CAPÍTOL 255: LA SANTA RITA I ELS PESSEBRES D’ARUCAS (GRAN CANARIA).

Aquest mes de desembre vam poder anar a Gran Canaria. Durant 5 dies vam recórrer tota l’illa, visitant els llocs assenyalats amb un cercle vermell. 

En el capítol d’avui anirem a Arucas. És una població del nord de l’illa, a 17 km de la capital. Té 38.334 habitants.

Del seu patrimoni històric-artístic en destaca l’església de San Juan Bautista, coneguda com la Catedral de Arucas. Al pàrquing hi havia unes noies extremadament mudades. Els  vam preguntar si hi havia una boda. No eren unes noces, era un bateig.

És d’estil neogòtic. Curiosament es va començar a construir l’any 1909, i fou inaugurada -parcialment- l’any 1917.

Consta d’una nau central amb capelles laterals, deambulatori i transsepte. 

Santa Rita és a la capella de la Virgen del Rosario, a la Torre nord-est. No s’hi podia accedir per culpa de la Covid i vaig haver de demanar permís per poder-la fotografiar de prop.

És una Santa Rita clàssica. En arribar a Barcelona vaig tenir una sorpresa: l’any 2010 la meva germana Ramona va fer la mateixa fotografia i Santa Rita era diferent, com podeu comprovar en les següents fotos: 

Aquesta és la Santa Rita que hi havia l’any 2010. No és la primera vegada que descobreixo que han canviat la imatge. 

    A la capella de la Virgen del Carmen hi havia aquestes dues escultures contradictòries.                  

En un bar de davant de l’església vam prendre un cafè. Li vaig comentar a la cambrera que, per l’accent, no devia ser canària. “Soy italiana, de Bari, de la Puglia, la región més bonita de Itàlia”, em va dir. Li vaig preguntar que feia una italiana a Arucas, i em contestà que era per amor al clima de l’illa, però que més endavant s’hi afegí un altre tipus d’amor... Ens va recomanar visitar el Parque de las Flores.

És un parc de més de 7.000 metres quadrats amb espècies de plantes de tots els continents, amb una gran varietat d’arbres. Arucas es coneguda com la ciutat de les flors.

Al costat del parc hi ha la Casa de la Cultura, on vam visitar els pessebres de la ciutat.

Al pati hi ha el pessebre de sorra, fet per Oscar Ortiz.

Josep i Maria porten una guardiola a les mans. 

Els Reis avisen que enguany els regals són per a l’illa de La Palma.

Dins de l’edifici hi havia un pessebre diferent a cada sala.

Això és el que vam veure a Arucas, la ciutat de les flors.  

CAPÍTOL 254: LA SANTA RITA I L’ALTAR MAJOR DEL SANTUARI DEL BOM JESÚS DE MATOSINHOS (PORTUGAL).

Matosinhos és una ciutat a 9 km al nord-oest de Porto. És la platja de Porto i el lloc on hi ha els restaurants de peix. Nosaltres hi vam anar per visitar el Santuari del Bom Jesús de Matosinhos, perquè la primera vegada que hi anàrem, fa 24 anys,  era tancat. Des de Porto s’hi pot arribar en Metro.

D’estil renaixentista, fou construït durant els anys 1559 al 1579. La porta principal està decorada per un medalló amb una petxina de vieira. Als nínxols laterals hi ha unes estàtues de Sant Pere i Sant Pau.

L’any 1736, Nicolau Nasoni, arquitecte i pintor italià establert a Portugal, el restaurà convertint-lo al barroc. L’any 1982 fou declarat Monument d’interès públic. 

Al primer altar a la dreta hi ha Santa Rita. Era el nostre objectiu.

La manera de creuar els braços és molt original, no és gens freqüent.  A la mà dreta porta el crucifix i a l’esquerra la palma, típica de les Santes Rites portugueses.

L’altar Major del santuari és espectacular i em va agradar molt.  És al fons de la foto. 

Presideix l’altar un Crist crucificat de quasi dos metres. És una talla dels segles XII-XIII. Té una asimetria simbòlica, l’ull esquerre mira al cel i l’ull dret a la Terra, simbiosi entre Déu i l’home

A la dreta i a l’esquerra del Crist hi ha aquests dos personatges en el seu corresponen nínxol. 

A l’entrada de l’altar, hi ha dues columnes amb aquestes estàtues.

 

A les parets laterals hi ha representada la Passió de Jesús, com veureu tot seguit: 

Entre cada compartiment del retaule hi ha uns àngels com el de la foto.

A la Capella dels Pescadors de Matosinhos hi ha unes rajoles blaves que recorden la tragèdia de la nit del 1 al 2 de desembre de 1947: una gran tempesta provocà la mort de 152 pescadors.

Aquesta escultura de la platja de Matosinhos (“Tragèdia do Mar”, de José João Brito) també recorda el naufragi on van morir 152 pescadors, deixant 72 vídues i 152 orfes.