’entrada s’anunciaven els actes de la festa de Santa Rita, que estava a tocar.
Altres llocs
de França on existeix una devoció especial per Santa Rita i que també hem
visitat són:
- Béziers (Languedoc):
Capella de Santa Rita.
- Bourneville
(Nord-Pas de Calais): Església de Santa Rita.
- Maubeuge
(Nord-Pas de Calais): Església du Sacré Coeur.
- Juziers (Île-de-France):
Capella de Santa Rita.
- Vaux sur
Seine (Île-de-France): Església de Santa Rita.
-
Chateaubriand (Pays de la Loire): Iglesia de Saint Jean de la Béré.
- Toulouse
(Midi-Pyrénées): Església de Santa Rita.
