El mes de juliol del 2007 anàrem en
cotxe, sense GPS, fins al Cap Nord. El
viatge durà 23 dies, i férem 9.860 km per carretera i 1.300 km en ferry.
Els dos primers dies travessàrem França (1.085km) i Alemanya
(840 km). Anàrem de Travemünde (Alemanya) a Hèlsinki (Finlàndia) en ferry. D’Hèlsinki
a Tallinn (Estònia) i viceversa en ferry. Pujàrem per Finlàndia fins al Cap
Nord i baixàrem per Noruega, Suècia i Dinamarca. Feia temps que no utilitzàvem
cinc monedes diferents en un viatge: l’euro i les corones estoniana, noruega,
sueca i danesa; a Finlàndia tenen l’euro. Per Internet només reservàrem els ferrys d’Hèlsinki i
Tallinn, i els hotels de Metz (primer dia), Tallinn, Hèlsinki i Cap Nord. La
resta, improvisàrem sobre la marxa.
D’entrada un bon ensurt: A
Travemünde embarcàrem al ferry el capvespre i vam sopar al restaurant. L’endemà,
en despertar-me, em vaig adonar que m’havia deixat la bossa de mà al
restaurant, penjada darrera la cadira. A la bossa ho portava tot: passaports, carnet
de conduir, targetes de crèdit, tots els diners en efectiu, les claus del
cotxe... tot. Em van començar a tremolar les cames i em vaig quedar blanc com
la cera. El viatge a fer punyetes! Al restaurant em digueren que no en sabien
res, que anés a la Recepció: no obrien fins quarts d’una. Llavors vaig parlar
amb Santa Rita i li vaig prometre que si apareixia la bossa, estaria un mes
sense beure cervesa. Era una promesa potent, era l’estiu i bevia més de dues
cerveses al dia.
Vaig tornar al restaurant a implorar
a la noia amb qui havia parlat abans. Li vaig fer pena i va dir-me que aniria a
parlar amb els de Recepció. Al cap d’una estona va aparèixer amb la bossa de mà
intacta, ni l’havien oberta. Li vaig fer cent petons, i donar una bona propina. Sense bossa no hi
havia viatge. Si aquest fet hagués passat al ferry Barcelona-Civitavecchia,
hauria tingut el mateix final feliç? Chi lo sa! A la foto, la taula amb la
cadira i la bossa ja recuperada.
El viatge
de Travemünde a Hèlsinki durà 27 hores. A la coberta del ferry vaig fer aquesta
curiosa fotografia: un grup d’homes acabats de sortir de la sauna, mirant el
mar.
Des d’Hèlsinki anàrem en ferry a
Tallinn, capital d’Estònia, a passar dos dies. Allí ens vam trobar amb la meva
germana Ramona i el seu marit, que estaven de viatge amb un grup de Mallorca. A
la foto, l’església ortodoxa d’Alexandre Nevski.
A Hèlsinki, a primera hora del matí
d’un diumenge, visitàrem la plaça del Senat (Senaatintori); la catedral
luterana Tuomiokirkko és el monument més destacat. En tota la plaça només hi
havia un grup de 10 persones que, en veure el cotxe, ens van preguntar: “D’on
sou?” Eren catalans.
Al Parc de l’Esplanadi hi havia una
exposició de “Las Meninas”, de Manolo
Valdés, artista valencià resident a Nova York. Totes per a nosaltres, no hi
havia ningú en aquella hora.
També visitàrem el Parc de Sibelius;
a la foto, sota el monument d’acer dedicat al compositor. M’agrada molt el seu
“Vals trist”.
D’Hèlsinki anàrem a Lisalmi (595 km),
visitant Savonlinna i Kuopio. A Lisalmi vam dormir a l’hotel Artos, un dels
millors del poble. El restaurant és dins d’una església que està pegada a
l’hotel.
De
Lisalmi anàrem fins Rovaniemi (425 km). Vam fer molts quilòmetres per
carreteres entre boscos i llacs amb molt poca circulació. El límit de velocitat
(80 km/hora) era respectat per tots els conductors, això vol dir que en molts trajectes
anàvem en processó, un darrera l’altre.
Paràrem a Oulu. A la foto, l’estàtua
de Toripoliisi, a la plaça Kauppatori, la més animada d’Oulu i la que més ens
agradà.
A Rovaniemi vam dormir a l’hotel
City (recomanable). Visitàrem el museu Arktikum, un dels principals de
Finlàndia dedicat a la flora i fauna de l’Àrtic i al poble sami, habitants de
Lapònia. L’endemà, a Napapiiri, férem una visita al Pare Noël.
De
Rovaniemi anàrem fins a Inari (337 km). Sodankylä és l’únic lloc on val la pena
parar, entre Rovaniemi i el nord de Lapònia. Vam visitar l’antiga església de
fusta construïda l’any 1689, on hi ha el quadre de “L’últim sopar”, pintat per
P. Bergström fa 300 anys.
A Inari hi viu la principal
comunitat sami de la regió; visitàrem el museu Siida, que explica la seva
cultura. Vam dormir a l’hotel Inari, a la vora d’un llac.
Des d’Inari vam anar al Cap Nord
(405 km), entrant a Noruega per Karasjok, on hi ha el Parlament de Lapònia. Posar
benzina fou el primer avís que a Noruega
tot era més car que a Finlàndia.
