dijous, 22 de març del 2012

CAPÍTOL XXXV: LES ERMITES DE SANTA RITA DE CATALUNYA.


Que jo sàpiga a Catalunya hi ha quatre ermites dedicades a Santa Rita: a Mataró, a Malgrat de Mar, a Puig-reig i a Castellbisbal.


                       ERMITA DE SANTA RITA DE MATARÓ

L’ermita de Santa Rita de Mataró està situada a la Urbanització Can Marquès, en un lloc molt agradable, envoltat de pins. Per anar-hi cal seguir la direcció de la Urbanització La Cornisa. Una vegada hem passat per sota l’autopista a la dreta agafarem el camí de Santa Rita que està senyalitzat. L’entrada es realitza per la finca Can Miró i després d’una pujada d’uns 70 metres s’arriba a l’ermita que compta amb una petita esplanada on poden aparcar uns deu cotxes.

                        El camí per arribar a l’ermita està senyalitzat.

El lloc que ocupa l’ermita havia estat antigament la capella de Sant Sadurní que conta amb referències documentades des de l’any 1.066. Va ser reedificada l'any 1517 per veïns del barri de Valldeix i les primeres mostres de la devoció a Santa Rita daten de la segona meitat del segle XVIII. L'any 1872  es va donar el nom de Capella de Santa Rita després de renovar-la completament i el dia 22 de maig de 1873 amb motiu de la seva festa va ser solemnement beneïda pel Dr. Francesc Pla, Rector i Arxipreste de Mataró. L'última reforma es va realitzar l'any 1966.

                       L’ermita de Santa Rita de Mataró.

                       L’ermita de Santa Rita de Mataró.

                       Vista de l’interior de l’ermita.

La imatge de Santa Rita està situada a l'altar Major. Als costats hi ha les imatges de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi i a l'altar lateral Sant Joan. Els quatre vitralls són obra de l’artista local Salvador Pujol i hi figuren els símbols dels quatre evangelistes, les quatre províncies catalanes i les quatre estacions de l'any.

                               L’altar de Santa Rita.

                        Un primer pla de Santa Rita.

A la paret de l’esquerra hi ha un quadre de Santa Rita.

                          El quadre que hi ha a la paret de l’esquerra.

El propietari actual de l'ermita és el Bisbat i depèn de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Tots els diumenges i dies festius se celebra Missa a les onze del matí i el dia de Santa Rita la capella està oberta tot el dia i es visitada per gran quantitat de devots.

  Mossèn Marsal (ACS) el dia de la celebració dels 50 anys de sacerdoci.

Durant els últims 40 anys el responsable de la Missa va ser Mossèn Joan Marsal, recentment traspassat. El dia 24 de desembre de 2006 se li va fer un homenatge amb motiu dels seus 50 anys com a sacerdot. Casualment estàvem allí.

                Records de Santa Rita que es poden comprar a l’ermita.

També estan a la venda els goigs de Santa Rita propis de l’ermita i diversos objectes relacionats amb la Santa .


              ERMITA DE SANTA RITA DE MALGRAT DE MAR

L’ermita està situada al turó de Santa Rita de Malgrat de Mar, un lloc ple de pins que es presta per anar a passejar i a respirar aire fresc. Jo la vaig visitar el dia 13 d’agost de 2011. Per arribar-hi, venint de Barcelona per l’autopista del Maresme s’ha de sortir a Calella i continuar per la general fins a Malgrat. Una vegada hem arribat s’ha de continuar per l’avinguda de la Costa Brava i a la segona rotonda agafar el carrer Guillem de Palafolls en direcció muntanya i girar al tercer carrer a la dreta.  A uns 50 metres s’arriba a una petita plaça on es pot deixar el cotxe i continuar a peu per un camí de terra que fa una mica de pujada i al cap d’uns 150 metres trobes l’ermita.

                     L’ermita de Santa Rita de Malgrat de Mar.

                                        De més a prop.

L’ermita va ser edificada el segle XIX i sempre està oberta. És molt petita i l’altar està presidit per Sant Ponç i a la seva esquerra està Santa Rita. A més a més hi ha quadres i petites escultures de diversos Sants i Santes.

                                     Vista de l’altar.


                         Un primer pla de Santa Rita.

A la paret, hi ha dos escrits: en un, una regidora de l’Ajuntament de Malgrat demana als visitants que es comportin cívicament i deixin l’ermita tal com l’han trobat (li fan cas). A l’altre hi ha una pregària a Santa Rita amb una màxima de San Crisòstom que diu: “El desprendimiento de los bienes de la tierra, o sea la pobreza evangèlica, es una riqueza para el Cielo y un tesoro preciosísimo que nadie nos podrà quitar”.

                            La pregària i la màxima que hi ha a l’ermita.


     ERMITA DE SANTA RITA DEL MAS LLADÓ DE PUIG-REIG

El Mas Lladó està situat a uns 4 km de Puig-reig a la carretera que va a Casserres. Primer es troba a l’esquerra de la carretera la indicació del “Camí del Mas Lladó” però és millor agafar la sortida següent que indica “Fonollet” perquè vas a parar a la porta del mas.