Entre Lakselv i Magerova vam trobar
molts ramats de rens; a vegades ens
obligaren a aturar el cotxe.
Per un túnel
de 8 km que va per sota del mar (190 kr = 24 euros), vam passar del continent a
l’illa de Mageroya, on hi ha el Cap Nord. Al port de Honningsvag vam veure com els passatgers embarcaven
al vaixell Hurtigruten que, a més de turístic, és el proveïdor de tota la costa
noruega.
Quan faltaven 20 km per arribar al
Cap Nord, ens instal·làrem a l’hotel Arran, a l’encantador poblet de Kamoyvaer
(l’havíem reservat des de Barcelona). Tot seguit, anàrem a veure el sol de
mitjanit.
Al Cap
Nord (Nord Kapp) feia molt de fred. Per entrar al recinte, vam pagar un peatge abusiu (390 Kr = 48,75
euros). El pàrquing era ple d’autocars, els cotxes es podien comptar amb els
dits d’una mà. Excavat dins la roca hi
ha un complex turístic: museu, església dedicada a Sant Joan, botigues, oficina
de correus, una sala amb projecció de vídeos sobre l’illa i el Cap Nord,
cafeteria, etc..
L’esplanada, on hi ha l’esfera, és
considerat el punt més septentrional d’Europa; el penya-segat té 307 metres d’alçada.
El sol no
es pon mai des de mitjans de maig a finals de juliol. El núvols van esguerrar
una mica l’espectacle.
El sol va
baixar fins l’horitzó, i llavors tornà a pujar. Ens vam ficar al llit amb llum
de dia.
Del Cap Nord anàrem a Tromso (648
km). A la foto, assecador de peix entre el Cap Nord i Alta.
Des
d’Alta fins a Tromso vam gaudir d’unes vistes
espectaculars dels fiords. A la foto, el poblet de Talvik.
A Tromso
(la porta de l’Àrtic) havíem reservat habitació a l’hotel Clarion Bryggen i,
quan arribàrem, esgotats, ens vam
regalar un bany en un jacuzzi a l’aire lliure, envoltats de muntanyes nevades.
Tromso té la Universitat i l’església catòlica
més septentrionals del món.
De Tromso
anàrem a Svolvaer, a les Illes Lofoten (500 km). A la foto, Henningsvaer, un
important port de pesca; en diuen la Venècia de les Lofoten, no sé perquè.
De Svolvaer anàrem a Krogen (469
km). Vam passar per Reine (foto), escollit com el paisatge més bonic de
Noruega. A Moskenes vam agafar el ferry per tornar al continent.
A Krogen
vam dormir en una “hytter” d’un càmping de primera. A Noruega no vam tornar a
dormir en cap hotel.
Anàrem de
Krogen a Haltdalen (546 km) prop de Trondheim. D’entrada vam visitar les
cascades de Laksfords.
Trondheim és la tercera ciutat més
gran de Noruega. La catedral (Nidaros
Domkirke), és l’edifici medieval més gran d’Escandinàvia.
Vam prendre el te, a l’original bar
“Den Gode Nabo” de Trondheim.
De Haltdalen anàrem a Magnor (467
km), amb visita a Roros (patrimoni Mundial de l’UNESCO) i Elverum. Magnor és l’últim
poble de Noruega; vam dormir en una
“hytter”, amb el cotxe a la porta.
A Magnor travessàrem la frontera de Suècia per anar a
Gunnarskog (58 km). El camp estava ple d’unes flors que em van enamorar.
L’estiu de l’any 1961, en un camp de
treball per estudiants d’Alemanya, vaig conèixer una noia sueca, de nom Anna-Karin.
Al cap de 23 anys la vaig localitzar i la vaig anar a veure durant el viatge que férem a Escandinàvia amb
les nostres filles. Curiosament, després de 23 anys més, la vaig tornar a
visitar a la casa on passen les vacances. Hi havia el matrimoni amb tres filles
i set néts. Encara hi cabérem.
Era el divendres dia 22 de juny; a
Suècia celebraven el Midsommardagen. És una festa a prop del solstici d’estiu. A primera hora de
la tarda anàrem a la celebració amb la
gent del poble. Ballen i canten donant voltes a la creu de maig.
Més tard,
repetírem la cerimònia al voltant de la creu de maig que tenien a casa seva. A
la nit anàrem a un concert a l’església de Gunnarskog; els artistes eren gent
del poble. Hi havia un violinista que era membre de l’orquestra que toca a la
cerimònia dels Premis Nobel.
De
Gunnarskog, anàrem a Copenhague (655 km). Foto amb l’escriptor Hans Christian
Andersen.
No podia faltar la foto amb la
petita sirena (Den Lille Havfrue).
Més tard, al Nyhavn (Port Nou)
celebràrem la nit de Sant Joan, amb una
foguera i un concert de jazz.
De Copenhague a Barcelona férem
2.765 km més, dormint a Goslar (poble medieval de la Baixa Saxònia),
Baden-Baden (banys a les termes de Caracalla), Bourg-en-Bresse (el millor
pollastre francès), Cassis (a prop de Marsella), i Saintes Maries de la Mer (La
Camarga).
En aquest viatge no trobàrem cap
Santa Rita, però “que nos quiten lo bailao”.