Detall del Mas Lladó de Puig-reig.

Per aquest carrer s’arriba a l’ermita.
 L’entrada a l’ermita es fa per la porta que hi ha al centre de la foto.

 La porta de l’entrada.

Segons l’Ajuntament de Puig-reig el mas data de l’any 1.200 i els propietaris que hi viuen després de 17 generacions tenen documentació des de l’any 1.500.
La vam visitar el dia 7 de gener de 2012. Vam poder parlar amb l’avi Josep Lladó i ens va explicar que la imatge actual de Santa Rita la van posar fa 17 anys i la que hi havia, que era de després de la guerra la tenen guardada a casa i no va haver-hi manera que me l’ensenyés.  Durant la guerra van cremar totes les imatges que hi havia a l’ermita.

                           Interior de l’ermita.

          Hi ha una reixa que impedeix arribar fins la Santa.

    Santa Rita està escortada per Sant Antoni i Sant Josep.

L’ermita no és gaire gran i de dia sempre està oberta. Està presidida per una imatge clàssica de Santa Rita i a cada costat hi ha unes imatges petites de Sant Antoni i Sant Josep. Damunt de la taula de l’altar hi ha un crucifix i davant a terra el nen Jesús dins el bressol. A l’esquerra una pissarra on posava: “Bon any nou 2012”. Era el dia 7 de gener.

Santa Rita i les roses.

Primer pla de la Santa.

Per 0,50 euros s’encén la llum i sona una música. Els llantions costen 0,75 els petits i 1,40 els grans. Hi ha a disposició dels visitants postals de Santa Rita i una pregària, en els dos casos escrites en castellà. També hi ha una llibreta per escriure  els favors que vols demanar-li a Santa Rita o per donar-li les gràcies. La vam xafardejar i vam trobar una nota de la neta de la casa, Claudia Lladó, de 11 anys que donava les gràcies a Santa Rita perquè ja tenia el gos que havia demanat i a continuació demanava un cavall. La petició era recent i encara no constava que hagués obtingut el favor. Suposo que li serà fàcil perquè vivim al mas deu tenir influència.

                            Els exvots d’agraïment a Santa Rita.

Entrant a mà dreta hi ha un racó per depositar els exvots agraint a Santa Rita els favors obtinguts.
Tots els anys, el dia 22 de maig, celebren la festa de Santa Rita amb la participació de molts devots de la Santa.
Quan vam arribar hi havia una parella dins de l’ermita que havien vingut de Gironella a peu. La senyora va posar un dia un llantió a Santa Rita i no la va poder pagar perquè no portava diners. Avui havia vingut a fer les paus. L’acompanyant era Ramon Soler un estudiós del Bergadà autor de diversos llibres a més a més d’un musical. Vam tenir una conversa molt agradable.


ERMITA DE SANTA RITA DE CAN PEDREROL DE DALT (CASTELLBISBAL)

La masia de Can Pedrerol de Dalt amb l’ermita de Santa Rita a l’esquerra de la fotografia.

Ermita de Santa Rita de la masia de Can Pedrerol de Dalt.

Al polígon de Santa Rita de Castellbisbal hi ha la masia de Can Pedrerol de Dalt construïda l’any 1750. La façana és neoclàssica, a la banda dreta hi ha una àmplia galeria porxada i a l’esquerra una capella dedicada a Santa Rita que dóna nom al polígon industrial. La masia feia temps que estava en ruïnes i la va comprar l’Ajuntament. El preciós quadre de Santa Rita que presidia l’ermita va ser traslladat a l’església de Sant Vicenç de Castellbisbal on està actualment al primer altar entrant a mà dreta. Es pot veure a Santa Rita levitant amb el mínim ajut de dos angelets molt ben criats en el moment que es produeix la estigmatització.

                                   Castellbisbal: Església de Sant Vicenç.

                       Primer pla de Santa Rita.

Malgrat que l’ermita ja no està en us, a l’esplanada que hi ha davant es celebra la festa de Santa Rita el diumenge més proper al 22 de maig amb una Missa i la benedicció de les roses.





dimecres, 14 de març del 2012

CAPÍTOL XXXIV: LA PALMA DE SANTA RITA.

Va ser a Portugal on vaig adonar-me que Santa Rita tenia un atribut que era excepcional en altres llocs excepte a Andalusia. Es tracta d’una palma que aguanta amb la mà i que està dividida en tres compartiments per una corona dorada tal com es pot veure a la fotografia:

 Lombada (Madeira): Igreja de Santa Rita.


He consultat el significat de la palma a Fray Luis Vela del Convent dels Agustins Recoletos de Monachil (Granada), expert en Santa Rita i autor d’una biografia exhaustiva de la Santa i no ho sabia.  Ho va consultar amb d’altres experts i tampoc ho sabien. A l’únic lloc on em van donar una explicació va ser a Portugal: les tres corones de la palma són els tres impossibles que es poden demanar cada dia a Santa Rita. “Se non è vero, è ben trovato !”.
De les 1.070 Santes Rites que tinc fins ara, només 42 (3,9%) porten la palma.
Portugal és el país que s’emporta la palma (i valgui la redundància) amb 20 de les 24 Santes Rites (83,3%). Andalusia, 16 de 87 (18,3%), Galícia 3 de 85 (3,5%), Mallorca 1 de 50 (2%), França 1 de 95 (1%), Catalunya 1 de 111 (0,9%).
A Guatemala n’hi ha 1 de 2 i a Mònaco 1 de 1.
Amb aquestes dades podem concloure que la palma que porta Santa Rita és patrimoni de Portugal (el 83,3%) malgrat que no es gens insignificant el 18,3% d’Andalusia, sobretot a Sevilla i Cadiz, que es podria explicar per la proximitat amb Portugal.
Veurem alguns exemples de Santa Rita portant la palma dels tres impossibles:

                                            PORTUGAL

                              Venade (Minho): Igreja de Santa Eulalia.

D’aquesta Santa Rita, a part de la palma, destacaria la forma de l’estigma que és característic de les Santes Rites de Portugal. També és una característica pròpia agafar la creu o crucifix amb una sola mà.

                              Azevedo (Minho): Igreja de Sao Miguel.

Aquesta Santa Rita, malgrat que te cara de nena sosté un bon tros de crucifix a més de la palma.

                              Braga: Igreja de Sao Joao de Souto.

Darrera de la catedral hi ha una església petita anomenada Igreja de Sao Joao de Soto on vam trobar la Santa Rita amb la palma.

                               Guimeraes (Braga): Igreja de Sao Pedro.

A Guimeraes vaig trobar dos Santes Rites, les dues amb la palma. La de la foto és de la igreja de Sao Pedro.

                       Santa Rita (Algarve): Igreja de Santa Rita.

Santa Rita és un poble de quatre cases mal contades situat a l’est de l’Algarve, entre les ciutats de Tavira i Monte Gordo. El vaig descobrir l’any 1978 quan la carretera general passava molt a prop (ara hi ha una autopista). A la petita església hi ha una Santa Rita molt antiga que té els nas trencat i aguanta la palma dels tres impossibles. Probablement és la Santa Rita més enjoiada de totes les que tinc.

                        Valença do Minho (Minho): Igreja de Bom Jesus.

                     Viana do Castelo (Minho): Igreja de Santa Rita.


                                         ANDALUCIA

                       Chiclana (Cadiz): Iglesia de Jesus el Nazareno.

                   Granada: Iglesia de San Pedro y San Pablo.

Aquesta Santa Rita la vaig localitzar gràcies a l’assistenta de la meva germana Ramona que viu a Mallorca. “Es una Santa Rita que le llaman la llorona”, li va dir. L’església és magnifica i realment Santa Rita tenia llàgrimes a les galtes, és l’única que tinc que plora.

     Jerez de la Frontera (Cadiz): Iglesia de Santa Maria de Gracia.

Sense cap mena de dubte és la Santa Rita que porta la palma més gran.

               Marchena (Sevilla): Convento de San Agustin.

Sembla que aquesta Santa Rita necessita una visita a l’oftalmòleg. No mira contra el Govern ? A més te uns dits trencats...

          Medina-Sidonia (Cadiz): Convento de las Agustinas.

                 Sevilla: Convento de San Leandro.

En aquesta Santa Rita de cara rodona queden ben clars els tres impossibles.

                                                     GALICIA

                          Porriño (Pontevedra): Igrexa de San Benito.

         Santiago de Compostela (A Coruña): Igrexa das Animas.

La Santa Rita de la igrexa das Animas de Santiago de Compostela és molt original: està dins d’una vitrina, és molt joveneta, té els ulls blaus, porta un crucifix format per dos bastons, la palma dels tres impossibles i a la capa uns brillants de color blau.

                                      GUATEMALA CITY

                      Guatemala City: Iglesia de las Beatas de Belen.

De les dues Santes Rites de Guatemala, una porta la palma dels tres impossibles. La van portar de Portugal ?
                            
                              MONACO I FRANÇA

                            Monaco: Eglise de Sainte Devote.

                 Menton (Cote D’azur-França): Eglise de Saint Michel.

Suposo que és per la proximitat, però les Santes Rites de Monaco i Menton tenen coses en comú diferent de la resta. Porten una palma de color blanc diferent a la resta, porten un llibre (detall excepcional) i tenen els ulls clars.
                                 
                                                     MALLORCA

                      Andratx (Mallorca): Església de Santa Maria.

La Santa Rita de l’església d’Andratx és l’única que tinc on la palma dels tres impossibles no l’aguanta Santa Rita sinó un angelet.
                                   
                                                   CATALUNYA

                      Puigcerdà (Cerdanya-Girona): Cementiri.

L’única Santa Rita de Catalunya que porta la palma dels tres impossibles està al cementiri de Puigcerdà. S’ha de destacar també la corona, la cara de nena i el tamany del crucifix.